Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sostenint escrupulosament i amb una miraculosa destresa aquest tarannar d'	arrear	-se idènticament que jo), s'havía arranjat, en executar la seva variada
els ecos de la matinada, s'aturà en sec al meu davant i una dama molt ben	arreada	s'abocà a la finestrella. —Senyor Oleguer, senyor Oleguer...! Caraina,
portella, per on aparegué la noble testa d'un uixer del Papa, molt ben	arreat	estil cinquecento. L'home enfaristolat fins al capdamunt, sense reparar
. —No en té pas les traces, de pagès ni de boscater. M'ha semblat molt ben	arreat	, com un senyor. El més estrany és que al cap hi duu una cosa blanca, com
de guitarres, de paelles, de coixins i fins de matalaps; i qui, no,	arrea	ab un crïo a les galligotes; un crïo tot mocós i plorejant, fet un mussol
de l'hora de mig-dia. Marieta, plena de goig i amb ufania tocava	arreant	al burret i al Romero... ¡Romero!... ¡arre que ja és palla!... I per
sinyô Batiste, vostè veu eixe rossí, pues encara... encara el té que vore	arreant	d'una berlina —que diuen— i a mi al pescante a fer... la visita
mira; si ho saben dasda els xiqüelos!... I tu, sinagües ¿què fas que no li	arrees	quatre samugades, borratxo com ell, desvergonyit?... —Xe ¿és que estàs
la cavalcada és poc nombrosa; la forma un reduït nombre de mules ben	arreades	amb guarniments ornats amb seda i argent. Va presidida per un personatge,
d' éstes, contemplant com els gicóns s' aspenten, s' apreten y s'	arreen	alguna que atra ramá, emportanse a lo millor la mantellina d' esta gicona
Al vórer açò nòstre hòme, faca en má y dient a crits: ¡hofendi! ¡hofendi!	arreá	contra 'ls mòros, que assustats, deixánt a la dòna, pegaren a fugir cap a
: —A mí no me les talla—, pillant la pòrta del carrer, ab pas llauger,	arreá	cap a les afòres del pòble. Vist açò per l' ama, entrá a vore al retor,
i vianants; i allí els matava i devorava. Quant als seus atuells per a	arrear	-se, en tindreu una idea sabent que per pinta té un rasclet i per raor una
de mon tio o el del meu germà Josep, i em done colps d'anques, així com	arreant	..., pero quasi sempre se nos fa tard. I és que, com diu don Joan, fem
tragar la saliva, que no tenía, y tot sofocat y ròig, com un perdigòt,	arreá	cap á fòra, no parant hasta 'l carrer. Ya allí, sos companyons, tant
Un poc fort té el cheniet. Cao Y, de cuant en cuant, li	arrea	un pasó de granera. Es de veres? Paco Es de broma; pa ferme
Pep· [(En descaro)] bueno, sí; yo he segut; y qué?... Nas·	Arrea	!... Será satisfeta?... Alf· [(Imposantse)] He dit que a callar! [
el cap entre les pates y no hiá qui hem fasa acaminar y, a lo millor,	arree	un parell de coses. Pere Aixina m' agrá, que te reconegues.
front a front, sinse achicarte. Pas· Aixó; y si te vol pegar, li	arrees	una patá en els... tobillos! Pere No, dona; no hiá que posarse
lleons. [tiro.] Pot· Y als altres am las xeringas	arrean	que es un primor. Ros· Pótul, agafa cent homens y portam aquell
conquesta, i ans d'arribà a la plana, s'endolcía i s'	arreava	fins i tot com ella. I s'espandía el jorn, ampla caricia
Ramo· Vovo..., vovo... Serap· Yo, bobo? Má que t'	arree	...! [(Amenasant-la.)] Ramo· ¡Vovo... voy corriendo...! [(
de negligé; y sega de cólera, prenint al Alcalde pel seu novio, li	arrea	un parell de graneraes en les costelles que'l fá anar deu pasos de
Potser li he fentat massa i de cop i folta m'ha	arreat	una maneta d'hòsties que ni el Primo Carnera. —Acaba't de vestir.
. —Ja veuràs, puteta —la intimidà el detectiu—, la d'hòsties que et vaig a	arrear	si no et portes com una dona. O jo m'equivocava molt o el Butxana estava
te por.] Martina. Y este alborot! Llusiano. Eu, no m'	arrée	un calvot Per qu' esta els arrima pronte. Baltasar. Dòna, no
, crégueso: eixe bona pesa de Manco, astut li ha posat un albardó, y se'l	arrea	per ahon vol. Díguesme así una volta mes si't crema eixe sófre ú eixa
de la boda, el xicot se n'aniria de jove a casa d'ella, una masia ben	arreada	de tot. Malgrat que es tractés d'un bon partit, els pares del noi van
quan anava a l'Escola: «¿Qui d'aquí m'entendria si els dic "	arrea	i fila"!?». I vaig sentir que al sud, en una terra amarga, es