DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
armilla F 656 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb armilla Freqüència total:  656 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

22 agost. Fa una mica de fred; he hagut de posar-me armilla. El diari publica una nota indignada del Govern de València amb motiu de
sobre les puntes de les sabates, els polzes clavats a les costures de l'armilla. —Ah! —fa—. Són secretes fins al mateix moment d'imposar-les. —
que li cau pengim-penjam de cada cantó de la boca. És mig calb. Vesteix armilla blava, camisa blanca i pantalons ratllats. Anguila i Maria
un fulano d'aquells que porten un cigró sobre les tres panxes de l'armilla? Que ara un vestit, que ara un anell... T'agradaria, oi? /Xela\
a dormir d'hora perquè tenia el cos cruixit de no estar acostumat a dur armilla i jo li vaig dir que també estava cansada i ens vam aixecar i vaig anar a
amb una criatura a cada braç i un gosset sortint-li d'una butxaca de l'armilla. L'home del carrer parava el pit perquè tot el blau, tot el verd, tot el
més d'epidermis de carbó mineral. Primo de Rivera duia aquella tarda una armilla de fantasia de color de conyac; Primo fregava el seu gran ventre amb les
fotografies de les revistes—, vestit de negre, o molt fosc, potser amb armilla blanca, i amb un barret fort negre. Quan van passar davant del nostre
aquell corredor, s' obrí la porta y entrá en Lluís, escabellat, sense armilla, lo coll del jaqué dret y mal embotonat lo pit, com qui no s' ha
disputar entre sí, buscavan rahons al mosso y parlavan desaforats, l' armilla descordada y dantse grans cops al pit. Al mitj de la fingida disputa
i, sense aixecar-se, amb els llavis untats de salsa i els replecs de l'armilla picats de molles de pa, exclamava: —/Maintenant, sérieusement! Allons
confiança. Sense tocar els lluïsos ni la cartera, vaig penjar l'armilla i l'americana al respatller de la cadira, i aquesta la vaig col·locar de
pagar vaig tenir un surt. Com era allò? No duia diners a la butxaca de l'armilla. On els havia deixats? Vaig escorcollar les butxaques interiors. Quin
de merí, és a dir, calçotets ajustats a les cuixes; faixa i jupa —armilla amb mànegues— negres. Davant del traginer, però ben a les vores, anaven
es trobava asseguda davant d'un home d'arrogant bigoti, coll emmidonat, armilla de fantasia, perla a la corbata, que era l'hereu de casa l'Aguilera i que
del meu odi." Realment no improvisava. Es vestí d'americana negra, armilla de fantasia i pantalons ratllats, exactament igual que el dia que es
salt, sortí d'una revolada de la barraca, llençà les sabates, el gec, l'armilla, s'arremangà els pantalons fins als genolls i es posà a ballar. La seva
falta és poca cosa —observà l'hereu de la Font Roja. I es va treure de l'armilla un anell molt senzill de llautó que li va posar al dit. Era l'anell de la
d'estris: enunciats compostos. Vestit complet (pantalons, jaqueta i armilla, per exemple). /f\) De mecanisme: sil·logismes,
una lletra nova. III. Universitat. Facultat de Lletres Amb armilles de fantasia, colls emmidonats de vuit centímetres i un heteròclit bagatge
carregats de leontines esmolades d'anar i venir de l'empenyo al trau de l'ermilla i de l'ermilla a l'usura; aquella guàrdia imperial del "monte" i del
esmolades d'anar i venir de l'empenyo al trau de l'ermilla i de l'ermilla a l'usura; aquella guàrdia imperial del "monte" i del set-i-mig em va
Tanta en vareig arribar a tenir en dos mesos de passejar-la, que ara una ermilla, ara uns pantalons, tota la guardarropía la vareig convertir en
em marejava. —Lo que'm mareja a mí, don Toni, es no dur quartos a l'ermilla. —N'hi duràs —me va dir. —Amén! —Me sembles llest, idó,
se'm varen esmunyir dels dits. Alguns perquè treien el forro de l'ermilla i deien: "Ja estic"; els altres perquè es casaven amb una pubilla rica,
