DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
armat A 2626 oc.
armat M 74 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb armat Freqüència total:  2700 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

desfili entre el desmanec supervivent de les escorrialles d'un maniple d'armats —a Sinera dèiem malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències
bosc, on deu haver deixat la cavalcadura, s'apresta amb un gest magnífic, armada d'un arc que potser no ha estrenat encara, perquè ens sembla nou de
de les vaques destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples
matat la Sileta! Els grups s'engrossien sense parar; els homes acudien ja armats amb falçs, amb pedres, amb bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de
una gran bandera de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent armada i els clàxons feien tres tocs, el primer una mica separat dels dos
gent parlava de milers de baixes. Passaven ambulàncies sovint i la gent armada dels cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar
angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians armats. Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o
diu que han tornat de ciutat perquè han vist pels carrers molta força armada. Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a lliurar les
matinada, nerviós, frenètic. L'endemà, trets, canonades, incendis, gent armada en cotxes furients. Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de
Eren, sembla, un centenar. He tornat a mirar i he vist un soldat, armat, que portava una gallina. Després m'expliquen que han demanat per a
dona, sigui quina sigui, hagués pogut franquejar la barrera d'homes armats sense fer-se remarcar. Aleshores sacseja la porta que cedeix cap a
Una veu crida: —Alto! Aleshores el veu: un soldat impecable, armat fins a les dents i amb la baioneta calada, que es dreça en una espècie de
senyora "quan la pau dels pobles depèn d'una actitud previsora i armada" els suïcidis amenacen despoblar l'illa... —Què diu? —pregunta ell.
es pot esperar d'aquella xusma que fins s'atreveix contra la cavalleria armada de sabres. Ha heretat dels seus, del pare, de l'avi, del besavi, una
de Madrid? Com és que Godoy no reclama aquest bé de Déu d'homes tan armats? Alguna cosa hauran vingut a fer tants soldats ben guarnits, ben
i arriba a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos armats, immòbils esperen. Es va fent fosc però ningú no es mou. Les màscares
es poden exportar els grans lliurement, i que fins posarà dues goletes armades per protegir les naus mercants tan amenaçades pels anglesos. A mitjans de
la gent s'avalotà, i homes i dones, i també nois, començaven a sortir armats de les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, sembrant més espant que
i el tumult era molt fàcil de fer mal a les persones. Ara acudien pertot, armats amb garrots, amb pedres, amb falçs i forques, amb el que trobaven a mà, i
bambolejant, però ja arribava la gent i, davant de tots, Pere Lasca, armat amb el garrot. Va aixecar-lo i el descarregà amb tota força sobre
fer en aquelles circumstàncies era demostrar por. Les primeres nits acudí armat. "Si no assegura el primer cop —pensà— li faig la festa jo". Un dissabte
les finestres de les cases i en els fanals de la via pública. Un gànguil, armat d'un fanal verd, frega la popa, i aquest gànguil, en el moment de
milles de distància— els monstres repugnants que es passejaven pel mar armats d'unes dents tan delicadament esmolades. Aquestes dentadures, amb la carn
. Quan és damunt d'una gran massa de corals, es tira de cap a l'aigua i, armat de l'arpó, aquest vull i aquest no vull, forada el peix d'una manera
que no resolia ni els afers de cloquer. Els camperols estaven, doncs, armats, i qualsevol circumstància explosiva desencadenaria una acció, a vegades
condemnat! ¿No sents la fúria de Jahvè? [(Travessen el cel àngels armats d'espases.)] Eva. Mira... mira! Àngels guardians!
Malgrat el llinatge impur, perquè "era xuetona, la pobra", Aina Cohen, armada del seu volum de gloses, trobava entrada a llocs on, sense ser literata,
sense amagar-se: diplomat i amb mapa i prismàtics armat, vigila costes, veu espies, denuncia i clava
la profanada púrpura del rei, el dret diví contra la força armada i la justícia per damunt la llei. Són d'eixa raça virulenta els
d'aquelles forques els seus fillets ampara. D'un feble tronc armada contra enemics ocults, defensa de les feres els cossos
del 1238, quan hi devia fer molta calor, el rei Jaume combatia armat molt lleugerament, fins a tal punt que per comptes del seu habitual
fa a l'arnès del cavall, Muntaner sovint fa distinció entre cavalls armats i cavalls alforrats: "no eixim mas sis cavalls armats e vuit
240; VI, pàg. 106). És evident, doncs, que el cavall armat és considerat més que el cavall alforrat, i aquest més que el peó. Els
e en rocins sarts" (I, 29; pàg. 36). Els cavalls armats anaven coberts de llorigues i perpuntes, mots que Muntaner
dits "batalles a ultrança", normalment es lliuraven amb els lluitadors armats d'arnès de guerra, no pas d'arnès de junyir o de torneig. Val a dir que
que suposaria, com li retreu el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap armat "de capellina". La capellina, que devia ésser una variant del
de fer-se mal l'un a l'altre, sinó que tots dos contendents vagin armats en condicions d'igualtat defensiva i ofensiva, igualtat que
vista de lluny com la vaig veure, és un pa immens i informe de ciment armat, monòton i lúgubre, ara al servei de la marina francesa—, i de la
rialla plena de simpática endiastradura. —Ells son quintos de la milicia armada; jo ho só de la togada: heus' aquí 'l misteri.— Á voltas los sorprenía
Vaig repetir la prova altres vegades. Tornava al camp, a la muntanya armat de reflexió, de voluntat. Dalt a la muntanya, la impressió dolorosa es
graves. De tot arreu compareixian aussilis. Metjes, autoritats, forsa armada y poble, tots semblaba que sostinguessen una lluyta, per veure qui
y l' Alfredo. En lo moment que nosaltres arribabam la lluyta estaba mes armada que may. L' Alfredo estaba fet un tigre, y 'n Fradalico semblaba
la porta. El Pedagog. —T'has tornat boig? Són aquí darrera i van armats. Orestes. —Fes el que et dic. El Pedagog. —Aquesta
alhora, hi conduí la host innumerable dels Esperits armats i prou audaços per a odiar el seu regne, i, preferint-me,
llur General ple de poder. Dardeja les fileres armades amb la força dels ulls experients, i de seguida ja ha
cap aquell puig: talment com quan les colles de sapadors, armats de pics i pales, deixen enrera el camp reial i surten
Cel governa pel nostre ajornament? No! Cal resoldre, armats amb flames de l'Infern i amb fúria, de sobte en les celestes i
però amb escates repugnants s'afua, voluminosos plecs, com serp armada d'un agulló mortal; entorn del ventre, els gossos de
com tu pel deix brillant i per l'aspecte, deessa armada, excelsament formosa, del teu cap vaig sortir. Va esbalair-se'n
de cada facció en llurs clans diversos, lleugerament armats o amb feixugueses, amb esmolalls o esmussos, lents o ràpids,

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »