×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arquejar |
Freqüència total: 97 |
CTILC1 |
peresosa; nosaltres anomenem dialèctica la mateixa raó, però coratjosa: | arquejada | per l'esforç que exerceix per tal de sobrepassar-se. En el vocabulari de | mas abandonat, de soletat austera, mira en la llunyanía com s' | arqueja | l'Albera, eixint d'un vel de bruma amb sa verge blavor, | fa dos salts i s'atura. Porta damunt de la cua una ploma vibràtil que s' | arqueja | per assegurar la represa del vol. Jo crec que anunciava la pluja de la | la cua d'una guineu mitològica, el cap de Milazzo s'endinsa, eixamplant i | arquejant | la punta. A l'istme, la ciutat torreja les muralles vetustes del Castell. | mena de mantell negre, amb un cantó fort que posen damunt la testa i | arquegen | cap als braços i el pit, els dóna un plec graciós de roba i una ombra | i opulentes, caminen tot gronxant-se, mouent frissosament la cua, | arquejen | i allarguen el coll i cloquejen insubstancialment, espantadisses i | totes les línies i els moviments que la fan expressiva: les celles que | arqueja | el dubte i els llavis que contrau el refús, els ulls que es mig clouen en | llumí, de xuclar el filtre per atreure la flama, de col·locar l'esguard o | arquejar | la cella, és una suma d'operacions en les quals la nostra espontaneïtat | L'alçada és considerable, i, tanmateix, la xicota estira els braços, | arqueja | el cos fimbrant i bonic i patatxop!, es tira daltabaix i tot nedant | escoltant l'escena amb un càustic somrís als llavis; obrint els ulls i | arquejant | les celles com un Mefistòfil de film. "Apa; com crida la Fe! I com | gat i la seva gallina. El gat, que ella anomenava Fillet, podia | arquejar | el seu dors, fer un rebuf i llançar guspires elèctriques: s'entén si se | bondat de posar-vos un segell a la boca, doncs? I el gat digué: —Podeu | arquejar | el dors, tirar un rebuf, o treure guspires? —No. —Aleshores valdria més | unes altres vegades el banc només té un peu central, que s'eixampla | arquejant | -se cap amunt, fins a arribar als extrems del replà horitzontal, després | desmaiar-se. I allí dret, a quatre vares de la taula aquella fantasma, s' | arqueja | i ab les puntes dels dits va pessigant i engaldint-se el fregitori de | l'afaenat; tot sofocat, atravessà el pilot de gent que lo cantó omplia, i | arquejant | los braços, les mans enguantades i los dits com a varilles de palmito, | del dofí. Quan aquest arribà a flor d'aigua, la forma monstruosa s' | arquejà | un punt i donà a l'animal una enorme i seca trompada. El dofí féu un salt | haver despertat: s'alçà, estirà les potes del davant a gran llargada i | arquejà | el llom. —no t'espantis, Picarol. Resseguí la cuina amb un ull | un franc. Agafà la moneda i se la mirà. Un somriure breu, irònic, li | arquejà | els llavis. "Un franc; mai no he estat tan rica. No necessito res, res, | seguit per la seua escòlta formada per gats servals que unes vòltes | arquejant | les espal·les arissonaven els pèls, atres arrastrant la panja per tèrra | erectum i els joncs (Holoschoenus vulgaris), les tiges dels quals s' | arquegen | i les puntes, en quedar submergides, són aprofitades per les granotes | que mimetitzen uns bastonets, són erugues dels tipus geòmetra que van | arquejant | el cos quan avancen. La larva de l'arna Choristoneura fumiferana, que | precises i complexes pel cas que les característiques dels vaixells a | arquejar | s'allunyessin en més o en menys d'uns valors prefixats, el reial decret | la tona d'arqueig disposà, a més, que totes les embarcacions fossin | arquejades | de nou d'acord amb les noves normes, i els resultats que hem vist | el necessari per donar-se a entendre. A vegades, sobretot quan escolta, | arqueja | les celles, abundoses, i se li suavitza la fesonomia