Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li dedicaven per aquell bé de Déu de fruits i d'hortalisses, tot	arramassant	allò millor que li venia a mà per tal d'emplenar la falda de la senyora
en veure-les, perfilades de sol i voltades de papallones i d'abegots,	arramassar	flors boscanes. L'engrescament omplia llurs tendres gorges d'exclamacions
mut i el cec a fi de no tenir mai raons amb ningú. La millor cosa és això:	arremasar	el que es pugui; començar el servei a quarts d'onze enlloc de les deu, i
flors ventureres, papallones pintades —les nostres cançons—, això he	arramassat	en la tasca sudanosa i llarga, però molt plaent, de les meves
de la tardor, l'hivern, i, encara, la primavera. Un matí que venia d'	arramassar	de l'aigua la seva menja, alçant els ulls, es van veure el qui la tirava
sóc jo.— La gosadia féu bellugar i mormolar tanta de gent com hi havia	arramassats	. I mentre els uns, d'amagat, s'alegraven de l'escàndol, d'altres
dir-ho, no sempre conformes amb el comprar i el vendre, va venir que van	arramassar	diners i llurs béns van créixer; tot aplegat els feia una bona masada.
La Maria s'encontrà soleta i amb la nit i el bosc davant. Llavors,	arramassant	la basarda damunt d'ella, com si s'hagués embolcat amb una manta, avançà
seguí el rotllo bocabadat dels acostumats i dels altres que s'hi havien	arramassat	—. El que m'ha dit, ja us ho diré; m'ha dit: "Foc als
. —Té: matarà tot ocell que et passi pel davant. Ara, que tu no el podràs	arramassar	; així seràs castigat d'haver-me demanat massa, i, encara, si em vols
de l'entredit que li havia posat el vell. —És que... jo tinc prohibit d'	arramassar	la caça. —I això? —féu el rector, més interessat que mai. —Mati tants
a satisfacció. El rector començà a doldre's d'haver d'ajupir-se per a	arramassar	els ocells. —Amb tres ocells per dia n'hi ha prou! —decidí. Passaren
, arreu has fet.— I és que, com ja sabeu, el rector s'havia compromès a	arramassar	ço que matava la sageta. —La cerqui grossa —responia en Pere tot
Només tires la sageta: ni un bufet no et val, ni una gota de suor. Jo l'	arramassi	, la porti, pagui la criada que la ploma i el greix que la cou.— En Pere
—Sense la meva sageta no menjaríeu perdiu ni guatlla! —Sense mi per a	arramassar	-los, la teva sageta no et serviria de res! —respon el contraopinant.
cauen al bell mig d'una mata d'arces verdes i vives a fer goig. —Que no l'	arramassaré	! —Que ja ho veurem! —Que no iré! —Que sí! —Que mai més
i va començar de pegar-li. Ni un ni cap de tots els mossos i criats que s'	arramassaren	als crits del pastor no gosaren interposar-s'hi. Quan l'amo el va deixar
de que 's florís. Allavors penjava 'l llum d'una estaca y 's posava a	arramassar	las peças... Però, aixís que tenía la robeta als braços pera traginarla a
que tant la fas pretenir y'n traus el such del escarràs. ¿Què n'acabas d'	arramassar	xinxons, per fer vida de frare, fumut mussol? Déxa, que ja'ls espargiràn
molt del lloch de la cayguda. Si hagués tingut el cap serè, hauría	arramassat	una dotzena de minyons de bona cama y marcàntloshi bé'l lloch de
cua en una trampa de dents. El neguit i el dolor em fan perdre els tuts i	arramasso	l'escombra i començo a colpejar parets, portes i mobles com si m'hagués
i que, per aquest motiu, havien fet provisió, havien arrambat,	arramassat	armaris, taules, seients i còmodes, també coixins, miralls, tapissos i la
els plats fondos dels altres, ell mateix va decantar la sopera i va	arramassar	la sopa que quedava amb la llossa, preguntant a la seva mare si en volia
els anys d'empenta com havia pogut, quan havia de satisfer l'instint,	arramassava	amb la femella que li servís. La majoria de les hores s'havia hagut de
de Jerusalem. Recordi's, de camí vers l'Orient, aquella croada popular,	arramassada	i dirigida per Pere l'Ermità: els croats tot passant saquejaren les
de creus de ferro (però només de les de la primera classe), en va	arramassar	mitja dotzena en només un any i mig de servei a les Milícies, fins que el
per dedins i que en tan poc temps s'ha desfet en cendres que el vent	arramassa	i torna a escampar. Cua de peix Ell sabia fer un ús