Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ella esperava, la casa "Palau-Modes" se n'aniria als núvols. Dorotea	arrambà	més el drap vermell a les banyes de la bèstia, va esperar uns segons,
carminosas ó dauradas, tres donas atravessaren esvaradas l' empedrat y s'	arrambaren	al peu d' un arbre de la Rambla de las flors pera trobar quiet rasser.
barregem, les pobres! A la salut de la Sofinca! Engolí el vi d'un glop, s'	arrambà	a la paret. —bé —va dir—, et parlaré també de la Nusa. Aquest vespre
esbufegà: la cambra se li feia petita. Agafà el bastó, sortí al pati,	arrambà	l'escala a la paret i el vaig veure pujar de dos en dos els escalons.
divina i llavors treu sons harmoniosos. Em vaig quedar en un racó, vaig	arrambar	-me al setial lluent que les mans dels fidels havien allisat com ivori, i
Diguem cuita-corrents les lamentacions si volem arribar a temps d'	arrambar	amb algun grapat d'arròs, una mica de sucre, una cassoleta, i beneirem la
de ferro entre quatre cairons s'obrien a alçària de les mans. En Quimet,	arrambant	dos o tres rocs a la paret i ajudant-se de cames i braços, s'hi va
acosta un senyor de paisà i li penja un micròfon al coll; un altre se li	arramba	amb un llibret a la mà: és l'apuntador que ha de donar-li lletra si té
i els que ho miren. Tot-d'una el tamborí ha repicat. Tothom que no balla s'	arramba	a les vores. Refila el flabiol. Les mans es lliguen. Romp la cobla a
tot respecte, i conta, peu dret, la feina enllestida, mentre els mossos	arramben	a lloc les arades, desenjoven els bous i els establen i acondueixen. És
la porta, i començàrem de sofrir una altra vegada, i de pendre torn per	arrambar	-nos al forat de la finestra. Al cap de poca estona, quan eixíem d'una
un gos abandonat, amb el cap tot jup i la cua retirada del servei,	arrambava	son cos tremolenc a una paret contrària al vent, en cerca de recer i
endevinar quina mena d'ésser s'hi encabeix. El que ha tingut la sort d'	arrambar	-se a la finestreta llòbrega i misteriosa, aviat es convenç que n'hi ha
venta el blat abans d'ensacar-lo a les paneres: els jornalers apilen i	arramben	la palla o traginen més garbes o aparten el blat amb l'escombra de bruc.
d'una freda suor. Li va venir d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig	arrambar	-me d'esquena a la paret, a un recó, i no gosava moure-me'n.
siguem-hi! —vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos. En Xaneta se'ns	arrambà	tant com pogué, a fi que no perdéssim cap paraula, va mig cloure les
desllorigant i deixaven caure una polseta de calçobre. Haguérem d'	arrambar	-nos a la voravia oposada per tal d'evitar que ens toqués alguna de les
a descordar l'altra. —Jo amb la Trianera? Per què la pobra noia se m'	arramba	una mica per amistat que em té? Al capdavall, tu també et deixaves agafar
que abans d'una hora el vaixell pirata embestirà la nau cristiana i se li	arrambarà	al costat perquè els corsaris puguin envair-la i saquejar-la. —Ah, ¿això
ara més avall, deu cops pel cap baix. Al mateix pany de paret hi ha	arrambat	un ganapé de tres cossos fet de cadiraire amb el seient de boga. Sigui
Repara què vull dir? Al pati de casa. Jo vaig saltar sobre la sella fent	arrambar	a la pica d'aigua l'animal i vaig sortir a cavall cap el raval, fins que
els papers de l'administració. El faetó que ens havia conduït, era	arrambat	a les reixes exteriors, al costat dels altres cotxes. Els vidres del
collet on ara som. L'estol dels catalans, mentrestant, havia anat	arrambant	-se a la platja de la Porrassa, i aleshores tota la gent de guerra començà
comença a perdre la "paciènci" i a remugar renecs cada cop que s'ha d'	arrambar	. El xofer —el Catxurro— és d'allò més quec. Si parla a poc a poc,
ni indomable. Ara és com una mar petita o com un riu molt gran que s'	arramba	amatent a les vores dels pobles i es deixa fer el què un hom vol. Alcover
