×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrambar |
Freqüència total: 412 |
CTILC1 |
ella esperava, la casa "Palau-Modes" se n'aniria als núvols. Dorotea | arrambà | més el drap vermell a les banyes de la bèstia, va esperar uns segons, | carminosas ó dauradas, tres donas atravessaren esvaradas l' empedrat y s' | arrambaren | al peu d' un arbre de la Rambla de las flors pera trobar quiet rasser. | barregem, les pobres! A la salut de la Sofinca! Engolí el vi d'un glop, s' | arrambà | a la paret. —bé —va dir—, et parlaré també de la Nusa. Aquest vespre | esbufegà: la cambra se li feia petita. Agafà el bastó, sortí al pati, | arrambà | l'escala a la paret i el vaig veure pujar de dos en dos els escalons. | divina i llavors treu sons harmoniosos. Em vaig quedar en un racó, vaig | arrambar | -me al setial lluent que les mans dels fidels havien allisat com ivori, i | Diguem cuita-corrents les lamentacions si volem arribar a temps d' | arrambar | amb algun grapat d'arròs, una mica de sucre, una cassoleta, i beneirem la | de ferro entre quatre cairons s'obrien a alçària de les mans. En Quimet, | arrambant | dos o tres rocs a la paret i ajudant-se de cames i braços, s'hi va | acosta un senyor de paisà i li penja un micròfon al coll; un altre se li | arramba | amb un llibret a la mà: és l'apuntador que ha de donar-li lletra si té | i els que ho miren. Tot-d'una el tamborí ha repicat. Tothom que no balla s' | arramba | a les vores. Refila el flabiol. Les mans es lliguen. Romp la cobla a | tot respecte, i conta, peu dret, la feina enllestida, mentre els mossos | arramben | a lloc les arades, desenjoven els bous i els establen i acondueixen. És | la porta, i començàrem de sofrir una altra vegada, i de pendre torn per | arrambar | -nos al forat de la finestra. Al cap de poca estona, quan eixíem d'una | un gos abandonat, amb el cap tot jup i la cua retirada del servei, | arrambava | son cos tremolenc a una paret contrària al vent, en cerca de recer i | endevinar quina mena d'ésser s'hi encabeix. El que ha tingut la sort d' | arrambar | -se a la finestreta llòbrega i misteriosa, aviat es convenç que n'hi ha | venta el blat abans d'ensacar-lo a les paneres: els jornalers apilen i | arramben | la palla o traginen més garbes o aparten el blat amb l'escombra de bruc. | d'una freda suor. Li va venir d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig | arrambar | -me d'esquena a la paret, a un recó, i no gosava moure-me'n. | siguem-hi! —vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos. En Xaneta se'ns | arrambà | tant com pogué, a fi que no perdéssim cap paraula, va mig cloure les | desllorigant i deixaven caure una polseta de calçobre. Haguérem d' | arrambar | -nos a la voravia oposada per tal d'evitar que ens toqués alguna de les | a descordar l'altra. —Jo amb la Trianera? Per què la pobra noia se m' | arramba | una mica per amistat que em té? Al capdavall, tu també et deixaves agafar | que abans d'una hora el vaixell pirata embestirà la nau cristiana i se li | arrambarà | al costat perquè els corsaris puguin envair-la i saquejar-la. —Ah, ¿això | ara més avall, deu cops pel cap baix. Al mateix pany de paret hi ha | arrambat | un ganapé de tres cossos fet de cadiraire amb el seient de boga. Sigui | Repara què vull dir? Al pati de casa. Jo vaig saltar sobre la sella fent | arrambar | a la pica d'aigua l'animal i vaig sortir a cavall cap el raval, fins que | els papers de l'administració. El faetó que ens havia conduït, era | arrambat | a les reixes exteriors, al costat dels altres cotxes. Els vidres del | collet on ara som. L'estol dels catalans, mentrestant, havia anat | arrambant | -se a la platja de la Porrassa, i aleshores tota la gent de guerra començà | comença a perdre la "paciènci" i a remugar renecs cada cop que s'ha d' | arrambar | . El xofer —el Catxurro— és d'allò més quec. Si parla a poc a poc, | ni indomable. Ara és com una mar petita o com un riu molt gran que s' | arramba | amatent a les vores dels pobles