Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ell. —Sí. —Estudia? S'inclina sobre el llibre, on veu tot de problemes	aritmètics	, però el noiet ara somriu, tomba unes pàgines. Ell xiula, admirat, perquè
el camp d'aviació militar, hem tocat i hem presenciat aquesta cosa freda,	aritmètica	, imposant, que en direm l'administració americana. El vol sobre el canal
(progressió geomètrica) i les substàncies molt a poc a poc (progressió	aritmètica	). La conseqüència darrera era fatal. La fam; però la fam portada a
revés. Els naixements d'infants s'escauen molt lentament (en progressió	aritmètica	) amb relació a les subsistències, que són lliurades en quantitats
difícil o poc eficaç de dir amb paraules. El més sabut és el llenguatge	aritmètic	, amb el qual esdevingué possible, fa uns quants segles i amb la invenció
dintre el conjunt que és el llenguatge al qual pertanyen —verbal,	aritmètic	— i en tant que abans ha estat convingut —on sigui i com sigui— que
a demostrar, l'endemà de les eleccions, valent-se de combinacions	aritmètiques	enginyoses basades en dades irrefutables, que la Lliga sempre guanyava.
amb els quals els cecs podien escriure i llegir música i fer càlculs	aritmètics	; els germans Josep i Antoni Pi, homes enginyosos i emprenedors que,
per un dècim de la rifa de Madrid. En la impossibilitat d'una exactitud	aritmètica	, els compradors s'acontentaven amb una aproximació. El bon ermità feia
progressió descendent regular i aterradora, anà rebaixant les fórmules	aritmètiques	, fins un jorn nefast que sols dibuixà un zero, però encara un zero
En el logogrif el signe alfabètic és substituït per un signe	aritmètic	. Però en la transmutació no s'amaga cap intenció especulativa, com la que
en la confrontació de dades i en la resolució de sumes i multiplicacions	aritmètiques	, foren solucionades a bell ull. A la poca estona de maldar amb
l'Institut de Barcelona que ens havien de venir a examinar. Aquest compte	aritmètic	l'arreglàvem al nostre gust amb una hipòtesi: que estaríem llestos el dia
un caràcter voluptuós i sensual, es transforma en una vasta operació	aritmètica	, en la qual els nombres engendren nombres. A vegades passa que la
passablement assenyat, una mica prudent, desmemoriat, confós i	aritmètic	. Era vagament teatral i histriònic, però a l'hora de la veritat era
dia per aquesta sèquia. Que voleu dir que no hi estarien bé uns problemes	aritmètics	a l'exposició? —I com ho farem per calcular-ho? —demanà en Quimet. —
El fet que un article seu de divulgació atapeït de xifres i d'operacions	aritmètiques	(núm. 19) es trobi al costat d'una violenta invectiva, també
Els resultats s'han obtingut, de més a més, mitjançant termes mitjans	aritmètics	de mortalitat provocada per la irradiació en un nombre bastant
cultius de control no irradiats. Establerta d'aquesta forma la mitjana	aritmètica	de les 20 experiències portades a terme, vam poder concretar que
operació successivament a les altres tres zones i es calcula la mitjana	aritmètica	dels quatre valors obtinguts. Creiem interessant de donar a continuació
submís; sostreure, sostracció, però subtracció (operació	aritmètica	), subtrahend; soterrani, nom (Ex.: Baixeu al soterrani) i,
mentre que puc passar bonament sense fatic tota una tarda fent càlculs	aritmètics	o algebraics. Doncs, és ben clar que deuen treballar més potències de la
llegir i escriure música "y cualquier concepto" i fer càlculs	aritmètics	. Pere Antoni Viguer, presentà, en 1825, a la Junta de Comerç un
les mateixes conclusions de Kent: la fatiga física no creix en proporció	aritmètica	del treball efectuat i a doble o triple treball no correspondrien
cosa més que la vàlua imaginària que obtindríem establint la mitjana	aritmètica	de les xifres expressives del grau de moralitat exhibit per ell en el