em volia rescabalar. Passar mudat pels carrers que hi havia passat sense ermilla; ésser admirat d'uns veíns que abans no m'hauríen fiat ni una pesseta
esfilagarçades dels punys, havia d'anar al Consistori amb més taques a l'ermilla que alguns regidors porten a la conciència, anava mal menjat, mal dormit
el senyoràs galta-penjat i pèl-tenyit que talla cupons i llueix damunt l'armilla la gran cadena d'or i l'unça en peça. Però que vigilin i es guardin de
a la falda. —Quant valen? —he preguntat jo, ficant mà al butxacó de l'ermilla. La dòna ha arrufat el front, m'ha clavat una mirada reptadora y ha
li arribaven d'un palm a l'alsada del genoll. També li era curta aquella armilla de grans solapes y d'excessiva obertura per poder dissimular, ni ab
axís tot fatxendós ab el dit gros de cada mà sota les sises de l'armilla. No'ns descuydem de dir que, enemich del midó, el senyor Avellós may
del coll-alt matxucat y rossench, ballantli entre les solapes de l'armilla y de la baldera americana de colzes llustrosos... desde les vuyt del matí
Els pantalons van molt bé; us escauen que és un encís, senyor. Ara l'armilla; ha, ha! també esplèndida! Ara la levita... Déu meu! Mireu-me això,
a les robes d'hivern peludes i als fox-terriers. A l'istiu anava sense armilla, amb una faixa de seda negra per cinturó i es ficava els dits als
pastissos de crema, el mariner, posant-se els dits a la butxaca de l'armilla, en demanà tres. Aleshores la velleta obrí la bossa nerviosament i volgué
subratllant les paraules i penjant-se els polzes a les bocamànegues de l'armilla, que se n'anava a estiuejar però no sabia encara a on. És clar, com era de
començà de córrer i en son apressament deixà relliscar la cartera entre l'armilla i l'americana. Tot continuava solitari i la cartera a uns quants passos
Després féu mitja volta, es colgà els polzes a les bocamànegues de l'armilla i se n'anà xiulant entre llums d'aurora per la ciutat deserta. Però, és
Sant Privat. Anava, com sempre, esquerp, amb el bastó ficat pel coll de l'armilla, les mans a les butxaques, i les barres lligades amb un mocador brut i
i perfeccionat el sistema de penjar la canya en el segon botó de l'armilla si el temps s'aclareix. I, si plou, ha intensificat els deports
de l'Alcubilla, ombreta sense parany i sense fatic d'armilla. Caldria ara esbrinar l'agrupament de tots els que no es descargolen. Un
tocat el rebre. El seu padrí se'l mirà una estona i aixecant les mans, —l'armilla se li arremangà a meitat de pitrera,— cridà: —Recordeu-vos bé del que us
l'orella, feia tota mena de sorolls bucals, es cordava i descordava l'armilla. Defugia de les perruques i barbes postisses, i s'esforçava molt a no
dreta al caire de la taula, i el dit gros de l'esquerra a la butxaca de l'armilla, d'on penjava un chatelain. Després prengué la plica, li donà un
que li assenyalaren En Víctor, li semblà distingidíssim amb vestit blau i armilla grisa. Però aquell moment en què el veié, ell estava distret. I aquesta
amb la clepsa pelada, el bigoti caigut amb els primers fils blancs, i una armilla flonja i descordada damunt el ventre. La soledat de la seva vida i aquest
l'ullet no demanés al senyor Tusquella perquè es posava els diumenges una armilla amb ratlles verdes. El senyor Segimon, però, no venia fins a hora de
la porta, s'assegué a taula i posant-se el tovalló al trau més alt de l'armilla començà a xarrupar la sopa, sense dir una paraula del que havia fet a la
Tusquella tancava la porta, s'endreçava la clau en una butxaca de l'armilla, i tapava el forat amb un tros de diari. Li seguia els moviments
ajustar-se a la de la rècula. Duia les xurriaques a la mà, i anava amb l'armilla descordada i el gec penjat al muscle. I com que el gec estava girat del

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »