Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sileta! Vull sortir! Em mataran! Li estrenyia la mà, com si en ella s'	arrapés	a la vida des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia,
parli, d'això vostre? —recorda de nou aleshores. Ell denega amb el cap, s'	arrapa	desesperadament al caire del llit per no caure al seu damunt. —No. No cal
el muscle i l'empeny darrera una dona alta i grossa com un tossal que	arrapa	contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes
. Hi ha la mare. I he de buscar un lloc on dormir... Ella riu, se li	arrapa	, fregant-se-li amb tot el cos flairós de sol. —Ja el tens. On
i a llur entorn es tanca una vegetació espessa i punxosa que se li	arrapa	als camals dels pantalons, a la faldilla que sosté contra les cames de la
les mòlleres més imponents que es puguin veure. El peix brunyit de sal s'	arrapa	als vidres dels cafès, i el vermut es reflecteix en el nacre perfecte del
pallola bíblica. Madame Poroi treballa dalt de la piragua, com un home, s'	arrapa	al balancí, estira les cordes i es penja de la fusta exactament igual que
llampant, perquè li veu alguna cosa del lleó de Barbaria. I ella i ell s'	arrapen	pels ponts a tota llum, es besen i es mosseguen, o es diuen el nom del
i de les institucions catalanes. Corporativisme i sindicalisme s'	arraparen	de tal guisa al nostre comportament social, que àdhuc sobrevisqueren a la
pastura de menjança. Prendré el tren de vacances pagades.	Arrapat	al topall. La terra que va ser la nostra herència,
que et farà, endintre de les entranyes te'l sentiràs	arrapar	com un mal viu que se't mengi i no se t'acabi mai.
però s'ennuegà, s'escanyà materialment; d'una manera convulsiva	arrapà	les mans als braços de fusta del setial, i a la fi podent respirar una
faldilla, de cua llarguíssima i afarbalanada, és tota de setí malva i s'	arrapa	tendrament als flancs i a les cuixes. Porta els guants, d'una blancor
Un bon dia la gent es llevà i es trobà la República al carrer. La gent s'	arrapà	a la República d'una manera meravellada i infantil, sense sang, sense
de Safont, no havia deixat encara els antics costums; sempre que podia s'	arrapava	a parlar en castellà i feia la gara-gara a uns quants joves aristòcrates
a ell mateix, creia en algunes normes; tenia un criteri bo o dolent, s'	arrapava	a l'ascetisme, a la moral, a la noblesa, a les fulles dominicals o al que
volia donar; protestà encara, va fer noves experiències de dolor físic, s'	arrapà	com un desenfrenat a les pàgines de "La imitació de Crist",
emboirar-se d'antuvi i acabarà per desaparèixer. L'home dit d'esquerra s'	arrapa	encara a un període de la història contemporània que li dispensava el
que els navilis fumejants i remorosos em produïen feia temps, tot s'	arrapà	al meu cos i em donà embranzida. "Com tants altres atrevits que han fet
assedegat que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s'	arrapa	a la gola com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha esclafit la tralla i
encara que nosaltres no percebem l'objecte; són l'essència invisible on s'	arrapen	les característiques secundàries; en una paraula, la roca ferma que està
es desborda. Una vella dama anglesa va tenir un treball! El Darwinisme s'	arrapa	pertot arreu. Ultrapassa la biologia i inunda la filosofia fins a
—A parer dels meus amics, s'havia de fer així perquè la doctrina s'	arrapés	sense crear enemics invencibles, perquè, com dieu vós, tothom hi fes
És amb raó que aquest profund silenci se'ns ha	arrapat	, per bé que coratjosos: és llarg i abrupte el viarany que mena
doncs, de la "volució", converses serioses, i jo me'ls	arrapava	a les barbes i els suplicava que no tiressin bombes als pobres cretencs
