×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrear |
Freqüència total: 29 |
CTILC1 |
sostenint escrupulosament i amb una miraculosa destresa aquest tarannar d' | arrear | -se idènticament que jo), s'havía arranjat, en executar la seva variada | els ecos de la matinada, s'aturà en sec al meu davant i una dama molt ben | arreada | s'abocà a la finestrella. —Senyor Oleguer, senyor Oleguer...! Caraina, | portella, per on aparegué la noble testa d'un uixer del Papa, molt ben | arreat | estil cinquecento. L'home enfaristolat fins al capdamunt, sense reparar | . —No en té pas les traces, de pagès ni de boscater. M'ha semblat molt ben | arreat | , com un senyor. El més estrany és que al cap hi duu una cosa blanca, com | de guitarres, de paelles, de coixins i fins de matalaps; i qui, no, | arrea | ab un crïo a les galligotes; un crïo tot mocós i plorejant, fet un mussol | de l'hora de mig-dia. Marieta, plena de goig i amb ufania tocava | arreant | al burret i al Romero... ¡Romero!... ¡arre que ja és palla!... I per | sinyô Batiste, vostè veu eixe rossí, pues encara... encara el té que vore | arreant | d'una berlina —que diuen— i a mi al pescante a fer... la visita | mira; si ho saben dasda els xiqüelos!... I tu, sinagües ¿què fas que no li | arrees | quatre samugades, borratxo com ell, desvergonyit?... —Xe ¿és que estàs | la cavalcada és poc nombrosa; la forma un reduït nombre de mules ben | arreades | amb guarniments ornats amb seda i argent. Va presidida per un personatge, | d' éstes, contemplant com els gicóns s' aspenten, s' apreten y s' | arreen | alguna que atra ramá, emportanse a lo millor la mantellina d' esta gicona | Al vórer açò nòstre hòme, faca en má y dient a crits: ¡hofendi! ¡hofendi! | arreá | contra 'ls mòros, que assustats, deixánt a la dòna, pegaren a fugir cap a | : —A mí no me les talla—, pillant la pòrta del carrer, ab pas llauger, | arreá | cap a les afòres del pòble. Vist açò per l' ama, entrá a vore al retor, | i vianants; i allí els matava i devorava. Quant als seus atuells per a | arrear | -se, en tindreu una idea sabent que per pinta té un rasclet i per raor una | de mon tio o el del meu germà Josep, i em done colps d'anques, així com | arreant | ..., pero quasi sempre se nos fa tard. I és que, com diu don Joan, fem | tragar la saliva, que no tenía, y tot sofocat y ròig, com un perdigòt, | arreá | cap á fòra, no parant hasta 'l carrer. Ya allí, sos companyons, tant | Un poc fort té el cheniet. Cao Y, de cuant en cuant, li | arrea | un pasó de granera. Es de veres? Paco Es de broma; pa ferme | Pep· [(En descaro)] bueno, sí; yo he segut; y qué?... Nas· | Arrea | !... Será satisfeta?... Alf· [(Imposantse)] He dit que a callar! [ | el cap entre les pates y no hiá qui hem fasa acaminar y, a lo millor, | arree | un parell de coses. Pere Aixina m' agrá, que te reconegues. | front a front, sinse achicarte. Pas· Aixó; y si te vol pegar, li | arrees | una patá en els... tobillos! Pere No, dona; no hiá que posarse | lleons. [tiro.] Pot· Y als altres am las xeringas | arrean | que es un primor. Ros· Pótul, agafa cent homens y portam aquell | conquesta, i ans d'arribà a la plana, s'endolcía i s' | arreava | fins i tot com ella. I s'espandía el jorn, ampla caricia | Ramo· Vovo..., vovo... Serap· Yo, bobo? Má que t' | arree | ...! [(Amenasant-la.)] Ramo· ¡Vovo... voy corriendo...! [( | de negligé; y sega de cólera, prenint al Alcalde pel seu novio, li | arrea | un parell de graneraes en les costelles que'l fá anar deu pasos de | Potser li he fentat massa i de cop i folta m'ha | arreat | una maneta d'hòsties que ni el Primo Carnera. —Acaba't de vestir. | . —Ja veuràs, puteta —la intimidà el detectiu—, la d'hòsties que et vaig a | arrear | si no et portes com una dona. O jo m'equivocava molt o el Butxana estava | te por.] Martina. Y este alborot! Llusiano. Eu, no m' | arrée | un calvot Per qu' esta els arrima pronte. Baltasar. Dòna, no | , crégueso: eixe bona pesa de Manco, astut li ha posat un albardó, y se'l | arrea | per ahon vol. Díguesme así una volta mes si't crema eixe sófre ú eixa | de la boda, el xicot se n'aniria de jove a casa d'ella, una masia ben | arreada | de tot. Malgrat que es tractés d'un bon partit, els pares del noi van | quan anava a l'Escola: «¿Qui d'aquí m'entendria si els dic " | arrea | i fila"!?». I vaig sentir que al sud, en una terra amarga, es |
|