Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
arrapar V 768 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arrapar Freqüència total:  768 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Sileta! Vull sortir! Em mataran! Li estrenyia la mà, com si en ella s'arrapés a la vida des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia,
parli, d'això vostre? —recorda de nou aleshores. Ell denega amb el cap, s'arrapa desesperadament al caire del llit per no caure al seu damunt. —No. No cal
el muscle i l'empeny darrera una dona alta i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes
. Hi ha la mare. I he de buscar un lloc on dormir... Ella riu, se li arrapa, fregant-se-li amb tot el cos flairós de sol. —Ja el tens. On
i a llur entorn es tanca una vegetació espessa i punxosa que se li arrapa als camals dels pantalons, a la faldilla que sosté contra les cames de la
les mòlleres més imponents que es puguin veure. El peix brunyit de sal s'arrapa als vidres dels cafès, i el vermut es reflecteix en el nacre perfecte del
pallola bíblica. Madame Poroi treballa dalt de la piragua, com un home, s'arrapa al balancí, estira les cordes i es penja de la fusta exactament igual que
llampant, perquè li veu alguna cosa del lleó de Barbaria. I ella i ell s'arrapen pels ponts a tota llum, es besen i es mosseguen, o es diuen el nom del
i de les institucions catalanes. Corporativisme i sindicalisme s'arraparen de tal guisa al nostre comportament social, que àdhuc sobrevisqueren a la
pastura de menjança. Prendré el tren de vacances pagades. Arrapat al topall. La terra que va ser la nostra herència,
que et farà, endintre de les entranyes te'l sentiràs arrapar com un mal viu que se't mengi i no se t'acabi mai.
però s'ennuegà, s'escanyà materialment; d'una manera convulsiva arrapà les mans als braços de fusta del setial, i a la fi podent respirar una
faldilla, de cua llarguíssima i afarbalanada, és tota de setí malva i s'arrapa tendrament als flancs i a les cuixes. Porta els guants, d'una blancor
Un bon dia la gent es llevà i es trobà la República al carrer. La gent s'arrapà a la República d'una manera meravellada i infantil, sense sang, sense
de Safont, no havia deixat encara els antics costums; sempre que podia s'arrapava a parlar en castellà i feia la gara-gara a uns quants joves aristòcrates
a ell mateix, creia en algunes normes; tenia un criteri bo o dolent, s'arrapava a l'ascetisme, a la moral, a la noblesa, a les fulles dominicals o al que
volia donar; protestà encara, va fer noves experiències de dolor físic, s'arrapà com un desenfrenat a les pàgines de "La imitació de Crist",
emboirar-se d'antuvi i acabarà per desaparèixer. L'home dit d'esquerra s'arrapa encara a un període de la història contemporània que li dispensava el
que els navilis fumejants i remorosos em produïen feia temps, tot s'arrapà al meu cos i em donà embranzida. "Com tants altres atrevits que han fet
assedegat que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s'arrapa a la gola com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha esclafit la tralla i
encara que nosaltres no percebem l'objecte; són l'essència invisible on s'arrapen les característiques secundàries; en una paraula, la roca ferma que està
es desborda. Una vella dama anglesa va tenir un treball! El Darwinisme s'arrapa pertot arreu. Ultrapassa la biologia i inunda la filosofia fins a
—A parer dels meus amics, s'havia de fer així perquè la doctrina s'arrapés sense crear enemics invencibles, perquè, com dieu vós, tothom hi fes
És amb raó que aquest profund silenci se'ns ha arrapat, per bé que coratjosos: és llarg i abrupte el viarany que mena
doncs, de la "volució", converses serioses, i jo me'ls arrapava a les barbes i els suplicava que no tiressin bombes als pobres cretencs
les esquadres reberen l'ordre de partir. "¿Què serà de mi?, cridava arrapant-me a les quatre barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he avesat a les grandeses,
amb quina ànsia altres vegades —quan?, l'any passat encara!— jo m'arrapava a ella, amb els ulls closos i els braços oberts, amb el desig de
, en nom de Crist i de la Mare de Déu, clava! Manolakas, d'un salt, arrapà la vídua, la va tirar a terra, estrebà un genoll damunt el ventre d'ella
a fer el senyal llançant un xisclet esfereïdor: —Iiii! Zorbàs s'abalançà, arrapà les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles
monstruosa papallona blau de mar, i va cobrir tot el llit. La moribunda arrapà la manassa de Zorbàs, estirà lentament el braç i el va passar entorn del
i la seva veu ronca suplicava i amenaçava. I, de sobte, d'un salt li arrapà el peu i l'estrenyé fortament, i la noia, com si no esperés altre que
diu la carn tendre d'un llapinot? Ni el pensament! Mireu com s'arrapa en l'ermot, i vola el tall lluent de l'eïna lleugera! Quan la
i magnífica pau. És morena sa soca, emplatiada sa fulla, i s'arrapa en colrades vessants, més la dríade hí viu amagada,
haurás vist amb quin tremolor á l'herbei humit s'arrapava! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp s'arremolina,
més. El ficeró esgarrafinya, destrossa les cambres amb la golafreria d'arrapar les darreres larves que s'hi estan tancades. Hom assegura encara, i jo no
s'encoratgen unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes s'arrapen de valent al branc on la volada les porta. Totes perforen subtilment
de camí en la glevera. Aquesta gespa, la trobaràs relliscosa. T'hauràs d'arrapar al joncar per mor de sostenir ton pas. Sentiràs ton cor que bat, ta
del vesc; i només una mica menys clarament en el més humil paràsit que s'arrapa als pèls d'un quadrúpede o a les plomes d'un ocell; en l'estructura de
i de les urpes del tigre, i en les potes i els garfis del paràsit que s'arrapa al pelatge del tigre. Però en el magnífic aqueni alat de la dent de lleó,
repel·liren vigorosament; a vegades fins a tres d'aquestes formigues s'arrapaven a les potes de la /F· sanguinea\ esclavitzadora. Aquesta darrera
diminuts i acabats de néixer s'arrossegaven pels peus de l'ànec i s'hi arrapaven amb tanta fermesa que, un cop trets de l'aigua, no en podien ésser
la remor dels besos es devia sentir com el voletejar de l'àliga que's vol arrapar a les roques escarpades, i, entre besos i besos, demanava a Déu que
banda d'aquella Estígia pestilent, un viarany s'aixeca del sorramoll i s'arrapa a les parets del penya-segat. De sobte, cara a la mar, com un escarn a la
el moment de la mort de Morella? Jo l'esperava; però el fràgil esperit va arrapar-se al seu estatge d'argila força dies, força setmanes i força mésos
senyal d'una invasió general. Tropes fresques s'apressaren pou amunt. S'arraparen a la fusta —l'escalaren, i saltaren a centenars damunt la meva persona.
no es deturava aquí —jo ni esperava ni desitjava que s'aturés. Jo hauría arrapat les roges parets contra'l meu sí com una vestidura d'eterna pau. "La
jo i no me'n moc"; mes també he de fer-te avinent que l'havies deixat arrapar i no duies pressa a treure'l fòra. El temptador s'havia aferrat an el teu
pertot on l'Aigua s'allargassa i es condorm, massa refiada. I alhora s'arrapava a les roques que tallen i esmorteixen el corrent, com si, joc i facècia,
hi creix l'herba i les flors sembla que n desertin, i que ni l'eura vol arrapar-s'hi; aquestes us refreden l'ànima. Un, al passar, va més depressa.
ja força estesa. Bé que les qualitats dels pobles prehistòrics que s'arraparen amb una significativa tossuderia al nostre territori, solament puguin

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »