×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrapar |
Freqüència total: 865 |
CTILC1 |
Sileta! Vull sortir! Em mataran! Li estrenyia la mà, com si en ella s' | arrapés | a la vida des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia, | parli, d'això vostre? —recorda de nou aleshores. Ell denega amb el cap, s' | arrapa | desesperadament al caire del llit per no caure al seu damunt. —No. No cal | el muscle i l'empeny darrera una dona alta i grossa com un tossal que | arrapa | contra el ventre una bossa negra d'on desborden monedes de totes | . Hi ha la mare. I he de buscar un lloc on dormir... Ella riu, se li | arrapa | , fregant-se-li amb tot el cos flairós de sol. —Ja el tens. On | i a llur entorn es tanca una vegetació espessa i punxosa que se li | arrapa | als camals dels pantalons, a la faldilla que sosté contra les cames de la | les mòlleres més imponents que es puguin veure. El peix brunyit de sal s' | arrapa | als vidres dels cafès, i el vermut es reflecteix en el nacre perfecte del | pallola bíblica. Madame Poroi treballa dalt de la piragua, com un home, s' | arrapa | al balancí, estira les cordes i es penja de la fusta exactament igual que | llampant, perquè li veu alguna cosa del lleó de Barbaria. I ella i ell s' | arrapen | pels ponts a tota llum, es besen i es mosseguen, o es diuen el nom del | i de les institucions catalanes. Corporativisme i sindicalisme s' | arraparen | de tal guisa al nostre comportament social, que àdhuc sobrevisqueren a la | pastura de menjança. Prendré el tren de vacances pagades. | Arrapat | al topall. La terra que va ser la nostra herència, | que et farà, endintre de les entranyes te'l sentiràs | arrapar | com un mal viu que se't mengi i no se t'acabi mai. | però s'ennuegà, s'escanyà materialment; d'una manera convulsiva | arrapà | les mans als braços de fusta del setial, i a la fi podent respirar una | faldilla, de cua llarguíssima i afarbalanada, és tota de setí malva i s' | arrapa | tendrament als flancs i a les cuixes. Porta els guants, d'una blancor | Un bon dia la gent es llevà i es trobà la República al carrer. La gent s' | arrapà | a la República d'una manera meravellada i infantil, sense sang, sense | de Safont, no havia deixat encara els antics costums; sempre que podia s' | arrapava | a parlar en castellà i feia la gara-gara a uns quants joves aristòcrates | a ell mateix, creia en algunes normes; tenia un criteri bo o dolent, s' | arrapava | a l'ascetisme, a la moral, a la noblesa, a les fulles dominicals o al que | volia donar; protestà encara, va fer noves experiències de dolor físic, s' | arrapà | com un desenfrenat a les pàgines de "La imitació de Crist", | emboirar-se d'antuvi i acabarà per desaparèixer. L'home dit d'esquerra s' | arrapa | encara a un període de la història contemporània que li dispensava el | que els navilis fumejants i remorosos em produïen feia temps, tot s' | arrapà | al meu cos i em donà embranzida. "Com tants altres atrevits que han fet | assedegat que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s' | arrapa | a la gola com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha esclafit la tralla i | encara que nosaltres no percebem l'objecte; són l'essència invisible on s' | arrapen | les característiques secundàries; en una paraula, la roca ferma que està | es desborda. Una vella dama anglesa va tenir un treball! El Darwinisme s' | arrapa | pertot arreu. Ultrapassa la biologia i inunda la filosofia fins a | —A parer dels meus amics, s'havia de fer així perquè la doctrina s' | arrapés | sense crear enemics invencibles, perquè, com dieu vós, tothom hi fes | És amb raó que aquest profund silenci se'ns ha | arrapat | , per bé que coratjosos: és llarg i abrupte el viarany que mena | doncs, de la "volució", converses serioses, i jo me'ls | arrapava | a les barbes i els suplicava que no tiressin bombes als pobres cretencs | les esquadres reberen l'ordre de partir. "¿Què serà de mi?, cridava | arrapant | -me a les quatre barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he avesat a les grandeses, | amb quina ànsia altres vegades —quan?, l'any passat encara!— jo m' | arrapava | a ella, amb els ulls closos i els braços oberts, amb el desig de | , en nom de Crist i de la Mare de Déu, clava! Manolakas, d'un salt, | arrapà | la vídua, la va tirar a terra, estrebà un genoll damunt el ventre d'ella | a fer el senyal llançant un xisclet esfereïdor: —Iiii! Zorbàs s'abalançà, | arrapà | les dues velles pels cabells, les va empènyer enrera: —Prou, velles | monstruosa papallona blau de mar, i va cobrir tot el llit. La moribunda | arrapà | la manassa de Zorbàs, estirà lentament el braç i el va passar entorn del | i la seva veu ronca suplicava i amenaçava. I, de sobte, d'un salt li | arrapà | el peu i l'estrenyé fortament, i la noia, com si no esperés altre que | diu la carn tendre d'un llapinot? Ni el pensament! Mireu com s' | arrapa | en l'ermot, i vola el tall lluent de l'eïna lleugera! Quan la | i magnífica pau. És morena sa soca, emplatiada sa fulla, i s' | arrapa | en colrades vessants, més la dríade hí viu amagada, | haurás vist amb quin tremolor á l'herbei humit s' | arrapava | ! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp s'arremolina, | més. El ficeró esgarrafinya, destrossa les cambres amb la golafreria d' | arrapar | les darreres larves que s'hi estan tancades. Hom assegura encara, i jo no | s'encoratgen unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes s' | arrapen | de valent al branc on la volada les porta. Totes perforen subtilment | de camí en la glevera. Aquesta gespa, la trobaràs relliscosa. T'hauràs d' | arrapar | al joncar per mor de sostenir ton pas. Sentiràs ton cor que bat, ta | del vesc; i només una mica menys clarament en el més humil paràsit que s' | arrapa | als pèls d'un quadrúpede o a les plomes d'un ocell; en l'estructura de | i de les urpes del tigre, i en les potes i els garfis del paràsit que s' | arrapa | al pelatge del tigre. Però en el magnífic aqueni alat de la dent de lleó, | repel·liren vigorosament; a vegades fins a tres d'aquestes formigues s' | arrapaven | a les potes de la F· sanguinea esclavitzadora. Aquesta | diminuts i acabats de néixer s'arrossegaven pels peus de l'ànec i s'hi | arrapaven | amb tanta fermesa que, un cop trets de l'aigua, no en podien ésser | la remor dels besos es devia sentir com el voletejar de l'àliga que's vol | arrapar | a les roques escarpades, i, entre besos i besos, demanava a Déu que | banda d'aquella Estígia pestilent, un viarany s'aixeca del sorramoll i s' | arrapa | a les parets del penya-segat. De sobte, cara a la mar, com un escarn a la | el moment de la mort de Morella? Jo l'esperava; però el fràgil esperit va | arrapar | -se al seu estatge d'argila força dies, força setmanes i força mésos | senyal d'una invasió general. Tropes fresques s'apressaren pou amunt. S' | arraparen | a la fusta —l'escalaren, i saltaren a centenars damunt la meva persona. | no es deturava aquí —jo ni esperava ni desitjava que s'aturés. Jo hauría | arrapat | les roges parets contra'l meu sí com una vestidura d'eterna pau. "La | jo i no me'n moc"; mes també he de fer-te avinent que l'havies deixat | arrapar | i no duies pressa a treure'l fòra. El temptador s'havia aferrat an el teu | pertot on l'Aigua s'allargassa i es condorm, massa refiada. I alhora s' | arrapava | a les roques que tallen i esmorteixen el corrent, com si, joc i facècia, | hi creix l'herba i les flors sembla que n desertin, i que ni l'eura vol | arrapar | -s'hi; aquestes us refreden l'ànima. Un, al passar, va més depressa. | ja força estesa. Bé que les qualitats dels pobles prehistòrics que s' | arraparen | amb una significativa tossuderia al nostre territori, solament puguin |
|