Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de sang sense dubte d'un cop de pedra. Allí, amb grans crits, el varen	arraconar	contra els patis, i Miquel Manta, d'un cop de pedra encertat, li esberlà
burgesa durant els segles XVI i XVII, cada vegada més	arraconada	cap a un panxacontentisme satisfet i una vulgar assimilació dels gustos
per molts mesos a Barcelona. Un altre estiu que s'	arracona	. Jo m'he quedat uns dies més. Tant de bo que no ho
la nit i ni truca tantsols? [(Perot, que en sentir-la baixar s'havia	arreconat	, ara li salta al flanc, i comença per plantar-li la mà a la boca, ofegant
aigua, i que quan els havia entrat l'ocell a dintre, s'havia hagut d'	arraconar	perquè el vent tenia tanta força que a més d'aixecar el terra l'aixecava
el nen se li anava acostant i, amb l'excusa de llegir el diari, se li	arraconava	. XLII Vivia tancada a casa. El carrer em feia por. Així que
les quals per un al·luvió de generacions es barallaven els estils i s'hi	arreconaven	les peces més absurdes. Els mobles del despatx de don Tomàs —uns del seu
de la seva pell arrugada, té la bona fe de col·leccionar-hi somnis, d'	arreconar	-hi aventures i de conservar-hi allò que no es veu i només es respira: el
servien de res, i la política democràtica o industrial del país els havia	arreconat	, aquells senyors que s'acontentaven tallant boscos de les finques durant
els desigs, totes les coqueteries i subtileses femenines que ha hagut d'	arreconar	i que des dels plecs més dissimulats de la seva consciència es manifesten
veu les cavitats del nas; els porus entresuats. Amb la sabata ferrada ha	arreconat	la catifa i la trepitja sense adonar-se'n; el front, magnífic, llis de
pel llast de renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha	arreconat	l'espontània manifestació de la seva voluntat, per encabir una segona
que no s'han rentat mai la cara? Tan avorrible em trobes, que em vas	arreconar	de seguida? Digues; quina gràcia és la d'elles per a aprendre-la jo?
miserable. Tomàs i Teresa avancen una passa; però ella els rebutja; s'	arrecona	a la paret; s'estreny de braços al cos: —No em toqueu, gent horrible. Déu
peça de ferro que volta el coll i protegeix el mentó, i que	arraconarà	el capmall (§ 60), varietat a la qual pertany el bacinet del
i volgué ajudar el seu company. Curial no li ho permeté, i poc després	arraconà	el Sanglier prop de les llices, mentre Aznar atacava novament Guillalmes,
a terra. A l'entorn de casa, al peu de les parets on l'aire els havia	arreconats	, hi havia una blancor de papers com si hagués nevat (Recordo que l'endemà
els embats de la tempestat, seguits d'una regolfada de calma, els havien	arreconats	allí. Potser per sempre més. Almenys semblaven trobar-s'hi tranquils, com
obrers, com si treballés de cara als dividends. Tothom qui treballa per	arreconar	metàl·lic o per afavorir els seus obrers no està al servei de la
contribuït al progrés. Davant d'una renovació no hem dubtat un moment a	arreconar	la màquina vella. Hem perseguit la darrera màquina. Cada màquina, vós
la vostra doctrina la gent no ha de conèixer l'estalvi. La idea d'	arreconar	deu ésser la darrera modalitat de la misèria. Ford. —A vegades
mala qualitat, o bé cars, perquè perdin el seu prestigi d'essencials i s'	arreconin	del mercat. Ruskin. —Per què? Ford. —Perquè han acabat
sobre la nova situació. Progressivament, l'element indígena fou	arraconat	fins que perdé completament la seva personalitat. Sabem que molts
conèixer durant llur infantesa. I a Mallorca els oportunistes han fet	arraconar	la tradició qualificant-la d'inservible, per a poder resoldre els nous
a élite oficial fins a refugiar-se dins ells fins a l'extrem d'	arraconar	-la—, és l'arrencada de tot el procés d'abandó lingüístic. Són particulars
prou erros a casa seva i quan va anar venint l'edat moderna es va anar	arreconant	com una boira cap al cantó del Nord i sistematitzant-se cada vegada més
que semblaven de marbre i eren de fusta, aquí a Catalunya el positivisme	arreconava	l'escola filosófica catòlica que s'anava amagant pels recons de les
mateixa del suïcidi: el silenci hi és un temps poètic homogeni que	arracona	entre dos estrats, i fa sorgir el mot no tant com el cassigall d'un
però, exagerat generalitzar l'anatema sobre tot mentre una moda nova no	arreconi	el concepte de la història tal com Spengler l'ha actualitzat? No sabríem
indirectament: —¿No és ja un motiu de joia que la pianola hagi	arreconat	els virtuosos professionals? Croce El seu clam ha estat aquest: —Viure!
