Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el seu port distingit —una flor exòtica també ell, com Mila— i la fina	aristocràcia	de les seves maneres. El veia, després d'haver begut i parlat, despenjar
seu país com un gran proletariat ingenu, una mica absurd, dirigit per una	aristocràcia	lúcida i enèrgica. 22 desembre. Continua el fred. Al matí
de Barcelona i d'Urgell, l'antipatia de les ciutats del litoral per l'	aristocràcia	feudal representada pels comtes d'Urgell i de Pallars, la divisió entre
una casa de perdició", exclamaven els siscents caps de brot de la petita	aristocràcia	feudal que pervivia en el país. I la burgesia, amenaçada per aquests
part de les imposicions municipals a partir de 1599. L'alta	aristocràcia	, la burgesia, els eclesiàstics de punta, intentaren de negociar amb
corporacions privilegiades catalanes, recollint els darrers batecs de l'	aristocràcia	i el clericat feudals i de la burgesia de cossos honrats, s'oposaren al
1705, els qui portaren la iniciativa de l'acció foren novament l'	aristocràcia	i els prohoms. La realitat comprova aquest mecanisme. Al contrari de
gats i els canonges guarden analogies. Així han triat el mateix barri. L'	aristocràcia	, la burgesia, també anhelen reposar. L'escenari és apropiat. No descriuré
de l'il·lustre home públic i savi llatinista havien acudit, a part de l'	aristocràcia	, totes les classes socials, batlles de poble, cacics, periodistes, etc..
majorcaine\ d'Ernest Gaubert? Una vertadera injúria contra sa nostra	aristocràcia	. —No ho conec —digué el director d'/El Adalid\—, però conec
brillant, per una mena de cinisme i de procedir esqueixat propi de les	aristocràcies	, i fins i tot per la seva afició a les lectures i a les discussions,
prognatisme que se li marcava al maxil·lar, que ell considerava signe d'	aristocràcia	gastada i fins si es vol una mica degenerada; i amb un dit es fregà els
arrapades a una tradició no molt vella formant part d'aquella petita	aristocràcia	rural, ennoblida als segles disset i divuit pels reis espanyols, ocupant
passat, va coincidir una castellanització de gran part d'aquesta petita	aristocràcia	del nostre país, convertida en una mena de paràsit, girada completament
el patrimoni. El sentiment religiós vivia arrapat a l'esquena d'aquesta	aristocràcia	, en la forma del més ineficaç clericalisme; els contactes de sang que
a les noves construccions i a l'engrandiment de la ciutat, aquesta	aristocràcia	, sense imaginació, sense una ombra d'iniciativa, es va anar desinflant,
les senyores encara no es pintaven— atreia al voltant seu una barreja d'	aristocràcia	autèntica, de pervinguts, d'artistes i homes de lletres. Hortènsia que
es perfumen i prenen un bany quan tenen una cita amb una senyora de l'	aristocràcia	; la higiene està tan estesa... No els vindrà de nou, si em troben una
aigua calenta. A mi no em faràs creure que entre això que tu en dius "	aristocràcia	" passin aquestes coses. De fet, aquí d'aristocràcia no n'hi ha. Tot té
que tu en dius "aristocràcia" passin aquestes coses. De fet, aquí d'	aristocràcia	no n'hi ha. Tot té un aire encongit de classe mitja amb fums. Imagina't
, no, no t'enfilis. Si el que jo et deia no té res a veure amb l'	aristocràcia	. D'acord que tot és classe mitja, burgesia enriquida, si vols, amb un tuf
provincianisme, i per totes les altres característiques que convertiren l'	aristocràcia	catalana de fi de segle en una mena de raval reaccionari i tronat del
de pell de cirera, unes quantes xicotes madrilenyes procedents de la gran	aristocràcia	, casades de fresc amb títols catalans o amb industrials d'aquí; aquestes
"pinta" que acabarà a presidi... —Això m'ho dius per fer-me saber que l'	aristocràcia	catalana ha fracassat; però no sé si són millors tots aquests cansaladers
barberia de l'"Eqüestre". Ell, preocupadíssim dels refinaments i de l'	aristocràcia	, vivia a Barcelona com un Robinson a l'illa deserta, i s'escapava a París
