Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

baix, a la terra, pau als homes de bona voluntat!" (Música d'	arpes	). Llurs pares van pel món sense moneda. Neixen de pas en un
en una nova melodia que representa l'amor (12) i que exposa l'	arpa	totalment. En un recitat, una fada dóna instruccions a En Bernat, i al
estén ara el tema de l'amor (12) amb ondulant i suau arpegiat d'	arpa	primer, i piano després. Acaba el quadre amb la presència del xilofon que
de la menor persistentment sostenguda per la corda i un dibuix d'	arpa	ininterromput. El chor de dames s'hi sobreposa, a dues, tres i quatre
amb què sentia per la mà del jove polsada l'	arpa	d'or dintre l'alcova on jeia, febrosenc, el rei malalt.
aquell instant de paradís enyor, mon esperit és com una	arpa	fluixa, i per mon paladar tot és fador. I ella? No sé on és ni
saps si munta del riu o davalla del cel. Els ponts penjats amb cables són	arpes	. Els ponts d'arcades són flautes d'un orgue gegant; l'organista és el
li dilaten els ulls; els nervis aviat li ressonaran com les cordes d'una	arpa	sota els arpegis exquisits de la por. Erínia Segona. —La fam
en vall silenciosa, amb veus angelicals i al so de l'	arpa	canten llurs fets heroics i llur caiguda per la fi
Àngels d'adorar-lo: obeeixen i, cantant a chor, al so de llurs	arpes	, celebren el Pare i el Fill. Mentrestant, Satan davalla a la
roses celestes. De seguida, altre cop coronats, prenen llurs	arpes	, daurades arpes, sempre a to, que els pengen com
altre cop coronats, prenen llurs arpes, daurades	arpes	, sempre a to, que els pengen com buiracs, resplendents; i, amb
serà el teu nom per al meu cant ja sempre, i la meva	arpa	mai el teu elogi no oblidarà, junt sempre al del teu Pare! Així
brollava dels seus llavis, vers o prosa, i els llaüts i les	arpes	no els calien per a afegir dolcesa. I començaren: "Tals són
i les penyes, fins que ofegava llur clamor ferotge l'	arpa	i la veu; no va poder la Musa salvar el seu fill. No així tu el
crits joiosos alegren l'orbe universal, i sonen llurs	arpes	d'or i exalten amb llurs himnes Déu i les seves obres. El
el cinquè dels dies. De la Creació el sisè, i ja l'últim, amb	arpes	vesperals i matutines s'alçà; quan Déu digué: "Criï la Terra
seguici les aclamacions i sons harmònics de deu mil	arpes	en acord angèlic: els aires i la terra ressonaven,
no, tanmateix, amb un sagrat silenci: vibrava l'	arpa	, i sens repòs; sonaven el tub solemne i el saltiri, els orgues
sonaven instruments melodiosos, produint els acords d'	arpes	i d'orgues; qui movia les cordes i les tecles es veia
estol, amb rica pedreria i amb incitants vestits; al so de l'	arpa	cantaven tendres i amorosos càntics, mentre anaven
baixa el cant dels cinc actors es fa més agut i vibrant; s'acompanyen amb	arpa	i guitarres, i repeteixen una tonada que acaba per fer-se familiar. Un
l'alé amb el vent que els atravessa, els nervis amb les cordes de les	arpes	i la pell amb la pell dels timbals que de tant tivanta ressona, i aixís
com sincera— va trencar en la seva poesia una de les cordes de l'	arpa	simbòlica. Si la passió amorosa és absent de l'obra verdagueriana
s'inflà fins a esdevenir una melodía gronxoladora, més divina que la de l'	harpa	d'Eolus —més dolça que tota cosa, salvant la veu d'Eleonora. I ara també,
l'amable riu. I la gronxoladora melodía que havía estat més suau que l'	harpa	aeria d'Eolus i més divina que tota cosa, salvant la veu d'Eleonora,