possible de situacions ètiques. En aquest cas la dita vàlua (mitjana	aritmètica	) no fóra més expressiva de la fesomia moral de l'individu que la
deixar tranquils. Almenys tots convindrem que el nostre ensenyament	aritmètic	presenta una falla molt considerable, però nosaltres estudiant i
deixa entreveure. Nosaltres sospitem que la crisi del nostre ensenyament	aritmètic	té causes de molt diversa mena, algunes d'elles molt pregones. Per fer-ne
falles funcionals. Nosaltres creuríem que en el nostre ensenyament	aritmètic	les falles funcionals són de dues menes: un tipus de falles directament
les falles funcionals són de dues menes: un tipus de falles directament	aritmètiques	que giren a l'entorn del càlcul mental i un altre de tipus lògic, que es
que és l'instrument lògic per excel·lència i té en moltes activitats	aritmètiques	especialment en el planteig i solució de problemes un paper molt
suficientment a les nostres escoles una funció mental com el càlcul	aritmètic	, la falla de la qual té repercussió en l'ensenyament de l'aritmètica i en
únicament en el camp estret de les operacions contingudes en les taules	aritmètiques	. De vegades tot el càlcul mental es fa consistir en l'aprenentatge
no té cap interès mentre l'infant no està en edat de raonar les qüestions	aritmètiques	. En canvi és indispensable estar segur que l'infant quan, per exemple,
com a dades d'un problema. Aquestes activitats a més d'un ensinistrament	aritmètic	representen un ensinistrament psicològic que té una gran importància,
un nombre exacte de vegades en el 100, etc.. Per això les taules	aritmètiques	totes soles, apreses automàticament són susceptibles de limitar, i cal,
nombres fàcils. Aplicacions de càlcul mental a la resolució d'operacions	aritmètiques	amb nombres elevats. Recordem, per exemple, haver vist exercitar els
tan vivent i que permeti tantes possibilitats en el camp dels problemes	aritmètics	. En l'aplicació de les mesures cal recordar la qüestió de la precisió.
molts d'ells al voltant de la resolució i el raonament de problemes	aritmètics	. Els treballs de Piaget han servit per a comprovar alguns fets de molt
resolució de problemes ben administrada és l'instrument més adequat i més	aritmètic	de conduir l'infant a la superació de l'empirisme per la lògica. Cal
als problemes desenrotllats formalment segons les tècniques	aritmètiques	prenent, però, algunes precaucions com són: a) graduar les
i àdhuc molt intensa. L'infant introduït prematurament a la formalització	aritmètica	—tots ho sabem— aplica rutinàriament unes fórmules que ha après de
la base del llenguatge parlat. La comprensió del text en els problemes	aritmètics	. La comprensió d'un text és sempre una qüestió de llenguatge. Falla
és oral. Aquesta qüestió en certa forma és prèvia a la part purament	aritmètica	de la solució de problemes. Si l'infant no sap llegir és debades que li
a resoldre. Però, d'altra banda, entre el cultiu de les funcions	aritmètiques	i les de lectura hi ha una mena d'interpenetració d'una gran eficàcia.
exercici tan bo per a la comprensió de lectura com per a les pràctiques	aritmètiques	. Així, doncs, pot ésser molt eficaç donar a llegir textos de problemes
Així, doncs, pot ésser molt eficaç donar a llegir textos de problemes	aritmètics	no amb una finalitat aritmètica sinó amb una finalitat de lectura, per
eficaç donar a llegir textos de problemes aritmètics no amb una finalitat	aritmètica	sinó amb una finalitat de lectura, per tal de graduar les dificultats,
de fonamentar l'adquisició dels nombres i de les primeres operacions	aritmètiques	amb les nocions sensibles i l'activitat viva, caldria fomentar el càlcul
el concepte de càlcul mental, no limitant-lo únicament a les taules	aritmètiques	, sinó exercitant tota mena de combinacions de càlcul esglaonades per

Pàgina 1 (de 6)

50 següents