×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arranar |
Freqüència total: 60 |
CTILC1 |
despoblar l'illa... —Què diu? —pregunta ell. L'individu de l'ull tapat li | arrana | l'orella als llavis, braola: —Eh? —Què diu! —crida ell, més fort | i amb atrevida innocència. A cada herba que ella | arrana | , humida i enroïllada, és com una mar d'esteles | de mitja hora lluny, en trobar-lo, l'hauria conegut. Era d'aquells que s' | arranen | les ungles a mossegades, que fumen amb boquilla llarga com un tirabesses, | gran cosa. Parlo dels boscos esclarissats, on els grans incendis han | arranat | l'herba, i on aneu a caçar en les millors condicions de visualitat. | verds i grossos resten endarrera. Comença el bosc ressec, amb l'herba | arranada | pels incendis. El camí, que és estret, com de cabres, sorteja els arbres, | pessic molt poc cavallins, feia callar el genet. Sortosament, li havien | arranat | els cabells i Pedrito no els hi podia estirar. Al cap d'un parell d'hores | més l'anomenà el senyor Xarauet. Era un vellet d'allò més original. S' | arranava | a tall de tisora les pestanyes perquè deia que li enterbolien la vista; | molt gran de pastura. Com que té l'avantatge d'ésser molt ben dentat, | arrana | bé el pastiu, de la qual cosa els pallaresos en diem "rompre bé el | teixit. Tondosar. Té per objecte de tallar el pèl del teixit, ja | arranant | -lo del tot, deixant-lo llis i net com en la majoria de novetats, o | s'han retret de la terra per acudir a la indústria i al comerç. Molts han | arranat | els boscos, prescindint de llur renda i conservació, com si les | catxassa tan perfidiosa, que fins al pich del estiu no les deixaría mal | arranades | . Aleshores la carretera se llivellaría ab matalassos de pols per una | al sòl del corral s'hi havía estès una capa de pallench que'l pastor | arranà | dels erms propers y feu assecar després en la solana d'a mitjdía; fins el | s'esbargía destriantse pels pendents y repujades, sempre de morro al sòl, | arranant | el pallench que ressortía com serrellades verdes en mitj de les berrugues | damunt les ribes actuals de la Mediterrània, han estat destruïdes i | arranades | per l'acció de la pluja, dels torrents i dels rius. Els antics paisatges | a poc a poc pels agents atmosfèrics, certes parts fondes de la qual, | arranades | per l'acció nivelladora, apareixen encara, tanmateix, amb formes més | civilitzats manifesten que és necessari acabar amb l'un o l'altre, quan s' | arranen | ciutats, i se aniquilen paíssos enters; los pobles han de oir la veu de | però sovint els incendis s'escampen —és una zona extremament ventosa— i | arranen | el país, que ha patit aquests incendis periòdics vegades i vegades. | el "remodelat" de Rio de Janeiro —alguns "morros", petits turons, són | arranats | , i la runa serveix per a guanyar alguns centenars d'hectàrees al mar | com l'esmalt d'embanets, el campllevat o el finestrat, per a igualar o | arranar | l'esmalt al metall, procedint de la mateixa manera. Un esmalt lapidat | ungles, sense adonar-se'n, perquè no tenia ganes de fumar. Una l'havia | arranada | massa i li sortia una mica de sang. L'espectacle de la sang | fa anar a les prades quan les han deixades les vaques i les eugues que no | arranen | gaire l'herba, i així moltons i ovelles poden aprofitar bé el que resta. | terra, en Berenguer de Sarriá, ab l' encárrech de que ab vint galeras | arranés | la Calábria. Cumplí com á bó en Sarriá y, volant á la costa napolitana, | d'hivern, al dring fred de cristall de baixos vols d'ocells en | arranar | les flors. Vols d'ànecs salvatges A Lola | demana per fer el niu cap aucell; l'ovella que s'hi | arrana | hi deixa borralls de llana arrencada de son vell. | octani, sota el comandament de