Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

probablement, no veurem desmentida per l'obra a venir del malagueny. Un	arlequí	, la "repasseuse", unes dones elefantíaques, les guitarres
doble i posant-se el gec al braç. Jocs còsmics L'atleta va disfressat d'	arlequí	, amb brusa de laboratori. Venia molt ben recomanat de les fades. La seva
món de la sang i del diner, vestits de gran etiqueta de saló. L'atleta-	arlequí	ha començat els seus jocs còsmics, ben cordada la brusa, ben desinfectat
dels jocs el secret dels quals no és sinó la traça amb què l'atleta-	arlequí	ens fa veure els imponderables de Góngora al cor d'una fórmula
mateixa. I el paisatge de la vida és Itàlia. Ariosto L'artista vestit d'	Arlequí	(tornassola la seda un somrís). Geni i follia diuen:
sana, sobiranament indulgent per als enamorats. Aquí no hi ha pierrots ni	arlequins	transcendentals; tot són homes o dones agullonats pel desig d'estimar.
esclatava á riure, veyent les contorsions y payasades dels entremaliats	arlequins	, com me posava á tremolar esferehit al veure com una nena que anava dreta
molt curiós, amb quepis arnats, maniquins de cotillaire, trajos d'	arlequí	, mandolines i bibelots algerians— el pintor només pogué mostrar-me
tant les coses com la gent. Clavé les estima amb un mateix amor... Els	arlequins	somniadors, els pallassos sòrdids, la "marchande de
La gentil Colombina era bona i amical, però s'estimava més casar-se amb	Arlequí	. Hauria estat molt, massa còmic, en la vida real, que la Bellesa i el
aplaudit." "Fa pocs dies, Colombina finà, i el dia del seu enterrament	Arlequí	féu festa: no era un vidu afligit? L'empresari es veié obligat a
trens, caixes de soldats, etc.,— el cap cobert encara amb un caputxó d'	arlequí	, guarnit de picarols, les mans a punt de fer sonar uns platerets i als
Fos el que fos, la veritat era que la seducció seguia, puix que com un	arlequí	de ballet el seu peu obeïa el ritme descendent de la Bella Desconeguda, i
em parlava d'un bellíssim àrab espectral, que s'assemblava a un dels	arlequins	de Picasso. Una altra postal, datada a Kairuan, portava dos versos de la
de vellut negre i un barret de copa immens. Ramon Casas es disfressà d'	arlequí	, malgrat la força de pèl que tingué sempre, i don Pompeu Gener, de
però tres van vestits de dona. Davant de la processó hi va una mena d'	arlequí	, nomenat "el pollo". Durant el ball, el pollo es posa davant dels
Beacon (roig viu). Carola (roig granat, fig. 32).	Arlequí	(groc ratllat de roig). Harlowarden La moda (morat a fons
de la Vega, que jugava una mica les dues cartes, i en feien una mena d'	arlequí	barroc i procaç. Betina fou durant una colla de dies el gran número del
com a braç executor? ¿O és que el preu de la salvació del pintor dels	arlequins	ha estat el de confondre i precipitar al Leteu (o als llimbs, que també
és de tela o de planxa metàl·lica, i limita l'embocadura, com l'"	arlequí	", o mantell mòbil, destinat a amagar els aspectes del decorat que serien
semblen ésser cordes trencades o clavilles guerxes; i la guitarra de l'	Arlequí	, de la qual brolla un pentagrama amb notes musicals. Els mitjans gràfics
període cada actor s'identifica amb un tipus, i hom guarda el record d'	Arlequins	i de Pantalone esdevinguts cèlebres, i sol·licitats a una banda i altra.
enriquir-los, a descobrir-ne les últimes possibilitats. Don Joan, el Cid,	Arlequí	, Faust, per citar només uns exemples ben coneguts, han estat utilitzats
anímiques; i se serveix sobretot de la veu, que el fa inconfusible:	Arlequí	, Brighella, Pantaló, cada un d'ells posseeix un to de veu, però també uns