cotó mullada. La inauguració de l'Estadi va ésser una fusió sublim de l'	aristocràcia	i de la democràcia. Mai no s'havia vist una cosa com aquella. Els barrets
que Barcelona va tenir un moment brillant, meravellosament decoratiu. L'	aristocràcia	rància i l'aristocràcia fresca que han tret una mica el nas en el llibre
un moment brillant, meravellosament decoratiu. L'aristocràcia rància i l'	aristocràcia	fresca que han tret una mica el nas en el llibre que escrivim, es van
que portava en un gran ram pàl·lid i boirós, regat pel ploriqueig de l'	aristocràcia	. El rei ja feia hores que havia fugit. A Barcelona es proclamà la
era a França a plorar amb els reis destronats, imitant algunes dames de l'	aristocràcia	madrilenya. Quan va saber que don Alfons passava la frontera, va fugir
vessar les últimes llàgrimes monàrquiques que li restaven. En general, l'	aristocràcia	del país es va moure molt poc, i de vendre i de realitzar valors no se
seu càrrec de govern, a Josep Safont li donà per establir contacte amb l'	aristocràcia	i fer veure que tenia aventures amb senyores casades del gran món. Safont
fred, dominador del propi sentiment, com si "sentir" fos una enredada.	Aristocràcia	, és a dir, individualisme i sentit de superioritat, personal i fins de
les que esdevenen substància del poble així com les altres ho són de l'	aristocràcia	intel·lectual. A l'entrada de Sant Remigi baixem de la carreta. El camí
que no ho som? Segons Josep, no! Ell té la idea de pertànyer a una mena d'	aristocràcia	del trim. Ja ho he reparat altres vegades. Té el seu orgull, la
un individualista anàrquic com jo sóc (vull dir en aquells temps, oi?) l'	aristocràcia	és més excitant que això. Lió m'agrada, la seva gent em desplau. A la
i important, normalment amassada en el ram de la fabricació de sabates. L'	aristocràcia	i la burgesia inicien, a Ciutadella, l'aiguabarreig que, en d'altres
pel ritual de les festes, i només poden assistir-hi els qui pertanyen a l'	aristocràcia	ciutadellenca; però d'uns anys ençà alguns representants de la burgesia
diguem-ne tipogràfica: el que està entre l'alt i el baix. Quan l'	aristocràcia	feudal o postfeudal constituïa la classe "alta", la burgesia ¿què havia
per una profunda transformació social. Mallorca, país sense	aristocràcia	històrica, fou tota poblada de ciutadans i de cavallers. Gairebé tots, a
No hi hagué mai, de totes formes, a les illes res que s'assemblés a una	aristocràcia	feudal. El camp resultava mala inversió. Poc segura davant les contínues
que abans. Potser l'única cosa una mica notable fou la desaparició de l'	aristocràcia	cortesana, a la qual li fou negat el darrer recurs d'arrelar al país.
afirmar que mentre el poble es pronuncia per la solució carlina, l'	aristocràcia	ho fa pel rei francès. No deixa d'ésser notable que des de llavors mateix
gremis ciutadans. Potser la divisió radical de papers revela que poble i	aristocràcia	esperaven veure robustit el seu poder, segons fos el bàndol que s'alcés
eren assignats certs drets que ningú mai no respectaria. La nova	aristocràcia	filipista obté aviat els càrrecs de més responsabilitat. I sota el govern
llastimoses, sinó que atemptaven al dret natural. Deixant a part la nova	aristocràcia	i els càrrecs que foren concedits a gent de la més absoluta confiança
de la nostra comunitat. En aquest país no va existir a penes rastre de l'	aristocràcia	feudal. La servitud de la gleva no va ésser l'arrencada de la societat,
un fet clar que només amb la paulatina i inevitable desaparició de l'	aristocràcia	i els seus satèl·lits, podran despertar de la seva letargia els pagesos.
Una noblesa sense arrel. No per cosa sabuda hem deixat de repetir que l'	aristocràcia	mallorquina no té, ni molt menys, una fulla de serveis brillant. Una
que neix al socaire del comerç mediterrani, com ho fa Llull. País sense	aristocràcia	feudal, sense títols nobiliaris durant tota l'Edat Mitjana, i amb

Pàgina 1 (de 23)

50 següents