Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i	arraps	. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem
encara que em degollen. El teu nom i el meu nom, ardents, en un	arrap	sobre els algeps suats de la paret aquella. El teu
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos, els	arraps	en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de
feres una cosa que et demanaré. El pobre Loki, estava tan copejat i ple d'	arraps	que oferí fer qualsevol cosa. —Doncs bé —digué l'àliga—. Jo de veritat
els tropeçóns y els enganjóns en els cudòls y les friules y els	arraps	de les algilagues, aplegaren al cáu qu' era dels grans y fondos, pues
la corretja i fent el matamoros, va anar una setmana amb la cara plena d'	arraps	i se'n tornà a viure al campament." Blai va fer una altra pausa, s'acabà
que 'ls floroncos y les blaures dels pessichs, aixina com la cuentor dels	arraps	, que segóns li passava 'l susto més es deixava sentir; com pogué aplegá á
portar, pensava, per no sufrir aquells pessichs retorçuts y aguantar els	arraps	, que no havía gat que á aquelles igualara en donarlos. Com pogué 's
deixem-lo, mal que ens acori. Perquè si tot ho tinguessin a	arrap	de mà, els moridors, de bell primer triaríem el jorn del retorn
germà nostre a la terra: sap si temo la mort i el seu estrany	arrap	, jo que en sóc, als teus ulls, la sortosa desferra.
qui té història i la sap servir liberalment es guanya cors a	arrap	; tu tens gràcia (més ple) i una veu com un lliri, que
Sebastià, el qual es resistia, avergonyit, perquè duia la cara plena d'	arraps	sanguinosos. Els ulls de l'alcalde, però, i els dels dos acompanyants no
inflat, uns quans bonys p'es cap i tot ell fet malbé de ses xundroiades,	arraps	i batcollades que li donaren es altres per pendre-les-hi. I sa jaieta
la superioritat, despertantli desitjos lleus y insidiosos de tenir un	arrap	ab so Bisco. En Belluguins no se donava per entés de lo que
i un càstig insofrible. Hauràs de lluitar fort pel negre	arrap	de l'ànsia en una cursa frenètica, contra rellotge, bellament
que la féu agredir l'al·lot, amb mirada furibunda, a dentallades i	arraps	. Alcibíades fugí escales avall. Va anar a parar a la cuina, allí es
...! Altes d'esguard voleien les palmeres. ...!	Arraps	de fang són clam de sang oberta. ...! El crit encès contra la
i s'agarraven a renyir com dos llops, unflant-se a punyaes, omplint-se d'	arraps	i deixant-se l'ú a l'atre convertit en un Sent Llacer... Però que ningú
Que hu tragues del cap; y pues dones y prens vaya y te espóses á un	arrap	, búscat atra en Alboraya. Yo ya tinc qui em guarda y vól, y es góch del
reñit? Me hu reselaba. Diego. Com á que Pepico té el nas plé de	arraps	, y así [(Señalando la barba.)] señalaes cuatre dents.
Pep. Bueno. Yo també. Ort. Veches quí et lleva els	arraps	del nas. Pep. Encara me cóuen una miqueta, y pea enséndrem,
es callara la boca, perque si nó contaría lo de vosté y ella. Hagueren	arraps	, desmais, trompaes y qué me sé yo. D· Justo ¿Y Colás que ha
aquella angoixosa cursa apassionada. Fins que la nimfa, amb el cos ple d'	arraps	sangonosos, suplicà ajut diví i Àrtemis, embolcallant-la suau amb un
d'un i d'altre m'eren la més excitant follia, de tants besos, mossos,	arraps	, carícies, com me'ls feien sentir vius ambdós cossos, vius i meus, com
nostre pintor per cap banda. Hi havia, això sí, llenços esgarrats per mil	arraps	, com també cortines, sofàs, coixins... i el seu llit; el seu llit era un
això menys íntegra, davant d'un imperiós escamot de besos i dolcíssims	arraps	en setge tenaç. El segon nom, «Flossie», rubricat també, i perquè així
Pel de davant, els mossos no eren res comparats als	arraps	que, de vegades, li deixaven l'esquena sense pell.
i vaig arribar a casa de la tia amb la camisa esgarrada, tot brut i amb	arraps	i senyals a la cara i als braços. L'endemà la tia Maria, vista la
Potser t'ho hauria de veure un metge. Bernat. És un	arrap	, no val la pena. Professor. D'acord. Què beus, un
, la camisa està tacada de roig.) No és res. A penes m'ha tocat, un	arrap	. On està la guitarra?, vull tocar-te la peça nova. (Tot d'una
fer i donar hi ha el verb pegar: pegar {un	arrap	'esgarrapada' / una arremesa / bots / un cop en fals
al cap, ara als peus, entre carícies i afalacs, amb molts besos i pocs	arraps	, fins que van arribar les primeres clarors. —No hauria volgut que es fes
Mestre Josep Vivó. Però mentre a pedrades,	arraps	, insults, empentes, el poble s'enrabia contra lleves