Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una caverna, un monstre	arrabassador	i antropòfag, amb sis colls, sis caps i sis boques, amb triples rengleres
i obeint a uns motius que no tenien res a veure amb les profundes i	arrabassadores	inquietuds que en aquells mateixos temps provocaven la desclosa magnífica
de l'infinit, com si d'allà li haguessin vingut els torrents d'harmonia	arrebassadora	que arrencava despres del piano amb el màgic poder de sa esveradora
preparació abandoneu per una estona els vostres esperits a l'influència	arrebassadora	de la música, deixant-vos transportar per les regions del misteri i de
de la meua Plana, fins al llaurador d'avui arrossegat per l'uniformisme	arrabassador	però que té la pell de bronze torrada pel nostre sol, que la treballa amb
costa més d'imposar-se a un mediterrani. No té moviment i manca d'una	arrabassadora	força d'atracció. Serena i altívola, aparentment repel·leix; diversa i
ni mansoies com fullaraca mullada, no; sino, exaltades, vives, potentes i	arrebassadores	com les bufarades xisclantes d'un revolví del desert.— Ella m'escoltava
Mes de una volta s'ha vist quedar al mitj del camp, després que la fals	arrebassadora	del segador s'en porta las espigas, una planta modesta que ostenta en son
Primerament perque, cego en mitx d' aquella revolta coratjosa y	arrebassadora	, jo no'm recordo ab claretat de rés, ni'm dono esplicació de lo que vam
fuita ardent galopin a través de prades o correnties	arrabassadores	: pasturin per les comes totes soles, a la vora dels
començava de tenir set, molta set, una set que no trigà a posar-se	arrabassadora	. Ja havien passat la masia d'en Patiràs, i la dida, per no deixar patir
a l'eternitat. I així, quan gràcies a la Poesia o a la Música —el més	arrabassador	dels modes poètics— cedim a l'influx de les llàgrimes, no pas per excés
aquí, a la terra, d'una vegada per sempre, aquestes divines i	arrabassadores	alegries de les quals copsem visions tan breus com imprecises a través
—se'ns diu— el ser humà es troba submergit, adquireix una preeminència	arrabassadora	amb l'emergència de l'onto-centrisme després del «revolt». Però cal que
al concepte de veritat. Al mateix temps, i com si hagués previst l'	arrabassadora	influència que la seva posició, molts segles després, havia de tenir
fet adquireix, tal i com ha mostrat Jacques Derrida, una importància	arrabassadora	pel que fa a la crítica del presumpte hermeneuticisme de la
l'ontologia de Ser i temps és fidel a l'anti-onticisme	arrabassador	fomentat pel seu propi rebuig del teoricisme, i és alhora l'admissió del
de sang freda, també pel que fa al caràcter. No coneix passions bastes,	arrabassadores	, no l'atreuen el joc ni les dones, no beu vi, no l'entusiasma malbaratar
esperits dogmàtics), i aquesta manca d'escalfor comunicativa, d'humanitat	arrabassadora	, lleva a la seva obra la veritable força creadora. Tan sols en la
als peus de les muntanyes i vàreu dir que eren vostres, les muntanyes,	arrabassadors	. I que nosaltres érem forasters, forasters a casa nostra. I vinga
forestal. Per una banda, es pretén una gestió forestal extractiva i	arrabassadora	que fa malbé territoris i paisatges amb tales indiscriminades. Però, per