×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arraconar |
Freqüència total: 717 |
CTILC1 |
de sang sense dubte d'un cop de pedra. Allí, amb grans crits, el varen | arraconar | contra els patis, i Miquel Manta, d'un cop de pedra encertat, li esberlà | burgesa durant els segles XVI i XVII, cada vegada més | arraconada | cap a un panxacontentisme satisfet i una vulgar assimilació dels gustos | per molts mesos a Barcelona. Un altre estiu que s' | arracona | . Jo m'he quedat uns dies més. Tant de bo que no ho | la nit i ni truca tantsols? [(Perot, que en sentir-la baixar s'havia | arreconat | , ara li salta al flanc, i comença per plantar-li la mà a la boca, ofegant | aigua, i que quan els havia entrat l'ocell a dintre, s'havia hagut d' | arraconar | perquè el vent tenia tanta força que a més d'aixecar el terra l'aixecava | el nen se li anava acostant i, amb l'excusa de llegir el diari, se li | arraconava | . XLII Vivia tancada a casa. El carrer em feia por. Així que | les quals per un al·luvió de generacions es barallaven els estils i s'hi | arreconaven | les peces més absurdes. Els mobles del despatx de don Tomàs —uns del seu | de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi somnis, d' | arreconar | -hi aventures i de conservar-hi allò que no es veu i només es respira: el | servien de res, i la política democràtica o industrial del país els havia | arreconat | , aquells senyors que s'acontentaven tallant boscos de les finques durant | els desigs, totes les coqueteries i subtileses femenines que ha hagut d' | arreconar | i que des dels plecs més dissimulats de la seva consciència es manifesten | veu les cavitats del nas; els porus entresuats. Amb la sabata ferrada ha | arreconat | la catifa i la trepitja sense adonar-se'n; el front, magnífic, llis de | pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha | arreconat | l'espontània manifestació de la seva voluntat, per encabir una segona | que no s'han rentat mai la cara? Tan avorrible em trobes, que em vas | arreconar | de seguida? Digues; quina gràcia és la d'elles per a aprendre-la jo? | miserable. Tomàs i Teresa avancen una passa; però ella els rebutja; s' | arrecona | a la paret; s'estreny de braços al cos: —No em toqueu, gent horrible. Déu | peça de ferro que volta el coll i protegeix el mentó, i que | arraconarà | el capmall (§ 60), varietat a la qual pertany el bacinet del | i volgué ajudar el seu company. Curial no li ho permeté, i poc després | arraconà | el Sanglier prop de les llices, mentre Aznar atacava novament Guillalmes, | a terra. A l'entorn de casa, al peu de les parets on l'aire els havia | arreconats | , hi havia una blancor de papers com si hagués nevat (Recordo que l'endemà | els embats de la tempestat, seguits d'una regolfada de calma, els havien | arreconats | allí. Potser per sempre més. Almenys semblaven trobar-s'hi tranquils, com | obrers, com si treballés de cara als dividends. Tothom qui treballa per | arreconar | metàl·lic o per afavorir els seus obrers no està al servei de la | contribuït al progrés. Davant d'una renovació no hem dubtat un moment a | arreconar | la màquina vella. Hem perseguit la darrera màquina. Cada màquina, vós | la vostra doctrina la gent no ha de conèixer l'estalvi. La idea d' | arreconar | deu ésser la darrera modalitat de la misèria. Ford. —A vegades | mala qualitat, o bé cars, perquè perdin el seu prestigi d'essencials i s' | arreconin | del mercat. Ruskin. —Per què? Ford. —Perquè han acabat | sobre la nova situació. Progressivament, l'element indígena fou | arraconat | fins que perdé completament la seva personalitat. Sabem que molts | conèixer durant llur infantesa. I a Mallorca els oportunistes han fet | arraconar | la tradició qualificant-la d'inservible, per a poder resoldre els nous | a élite oficial fins a refugiar-se dins ells fins a l'extrem d' | arraconar | -la—, és l'arrencada de tot el procés d'abandó lingüístic. Són