Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La societat sencera predica i exigeix "moderació". Els díscols, els	arrauxats	, els impacients, tant si ho són del cos com si ho són de l'esperit,
l'estona i el dia i la rauxa, i el vent de disbauxa". Ésser	arrauxat	és, precisament, estar mancat de seny, obeir els impulsos emocionals,
d'esplai. Ja en sabíem d'allò més. L'anxeneta gairebé sempre era jo,	arrauxat	, prim, petit i lleuger. Mai no passava res de mal. Quan la torre
a l'obaga d'un torrent o dalt d'un tossal fèiem festa grossa tan	arrauxats	com inconscients. A l'escola passàvem les hores esvalotant pel pati.
parlà mai d'aquest incident, ni jo a ell. Amors o coses anàlogues Jo, tan	arrauxat	en altres coses, per als primers amors vaig ésser d'una timidesa
terrosa, escatosa. I aquell aire d'atreviment infeliç, de deixament	arrauxat	, que és el propi de la feblesa inconscient que es creu ésser forta. Tot
d'una denúncia que ha sortit d'aquí dins; d'algun d'aquests joves	arrauxats	i díscols que a l'hora de dinar s'empassen més literatura subversiva que
i participava de les extravagants idees d'uns quants joves petulants i	arrauxats	. Es va treure dos cigars de la butxaca. —Té, fuma. —Gràcies, fumaré un
arribat a creure que aquest equilibri tan savi per a evitar l'estridència	arrauxada	és un dels elements cabdals del nostre tarannà. Aquest avorriment, també
de seny. I si algú desentonava, no trobaria ressò en el poble. Ni a l'	arrauixada	i martiritzada i bèl·lica Irlanda ha predominat el sentit extremista de
tornar-nos-hi, en aquest temps de follia i cataclisme. Ai, primavera	arrauxada	i rampelluda, qui et pogués canviar per aquella nostra tan manyaga i
i portes que no tenen moltes viles. ¿Com no ha de ser la gent una mica	arrauxada	, i amb un punt de fatxenda, i no sempre amb el compàs i mesura que fóra
que li eres a tort regatejada. Si cada avinyonenc, influït per les coses	arrauxades	que el volten, està sempre exposat a perdre el compàs i la norma sense
-se; si amb una sàvia, sabrà instruir-me; si amb una prudent, no serà	arrauxada	; si amb una arrauxada, exercitarà la meva paciència; si amb una coqueta,
sabrà instruir-me; si amb una prudent, no serà arrauxada; si amb una	arrauxada	, exercitarà la meva paciència; si amb una coqueta, voldrà plaure'm; si
que conservar el delit artificialment. És un temps nevat, i ventós, i	arrauxat	, i d'un fred de tots els diables! Quin temps teniu, vós? —Calent i plujós
—Home honrat a carta cabal. Només tenia que era un xic bestiota. Un	arrauxat	. Per res et foradava. Tenia una grapa! Cregui'm que ho pelava bé. Un bon
Al cap de tres o quatre dies ja tornava a ésser al carrer per barrut i	arrauxat	. I a tot això queden reduïts, com aquell que diu, els meus treballs
anys vaig caure en l'ambient de la cràpula i de la gent del ferro més	arrauxada	de Barcelona i si em vaig poder salvar d'aquell món és una cosa que em
el xoc d'una tapadora i, apa, de pressa, que l'Aureli... però, viva,	arrauxada	, saltadora, l'aigua revifa flors i fulles i, de passada restaura la
els diumenges... Em va dir: Així que surti ens casarem, oi, Clàudia? És	arrauxat	, apassionat, els dies de festa no sabia com treure-me'l del llit... Els
És una fugida ridícula. L'Empordà —sento dir— és un país d'	arrauxats	, de tabalots, d'hereus-escampa, d'enfollits. I és cert. Però també ho és
ho fareu pas... Desgraciat! No sabeu el que us dieu... En el fons de tot	arrauxat	, en aquest país, potser no hi ha res més que un home enervat i fatigat de
tractar permanentment de bufanúvols i de ximple. Vull dir que hi ha	arrauxats	que no són res més que homes explícitament desafiats. Després hi ha els
que no són res més que homes explícitament desafiats. Després hi ha els	arrauxats	constitucionals, els tabalots marcats per una força interna, els
l'aula era, doncs, escandalosa i vociferant, una allau veritable de joves	arrauxats	; però a la fi quedava tothom assegut, més o menys, és clar. Quan això es
ni comprendre el que havia passat ni en quin moment. Era com si un vent	arrauxat	hagués bufat tota la nit sobre la seva vida passada. I ara venia com un
ensorren més i més... S'ofega, i la tempesta brama sobre d'ell. I un vent	arrauxat	dispersa les ombres i commou les cortines de pluja. I ara dintre el
havia nascut la creença tantes vegades afirmada que hem estat un poble	arrauxat	, inconstant, incapaç de perseverar en un esforç i en una mateixa
i de la tècnica, que en llocs més idealistes, fantàstics, cerebrals,	arrauxats	, arbitraris, sentimentals o supersticiosos, hauran estat sovint una nosa,
arran de l'estrep del cotxe, entre les seves germanes, amb un bracejar	arrauxat	i desficiós. Eugènia, des de la finestra del seu departament, li somreia
una sensibilitat tan afinada, tens, en canvi, una voluntat inestable,	arrauxada	, esporàdica... És el teu punt feble, i caldrà que te'n corregeixis...
en esclavatge, amb una major honorabilitat. El pirata és l'heroi en cru,	arrauxat	i enfollit, mantingut per la forma més rutilant de la imaginació popular
de tints marxa, potser l'any vinent em tindreu en el gremi...— M'abraçà,	arrauxat	, sense adonar-se que la gent mirava: i ell mateix es convidà, no sols a la
de vent d'una dona eixorca. Ella, tan dreturera en els seus impulsos, tan	arrauxada	en les seves coses, se sentí de sobte esmaperduda, vacil·lant, retuda en
aleshores que l'Eudald, el jove esportiu de la família, el dels impulsos	arrauxats	i sense mesura, intervingué per primera vegada. Va agafar el Pare Noel
vegades se sentia impulsat per una força interior bestial i prenia l'arma	arrauxat	sense saber què feia ni contra qui servir-se'n. Això li passava quan
Car, la Història a la mà, tot pot provar-se, fins les coses més vils i	arrauxades	, puix arreu trobaríem accions reeixides d'aquesta mena. I per bé que hom
almenys en la seva jovenesa, semblen uns inadaptables, uns dropos, uns	arrauxats	, que no fan res de metòdic, res de pre-establert, res que a les primeres
doncs, com el sol fet d'escoltar esdevé una lluita, on predominen els més	arrauxats	o els més intel·ligents, segons els casos, però que sempre se'ns mostra
de tipus alpí. El contacte amb les solituds pot fer tornar esquerp,	arrauxat	, indiferent. Alguns dels grans muntanyencs han estat considerats com a
temps, però, vam portar dol per la Magda. Les amistats d'adolescent són	arrauxades	. "Diuen que ha tornat de l'exili com si no hagués passat res. Li van
S'ho creurà un dia. S'hi agafarà amb una esperança gairebé	arrauxada	. Retallarà periòdics, arxivarà paraules i caricatures del Perich, del
duen misèria i maldecaps. Els pagesos solen tenir dues menes d'ídols: els	arrauxats	, els que són capaços de fer un cuplet on es plasmi en vers tot allò que
semblen figures d'una revista sobre gel. Doncs bé: malgrat els sentiments	arrauxats	i varonils que acostumen a dominar en els pobles, l'hokey ha fet arrels a
amb un altre Bartoldo al davant. Un jugador com ell expeditiu, impetuós,	arrauxat	, ple de nervi. La pilota, en una ocasió, tingué la mala pensada de
però massa fred d'en P. P. Montanya, se situa la pintura impulsiva i	arrauxada	del "Vigatà", de qui no en coneixem deixebles ni seguidors fora del seu
gaire a sorgir les desavinences, ajudades pel temperament violent i	arrauxat	de l'arquebisbe. Oliba, que demostrà durant tota la vida una afecció
indret de les hortes. Sols tots dos, el general i el trompeta. Jove,	arrauxat	, imprudent i desvergonyit, però fent-s'ho perdonar tot perquè alhora
d'una base d'ingrés estable. Els homes "vius", enginyosos, enèrgics,	arrauxats	(tal vegada més de fora que del país), que rumien dia i nit les maneres

Pàgina 1 (de 3)

50 següents