de sa joventut. —Un bacio, Olaguèrio, un bacio! Io t'amo... Se m'	arrambava	ondulant el cos anguilenc, amb frisança luxuriosa, els narius vibràtils,
i és el meu plat predilecte. Després agafo la plàtera ben curulla i m'	arrambo	a la porta. Al defora, xiula, espetega. I marxo al galop recalcant-me la
i els porters dormien encara. No tenia altre remei que esperar-se. I	arrambant	la maleta al portal, es passejà com una sentinella, per davant la porta,
al cel. I en abaixar-los, el cotxe cel·lular, negre, feixuc, s'aturava,	arrambant	-se a la voravia. "Cada dia n'entren, cada dia en surten —pensà
de parament de casa. Feia un vent molt fred, i una nena petita s'	arrambà	més estretament a la seva mare, la qual mirava mon disc que defallia, i
Mos raigs lliscaven damunt una finestreta del mur. Una cara pintada s'	arrambava	a sos vidres: era l'heroi de la vetllada. La barba cavallerívola ondulava
dia inventen noves maneres d'alleugerir les fortunes dels ciutadans i	arrambar	-les al tresor reial. Això sí, busquen uns pretextos tan adients que donen
d'un pam... Fantàstic, home: cuixes, mamelles i gol! Què més vols, Anicet?	Arrambar	dues cinquanta i un ral per la propina a la mare; carrer de Topete, la
o si no m'agrada? Et seré franc, mentre el diumenge pugui anar al Globo i	arrambar	un parell de raspes amb unes bones mamelles, i que no em falti cada dia
pressentir el naufragi va fer com les rates, abandonar el vaixell, però	arrambar	amb els diners abans de desaparèixer. —Ja que s'ha decidit a venir...
a triar entre tenir una dona i escoltar una conferència sobre la dona,	arrambaria	amb tot —que és la manera indefectible de no tenir res. Joan Crexells.
vestit negre, molta Mare de Déu de Montserrat al capçal del llit. I vas a	arrambar	com qualsevol altre. Als nens de mamà com tu, que em tiren en cara de
d'"uniforme" amb el seu barret tan bufó! Sap de collir-los amb compte;	arramba	les mates i aixeca la pinassa. I quin goig que fan, ara, dintre del
del foc?... he baixat per la xemeneia! Tot plegat és broma. El noi s'	arramba	, ben arrambat a l'escon i la bestiola li torna: —Tan dolent em creus, que
amb una veu que amb prou feines s'arrossegava. "Em moro de debò!" I	arrambà	el caparró contra ell. En Joan, el que són les coses, fins anà per fer-li
estesa sobre socons, amb un boscall per coixí. El cor li féu un salt. Va	arrambar	-se a la paret i esguardà. El seu circumstancial company, dret al davant
va compendre que els seus amics es defensaven d'un atac dels indis. —	Arrambem	les canoes a la vora i desembarquem! —va fer Lau donant una ordre que
i deixa'm dir. La canoa plena d'aigua... No vàrem tenir altre remei sinó	arrambar	-nos a la vora del riu amb grans precaucions, buidar-la i tornar-hi a pujar
m'havien arribat uns lladrucs melangiosos, commovedors, insòlits. Vaig	arrambar	el meu vuit cavalls a la vorera i vaig frenar just darrera un taxi que
una barcella trabucada. A aquesta original Taula Rodona no tardà gaire d'	arrambar	-s'hi un nou cavaller: jo. Vaig néixer a l'any i tres mesos de matrimoni,
amb el mateix to planyívol de la cançó, mentre el que sostenia la verga	arrambava	el pendó a la paret i anava voltant pel grup oferint el romanç on
allí les àncores hi agafen bé. Un altre recer és el dels Alfacs, sobretot	arrambant	-se molt a la costa nord del port; té l'avantatge que, àdhuc en la mar
dels vehicles oficials de Bombers, de Policia o d'Ambulància sanitària, a	arrambar	-se tan prop com sigui possible a la voravia dreta; deixant el pas
pressió d'una agulla imaginària, al voltant del seu dit. Algú s'hagué d'	arrambar	arran de la paret, passat el tercer pis, per a deixar pas a aquella
i que rabent es precipitava per l'escala, fins a mig replà, on hagué d'	arrambar	-se a la paret per a deixar passar la còrpora voluminosa d'un vell amic de

Pàgina 1 (de 9)

50 següents