Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vaig percebre Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'	arrabassava	i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors,
que va indicar a Jasó i als seus argonautes el camí de la Còlquida. Varen	arrabassar	les òrfenes filles de Pàndaros, mentre es casaven, i varen lliurar-les a
de l'Ítome, es deia que Asclepi no procedia de Coronis sinó d'Arsínoe,	arrabassada	o raptada amb violència pels Diòscurs. Sigui quina sigui la veritat, a
li adormia els sentits, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, que l'	arrabassava	. Aquell impuls de resistència que havia maldat en ella, en un principi,
Mila del Santo s'eixugà una llàgrima amb la mà. El ritme de la cançó l'	arrabassava	de bell nou i la feia plorar; la carn semblava desfer-se-li d'angoixes i
a l'amor i l'evocació. La vida no podia ja res contra ells; no podia ja	arrabassar	-los ni malmetre'ls l'alegria; no podia envilir-los amb cap necessitat
ve't ací que ara també aquest suport —l'únic que li oferia la vida— se li	arrabassava	. Mila la comprenia bé l'amargor de la seva mare, però no podia fer res
de tu em moria..." Però la veu d'ell, l'expressió del seu rostre li	arrabassà	l'ànim, i es sentí envaïda d'una desolació tal, que en aquell moment
que un petit infant a qui, de sobte una desgràcia inesperada hagués	arrabassat	pare i mare. I la ment en aquella terrible orfanesa tornava incessantment
la ira feia bullir la seva sang, que un impuls de violència salvatge l'	arrabassava	, li torbava la ment. Tal vegada no ho sentia precisament contra aquell
tal vegada temé commoure's massa davant d'ella; potser temé també que l'	arrabassés	la ira, i arribés de bell nou a allò que no volia, perquè ara que la
creix, arravatador, violent i indomtable, com una torrentada que amenaça	arrabassar	-ho tot. I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es neguen a
galtes xuclades, una orella que coneix... Amb un gest violent i decidit,	arrabassa	el drap i el rebrega entre els dits mentre la sobtada revelació es
de les mans. —No!... —rondina sordament. Els altres es precipiten, li	arrabassen	el full, i ell pot veure els rostres que també empal·lideixen mentre el
es podria arreglar... No he vist ningú, jo. —El document —diu ell, i li	arrabassa	de les mans el certificat de defunció que l'home només ha tingut temps de
passen un assecant perquè la tinta no s'escorri. Ell mateix acaba per a	arrabassar	-los, els papers, quan a la fi els allarguen al jutge, els hi entafora a la
entrepà al seu davant, mou el cap. —No —fa—. Ara no. L'infant	arrabassa	el paper de les mans de la dona, hi escriu uns mots més, els hi fa llegir:
on llegeix: "Torna, eh?" L'home alt, que se n'ha adonat, li	arrabassa	el missatge amb una urpada, el fita suspicaç. —Què és, això? Un mot
no pogué fer res; el disgust i la còlera li bullien dintre el pit, li	arrabassaven	el pensament, i passava sense esma d'una part a l'altra de l'horta.
ira creixia en ell com una fosca onada; un impuls ferotge de violències l'	arrabassava	, li muntava al cap com una flamarada. De sobte, entre la confusió de la
alguna Universitat em reclamés... I un sol nom per donar-me força, per	arrabassar	-me el neguit, per fer-me sentir necessari: Helena. Helena al meu costat,
de les converses a cau d'orella, que aquest grapat de paraules els	arrabassava	un somriure de complicitat o els posava espurnes brillants als ulls...