mor la mort dins el teu clam. Del jardiner Les melodies de l'	arpa	tens, oh dona, en ton esguard i oblidaves la tonada
d'esclava d'algún harem de les /Batuecas\. Portava una mena d'	arpa	, però plana, amb cinc o sis cordes que tocava amb unes fustetes que feien
i tremola. Les seves ales tenen nervis. Es podria dir que són grans	arpes	i que l'oreig n'arrenca notes, ara tristes com un plany, ara amples i
merit més gran. Lo poc que parlen és dolç i suau. Afinen la vèu, com una	arpa	. El tò és tan melodiós, que no se sab si és paraula o música, i quan
em desperta cada matí amb el seu clavicordi ressonant apagadament com una	arpa	; Mlle. Annà, la respectable neboda de l'imponent P. Migaud, el qual,
la fosca, les veus dels hostes que resen i canten la Bíblia, al so d'una	arpa	lenta i apagada com un degotall. Just davant seu, de l'altra banda del
de les noies té modulacions que's podrien seguir amb les cordes d'una	arpa	. Tal vegada les filles del país varen apendre de les noies gregues
que tallessin i totes les veus de la Jungla sonaven com una corda d'	arpa	que la lluna polsés... La Lluna del temps de la Parla Nova, que
sepulcrals de peluix i algun retrat de noia amb tocs blau pàl·lid, i una	arpa	en segon terme. Hom m'havia contat que el meu avi una vegada comprà un
una simfonia sense paraules cada cabell fa un so diferent, talment una	arpa	meravellosa. —Eliana... —Què? —No sé... I Eliana li posà un bes als llavis
barrots de la reixa i servir-se'n per a instrument de música, una mena d'	arpa	més enroguellada; i s'arribà a inventar el vi sintètic. Organitzà unes
alè diví! Tota la terra semblava encara que vibrés com les cordes d'una	arpa	i la mar tremolosa aplegava en la seva falda, feta engrunes, la
fons del no-res. /La Música\, d'en Gual, recorre, amb la seva	arpa	de llum, una comarca de somni, deixant un rastre de flors lluminoses al
amb lletres, com els nius amb palles. La lira sagrada d'Israel i l'	arpa	de David, polsades pels poetes de Castella amb les cordes mullades per la
rossinyols de la literatura d'aquell imperi que tornava a fer ressonar l'	arpa	de David. Res més còmic que els catalans d'aquells dies i d'aquelles
vist riure mai; Artaban, l'arpista, que una vegada amb el so de la seva	arpa	havia adormit una revolució; Hamaluc, el purgador reial; Gonelí, el
té als ulls i en la faisó de parlar d'il·luminat. Tot vibra; sembla una	arpa	pulsada per uns dits que no es veuen... Doncs estigueu alerta, que la
sentia cap afany de saber res més del que sabia. Però aquella vegada en l'	arpa	del meu pit va vibrar una corda nova. Les cuixes de la senyora Patro i la
tenia vint anys, en una sentida poesia premiada als Jocs Florals amb una	arpa	de llauna daurada. Doncs com deia, el meu dilecte amic, el Secretari de
ella sotjava tristament per entremig dels salzes on eren penjades llurs	arpes	. Quan Romeo s'enfilava pel balcó, i el bes de la novella amor volava, com
seva ampolla, i la pàl·lida noia en les gotes ploroses de sos ulls. Una	arpa	jeia a llur cap, i un gos a llurs peus". Nit XXXI "Fou en una
com si aquella extremitud hagués vibrat sonorament com una corda d'	arpa	en si sostingut. ¿Quina mena de coratge m'encomanà aquell ressò,
estridents, ara és una melodia de contrabaixos i violins, de violoncels i	arpes	; és una música que anima el cor i alegra l'ànima, però també té cadències
D'esta manera en les oracions Jaume I conquistà València, Una	arpa	tinc, Mouen els arbres ventijols suaus, Les ballestes del goig, primer i

Pàgina 1 (de 12)

50 següents