Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desfili entre el desmanec supervivent de les escorrialles d'un maniple d'	armats	—a Sinera dèiem malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències
bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic,	armada	d'un arc que potser no ha estrenat encara, perquè ens sembla nou de
de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors,	armats	amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples
matat la Sileta! Els grups s'engrossien sense parar; els homes acudien ja	armats	amb falçs, amb pedres, amb bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de
una gran bandera de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent	armada	i els clàxons feien tres tocs, el primer una mica separat dels dos
gent parlava de milers de baixes. Passaven ambulàncies sovint i la gent	armada	dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar
angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians	armats	. Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o
diu que han tornat de ciutat perquè han vist pels carrers molta força	armada	. Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a lliurar les
matinada, nerviós, frenètic. L'endemà, trets, canonades, incendis, gent	armada	en cotxes furients. Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de
Eren, sembla, un centenar. He tornat a mirar i he vist un soldat,	armat	, que portava una gallina. Després m'expliquen que han demanat per a
dona, sigui quina sigui, hagués pogut franquejar la barrera d'homes	armats	sense fer-se remarcar. Aleshores sacseja la porta que cedeix cap a
Una veu crida: —Alto! Aleshores el veu: un soldat impecable,	armat	fins a les dents i amb la baioneta calada, que es dreça en una espècie de
senyora "quan la pau dels pobles depèn d'una actitud previsora i	armada	" els suïcidis amenacen despoblar l'illa... —Què diu? —pregunta ell.
es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix contra la cavalleria	armada	de sabres. Ha heretat dels seus, del pare, de l'avi, del besavi, una
de Madrid? Com és que Godoy no reclama aquest bé de Déu d'homes tan	armats	? Alguna cosa hauran vingut a fer tants soldats ben guarnits, ben
i arriba a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos	armats	, immòbils esperen. Es va fent fosc però ningú no es mou. Les màscares
es poden exportar els grans lliurement, i que fins posarà dues goletes	armades	per protegir les naus mercants tan amenaçades pels anglesos. A mitjans de
la gent s'avalotà, i homes i dones, i també nois, començaven a sortir	armats	de les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, sembrant més espant que
i el tumult era molt fàcil de fer mal a les persones. Ara acudien pertot,	armats	amb garrots, amb pedres, amb falçs i forques, amb el que trobaven a mà, i
bambolejant, però ja arribava la gent i, davant de tots, Pere Lasca,	armat	amb el garrot. Va aixecar-lo i el descarregà amb tota força sobre
fer en aquelles circumstàncies era demostrar por. Les primeres nits acudí	armat	. "Si no assegura el primer cop —pensà— li faig la festa jo". Un dissabte
les finestres de les cases i en els fanals de la via pública. Un gànguil,	armat	d'un fanal verd, frega la popa, i aquest gànguil, en el moment de
milles de distància— els monstres repugnants que es passejaven pel mar	armats	d'unes dents tan delicadament esmolades. Aquestes dentadures, amb la carn
. Quan és damunt d'una gran massa de corals, es tira de cap a l'aigua i,	armat	de l'arpó, aquest vull i aquest no vull, forada el peix d'una manera
que no resolia ni els afers de cloquer. Els camperols estaven, doncs,	armats	, i qualsevol circumstància explosiva desencadenaria una acció, a vegades
condemnat! ¿No sents la fúria de Jahvè? [(Travessen el cel àngels	armats	d'espases.)] Eva. Mira... mira! Àngels guardians!
Malgrat el llinatge impur, perquè "era xuetona, la pobra", Aina Cohen,	armada	del seu volum de gloses, trobava entrada a llocs on, sense ser literata,
sense amagar-se: diplomat i amb mapa i prismàtics	armat	, vigila costes, veu espies, denuncia i clava
la profanada púrpura del rei, el dret diví contra la força	armada	i la justícia per damunt la llei. Són d'eixa raça virulenta els
d'aquelles forques els seus fillets ampara. D'un feble tronc	armada	contra enemics ocults, defensa de les feres els cossos
del 1238, quan hi devia fer molta calor, el rei Jaume combatia	armat	molt lleugerament, fins a tal punt que per comptes del seu habitual
fa a l'arnès del cavall, Muntaner sovint fa distinció entre cavalls	armats	i cavalls alforrats: "no eixim mas sis cavalls armats e vuit
240; VI, pàg. 106). És evident, doncs, que el cavall	armat	és considerat més que el cavall alforrat, i aquest més que el peó. Els
e en rocins sarts" (I, 29; pàg. 36). Els cavalls	armats	anaven coberts de llorigues i perpuntes, mots que Muntaner
dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors	armats	d'arnès de guerra, no pas d'arnès de junyir o de torneig. Val a dir que
que suposaria, com li retreu el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap	armat	"de capellina". La capellina, que devia ésser una variant del
de fer-se mal l'un a l'altre, sinó que tots dos contendents vagin	armats	en condicions d'igualtat defensiva i ofensiva, igualtat que
vista de lluny com la vaig veure, és un pa immens i informe de ciment	armat	, monòton i lúgubre, ara al servei de la marina francesa—, i de la
rialla plena de simpática endiastradura. —Ells son quintos de la milicia	armada	; jo ho só de la togada: heus' aquí 'l misteri.— Á voltas los sorprenía
Vaig repetir la prova altres vegades. Tornava al camp, a la muntanya	armat	de reflexió, de voluntat. Dalt a la muntanya, la impressió dolorosa es
graves. De tot arreu compareixian aussilis. Metjes, autoritats, forsa	armada	y poble, tots semblaba que sostinguessen una lluyta, per veure qui
y l' Alfredo. En lo moment que nosaltres arribabam la lluyta estaba mes	armada	que may. L' Alfredo estaba fet un tigre, y 'n Fradalico semblaba
la porta. El Pedagog. —T'has tornat boig? Són aquí darrera i van	armats	. Orestes. —Fes el que et dic. El Pedagog. —Aquesta
alhora, hi conduí la host innumerable dels Esperits	armats	i prou audaços per a odiar el seu regne, i, preferint-me,
llur General ple de poder. Dardeja les fileres	armades	amb la força dels ulls experients, i de seguida ja ha
cap aquell puig: talment com quan les colles de sapadors,	armats	de pics i pales, deixen enrera el camp reial i surten
Cel governa pel nostre ajornament? No! Cal resoldre,	armats	amb flames de l'Infern i amb fúria, de sobte en les celestes i
però amb escates repugnants s'afua, voluminosos plecs, com serp	armada	d'un agulló mortal; entorn del ventre, els gossos de
com tu pel deix brillant i per l'aspecte, deessa	armada	, excelsament formosa, del teu cap vaig sortir. Va esbalair-se'n
de cada facció en llurs clans diversos, lleugerament	armats	o amb feixugueses, amb esmolalls o esmussos, lents o ràpids,

Pàgina 1 (de 54)

50 següents