particulars | prou erros a casa seva i quan va anar venint l'edat moderna es va anar | arreconant | com una boira cap al cantó del Nord i sistematitzant-se cada vegada més | que semblaven de marbre i eren de fusta, aquí a Catalunya el positivisme | arreconava | l'escola filosófica catòlica que s'anava amagant pels recons de les | mateixa del suïcidi: el silenci hi és un temps poètic homogeni que | arracona | entre dos estrats, i fa sorgir el mot no tant com el cassigall d'un | però, exagerat generalitzar l'anatema sobre tot mentre una moda nova no | arreconi | el concepte de la història tal com Spengler l'ha actualitzat? No sabríem | indirectament: —¿No és ja un motiu de joia que la pianola hagi | arreconat | els virtuosos professionals? Croce El seu clam ha estat aquest: —Viure! | les que han de venir. Exalçar la idea republicana, està bé. Deprimir o | arreconar | la idea catalana, seria un mancament i un error. Nosaltres som | a cada moment. Vull dir que és un text que per pur instint de conservació | arraconaríem | , i més d'un cop l'hem arraconat, almenys de la nostra pràctica de cada | que per pur instint de conservació arraconaríem, i més d'un cop l'hem | arraconat | , almenys de la nostra pràctica de cada dia, tot i que sabem que és un | Això devia fer que no l'haguessin volguda a cap campanar i l'havien | arreconada | en el claustre d'aquell antic convent sense estil, que estatjava | de l'obra hi veiem com la fosca limita la claror i com la claror | arracona | l'ombra, i com es compensen i s'equilibren en la superfície pintada; en | abandonat feia segles —en les lletres i en les arts— el va portar a | arraconar | tot el passat amb l'aplom d'un nou ric que arracona els vells mobles | arts— el va portar a arraconar tot el passat amb l'aplom d'un nou ric que | arracona | els vells mobles paterns. Després, en començar el segle XVIII, | van ésser creades, tot i que havien esdevingut estèrils, no podien ésser | arraconades | així com així. Sigui com sigui, aquella etapa és acabada. La pintura, | no ens sabem estar de recordar alhora els segles en els quals han estat | arraconats | , per incompresos, l'art romànic i l'art gòtic, Shakespeare i J. S. Bach, | sentit. Cert que en alguns períodes, les conveniències individuals han | arreconat | les col·lectives, la qual cosa ha motivat la prompta decadència; però, | amaguen les virtuts oposades, de manera que a la llarga arribarien a | arreconar | -les i a emmotllar el caràcter amb la llur única empremta. Així, si en | resta aviat estroncada; i quan les exigències de la vida econòmica | arreconen | el vaixell de vela, la nostra marina, que no ha sabut adaptar-se al nou | tengu, tantu gastu\. Y's passen la vida plorant per que no poden | arreconar | un ral! —Papay, home, no'l critiqui; n'acaba de rebre un favor. — | l'actual don Bonifaci, qui, a la mort de son pare don Feliu, cuytà d' | arreconar | dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pòts de pisa més ò menys | intempestiu i sorollós. Li taparen el cap amb un mocador de caputxa i l' | arreconaren | . —I dòs què, filleta!... i dòs què!... ¡Pitjor fóra que es condemnés | tornà el tràfec de pescadors a la plajola i la caseta. El petit orb s' | arreconà | ben endins on no pogués entrebancar ningú. Significava tots els seus | casa, havía sigut lo suficient per a privar a les seves companyes d' | arreconar | els diners que necessitaven per a pagar el lloguer de la casa, que el | drets de l'home i del ciutadà", i tantes altres de la democràcia burgesa | arreconades | per la Social-Democràcia. "Aquesta fórmula, o bé no té cap sentit, és | que més endavant, si de cas. —Per què esperar que vingui un invent que | arreconi | els automòbils? Aprofiti's ara que pot. En Sànchez havia resistit | grisenca melangía del suburbi, on la naturalesa, un temps esplendorosa, s' | arrecona | per moments, se sent com anul·lada i mor a la fi, com vençuda per |
|