molt dur, sobretot al principi, haver de renunciar a sa seva companyia,	arrabassar	-la del meu costat. Molts de dies, des des meu cotxo, anant cap a sa feina
o senyorials d'importància. Aquest joc, gloriós i dissortat alhora, ens	arrabassà	la gent més estrènua, els caps de brot de la joventut oligàrquica
recança.)] Per què, ja que no podia tornar-li els diners, no he sabut	arrabassar	-li la llengua? Ernestina. [(Amb veu lenta i apagada.)] I
no podria mai ometre-la. Però en el llegat comú d'Occident, Catalunya ha	arrabassat	a la consciència un fragment de tal magnitud que pot considerar-se una de
mots nous per a les necessitats de la comunicació, a mesura que li són	arrabassats	mots antics. L'exemple demostra admirablement el caràcter secundari de
aixecantlo ajegudet, com si fes equilibris ab una ploma que l' ayre li	arrabassés	dels brassos. —Y las noyas, Madrona? —Son al treball, ja. No us sentía
es separà bruscament del braç patern, que semblava protegir-lo, li	arrabassà	la clau del reixat i exclamà mentre es posava a córrer cap a la porta:
tibant. Josep reülla al seu entorn. L'ha assaltat el pànic. Està a punt d'	arrabassar	la carta de les mans de Gaspar, posar-se a córrer fins on no puguin
dia i nit amb l'orgull amorós d'un Aguilera que no permet que li	arrabassin	allò que de dret li pertany. La salvaria, sí, l'ajudaria a esperar el
cosa meva? Mònica vacil·là abans de respondre. —Teva i meva... sí. Cosme	arrabassà	la carta. El contacte d'aquell paper li produïa repugnància. Per què
Lluís la hi havia treta del dit i simulà que la llançava. Ella la hi	arrabassà	instintivament i es va sentir torbada, avergonyida. Ara, en recordar
hi has fet, a la cara?" Per tota resposta, Josep li engrapà la mà i li	arrabassà	l'anell amb violència. "Em fas mal, salvatge!" Josep li estrenyia la mà
reintegració a la patria francesa de la Lorena i l'Alsacia, que li foren	arrebassades	contra la voluntad dels seus habitants en 1870; Inglaterra
llavis em posà la meitat d'aquella fruita que havia	arrabassat	: l'olor agradable m'encenia el desig de tal manera,
van poder intimidar-li la malícia i, amb robatori dolç,	arrabassaren	el ferotge designi a la feresa. Durant aquell moment
temptadora, s'ofereix l'abundor que hi és suspesa, d'	arrabassar	-ne uns fruits i sadollar-me'n no m'abstinc; ni en cap font ni
amb assossec, per bé que mústiga, fins que tots dos la Mort ens	arrabassi	! Oh flors que no heu de créixer en altres climes, la
que Adam, forçat a cloure els ulls, va caure, amb els sentits	arrabassats	per l'èxtasi: allargant-li la mà, l'Àngel va alçar-lo
caiguis al si matern o, sense esforços, siguis collit, no	arrabassat	amb ímpetu, madur per a la mort: és la vellesa;
l'haurien escomès, si, a temps, un núvol, baixant, no l'	arrabassa	i no l'oculta als ulls d'aquella gent. La violència,
fins que vomitis, fins que t'alliberis! Vine, para la mà. El monjo	arrabassà	els greixosos papers, se'ls amagà a la pitrera. —Compraré petroli...
gran ovació del públic. En un moment donat va tenir un lapsus de memòria,	arrabassà	el llibret de mans de l'apuntador i continuà llegint amb remarcable
de Maó que el segle XVIII i per una disposició dels anglesos li	arrabassà	la capitalitat administrativa, Ciutadella viu replegada sobre si mateixa,
amb una mà i amb l'altra una llança punxeguda. Passa sota l'anella i l'	arrabassa	. La multitud crida enardida, els braços s'agiten, hi ha una alegria
a l'hora de defensar llur independència. Una vegada més es deixaven	arrabassar	el seu patrimoni sense oferir pràcticament resistència, fent credo
Ibáñez va posar en pràctica totes les seves manyes de demagog per a	arrabassar	els obrers valencians a la suggestió llibertària i unir-los al moviment
ja s'havien fet càrrec de llur condició "provincial", Felip V, en	arrabassar	-los els Furs "por justo derecho de conquista", els obliga a
curs de literatura catalana, alguns, i dels millors, l'àvida mort va	arrebassar	-los en hora prematura; d'altres, llançats per la cruesa dels temps a

Pàgina 1 (de 26)

50 següents