DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arlot M 29 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arlot Freqüència total:  29 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els llavis, amb una pistola a la butxaca que encara treia fum, fins a l'arlot que al carrer de Carbassa tenia dues narboneses fetes, i refetes, que li
a la balma un farfallós i l'hisendat, amb calma. L'arlot no ve per tractes de penyora: pretén l'ús exclusiu de la
al públic mostrant-los com fanfarrons, covards, ambiciosos, lladres, arlots i així. No pren seriosament la vida d'ultratomba: d'ella fa una
que passa amb els ulls ardents, ni el poder, taujà arlot de barriada, ni l'anomenada, que ens ensenya en va
i no puc. Tot sovint, no em donaren eixopluc sinó l'arlot, les dones de mal viure; i tot sovint era afrontat, jo
que era en la cantonada dins de un carreró, perque sent son amo arlot y hostaler á un mateix temps, evitava de aquesta manera que l'hostal se
no pague la pena pels culpables. Sò amich del hostaler... —Hostaler y arlot, interrompé Guillemet. —No'm fico en lo segon ofici: ja sabeu que per
lo gran compromís que havia corregut en la casa de son antich client, l'arlot ú hostaler Simon. —Ba! ba! contestá'l David. No n'hi ha pera tant
Joan de la Murtra, no faltá á la primera intimació: n'hi havia també del arlot Simon, que manifestava no haver faltat, com hostaler, á las pracmáticas
del majordom, anyadint que á existir com en altre temps l'ofici de Rey de arlots, ningú hauria pogut desempenyarlo millor que'l reo, per lo molt que
cançons procaces... Però no li tenia rancor... Sabia quina roba vestia l'arlot que a la fi sempre triava... Encara un altre any, es deia el
de romeus empaitaven els nilòtics poc podien dir-li un mot... De l'arlot que havia entrat al saló i ara l'esperava, entre el replà i l'entrada, ho
arsènic, antimoni...! Cap substància tuixegosa no podia esbalair-la... L'arlot, ara gosaria d'avançar cap a ella...? Semblava que la impulsió era
Per què continuar... Era sobrer de mirar-li el guardapit... Per contra l'arlot, somrient-li obertament, ara que ella ja era a mitja escala,
l'enllumenat, i feia dringar imperceptiblement anells i braçalets... L'arlot esclafí... Deixaria que s'avancés... Però... i si ella li proposava un
o duia al tedi, net i planxat...? No. No era això... Mentre, a l'arlot el front li perlejava i tamborinava amb els artells sobre la pel·lícula
també els mots irats dels creditors de la diva, que havien vist entrar l'arlot i havien perdut els estreps... Volien ferir-la, sense però
ella, mentre resseguia la petita columna de xifres del quadern. «Com l'arlot, que no fa sinó flaire de cebes de l'hortet de l'ermitana...» És clar que
dona, de mena alegre, no havia arribat a sentir l'imperatiu de fitar un arlot i obligar-lo, en una nit revolta, a saltar la bardissa...
pensava el mateix, car el seu marit s'avenia amb el seu pare, i l'arlot amb qui sortia, en lloc de fugar-se amb ella, tenia un confident, amb el
volia la seva part, es negava a negociejar. I encara el confident de l'arlot feia avinent a la serrallera que el seu marit, fins ara franc, podria
jove galant trobava el diapasó del seu estil i podia ocupar el lloc de l'arlot davant la casta diva... L'arlot tornava a arrossegar feixos cap als forns
del seu estil i podia ocupar el lloc de l'arlot davant la casta diva... L'arlot tornava a arrossegar feixos cap als forns de calç o a les sitges de
Havia redactat encreuats en un diari col·laboracionista. I ara era arlot. Vivia en una torre luxosa del boulevard Norodom amb tres
Dels compradores xinesos repugnants de Cholon als banquers, dels arlots als oficials podrits, tothom vivia a esquena del poble annamita, saltejat
et fa seguir? —Depèn... Em té confiança... En Foutriquen era un dels pocs arlots de Saigon que no fos cors o xinès. Arribat a l'octubre del 45 en el
El més perjur sóc jo, perquè he actuat amb tu tal com fan els arlots; la fe posada en tu, l'he perdut de debò. He fet
al parallamps. I, al bell mig d'un trencacolls, un arlot lletraferit, poca-solta, llepafils i editor de
que corrompre qui m'ha donat la sang per convertir-lo en un arlot escandalós? No és estrany que les branques estiguin infectades