Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cova, i només mancaven dues braces per a atracar, l'alarb que manava, l'	arraix	, de segur, del vaixell, va pronunciar unes paraules que prou es veia que
que un mot que devia ésser, segurament, una injúria. En aquell moment, l'	arraix	del vaixell posava peu a terra escortat per un grup de pirates. En Boi
les empunyadures de dagues i coltells. En passar pel davant d'en Boi, l'	arraix	es deturà per mirar-se'l. Dels seus ulls negres en sortia un mirar cruel
llengua aràbiga. En Boi deixà endevinar la seva incomprensió. Llavors l'	arraix	anà cridant, un després de l'altre, tres homes dels seus, que eren fills
impulsat més per la fam que pel coratge, es va fer pas i es presentà a l'	arraix	o capità dels pirates, i li va dir: —Perdoneu, senyor moro; però és el cas
per demanar-li la vènia per parlar, li digué unes quantes paraules que l'	arraix	semblà escoltar amb viu interès. Les paraules que va dir aquell home, en
les paraules d'en Bau. —Està bé, Erbok. Millor per a ells! —respongué l'	arraix	. —Perquè ara mateix els anava a fer decapitar. Sort que en Bau no va
que es tractava de tallar-los-hi el cap. —Pregunta'ls-hi —ordenà l'	arraix	al pirata que acabava d'anomenar Erbok— qui són i d'on vénen. Que
orella, gairebé. —Atanseu-vos! —va cridar Erbok fent-los avençar cap a l'	arraix	i posant-se ell a un costat, per tal que el capità pogués presenciar
, de quin país sou? —Som catalans —respongué en Boi, amb noble orgull. —L'	arraix	vol saber si sou amics o enemics de Mahoma. —Som cristians! —replicà amb
em cal saber-ho, per declarar que som cristians. Erbok es girà envers l'	arraix	, i en el seu idioma, li va dir: —Capità, són cristians de l'altra banda
banda de les Alberes, pel que he pogut entendre. —Maleïts sien! —udolà l'	arraix	, mirant-se'ls, amenaçador. —I què ho fa que es troben ací? Erbok es
jo que no trigaràs a abaixar veles. Seguidament, Erbok donà compte al seu	arraix	de les explicacions dels nàufrags. —Està bé —respongué el capità. Ara cal
va fer el mateix amb en Bau. —No els hem trobat res —declarà Erbok. L'	arraix	se li posà a riure a la cara insolentment. —És clar, home, que no els has
home, que no els has trobat res al damunt! —exclamà amb cruel ironia, l'	arraix	. —Si de cas ens han desembarassat el nostre amagatall, tu creus que s'ho
-li la cara: —Saps què és el que jo malicio, Erbok? —Tu diràs,	arraix	. —Malicio, que aquests dos cristians no estiguin avinguts amb altres de
no penseu res, perquè no teniu cap per a res i sou com bèsties! —	Arraix	! —féu ell, inclinant-se. —Aquella nau que hem trobat aquest matí, i que
Ja els conec jo, els cristians. —No és pas a ells que vull preguntar-ho,	arraix	, sinó que el millor serà mirar si el tresor encara és ací —digué l'Erbok.
vés dient que no serveixo per a pensar. A una senyal d'assentiment de l'	arraix	, Erbok, seguit de dos altres pirates, es va introduir cova endins. En Bau
perquè al més profund de la cova la claror no hi podia arribar. —Nostre	arraix	! —cridà Erbok, des d'allí. —Si ho vols veure, tot hi és. L'
! —cridà Erbok, des d'allí. —Si ho vols veure, tot hi és. L'	arraix	s'atansà i donà una mirada a aquell munt de peces precioses. —Ho has
comptat? —preguntà. —Res no hi manca. —No ho van saber trobar —comentà l'	arraix	. Erbok tornà les joies i les arques al seu amagatall, i els altres dos
que n'havien tret, fins que quedà colgada. Quan aquesta feina fou feta, l'	arraix	manà que lliguessin els dos cristians i els deixessin ajeguts damunt d'un
lligà i tingué l'encert de no fer-ho més que pels peus. —Ara —afegí l'	arraix	— fem una menjada i a dormir. En Bau, des del jaç, no els perdia d'ull
entendre el parlar dels pirates, endevinava sovint pels gestos el que l'	arraix	els manava. —Em sembla que ara diu que té gana —comentà en Bau a l'orella
que té gana —comentà en Bau a l'orella del seu amic, quan va veure que l'	arraix	, en manar la menjada, va fer acció de portar-se la mà a la boca. —
no quedava ni una engruna de menjar. —Se'ns ho han menjat tot, nostre	arraix	! —exclamà un dels pirates. —Ah, els maleïts! —bramulà l'arraix. —Ja
tot, nostre arraix! —exclamà un dels pirates. —Ah, els maleïts! —bramulà l'	arraix	. —Ja sabran el que els costarà! En Bau digué, a l'orella d'en Boi:
fa! Sembla el gegantàs de les rondalles del vell pastor. Tot seguit, l'	arraix	donà ordres perquè uns quants homes anessin al vaixell ancorat, a buscar
després dels dies que fa que no hem caçat cap nau de preu! —remugà l'	arraix	. Després cridà Erbok a sa presència: —Escolta. Abans de fer la llei a
on tenim la cova on guardem el fruit de les nostres caceres? —Tens raó,	arraix	. Tu sempre tens raó. Erbok es posà a interrogar novament en Boi i en Bau.
què? I en Boi li respongué, talment com si hagués pogut sentir el que l'	arraix	havia dit a l'Erbok. —Quan tindrien el rescat, ens farien morir
Veient que no en treuria res, Erbok els deixà i anà a donar compte a l'	arraix	de les manifestacions que havien fet els cristians. —Demà, a punta de
una pedra al coll i anireu a enfonsar-los a alta mar —decretà fredament l'	arraix	. Tots els pirates van rebre molt bé aquesta resolució. Cap feina no els
mallorquí, el nom del qual li havia quedat present de sentir-lo dir a l'	arraix	. Erbok, que estava menjant en la rodona que feien entre tots asseguts a
el consol d'una mica de menjar. El pirata parlà un moment amb l'	arraix	. Segurament li traduí la petició que acabava de fer-li en Bau. Després
de fer-li en Bau. Després d'això, Erbok comunicà als cristians que l'	arraix	es negava a concedir-los-hi el que demanaven perquè prou que ja n'havien
que els pirates es posessin a dormir, cosa que van fer a una ordre de l'	arraix	, quan ja van estar tips de discutir. Erbok, abans de deixar-se caure
traïdoria. —Pitjor fóra que, podent-nos salvar, ens deixéssim matar. Si l'	arraix	sabés només que el brillant de la reina Amèlia val tant com el nostre
Erbok en va estar convençut, s'alçà ràpidament i se n'anà a despertar l'	arraix	, tot seguit. —Què passa? —féu aquest, malhumorat perquè li trencaven el
et pot interessar. —Ja me'n parlaràs demà, que ara tinc son! —baladrejà l'	arraix	. —Demà, quan tu et despertis, seria ja massa tard. Es tracta del tresor
el tresor que diu que anaven a buscar, tindràs una bona paga —li digué l'	arraix	. —Ja ho crec que els ho faré dir! —exclamà Erbok. —Doncs així, que
del mar fins que ens hagin acompanyat allí on el tresor es troba —manà l'	arraix	. El tresor imaginari Quan començà a clarejar, en Bau i en Boi ja feia un
serenitat admirable. —A hores d'ara, qui sap on ja seríeu, si el nostre	arraix	no hagués donat contra-ordre —declarà Erbok. Els dos amics van sentir que
moment no fossin ja de l'altre món tots dos. —Ha donat contra-ordre, l'	arraix	? —preguntà en Bau, fent com si no ho hagués entès prou bé. —I, quina
dubtar —explicà el pirata. —La prova la teniu amb la contra-ordre que l'	arraix	ha donat. Penseu que anit va donar totes les ordres perquè avui, a punta
no? Està bé, home. No cal que cridis tant per això. —És que si l'	arraix	ha canviat de pensament me'n podeu donar gràcies a mi —començà a declarar
deveu la vostra salvació? —Ja ho sabem: A la contra-ordre que ha donat l'	arraix	—respongué Boi Delit. —Tu mateix ens ho has dit. —Però, vosaltres ignoreu
mateix ens ho has dit. —Però, vosaltres ignoreu per quin motiu el nostre	arraix	ha donat aquesta contra-ordre. Voleu saber-lo? —Sí, home, sí! —respongué
amb estirabots com ara aquest: —Així, tu manes més que el teu capità? —L'	arraix	ho mana tot dins de la nau —respongué Erbok. —Com que dius que tu li has

Pàgina 1 (de 4)

50 següents