gosadia! El most, dins els cellers, com un tresor en arca, congriava	Arlequins	i damisel·les, capitans amb uniforme Imperi i estrofes rivetades d'or,
pel cantó del seu rar i desconcertant funambulisme: "És una mena d'	arlequí	que estrafà, amb una ganyota maliciosa, malaltissa i, malgrat tot,
El que més impressionà a Carco fou la gran semblança d'En Soto als	arlequins	d'En Picasso. —És igual, igual! Anava pel carrer amb ell i em feia
pel carrer amb ell i em feia l'efecte de passejar-me amb un d'aqueixos	arlequins	fantàstics. * * * [1] En Valls i Taberner no afluixa
representen homens vestits ab túniques y ab unes valones ondejades com d'	arlequí	, porten llarga cabellera y tenen en ses mans una especie de platets de
amb tota la poca solta que pot usar un hom convertit en putxinel·li o en	arlequí	. No és aquest el nostre sistema, doncs dificilment trobaríem oportunitat
doblement falsa, d'una civilització mundial composta com un vestit d'	Arlequí	. Hom ha donat massa importància a establir totes les propietats: fenícia
nus o personatges que podrien ésser de totes les èpoques; saltimbanquis,	arlequins	(època blava i rosa). Marc Chagall, inspirat pels records dels seus
meva, no et despulles del teu cilici de ciutat?... Evocació d'	arlequí	Clamen en desconcert, per l'asfalt la botzina i la
en desconcert, per l'asfalt la botzina i la sirena al port:	Arlequí	, vina, vina!... Oidà! Despenja't de la lluna, cara de
Egipte, algunes són de joguina, d'altres representen figures i també	arlequins	, totes movibles. Les nines per a les nenes eren fetes de fusta o de tela
XVIII es posaren de moda a París els pantins —	arlequins	—, uns ninots burlescs movibles que es feien accionar per mitjà d'uns
d'uns cordills fixats a l'extremitat dels braços i de les cames. Els	arlequins	ja eren coneguts a l'antic Egipte i a l'Alemanya del segle XVI.
figura d'alt llinatge, que no escau pas a tothom. Ni a totes les nines.	Arlequí	En els dies propers a les grans festes, el casal sumptuós del senyor
que tant la va corprendre, que caminava damunt d'unes rodes, vestida d'	Arlequí	. I, en veure-la, va dir, plena d'alegria: "Pare, degué venir
mai aquesta joguina que tant em va captivar!" Si aquesta nina vestida d'	Arlequí	i posada damunt d'un carret de tres rodes, que es mou a ritme, pogués
l'arc de Sant Martí; un àngel, se'n feia vestit d'	arlequí	. LVI Un bleix suau de vent que no és vent
Assonàncies del brollador A Adrià Gual.	Arlequí	d'argent, d'argent i de seda: al riure del temps
trèmul del teu gest, n'admira la gràcia,	arlequí	d'argent. A la nena Cèlia Crespo i Domènech el dia de
venci, vagi mon primer salut. Tururut! L'equidistant apar un	arlequí	. De cada banda vol copsar guardó. De l'una banda és
perquè és tou. I, fent l'ullet, li diuen, tu per tu: —	Arlequinet	, arlequinet, on sou?— —Ai! ai! ai! de mi! Em podriré,
I, fent l'ullet, li diuen, tu per tu: —Arlequinet,	arlequinet	, on sou?— —Ai! ai! ai! de mi! Em podriré, d'aquest
de llurs ombres. I en el fons de les pupil·les del pintor, de l'	arlequí	i de la maniquí, estels negres fugaços en un cel d'argent. Pensava
el para-xocs i la maleta. Solitari Es treu un	arlequí	i se segueix sense moure les altres cartes: la
Es treu la colombina, després el pierrot i a l'últim l'	arlequí	. I així es continua fins que s'acaba el joc de
amb un carbó lluent. Era potser aleshores el carnaval de l'	Arlequí	, o quan l'estrella acaronava sines de banús davant el

Pàgina 1 (de 3)

50 següents