Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

forjadors del llamp i del tro, varen cedir-los a Zeus. Amb aquestes	armes	i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus,
va esberlar: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les	armes	. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i
rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'	arma	—si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com queden,
Màrsias es passava la vida entretingut amb la flauta, la seva única	arma	, al sol, sense ni mirar la bellesa dels camps, que s'expandien sota la
de l'arbre. Després, més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'	arma	, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es
les banyes, tan punxegudes, en lloc de criaturejar amb una porqueria d'	arma	que ni a llança no arriba? I potser, per escarn, de plàstic. Avui tot ho
profunda d'aquesta seva ignorància, perquè la rialla pot ser una cruel	arma	infinitament més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen. Té
de ben rentar-me i de reposar en l'escalfor del bany, i el primer cop de l'	arma	m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el segon, que
tant, però, van insistir, que un dia sortí a rebre'ls amb una vella	arma	a la mà i els comminà que se n'anessin i que no tornessin mai més per
mares. Els dimonis representaven els set pecats capitals, que amb llurs	armes	de malícia i de seducció sortien a combatre el baró de Déu. Una lluita
en què semblava renéixer la sang del pare. Volgué aixecar-se, agafar una	arma	i sortir al carrer. S'alçà, però es dominà a l'instant. "Per a què?
arrencar-se l'ànima i que també ella —la seva ànima mateixa— agafés	armes	contra ell, el colpís plena d'indignació sobre el seu rostre. Llavors
Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor destructiu que les	armes	científiques més recents arriben a aconseguir: el malsomni d'una
conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les	armes	posades a contribució; i alhora, les possibilitats d'acció civil i de
mateixa classe (la qual és, no cal dir-ho, una de les faccions en	armes	, en la dissidència actual). Però si els riscos que hi corre no són tants
aquest resignat, servil —o servicial—, pacífic i útil salvatge, pren les	armes	, adopta el nacionalisme, pren consciència de la revolta social, i obliga
En certa ocasió "vaig sentir un soroll com si s'hagués rebentat una	arma	, i era que havia esclatat l'obús d'un morter. Un company nostre cridava:
complert l'acord. També els van exigir que lliuressin immediatament les	armes	, però ells s'hi neguen dient: "Si de cas, ja les farem servir
del front d'Aragó es queixaven que són sabotejats, que no tenen prou	armes	. Un de la Joventut Comunista Ibèrica deia que cal fer la guerra, però
dos jornals dels obrers i la meitat del capital de la casa (per adquirir	armes	, deien). Doncs bé: la meitat del capital era mig milió de
El diari publica un manifest del Partit Comunista cridant tothom a les	armes	. Ha dimitit el Cap d'Estat Major del Ministeri de la Guerra. Continuen
demà. Per altra banda, ell creu que no es rendirà a la força de les	armes	(puix que està molt fortificat), sinó per fam. Els queviures dels
Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a lliurar les	armes	, i es tem que demà s'intentarà desarmar la FAI (empresa àrdua!). Una dama
amb efectes retroactius i segons la qual poden ser matèria de comerç les	armes	curtes i llargues sempre que el dit comerç sigui practicat entre els
imminent?... —No pot ser —explica la tercera veu—. Ha actuat sense	armes	. —Què fem, doncs? —De solució, n'hi ha una —intervé el guàrdia,
salta la barana i avança cap al menjador sense deixar-los d'encarar amb l'	arma	. —Vostès... —diu. Però de fet només li deu interessar ell, perquè el fita
tota la força del seu puny. Un moment després, ha saltat enrera, amb l'	arma	entre els dits. —Mans enlaire! —ordena. El policia obeeix a poc a poc, com
al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —panteixa. La noia aferma l'	arma	, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que... —Retrocediu!
. No ho faré. —Com vulgueu —diu la noia amb la veu segura, i amartella l'	arma	—. Us dono tres segons i disparo. —No ho podeu fer —suplica ell—. Seria
força que surt disparada al seu darrera. La noia ha de deixar caure l'	arma	i entre tots dos encara són a temps de subjectar-la per les cames mentre
on rebota abans d'estavellar-se entre el pedruscall del carreró. —L'	arma	! —crida ell. La recull, la frega ràpidament amb els faldons de la camisa
temps. Però no és veritat. El segon policia és al corredor de fora, amb l'	arma	a la mà i la dona, que ha sortit primer, retrocedeix precipitadament. No
una ordre i dos dels soldats se'n separen, avancen cap al carret amb les	armes	als dits. Ell va frenant i, ajudat per la noia, immobilitza el vehicle.
i tracta d'obrir una de les manilles, però un dels soldats alça l'	arma	i, amb la culata, l'empeny pel ventre. En veure-la caure, totes avancen
deixar de gemegar. L'oficial es gira llestament. —Sol... dats! —crida—.	Armes	obertes! Se sent la remor dels panys que situen la bala a punt de foc,
que es passegen sobre una paret blanca on es veuen ombres de cascos i d'	armes	. Fora, al pati, deuen haver acabat els exercicis gimnàstics, perquè tot
a l'esquena, dret davant un piquet d'execució que l'engalta amb les seves	armes	llargues. —L'altre també? —pregunta la vella. —Sí. En aquest, el mateix
el talla: —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l'	arma	amb una mà, amb l'altra subjecta un canell que surt d'algun lloc, i els
a la cua, on procura fer-se petit i insignificant, i l'home abaixa l'	arma	, es gira cap al braç que havia subjectat, crida: —Si no s'ordenen
passa? —Es resistia —diu l'home. —A darrera de tot, doncs! Amb l'	arma	, l'acompanya fins al final de l'altra cua, darrera una xicota ja granada,
la meva dona —diu el xicot. —La teva dona... —Sí. Ens apoderàvem d'unes	armes	. —Sols? —Els altres van poder fugir, però nosaltres érem al camió...
estrelles. —Sóc jo —diu el xicot. Deu haver reconegut la veu, perquè l'	arma	desapareix amb la mateixa rapidesa i un timbre jove, de dona, fa: —Has
hi deu haver caigut i s'ha fet mal. —Baixo jo —fa ell. —Tens una	arma	? —No. Ni em cal. Sembla una dona... —També ells n'utilitzen, quan els
es funda ni es perllonga amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar	armes	destructores... Volem homes i dones que cridin la seva llibertat per a
el seu company mentre surten al carrer, on els espera un cotxe amb les	armes	de la institució, un cap amb una màscara negra. —S'ho deuen pensar. —No ho
de pas lleuger de maniobra, d'acumulació de coneixements com qui carrega	armes	mortíferes, havia desaparegut amb ells. En el majestuós i noble edifici
en sabia res. Els conspiradors van tenir molta feina a desar de nou les	armes	i fugir al toc de desperta del divendres. Però no tots van fugir i si la
que vaig perdre-la, quan jo era el Cavaller de Padrós i m'alçava en	armes	contra un mal rei que no estimava el meu poble. És inevitable recordar
Ja n'ha baixat de cavall perquè no pot dur les	armes	. A l'ombra d'un llimoner el Cavaller reposava, l'olor
de roig color s'allunya per la calçada, genet sense	armes	, la por, li esperonava les anques. Per entre el verd llimoner

Pàgina 1 (de 169)

50 següents