les que han de venir. Exalçar la idea republicana, està bé. Deprimir o	arreconar	la idea catalana, seria un mancament i un error. Nosaltres som
a cada moment. Vull dir que és un text que per pur instint de conservació	arraconaríem	, i més d'un cop l'hem arraconat, almenys de la nostra pràctica de cada
que per pur instint de conservació arraconaríem, i més d'un cop l'hem	arraconat	, almenys de la nostra pràctica de cada dia, tot i que sabem que és un
Això devia fer que no l'haguessin volguda a cap campanar i l'havien	arreconada	en el claustre d'aquell antic convent sense estil, que estatjava
de l'obra hi veiem com la fosca limita la claror i com la claror	arracona	l'ombra, i com es compensen i s'equilibren en la superfície pintada; en
abandonat feia segles —en les lletres i en les arts— el va portar a	arraconar	tot el passat amb l'aplom d'un nou ric que arracona els vells mobles
arts— el va portar a arraconar tot el passat amb l'aplom d'un nou ric que	arracona	els vells mobles paterns. Després, en començar el segle XVIII,
van ésser creades, tot i que havien esdevingut estèrils, no podien ésser	arraconades	així com així. Sigui com sigui, aquella etapa és acabada. La pintura,
no ens sabem estar de recordar alhora els segles en els quals han estat	arraconats	, per incompresos, l'art romànic i l'art gòtic, Shakespeare i J. S. Bach,
sentit. Cert que en alguns períodes, les conveniències individuals han	arreconat	les col·lectives, la qual cosa ha motivat la prompta decadència; però,
amaguen les virtuts oposades, de manera que a la llarga arribarien a	arreconar	-les i a emmotllar el caràcter amb la llur única empremta. Així, si en
resta aviat estroncada; i quan les exigències de la vida econòmica	arreconen	el vaixell de vela, la nostra marina, que no ha sabut adaptar-se al nou
tengu, tantu gastu\. Y's passen la vida plorant per que no poden	arreconar	un ral! —Papay, home, no'l critiqui; n'acaba de rebre un favor. —
l'actual don Bonifaci, qui, a la mort de son pare don Feliu, cuytà d'	arreconar	dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pòts de pisa més ò menys
intempestiu i sorollós. Li taparen el cap amb un mocador de caputxa i l'	arreconaren	. —I dòs què, filleta!... i dòs què!... ¡Pitjor fóra que es condemnés
tornà el tràfec de pescadors a la plajola i la caseta. El petit orb s'	arreconà	ben endins on no pogués entrebancar ningú. Significava tots els seus
casa, havía sigut lo suficient per a privar a les seves companyes d'	arreconar	els diners que necessitaven per a pagar el lloguer de la casa, que el
drets de l'home i del ciutadà", i tantes altres de la democràcia burgesa	arreconades	per la Social-Democràcia. "Aquesta fórmula, o bé no té cap sentit, és
que més endavant, si de cas. —Per què esperar que vingui un invent que	arreconi	els automòbils? Aprofiti's ara que pot. En Sànchez havia resistit
grisenca melangía del suburbi, on la naturalesa, un temps esplendorosa, s'	arrecona	per moments, se sent com anul·lada i mor a la fi, com vençuda per

Pàgina 1 (de 15)

50 següents