Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

guardaré en un fons d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de l'	armadura	d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del
pis; en el rebedor Frederic ho tenia tot farcit d'escuts, i fins d'alguna	armadura	falsificada, i el mateix passava al menjador i a la sala; signes
no dormin en llur vas i els enemics pengessin al temple l'	armadura	dels hèroes morts; no basta que fossin vil pastura de
que se mesclaven amb les veus del riu. I per dins l'entrellat de l'	armadura	del pont, que tot el jorn omple el brogit, passava el
"cassot" i "camisol". Un dels termes avui més populars de l'	armadura	antiga, "cuirassa", és paradoxalment un dels més discutits i més
i que per la seva rigidesa i duresa permetia que hom hi fixés el rest. L'	armadura	milanesa del castell de Churburg (Tirol), datada entre 1380 i
armes a les cuixes i a les cames, com en general en altres elements de l'	armadura	. A l'inventari dels béns del barceloní Joan Llull (1390) hi ha
armes defensives de llaunes, sobretot en les espatlles i el faldatge de l'	armadura	. Una ordinació de Pere el Cerimoniós, sense data, però que cal situar
Tarragona, Pere March i Francesc Eiximenis devia ésser força semblant a l'	armadura	conservada al castell de Churburg (fig. 111), tot i ésser de
i, no res menys, ja comencen a ésser abundosos i complets els casos d'	armadures	conservades. L'estudi de l'armament defensiu i ofensiu al segle
XV s'imposa l'"arnès blanc", expressió amb la qual entenem l'	armadura	completa de ferro rígid o d'acer polit constituïda per tot un seguit de
de pes de sexanta sinch fins en setanta lliures, en les qualls [	armadures	] aga falda e flanquals usats de guerra, no compresos en lo demunt
els 31 kg i mig de la lletra de Jerónimo Dansa, amb el de les	armadures	existents als museus, veurem que són pesos normals. Stephen V. Grancsay
museus, veurem que són pesos normals. Stephen V. Grancsay reprodueix una	armadura	del 1460 que pesa 25 kg i una altra del 1480
donades en les lletres de batalla responen a una realitat i que les	armadures	que usaven els nostres cavallers són com les que avui admirem als museus,
A la Wallace Collection de Londres hi ha una magnífica	armadura	, datada entre 1475 i 1485, amb arnès de cavaller i de
enumerades per Lluís Crespí fa un total de 19,632 Kg, però l'	armadura	de la Wallace Collection, que té alguns elements més, pesa,
les defenses del cavaller, 27,161 Kg. Per a saber el preu de les	armadures	disposem de dos comptes, tots dos del 16 d'abril del
ben natural, entre pes i preu. L'arnès rígid i tot ell metàl·lic,	armadura	típica des del segle XV, era ja conegut a Catalunya els darrers
de Sant Joan, apareix el Centurió tot ell abillat amb una completíssima	armadura	de ferro (cuirasses, guardabraços, colzeres, amambraços, arnès de cama i
XV, ja avançat. Pere Serra, que forçosament s'ha inspirat en les	armadures	usades pels seus contemporanis i a la seva terra, fa evident que a
de la cota de malles. Precisament per evitar les molèsties de l'	armadura	rígida, que podia fregar la pell o escalfar excessivament quan el sol era
de la "pansière" o de la "pancera", ve, en l'	armadura	, ja des dels darrers anys del segle XIV, un faldatge dit en
en avall. Aquests pesos són reals, com demostra una comparació amb dues	armadures	de la Wallace Collection. En una d'elles, datada entre els anys
al segle XV, car és virtualment igual que el del guant de l'	armadura	de la Wallace Collection que abans hem considerat (§
el XVI i el XVII, o sia fins a la desaparició de l'	armadura	, amb variants imposades per les modes. Però al llarg del quatrecents
16 maig). És molt difícil d'establir quan un element de l'	armadura	deixa d'usar-se, i més encara quan es tracta d'un casc, que pot ésser
era usat al segle XVII, o sia fins als últims moments de l'	armadura	. Era una afortunada combinació de diferents peces de metall que cobrien
l'any 1488, quan Maximilià I, el gran entusiasta i impulsor de l'	armadura	, regalà al seu fill Felip el Bell, que només tenia deu anys: "un
l'arnès de la dama. No ens valdria el de Joana d'Arc, car aquesta portava	armadura	masculina i precisament fou acusada de vestir com els homes. Martorell
medievals com a cavaller i apòstol, establí el simbolisme cristià de l'	armadura	: "Tingueu, doncs, fort, cenyits els vostres lloms de la veritat i
a peu, document interessant per a saber com el cavaller es posava l'	armadura	. El cavaller ja du l'arnès de cama i de cuixa, o sia les sabates, les
manera que ens trobem davant d'una autèntica i perfectíssima miniatura d'	armadura	. L'estàtua, descomptant-ne la peanya, fa 0,445 m d'altura; i la
Sir James Mann, que l'examinà l'any 1930, remarca que l'	armadura	no és espanyola sinó milanesa, i assenyala l'evident semblança entre el
els anys 1420 i 1430. Té raó Mann quan afirma que l'	armadura	de Sant Jordi és de tipus milanès. En aquest sentit he d'assenyalar que a
ofereix alguna semblança amb d'altres que hi ha al guardabraç dret d'una	armadura	milanesa del XV, força semblant a la nostra estàtua (però el
que s'exhibeix a la Wallace Collection. Encara que l'	armadura	de Sant Jordi sigui de tipus milanès, l'estàtua pot haver estat feta a
arnès de guerra de Ferran II el Catòlic (fig. 219), l'única	armadura	conservada d'un rei d'Aragó. Wendelin Boeheim la considerà fabricada vers
peces de l'arnès blanc de l'adversari i desprendre-les del conjunt de l'	armadura	. El cronista borgonyó Olivier de la Marche, en tractar d'un pas d'armes
ab virolla de cuyro". Vegeu un rest de cuirassa d'una de les	armadures	de l'Armería d'Álava (fig. 235) i el que porta Alfons
l'engany d'una esperança o, en llur cor endurit, posa	armadura	, com triple acer, de pacient porfídia. Una altra
el seu atac mortal, i no et creguessis invulnerable sota l'	armadura	, bé que de tremp del Cel: la mortal fletxa tothom
de llargada terrible. A grans gambades Satan, superbiós, amb	armadura	de diamant i d'or, com una torre anà avançant vers
mai no s'hi sentí; quan amb les armes topaven, furients, les	armadures	feien renills d'un desacord horríson, i, en els
sangós (sagnar dels esperits celestes), i li deixen tacada l'	armadura	, fins fa poc tan brillant. I de seguida vénen de
la derrota i el seu desori vergonyós: per terra les	armadures	a bocins, i en piles els conductors dels carros i llurs carros,
i en soterraren legions enteres. Acreixien llur dany les	armadures	en masegar i en prémer llur substància, i els eren
conquilles perlejants, esperen els nodriments humits, o, amb	armadura	, sota els roquers, van espiant llur menja; els dofins
de dur-los en plenitud de veritat, i armar-los amb	armadura	interior prou forta per a afrontar Satan, i els dards encesos
relació semblant, àdhuc per a un ull inexpert, en les gegantines peces d'	armadura	semblants a les de l'armadillo, trobades a diverses parts de La Plata; i

Pàgina 1 (de 15)

50 següents