i es deixa fer el què un hom vol. Alcover | de sa joventut. —Un bacio, Olaguèrio, un bacio! Io t'amo... Se m' | arrambava | ondulant el cos anguilenc, amb frisança luxuriosa, els narius vibràtils, | i és el meu plat predilecte. Després agafo la plàtera ben curulla i m' | arrambo | a la porta. Al defora, xiula, espetega. I marxo al galop recalcant-me la | i els porters dormien encara. No tenia altre remei que esperar-se. I | arrambant | la maleta al portal, es passejà com una sentinella, per davant la porta, | al cel. I en abaixar-los, el cotxe cel·lular, negre, feixuc, s'aturava, | arrambant | -se a la voravia. "Cada dia n'entren, cada dia en surten —pensà | de parament de casa. Feia un vent molt fred, i una nena petita s' | arrambà | més estretament a la seva mare, la qual mirava mon disc que defallia, i | Mos raigs lliscaven damunt una finestreta del mur. Una cara pintada s' | arrambava | a sos vidres: era l'heroi de la vetllada. La barba cavallerívola ondulava | dia inventen noves maneres d'alleugerir les fortunes dels ciutadans i | arrambar | -les al tresor reial. Això sí, busquen uns pretextos tan adients que donen | d'un pam... Fantàstic, home: cuixes, mamelles i gol! Què més vols, Anicet? | Arrambar | dues cinquanta i un ral per la propina a la mare; carrer de Topete, la | o si no m'agrada? Et seré franc, mentre el diumenge pugui anar al Globo i | arrambar | un parell de raspes amb unes bones mamelles, i que no em falti cada dia | pressentir el naufragi va fer com les rates, abandonar el vaixell, però | arrambar | amb els diners abans de desaparèixer. —Ja que s'ha decidit a venir... | a triar entre tenir una dona i escoltar una conferència sobre la dona, | arrambaria | amb tot —que és la manera indefectible de no tenir res. Joan Crexells. | vestit negre, molta Mare de Déu de Montserrat al capçal del llit. I vas a | arrambar | com qualsevol altre. Als nens de mamà com tu, que em tiren en cara de | d'"uniforme" amb el seu barret tan bufó! Sap de collir-los amb compte; | arramba | les mates i aixeca la pinassa. I quin goig que fan, ara, dintre del | del foc?... he baixat per la xemeneia! Tot plegat és broma. El noi s' | arramba | , ben arrambat a l'escon i la bestiola li torna: —Tan dolent em creus, que | amb una veu que amb prou feines s'arrossegava. "Em moro de debò!" I | arrambà | el caparró contra ell. En Joan, el que són les coses, fins anà per fer-li | estesa sobre socons, amb un boscall per coixí. El cor li féu un salt. Va | arrambar | -se a la paret i esguardà. El seu circumstancial company, dret al davant | va compendre que els seus amics es defensaven d'un atac dels indis. — | Arrambem | les canoes a la vora i desembarquem! —va fer Lau donant una ordre que | i deixa'm dir. La canoa plena d'aigua... No vàrem tenir altre remei sinó | arrambar | -nos a la vora del riu amb grans precaucions, buidar-la i tornar-hi a pujar | m'havien arribat uns lladrucs melangiosos, commovedors, insòlits. Vaig | arrambar | el meu vuit cavalls a la vorera i vaig frenar just darrera un taxi que | una barcella trabucada. A aquesta original Taula Rodona no tardà gaire d' | arrambar | -s'hi un nou cavaller: jo. Vaig néixer a l'any i tres mesos de matrimoni, | amb el mateix to planyívol de la cançó, mentre el que sostenia la verga | arrambava | el pendó a la paret i anava voltant pel grup oferint el romanç on | allí les àncores hi agafen bé. Un altre recer és el dels Alfacs, sobretot | arrambant | -se molt a la costa nord del port; té l'avantatge que, àdhuc en la mar | dels vehicles oficials de Bombers, de Policia o d'Ambulància sanitària, a | arrambar | -se tan prop com sigui possible a la voravia dreta; deixant el pas | pressió d'una agulla imaginària, al voltant del seu dit. Algú s'hagué d' | arrambar | arran de la paret, passat el tercer pis, per a deixar pas a aquella | i que rabent es precipitava per l'escala, fins a mig replà, on hagué d' | arrambar | -se a la paret per a deixar passar la còrpora voluminosa d'un vell amic de |
|