trompetes sabaudes, | arranen | la tardor, victoriosos, carregats de taronges i crits | Botxí Al cuc no resta suc ni bruc: menda, la justícia, no pot | arranar | -li més l'alè. Amb permís, m'emporto les deixalles, a aprofitar-les per a | podrides, les poch abans tan gerdes mates dels trumferars. Els prats, | arranats | per l'última dallada, perdían també aquella sedor hermosa d'alfombra de | pastorím ahont l' ombra retallava nostras tristas siluetas sobre l' herba | arranada | pél bestiar; poch després, ens endinzavam en la fageda, negra com gola de | cap d' erissó los cabells s' eixian una mica de la mida, lo perruquer los | arranava | sense pietat, y eran inútils mos prechs y 'ls meus suspirs en vá: tenia | —Míra ¿veus? Punyals que'm manquessin, bones me foren les dents pera | arranar | te les ungles, ¡malehit esparveràs de gotlles totxes! ¡Vés, bestia! La | perque sos raigs no lluhin y ab un faussot de gel | arrana | la verdor. Després s'ha entregirat de cares a la plana | á la plana so l'ángel de destrucció, mon alé lo camp | arrana | com l'espiga'l segadó', ni una flor deixo en ma vía, | ja un quissoy monstruós, qu' als peus del amo dòcil y humil s' | arrana | ; ja funeraria professó de monjos encaputxats de blanch, marxant | tant que la sort em fos adversa. —Gràcies, xaval —agraí el porter, que | arranant | -se el bigoti, afegí—: Amb la teua planta faràs estralls entre les vídues | he alsadas han esquinsat ma esplendorosa túnica y han | arranat | ma cabellera verge. Com t' ha plascut s' han consumat las | he alsadas han esquinsat ma esplendorosa túnica y han | arranat | ma cabellera verge. Com t' ha plascut s' han consumat las | era relativament a prop. La Roseta era la mestressa. Una pagesa que | arranava | la cinquantena i que tenia un posat decidit. —Se'n va anar sense dir-me | quatre, lo rebuig, com espigues de blat, de cent en cent. Així | arranant | sa dalla la Mort ajau sa messa; á cada colp que venta n' hi há | dels justos els guiarà, però la perversitat dels pèrfids els | arranarà | . No aprofitaran les riqueses el dia de la ira, però | forment, talment l'assaonares. Tu regues els seus solcs i n' | arranes | les gleves, Tu l'estoves amb pluges, les sembres beneeixes. | va tornar encara més sull del que mai havia estat, i era l'únic que, en | arranar | l'illa amb la barca, passava capbaix fent com de no veure'l. Aferrat a | que tallessin l'arbre de seguit. Un cop esporgades les branques, van | arranar | els camals i van pelar l'escorça del tronc. Macot va demanar llavors que | torta de barró, però no hi havia manera de fer-la sirgar! —el Farreret | arranava | el casc amb el botavant—. Ell mateix em contà que les mules que no tenen | gomboldat, Urà es disposava a muntar Gea, Cronos sortí de l'amagatall, | arranà | amb un cop precís els testicles del pare i els llençà al mar des del cap | nou el nas pel Llobregat. El Pla era frontera. De tant en tant, els moros | arranaven | camps i s'enduien dones i canalla. Amb el dimoni de l'Almansor fou molt | curvilini d'un segon llum enlairat com la dalla que | arrana | el camí dins el seu domini. «De nit, el cel va tot ple de nosaltres», | les barreres que separaven els ciutadans en classes o grups tancats; ha | arranat | els alts castells des d'on una classe dirigent dominava una plebs que | Segons Cortadellas i Costa (1995: 17), quan s' | arranava | un bosc per poder-lo transformar en un camp, es deia que | amb el coneixement del valor intrínsec que té. Cap país culte permetria | arranar | catedrals gòtiques per construir-hi una carretera, una urbanització, o | els punis eren morts o presoners. Els romans van destruir les cases i van | arranar | el terreny on s'havia alçat la ciutat de Cartago. Això va ser l'any 146 |
|