hieràtica, | és un home que mou les mans en parlar, amb gestos ràpids i decidits, i | arqueja | les celles, ben poblades. D'aquesta manera contestà a la primera | front, i la tercera entre les altres dues. Les dues banyes laterals són | arquejades | cap avall i tombades endins. La banya esquerra es perllonga cap endavant | del front fins a la llargada de dues polzades i des d'allà en endavant s' | arqueja | cap a la banda dreta fins a la seva extremitat, però formant menys arc | i als llavis una espurna d'esperança, els brassos | arquejant | com si volguésses simulâ una dança, jo no sé quin | de capçalera immensa los montanyosos aspedats de Vandellós, que semblan | arquejar | se més menaçadors com més de prop se contempla sa nua y feréstega | genolls; no porta barba, decanta 'l cap á la esquerra, y 'ls brassos s' | arqueijan | un poch com si cedissen al impuls del cos. Altre crucifix també | del pentinat assiri; lo cap se decanta vers á la dreta, 'ls brassos s' | arquejan | un xich, si be es molt pronunciada la rigidés de las camas, y no porta | Sobre els rulls negrejant i al damunt del front llis ta cofa s' | arquejava | amb un ram de poncelles; ta vestidura, presumida, era un | Sobre els rulls negrejant i al damunt del front llis ta cofa s' | arquejava | amb un ram de poncelles. La nit rossellonesa L'aire dels | enquimerat va atuir-lo Apòl·lon, veient que el provocava a | arquejâ | una partida. I la pica, l'avio més lluny que un altre una | muntés fins a la boca, i el seu girar-se inclinant amb picardia el bust | arquejant | les anques, i el seu caminar llest i accidentat, vols dir Robert que no | ens fas costat, ens ets veí. Tu ho presideixes, quan els nostres cossos s' | arquegen | panxa enlaire, i ningú no treu el teu ull de les cases. Només tu llueixes | de núvols que es gronxava, corria, rodolava damunt d'ell mateix o s' | arquejava | en l'aire, però que mai no es desfeia dels seus estreps, els flancs de la | s redressá. La Fineta també, i ls dos s' aproparen. Ella en front d' ell | arquejá | son cos, enlairá els braços, retorcent-los en un estirament de mandra | de saber amagarse 'n la cabanya hospitalaria d' algun pastor. L' Etna | arquejava | la clin orgullosa, gratant ab la pota la soca ahont l' habian fermat, y | aigües qu'en els seus peus corríen joganeres. Mogué las parpelles y | arquetjá | lleugerament el cap un poc despentinat contestant al meu saludo, mentres | Pamplinas de criatura contemplada, —afegí á mitja veu lo narrador, | arquejant | las cellas y rodant lo cap á truco d' ensenyar la magricia de son coll, | 't conech. —Paciencia! —feu entresí l' Albert, arronsant las espatllas y | arquejant | las cellas, mentres son pare seguia: —Es que, ja ho veurás: un cop resolt | contra nosaltres, que no'ns quedá altre camí que'l d'anárnosen á casa, | arquejant | las cellas y arropint las espatllas, aclaparats pe'l desengany y la | Ja punyen y ja 'njeguen los bons destrers, Los bons destrers | arquejen | sota llur pes. Ja les llanses se claven los cavallers: | de rehull, d'una estrebada arrambà la carreta á la vorada. | Arquejant | lo test coll ab altivesa desparegué'l Corcer ab tal llestesa, | may vejeren fosa los vivents. En gran anfiteatre la timbera s' | arqueja | cap al cingle de Batera, y, gola immensa del ferreny titá, | pit la clavaras, i, am moviment de cignia bellesa, | arquejant | el teu coll l'oloraras. Al sentir l'alè tebi am què la mulles, | y tens al front un caire d'arrugues massa net. L'ossada se t' | arqueja | per sobre la cintura qui les buidors ostenta d'un rígit | rosella de tant vermells, tan delicats y trèmols. Y s' | arquegen | llurs brassos selectissims com d'una gerra cenyidores anses. | A Benet Casablancas, en el mirall absolut | Arquejant | els murs del desig les músiques són portalons en la |
|