les esquadres reberen l'ordre de partir. "¿Què serà de mi?, cridava	arrapant	-me a les quatre barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he avesat a les grandeses,
amb quina ànsia altres vegades —quan?, l'any passat encara!— jo m'	arrapava	a ella, amb els ulls closos i els braços oberts, amb el desig de
, en nom de Crist i de la Mare de Déu, clava! Manolakas, d'un salt,	arrapà	la vídua, la va tirar a terra, estrebà un genoll damunt el ventre d'ella
a fer el senyal llançant un xisclet esfereïdor: —Iiii! Zorbàs s'abalançà,	arrapà	les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles
monstruosa papallona blau de mar, i va cobrir tot el llit. La moribunda	arrapà	la manassa de Zorbàs, estirà lentament el braç i el va passar entorn del
i la seva veu ronca suplicava i amenaçava. I, de sobte, d'un salt li	arrapà	el peu i l'estrenyé fortament, i la noia, com si no esperés altre que
diu la carn tendre d'un llapinot? Ni el pensament! Mireu com s'	arrapa	en l'ermot, i vola el tall lluent de l'eïna lleugera! Quan la
i magnífica pau. És morena sa soca, emplatiada sa fulla, i s'	arrapa	en colrades vessants, més la dríade hí viu amagada,
haurás vist amb quin tremolor á l'herbei humit s'	arrapava	! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp s'arremolina,
més. El ficeró esgarrafinya, destrossa les cambres amb la golafreria d'	arrapar	les darreres larves que s'hi estan tancades. Hom assegura encara, i jo no
s'encoratgen unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes s'	arrapen	de valent al branc on la volada les porta. Totes perforen subtilment
de camí en la glevera. Aquesta gespa, la trobaràs relliscosa. T'hauràs d'	arrapar	al joncar per mor de sostenir ton pas. Sentiràs ton cor que bat, ta
del vesc; i només una mica menys clarament en el més humil paràsit que s'	arrapa	als pèls d'un quadrúpede o a les plomes d'un ocell; en l'estructura de
i de les urpes del tigre, i en les potes i els garfis del paràsit que s'	arrapa	al pelatge del tigre. Però en el magnífic aqueni alat de la dent de lleó,
repel·liren vigorosament; a vegades fins a tres d'aquestes formigues s'	arrapaven	a les potes de la F· sanguinea esclavitzadora. Aquesta
diminuts i acabats de néixer s'arrossegaven pels peus de l'ànec i s'hi	arrapaven	amb tanta fermesa que, un cop trets de l'aigua, no en podien ésser
la remor dels besos es devia sentir com el voletejar de l'àliga que's vol	arrapar	a les roques escarpades, i, entre besos i besos, demanava a Déu que
banda d'aquella Estígia pestilent, un viarany s'aixeca del sorramoll i s'	arrapa	a les parets del penya-segat. De sobte, cara a la mar, com un escarn a la
el moment de la mort de Morella? Jo l'esperava; però el fràgil esperit va	arrapar	-se al seu estatge d'argila força dies, força setmanes i força mésos
senyal d'una invasió general. Tropes fresques s'apressaren pou amunt. S'	arraparen	a la fusta —l'escalaren, i saltaren a centenars damunt la meva persona.
no es deturava aquí —jo ni esperava ni desitjava que s'aturés. Jo hauría	arrapat	les roges parets contra'l meu sí com una vestidura d'eterna pau. "La
jo i no me'n moc"; mes també he de fer-te avinent que l'havies deixat	arrapar	i no duies pressa a treure'l fòra. El temptador s'havia aferrat an el teu
pertot on l'Aigua s'allargassa i es condorm, massa refiada. I alhora s'	arrapava	a les roques que tallen i esmorteixen el corrent, com si, joc i facècia,
hi creix l'herba i les flors sembla que n desertin, i que ni l'eura vol	arrapar	-s'hi; aquestes us refreden l'ànima. Un, al passar, va més depressa.
ja força estesa. Bé que les qualitats dels pobles prehistòrics que s'	arraparen	amb una significativa tossuderia al nostre territori, solament puguin

Pàgina 1 (de 18)

50 següents