Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenim una aparença totalment plebea —segons com, excessivament	aristocràtica	—, i a penes amaguem el bandoler que tots portem a dintre. A nosaltres, és
destí de la Cultura, on contrasta la cultura, orgànica i	aristocràtica	, amb la civilització, mecànica i democràtica. És una filosofia densa,
la goleta; oferia el somriure com sempre, i, amb aquesta mirada tan	aristocràtica	que tenen els polinesis per a demostrar llur menyspreu pel comerç,
a cavall, els propietaris ben entès, i donaren lloc a les nissagues	aristocràtiques	del país; els altres ho feien a peu, i eren senzills camperols,
a mitjan segle XVI (el clàssic bandolerisme de les rivalitats	aristocràtiques	, seguit per la pul·lulació de partides de lladregots) i una exacerbació
aïrat, especialment si s'acomplia el ritu ortegagassetià de la minoria	aristocràtica	perfent Espanya. Exculpant l'eminent pensador castellà, diguem que
independents de Joan II i transformar Catalunya en una república	aristocràtica	a l'estil de Venècia —que era embarcar-se de ple en la nau del Minotaure—
Ben al contrari, els fets ens presenten els directors del moviment	aristocràtic	, burgès i eclesiàstic presos d'un estrany complex d'orgull, suspicàcia i
volen, sobretot, dormir la sesta. En aquest barri, en fi, i entre aquesta	aristocràtica	burgesia supervivent del segle XIX, és on anem a situar la
de presentar dificultats. Dona Obdúlia, educada en un col·legi de monges	aristocràtiques	, menjava com les moixes fines. No es descuidava, però, de nodrir-se, cosa
senyora. Tothom es retia davant els seus cabells grisos i el seu perfil	aristocràtic	, relíquies d'una bellesa cèlebre. Poques vegades la paraula "elegància"
que es conservava del seu temps, afirmant l'existència de les famílies	aristocràtiques	. Qualsevulga improvisada podia vestir millor que una senyora veritable,
no coneixia Talleyrand ni tenia notícia de Maria Antonieta, aquest matís	aristocràtic	dels afectes, que nosaltres crèiem que la romàntica Revolució havia
evolucionava cap a un plebeisme molt fi de segle, que entre les classes	aristocràtiques	tenia els seus precedents en la mateixa monarquia d'Isabel II i Alfons
lo señora. /La Vanguardia\ està molt interessant: dues bodes	aristocràtiques	i diverses esqueles de defunció, una d'elles la del director de la
l'optimisme amb la desil·lusió, el seu poema tenia un valor esotèric i	aristocràtic	. No era això, però, el que, en recitar-lo, l'estremia fins a plorar
i si no eren ells, no faltava mai una aranyeta a l'aguait de vel·leïtats	aristocràtiques	, que amb l'ajut de l'usura es feia seva una propietat mig abandonada i
a baixeses, que ell considerava un mèrit i una gràcia del seu cinisme	aristocràtic	. Guillem, fora de casa, era tot un altre personatge. En el tracte amb
pescat del seu pare referents a les guerres carlistes i a la Barcelona	aristocràtica	del dinou. Agustí Casals escoltava les explicacions del seu amic amb una
a córrer la veu que Pilar era una casada alegre. Una altra part de sector	aristocràtic	, mantenia a peu i a cavall l'austeritat de costums de Pilar; aquest
majestat, encara alta i somrient, tota l'essència d'una Barcelona	aristocràtica	i comercial, popular, orgullosa i una mica infantil, de la qual s'estava
intercanvi femení entre Madrid i Barcelona, dintre aquell món que es deia	aristocràtic	. També era degut a la dictadura una rebrotada de pompa grotesca,
Tot això eren conseqüències de la guerra, que es disfressaven de babarota	aristocràtica	, esperonades per la mentalitat de la gent de la dictadura. Entre els
es deien coses que eren veritat i coses que eren mentida. En els grups	aristocràtics	que odiaven la República, les senyores afirmaven monstruositats d'aquella
intel·ligència. Hortènsia no comprometia res. Si en les seves relacions	aristocràtiques	era criticada per haver tingut a sopar Josep Safont i altres
