Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a lluitar amb moros, i en aquesta guerra els moros som nosaltres. Quin	armament	tenim? Quatre fusells trencats, quatre metralladores que
contra Madrid. Rieu-Vernet hi fa un balanç de la guerra: diu que, quant a	armament	i tropes, els dos bàndols estan aproximadament igualats (uns
que avui la milícia és més un problema tècnic —d'acadèmies, laboratoris i	armament	— que de músculs tensos i acerades cordes nervioses. Capítol II
i es desfermà el 1835, amb motiu de la constitució de la Junta d'	Armament	de Catalunya, fou frenat una i altra vegada. Els fabricants, que
d'Alfons el Trobador i de Pere el Catòlic 1. L'estudi de l'	armament	defensiu i ofensiu a Catalunya durant aquesta època ofereix serioses
una bona font d'informació, ja que en aquest tipus de poesia èpica l'	armament	apareix viu i en moviment, i no debades hom ha pogut estudiar molt bé les
d'aquest llibre, o sia una espècie de "prehistòria" de la història de l'	armament	català a la Baixa Edat Mitjana. 2. És indubtable que molts
la Baixa Edat Mitjana. 2. És indubtable que molts elements de l'	armament	defensiu i ofensiu del començament de l'època comtal devien ésser iguals
terreny, ens hem de limitar a assenyalar els aspectes principals de l'	armament	cavalleresc a Catalunya des de mitjan segle X fins als començos
ésser de malles, ho revela una altra curiosa deixa on aquesta peça de l'	armament	, com tan sovint s'esdevindrà amb les espases, té nom propi:
defenses laterals (d'orelles i de galtes) desapareixeran aviat de l'	armament	europeu, però encara es poden veure en la peça a cavall del famós joc
tribut: si fóssiu calb, tothom us hauria vist la tinya."] 6. L'	armament	defensiu dels cavallers catalans del segle XII devia ésser ja
en forma d'ametlla. Això s'esdevé en altres països, per exemple en l'	armament	dels cavallers de la tapisseria de Bayeux, on els saxons el porten del
XII són l'espasa i la llança, si ens atenim a l'	armament	que es considerarà propi del cavaller. L'espasa apareix molt sovint amb
fodoro de auro, et rengas cum ipsa fibula de auro"); això suposa un	armament	de gran riquesa. Les espases de vegades tenien nom, com veiem tan sovint
sense lleialtat no pot tenir salvació."] 9. Poc podem dir de l'	armament	del cavall en el període que hem estudiat en aquest capítol. Quan la
segle XIII no significa una època fonamentalment renovadora de l'	armament	. Encara que el 1214 la batalla de Bouvines, guanyada per Felip
d'atorgar la màxima confiança a les dades que Ramon Llull dóna sobre l'	armament	per tal com en la seva jovenesa ocupà càrrecs palatins a la cort dels
un simbolisme espiritual i cristià a les diferents peces que componien l'	armament	defensiu i ofensiu del cavaller i al del cavall i alguns dels seus
i una altra el 1274; i reflecteix fidelment, de totes maneres, l'	armament	de la cavalleria catalana de mitjan segle XIII. Des del punt de
catalana de mitjan segle XIII. Des del punt de vista de l'	armament	el Libre dels feyts és un document de primera categoria,
i el rigor d'aquest historiador, que les dades que ens lliura sobre l'	armament	responen a una autèntica i ben observada realitat. I si bé, en línies
autèntica i ben observada realitat. I si bé, en línies generals, aquest	armament	segueix essent el catalogat per Llull al Libre de l'orde de
al XIV (§ 21). Bernat Desclot descriu de vegades l'	armament	del cos de manera molt sumària: "elegí de ses osts a cent cavallers
creure que convivien les dues modalitats. Un problema essencial en tot l'	armament	medieval, i per a la solució del qual foren assajats diversos recursos,
el mentó i la nuca, o sia aquelles parts que es troben en els límits de l'	armament	del tronc i l'armament del cap, parts, per altra banda, on les ferides
aquelles parts que es troben en els límits de l'armament del tronc i l'	armament	del cap, parts, per altra banda, on les ferides són perilloses i on a
i el cavaller, desproveït d'armes ofensives, gita sobre els francesos l'	armament	que porta a sobre, escriu: "no ac alre ab què·s deffensàs, mas que·s
e¢l capel clar e¢l fer de vostra lansa... 15. Passant a l'	armament	ofensiu, l'espasa és arma tan coneguda i essencial que Llull es
atesten l'existència, a finals del segle XIII, d'un	armament	ben definit del cavall. Al del castell de Tortosa s'enregistren "Set
sovint amb la superstició, encara la retrobarem en algun aspecte de l'	armament	del segle XV. 18. El millor manuscrit de la crònica de
constitueixen documents de primera importància per a l'estudi de l'	armament	cavalleresc a l'època del cronista Bernat Desclot. El mural que
L'època de Jaume II i de Ramon Muntaner 19. Per a l'estudi de l'	armament	català durant el primer quart del segle XIV disposem, com a
(l'autor morí el 1336), és des del punt de vista de l'	armament	un document de gran importància per tal com el cronista fou, per damunt
i cada vegada permet més de percebre detalls i característiques de l'	armament	, la qual cosa farà possible que, en el present capítol, arribem fins a
Això obligà a cercar recursos per a fer més sòlid i impenetrable l'	armament	defensiu, cosa que es féu a poc a poc i que evidentment ja s'era iniciada
segle XIV apareixen en els nostres textos termes relatius a l'	armament	fins aleshores no enregistrats, i sempre és difícil de decidir si
res de particular un aragonesisme d'aquest tipus), ja que una peça de l'	armament	que defensa el dors és, en la mentalitat cavalleresca de l'època, una
i passem a un altre no menys arriscat. Tots els tractadistes moderns de l'	armament	parlen extensament de la "brigantina" o
i perpuntes, mots que Muntaner no empra mai quan es refereix a l'	armament	humà. Així escriu: "E jo ab un bon cavall que tenia, mi terç de
catalans del segle XIV permet de completar les notícies sobre l'	armament	i, sobretot, de veure'n diferents modalitats i combinacions entre
comentat i reproduït fotogràficament en la majoria dels llibres sobre	armament	medieval que darrerament s'han publicat, fou objecte d'un detallat estudi
per Pere March i per Eiximenis 32. A mitjan segle XIV l'	armament	que hem considerat al capítol anterior s'ha generalitzat de tal manera
regnes, el sou que han de percebre els homes d'armes, d'acord amb llur	armament	i categoria. Distingeix l'home "armat de cors ab cuyraces, gorjal,
en l'esment i descripció de ginys artillers, fa escasses referències a l'	armament	defensiu i ofensiu del cavaller. No podem, doncs, centrar les nostres
escriptors força diferents, que ens guiaran i ajudaran per a comprendre l'	armament	català d'aquesta època: el poema al·legòric de Pere March, al qual hom ha
observador dels usos i costums del seu temps, i podia parlar de l'	armament	dels cavallers amb ple coneixement de causa, car no tan solament vivia en
que coneixia Eiximenis (fig. 111), ja que altres elements de l'	armament	corresponen a la descripció del nostre franciscà (bacinet, capmall,
braceres, guantellets). La peça amb rest havia esdevingut un tipus d'	armament	molt usat a Catalunya i a València els quinze últims anys del segle
de les armes, ignora elements tan essencials en l'evolució de l'	armament	defensiu. Cal remarcar la importància que té que Eiximenis, en un capítol

Pàgina 1 (de 18)

50 següents