×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb armat |
Freqüència total: 2700 |
CTILC1 |
desfili entre el desmanec supervivent de les escorrialles d'un maniple d' | armats | —a Sinera dèiem malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències | bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic, | armada | d'un arc que potser no ha estrenat encara, perquè ens sembla nou de | de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, | armats | amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples | matat la Sileta! Els grups s'engrossien sense parar; els homes acudien ja | armats | amb falçs, amb pedres, amb bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de | una gran bandera de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent | armada | i els clàxons feien tres tocs, el primer una mica separat dels dos | gent parlava de milers de baixes. Passaven ambulàncies sovint i la gent | armada | dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar | angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians | armats | . Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o | diu que han tornat de ciutat perquè han vist pels carrers molta força | armada | . Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a lliurar les | matinada, nerviós, frenètic. L'endemà, trets, canonades, incendis, gent | armada | en cotxes furients. Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de | Eren, sembla, un centenar. He tornat a mirar i he vist un soldat, | armat | , que portava una gallina. Després m'expliquen que han demanat per a | dona, sigui quina sigui, hagués pogut franquejar la barrera d'homes | armats | sense fer-se remarcar. Aleshores sacseja la porta que cedeix cap a | Una veu crida: —Alto! Aleshores el veu: un soldat impecable, | armat | fins a les dents i amb la baioneta calada, que es dreça en una espècie de | senyora "quan la pau dels pobles depèn d'una actitud previsora i | armada | " els suïcidis amenacen despoblar l'illa... —Què diu? —pregunta ell. | es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix contra la cavalleria | armada | de sabres. Ha heretat dels seus, del pare, de l'avi, del besavi, una | de Madrid? Com és que Godoy no reclama aquest bé de Déu d'homes tan | armats | ? Alguna cosa hauran vingut a fer tants soldats ben guarnits, ben | i arriba a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos | armats | , immòbils esperen. Es va fent fosc però ningú no es mou. Les màscares | es poden exportar els grans lliurement, i que fins posarà dues goletes | armades | per protegir les naus mercants tan amenaçades pels anglesos. A mitjans de | la gent s'avalotà, i homes i dones, i també nois, començaven a sortir | armats | de les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, sembrant més espant que | i el tumult era molt fàcil de fer mal a les persones. Ara acudien pertot, | armats | amb garrots, amb pedres, amb falçs i forques, amb el que trobaven a mà, i | bambolejant, però ja arribava la gent i, davant de tots, Pere Lasca, | armat | amb el garrot. Va aixecar-lo i el descarregà amb tota força sobre | fer en aquelles circumstàncies era demostrar por. Les primeres nits acudí | armat | . "Si no assegura el primer cop —pensà— li faig la festa jo". Un dissabte | les finestres de les cases i en els fanals de la via pública. Un gànguil, | armat | d'un fanal verd, frega la popa, i aquest gànguil, en el moment de | milles de distància— els monstres repugnants que es passejaven pel mar | armats | d'unes dents tan delicadament esmolades. Aquestes dentadures, amb la carn | . Quan és damunt d'una gran massa de corals, es tira de cap a l'aigua i, | armat | de l'arpó, aquest vull i aquest no vull, forada el peix d'una manera | que no resolia ni els afers de cloquer. Els camperols estaven, doncs, | armats | , i qualsevol circumstància explosiva desencadenaria una acció, a vegades | condemnat! ¿No sents la fúria de Jahvè? [(Travessen el cel àngels | armats | d'espases.)] Eva. Mira... mira! Àngels guardians! | Malgrat el llinatge impur, perquè "era xuetona, la pobra", Aina Cohen, | armada | del seu volum de gloses, trobava entrada a llocs on, sense ser literata, | sense amagar-se: diplomat i amb mapa i prismàtics | armat | , vigila costes, veu espies, denuncia i clava | la profanada púrpura del rei, el dret diví contra la força | armada | i la justícia per damunt la llei. Són d'eixa raça virulenta els | d'aquelles forques els seus fillets ampara. D'un feble tronc | armada | contra enemics ocults, defensa de les feres els cossos | del 1238, quan hi devia fer molta calor, el rei Jaume combatia | armat | molt lleugerament, fins a tal punt que per comptes del seu habitual | fa a l'arnès del cavall, Muntaner sovint fa distinció entre cavalls | armats | i cavalls alforrats: "no eixim mas sis cavalls armats e vuit | 240; VI, pàg. 106). És evident, doncs, que el cavall | armat | és considerat més que el cavall alforrat, i aquest més que el peó. Els | e en rocins sarts" (I, 29; pàg. 36). Els cavalls | armats | anaven coberts de llorigues i perpuntes, mots que Muntaner | dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors | armats | d'arnès de guerra, no pas d'arnès de junyir o de torneig. Val a dir que | que suposaria, com li retreu el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap | armat | "de capellina". La capellina, que devia ésser una variant del | de fer-se mal l'un a l'altre, sinó que tots dos contendents vagin | armats | en condicions d'igualtat defensiva i ofensiva, igualtat que | vista de lluny com la vaig veure, és un pa immens i informe de ciment | armat | , monòton i lúgubre, ara al servei de la marina francesa—, i de la | rialla plena de simpática endiastradura. —Ells son quintos de la milicia | armada | ; jo ho só de la togada: heus' aquí 'l misteri.— Á voltas los sorprenía | Vaig repetir la prova altres vegades. Tornava al camp, a la muntanya | armat | de reflexió, de voluntat. Dalt a la muntanya, la impressió dolorosa es | graves. De tot arreu compareixian aussilis. Metjes, autoritats, forsa | armada | y poble, tots semblaba que sostinguessen una lluyta, per veure qui | y l' Alfredo. En lo moment que nosaltres arribabam la lluyta estaba mes | armada | que may. L' Alfredo estaba fet un tigre, y 'n Fradalico semblaba | la porta. El Pedagog. —T'has tornat boig? Són aquí darrera i van | armats | . Orestes. —Fes el que et dic. El Pedagog. —Aquesta | alhora, hi conduí la host innumerable dels Esperits | armats | i prou audaços per a odiar el seu regne, i, preferint-me, | llur General ple de poder. Dardeja les fileres | armades | amb la força dels ulls experients, i de seguida ja ha | cap aquell puig: talment com quan les colles de sapadors, | armats | de pics i pales, deixen enrera el camp reial i surten | Cel governa pel nostre ajornament? No! Cal resoldre, | armats | amb flames de l'Infern i amb fúria, de sobte en les celestes i | però amb escates repugnants s'afua, voluminosos plecs, com serp | armada | d'un agulló mortal; entorn del ventre, els gossos de | com tu pel deix brillant i per l'aspecte, deessa | armada | , excelsament formosa, del teu cap vaig sortir. Va esbalair-se'n | de cada facció en llurs clans diversos, lleugerament | armats | o amb feixugueses, amb esmolalls o esmussos, lents o ràpids, |
|