Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
armadura F 625 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb armadura Freqüència total:  625 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

guardaré en un fons d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del
pis; en el rebedor Frederic ho tenia tot farcit d'escuts, i fins d'alguna armadura falsificada, i el mateix passava al menjador i a la sala; signes
no dormin en llur vas i els enemics pengessin al temple l'armadura dels hèroes morts; no basta que fossin vil pastura de
que se mesclaven amb les veus del riu. I per dins l'entrellat de l'armadura del pont, que tot el jorn omple el brogit, passava el
"cassot" i "camisol". Un dels termes avui més populars de l'armadura antiga, "cuirassa", és paradoxalment un dels més discutits i més
i que per la seva rigidesa i duresa permetia que hom hi fixés el rest. L'armadura milanesa del castell de Churburg (Tirol), datada entre 1380 i
armes a les cuixes i a les cames, com en general en altres elements de l'armadura. A l'inventari dels béns del barceloní Joan Llull (1390) hi ha
armes defensives de llaunes, sobretot en les espatlles i el faldatge de l'armadura. Una ordinació de Pere el Cerimoniós, sense data, però que cal situar
Tarragona, Pere March i Francesc Eiximenis devia ésser força semblant a l'armadura conservada al castell de Churburg (fig. 111), tot i ésser de
i, no res menys, ja comencen a ésser abundosos i complets els casos d'armadures conservades. L'estudi de l'armament defensiu i ofensiu al segle
XV s'imposa l'"arnès blanc", expressió amb la qual entenem l'armadura completa de ferro rígid o d'acer polit constituïda per tot un seguit de
de pes de sexanta sinch fins en setanta lliures, en les qualls [armadures] aga falda e flanquals usats de guerra, no compresos en lo demunt
els 31 kg i mig de la lletra de Jerónimo Dansa, amb el de les armadures existents als museus, veurem que són pesos normals. Stephen V. Grancsay
museus, veurem que són pesos normals. Stephen V. Grancsay reprodueix una armadura del 1460 que pesa 25 kg i una altra del 1480
donades en les lletres de batalla responen a una realitat i que les armadures que usaven els nostres cavallers són com les que avui admirem als museus,
A la Wallace Collection de Londres hi ha una magnífica armadura, datada entre 1475 i 1485, amb arnès de cavaller i de
enumerades per Lluís Crespí fa un total de 19,632 Kg, però l'armadura de la Wallace Collection, que té alguns elements més, pesa,
les defenses del cavaller, 27,161 Kg. Per a saber el preu de les armadures disposem de dos comptes, tots dos del 16 d'abril del
ben natural, entre pes i preu. L'arnès rígid i tot ell metàl·lic, armadura típica des del segle XV, era ja conegut a Catalunya els darrers
de Sant Joan, apareix el Centurió tot ell abillat amb una completíssima armadura de ferro (cuirasses, guardabraços, colzeres, amambraços, arnès de cama i
XV, ja avançat. Pere Serra, que forçosament s'ha inspirat en les armadures usades pels seus contemporanis i a la seva terra, fa evident que a
de la cota de malles. Precisament per evitar les molèsties de l'armadura rígida, que podia fregar la pell o escalfar excessivament quan el sol era
de la "pansière" o de la "pancera", ve, en l'armadura, ja des dels darrers anys del segle XIV, un faldatge dit en
en avall. Aquests pesos són reals, com demostra una comparació amb dues armadures de la Wallace Collection. En una d'elles, datada entre els anys
al segle XV, car és virtualment igual que el del guant de l'armadura de la Wallace Collection que abans hem considerat (§
el XVI i el XVII, o sia fins a la desaparició de l'armadura, amb variants imposades per les modes. Però al llarg del quatrecents
(1411, 16 maig). És molt difícil d'establir quan un element de l'armadura deixa d'usar-se, i més encara quan es tracta d'un casc, que pot ésser
era usat al segle XVII, o sia fins als últims moments de l'armadura. Era una afortunada combinació de diferents peces de metall que cobrien
l'any 1488, quan Maximilià I, el gran entusiasta i impulsor de l'armadura, regalà al seu fill Felip el Bell, que només tenia deu anys: "un
l'arnès de la dama. No ens valdria el de Joana d'Arc, car aquesta portava armadura masculina i precisament fou acusada de vestir com els homes. Martorell
medievals com a cavaller i apòstol, establí el simbolisme cristià de l'armadura: "Tingueu, doncs, fort, cenyits els vostres lloms de la veritat i
a peu, document interessant per a saber com el cavaller es posava l'armadura. El cavaller ja du l'arnès de cama i de cuixa, o sia les sabates, les
manera que ens trobem davant d'una autèntica i perfectíssima miniatura d'armadura. L'estàtua, descomptant-ne la peanya, fa 0,445 m d'altura; i la
Sir James Mann, que l'examinà l'any 1930, remarca que l'armadura no és espanyola sinó milanesa, i assenyala l'evident semblança entre el
els anys 1420 i 1430. Té raó Mann quan afirma que l'armadura de Sant Jordi és de tipus milanès. En aquest sentit he d'assenyalar que a
ofereix alguna semblança amb d'altres que hi ha al guardabraç dret d'una armadura milanesa del XV, força semblant a la nostra estàtua (però el
que s'exhibeix a la Wallace Collection. Encara que l'armadura de Sant Jordi sigui de tipus milanès, l'estàtua pot haver estat feta a
arnès de guerra de Ferran II el Catòlic (fig. 219), l'única armadura conservada d'un rei d'Aragó. Wendelin Boeheim la considerà fabricada vers
peces de l'arnès blanc de l'adversari i desprendre-les del conjunt de l'armadura. El cronista borgonyó Olivier de la Marche, en tractar d'un pas d'armes
ab virolla de cuyro". Vegeu un rest de cuirassa d'una de les armadures de l'Armería d'Álava (fig. 235) i el que porta Alfons
l'engany d'una esperança o, en llur cor endurit, posa armadura, com triple acer, de pacient porfídia. Una altra
el seu atac mortal, i no et creguessis invulnerable sota l'armadura, bé que de tremp del Cel: la mortal fletxa tothom
de llargada terrible. A grans gambades Satan, superbiós, amb armadura de diamant i d'or, com una torre anà avançant vers
mai no s'hi sentí; quan amb les armes topaven, furients, les armadures feien renills d'un desacord horríson, i, en els
sangós (sagnar dels esperits celestes), i li deixen tacada l'armadura, fins fa poc tan brillant. I de seguida vénen de
la derrota i el seu desori vergonyós: per terra les armadures a bocins, i en piles els conductors dels carros i llurs carros,
i en soterraren legions enteres. Acreixien llur dany les armadures en masegar i en prémer llur substància, i els eren
conquilles perlejants, esperen els nodriments humits, o, amb armadura, sota els roquers, van espiant llur menja; els dofins
de dur-los en plenitud de veritat, i armar-los amb armadura interior prou forta per a afrontar Satan, i els dards encesos
relació semblant, àdhuc per a un ull inexpert, en les gegantines peces d'armadura semblants a les de l'armadillo, trobades a diverses parts de La Plata; i

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »