×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrecerar |
Freqüència total: 336 |
CTILC1 |
en un dia. Se senten molts trets dels antiaeris. La gent, nombrosa, s' | arrecera | al túnel; hi ha una llum incerta de petroli. 1 octubre. | a cal Mostatxo, i un altre a Coll de Gomara. Mentre disparaven ens | arreceràvem | a l'angle del menjador (jo he estat llevat una estona). Confesso que | un gran estrèpid. Ell i el vell hi corren mentre les dones, esfereïdes, s' | arreceren | instintivament les unes contra les altres. Però no és res, un dels | vent s'accentua entre les herbes que els arriben a mitja cama, i ells s' | arreceren | a la paret de terra viada de pedres que tot d'una es talla en una gola | del nostre país i de tot Europa; la fresca realitat i el fet viu s' | arreceren | en les zones de l'arqueologia, del pintoresc, de l'explotació d'un color | sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix de joncs, i | arrecerar | les blanques mèdules sota molta frescor. Però n'hi ha un | els vells, aquelles estones escurades de passió i d'ambició, don Tomàs s' | arrecerava | al cutis de fruita hivernal de Leocàdia, com si intentés revifar-hi | los llabis y esberlat lo cor de pena. Derrera d' ellas, cautelosament | arresserada | per las parets, seguía també la dida, com atreta per l' imán de la | Ha eixit el bou del corral i la gent fuig de la gent que fa esgambi, s' | arrecera | per les cases, es penja a les barreres, gira rabent les cantonades o | el seu crit agut giravoltà entorn de la casa; el veié reaparèixer i | arrecerar | -se dins un tou de fulles: una branca es gronxà suaument... Algú havia | "L'haureu d'ajudar a entrar: tot sol no pot..." Va seguir carrer avall, | arrecerant | -se a l'ombra per tal de no ser vist. La galta li coïa: s'hi portà | tota la resta brillava amb crosta relluent, indici d' | arrecerar | -hi jaciments metàl·lics, obra del sofre. Amb una alada pressa | quan fugíem, perseguits i atesos pel llamp del Cel, frisant d' | arrecerar | -nos al fons d'aquest abís? Semblà un refugi llavors | els és destorb, s'esmunyen cap al si d'aquell monstre, i s'hi | arreceren | com en llur cau, i encara allí grinyolen no vistos | llibres vells, al damunt d'un armari de paret, li servia de niu. S'hi | arrecerava | en el racó més enfosquit. Hi escampava a desdir la colomassa, com calç | fortificacions de molta envergadura per tal de guardar-se'n. O per tal d' | arrecerar | la ciutat dels perills que l'han assetjada tot atansant-se pels vials de | vist? —però espereu! ho veureu!" Tot parlant així, i havent curosament | arrecerat | la seva llantia, es precipità cap a una de les finestres i la obrí de bat | en lloc de rastrejar-los i destruir-los on verament s'amaguen i | arreceren | . Don Quixot tenia i té raó i en tindrà encara, per gran dissort dels | la casaca verda. Un gat minúscul, arrupit damunt els seus genolls, se li | arrecerava | sota la volta voluminosa del ventre. En atansar-se-li, el vell jueu va | navega sis anys presoner en un vaixell pirata algerí, i a la fi s' | arrecera | a l'Escola de Nàutica, de la qual és un excel·lent director. Estimulats | de l'arbre del pa, i reprenia la seva navegació, deixant que ells s' | arreceressin | entre llurs somnis pacífics i dissipacions piadoses, de bell nou. El dia | de torrents manyacs i viaranys abscondits, rodejada de comes suaus, | arrecerada | per bosquets i embellida per quintanes, flaira a molsa i esparreguera. Hi | s'havía quedat al llit, a la que digué que una forta migranya la feia | arrecerar | al séu costat. A la taula, finit el dinar, i una volta la cambrera fòra | que volen ran de terra per espantar els mosquits i les papallones que s' | arreceren | sota les fulles i veure si els poden fer volar i empassar-se'ls. Segons | pas tenir-ne quimera: segur que, tornant de la Pobla, es devia estar ben | arrecerat | a Castellar, a casa d'aquella mossota. Ah! No vindria, avui, encara, no. | en una esberla del rocam. Sols nosaltres no trobem una balma que ens | arreceri | , i caminem, caminem pel fons de la vall, pujant sempre, amb l'esperança | va aturar-se als ulls de la noia, perquè aquesta el besava. Acabant d' | arrecerar | -se en ella, tot d'una es va trobar subjectat per un doble lligam de | defensa. Els tècnics volen constituir un nou estament social i s' | arreceren | . Dins el mateix cultiu neixen dues forces enemigues, i l'ànima de la | prémer el botó de la kòdak i comprar, el cofoisme lingüístic s' | arrecera | a posicions molt modestes. El turisme és un dels fenòmens que més han fet | la llei no els autoritzava a ficar-se les cases fins a punta de sol, s' | arreceraren | als pallers. En Joanet, com tots els pagesos de costums ordenats, havia | aquest món viu i s'agita, busca amb els ulls el refugi protector on podrà | arrecerar | -se el vianant que s'aventura en aquests paratges... Tots aquests quadres, | company Mitja hora de davallada, i arribà al poblet de quatre cases que s' | arrecera | dessota de l'altra serra com si es donés vergonya de mostrar a la plena | la roba xopa, i augmentava així la intensitat del fred. —Si poguéssim | arrecerar | -nos a dins d'aquella cova, no hauríem de patir aquest vent gelat que | no posà en perill, com hauria pogut succeir, la petita embarcació que s' | arrecerava | dessota la seva proa. Això permeté a en Boi lligar un cap de corda en | la mainada mudada i contenta pul·lula arreu com un mosquer; els amos s' | arreceren | a les portes dels cafès o es posen a fer grups en la placeta dels | i la multitud s'escampa per sota l'arbreda, les parelles festejadores s' | arreceren | en els tenderols que formen els xuclamels, els llentiscles i les ridortes | només tremolava entre els dits de la mà dreta, enfonyats, com per | arrecerar | -s'hi de la mort, dins la cabellera de la reina Alina. La qual, arraulida | tots tot acabarà bé. I fent un salt força destre per a la seva edat, s' | arrecerà | dins la gonella de Maria Pia. Ella trucà un pic, dos pics, tres pics, | un xic d'eixoriviment, i cercar un caliu, un oasi benefactor on poder-me | arrecerar | a l'ombra d'una palmera; ai!, d'una palmera com la Valèria, si fa no | no passeu avant. Sa Majestat no va gaire a l'hora i li ha calgut | arrecerar | -se uns moments en aquest lloc foraviat, —respongué el soldat, quadrat com | Vint-i-dos. A posta de sol, les inclemències del febrer ens obliguen a | arrecerar | -nos, a encauar-nos. Angunioses hores del crepuscle, s'encongeix l'espai, | s'incrustaven al mur que fa el tombant; buscava terraplens, travesses per | arrecerar | -me... En doblar la recolzada del túnel vaig aixecar-me eixordat i a | nit una tempestat va fer recular totes les embarcacions. Unes quantes van | arrecerar | -se al cap de ponent i allà els cops de mar les tombaven. En Vadó es trobà | vi, la joia del robatori no degenerà en orgia. Vingué la nit. Tothom s' | arrecerà | en les tendes i un silenci greu tot just esquinçat pel crit d'algun ocell | d'ésser-los desfavorable. Quan va començar a clarejar, Lau i el Roig, | arrecerats | per les herbes, varen posar-se drets i varen inspeccionar els horitzons. | I cada dia hem anat descobrint noves carícies, nous deliquis. Sovint ens | arrecerem | sota un bosquet de fúcsies florides, ran de les quals un torrentol s'ha | tan estret que, en passar un ase carregat, havíem de deixar el seient i | arrecerar | -nos ràpids) o a veure les nostres bones amigues les meretrius?" La casa | cerimònia, la núvia, amb el rostre invisible sota la mussolina, anà a | arrecerar | -se al fons de l'alcova nupcial perfumada i plena de ciris encesos. Tota | la marea, que amb un quart d'hora de repòs en tingueren ben bé prou. Vam | arrecerar | -nos entre algunes pedres llenegadisses, a menjar i beure el que ens | una de les quals, de l'enginyós Molière, senzillament perfecta. | Arrecerat | la major part de l'any a la solellosa vila de Blanes, Ruyra sabé |
|