mecanògrafa vulgar. Pat pensava en la seva germana Isabel, en els fums	aristocràtics	dels Sabadell, en els milions del seu pare, en la seva fàbrica, en el seu
ella sabia rebre els seus clients, i era adorable aquell desmenjat rictus	aristocràtic	situant-se en el greix apelmoixinat de les seves galtes, a fi i efecte de
l'època en la qual l'"arbitrarisme" de Xènius havia creat una aspiració	aristocràtica	, un "dandisme", entre uns certs intel·lectuals —sovint en els mateixos
el contacte amb la multitud enfervorida al volt d'un sentiment! Actitud	aristocràtica	—tant si ho volen com si no ho volen— i, per tant, contrària a
com discordant taca de color son vestuari esblanquehit d' obrera per l'	aristocrática	Rambla del Centro ó banyantse en la boyrina de sol que campeja pe 'ls
Amb els dits prenien els talls. Això, allí em semblava refinat, gairebé	aristocràtic	. Sí, delatava un cert bon gust. I vaig fer com ells. Però després, aquell
netes. La pell és molt torrada de sol, però suau. Quelcom de senyor, d'	aristocràtic	gairebé. Els ulls petits, miops, tèrbols, poc expressius i vermellosos,
la seva expressió fina i desdenyosa i, per damunt de tot, les seves mans	aristocràtiques	de dits allargassats. Un instant va sorprendre la meva mirada que
han incorporat al cens del Berguedà. Algunes són danses d'empremta	aristocràtica	, bastant mogudes, que semblen haver recollit llur iconografia durant el
a escala domèstica i, per tant, mal resolts. Subsisteixen els privilegis	aristocràtics	i la concentració de riqueses, quan ja a tot arreu s'anava iniciant la
les represàlies dutes a terme per Felip V contra l'esmentat col·legi	aristocràtic	, fins a ordenar, l'any 1743, la seva dissolució. El triomf de
dones i els fills d'aquest grupet tan definit, i després per alguns grups	aristocràtics	i burgesos que s'acosten a élite oficial fins a refugiar-se dins
territorials i jurisdiccionals que premiessin la col·laboració	aristocràtica	. Però les seves concessions foren cautes i moderades. Hauria estat
La fase següent de la qüestió revela que, en aquella època, la inquietud	aristocràtica	no quedava limitada al grup feudal aragonès. És tota la noblesa
privatiu, però almenys adquiria uns aliats naturals contra la pressió	aristocràtica	. I encara més: la capital hagué de vigilar que aquelles zones lliures no
justificava la desconfiança dels "ciutadans" envers tot l'estament	aristocràtic	. Tanmateix, molts nobles —de la petita i de la mitjana noblesa—
classe i classe. D'altres vegades prenien un altre camí. Les bandositats	aristocràtiques	, endèmiques a la València medieval, s'expliquen per aquest costat. Les
popular i filocatalana. Però el pretext més creïble és aquella negativa	aristocràtica	a acceptar un veredicte "burgès" —una superioritat "burgesa"— per a
Cada dia s'eixampla una mica la distància que separa el clan	aristocràtic	de la resta de la societat. El panorama econòmic, durant la primera
haurien estat, simultàniament, el "partit" democràtic i el "partit"	aristocràtic	. La interpretació peca d'evasiva, i sobretot de romàntica. Això no
—els "paradors": un híbrid d'"envelat" de festa major i de club	aristocràtic	— té un aire "coent" inefable. Les falles, les fa el poble sense cap
en l'alta "burgesia", compten amb la nòmina completa dels residus	aristocràtics	, són els escriptors assimilats que desconfien de l'èxit madrileny i coven
d'Oriola" gravità naturalment entorn d'Alacant: Oriola, mitrada i rural,	aristocràtica	i lenta, cedia el seu lloc capdavanter a l'àgil i metec Alacant. Si fins
dels seus actes. Prou sabem que el predomini del seny és essencialment	aristocràtic	. Com també sabem que ho és, el domini de la justícia, i de la veritat, i
i justa, i àdhuc de l'heroisme dissortat. Política viril. Mentalitat	aristocràtica	. Rebuig de les revolucions superficials, orgies dels malshumors i dels

Pàgina 1 (de 17)

50 següents