Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un dia. Se senten molts trets dels antiaeris. La gent, nombrosa, s'	arrecera	al túnel; hi ha una llum incerta de petroli. 1 octubre.
a cal Mostatxo, i un altre a Coll de Gomara. Mentre disparaven ens	arreceràvem	a l'angle del menjador (jo he estat llevat una estona). Confesso que
un gran estrèpid. Ell i el vell hi corren mentre les dones, esfereïdes, s'	arreceren	instintivament les unes contra les altres. Però no és res, un dels
vent s'accentua entre les herbes que els arriben a mitja cama, i ells s'	arreceren	a la paret de terra viada de pedres que tot d'una es talla en una gola
del nostre país i de tot Europa; la fresca realitat i el fet viu s'	arreceren	en les zones de l'arqueologia, del pintoresc, de l'explotació d'un color
sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix de joncs, i	arrecerar	les blanques mèdules sota molta frescor. Però n'hi ha un
els vells, aquelles estones escurades de passió i d'ambició, don Tomàs s'	arrecerava	al cutis de fruita hivernal de Leocàdia, com si intentés revifar-hi
los llabis y esberlat lo cor de pena. Derrera d' ellas, cautelosament	arresserada	per las parets, seguía també la dida, com atreta per l' imán de la
Ha eixit el bou del corral i la gent fuig de la gent que fa esgambi, s'	arrecera	per les cases, es penja a les barreres, gira rabent les cantonades o
el seu crit agut giravoltà entorn de la casa; el veié reaparèixer i	arrecerar	-se dins un tou de fulles: una branca es gronxà suaument... Algú havia
"L'haureu d'ajudar a entrar: tot sol no pot..." Va seguir carrer avall,	arrecerant	-se a l'ombra per tal de no ser vist. La galta li coïa: s'hi portà
tota la resta brillava amb crosta relluent, indici d'	arrecerar	-hi jaciments metàl·lics, obra del sofre. Amb una alada pressa
quan fugíem, perseguits i atesos pel llamp del Cel, frisant d'	arrecerar	-nos al fons d'aquest abís? Semblà un refugi llavors
els és destorb, s'esmunyen cap al si d'aquell monstre, i s'hi	arreceren	com en llur cau, i encara allí grinyolen no vistos
llibres vells, al damunt d'un armari de paret, li servia de niu. S'hi	arrecerava	en el racó més enfosquit. Hi escampava a desdir la colomassa, com calç
fortificacions de molta envergadura per tal de guardar-se'n. O per tal d'	arrecerar	la ciutat dels perills que l'han assetjada tot atansant-se pels vials de
vist? —però espereu! ho veureu!" Tot parlant així, i havent curosament	arrecerat	la seva llantia, es precipità cap a una de les finestres i la obrí de bat
en lloc de rastrejar-los i destruir-los on verament s'amaguen i	arreceren	. Don Quixot tenia i té raó i en tindrà encara, per gran dissort dels
la casaca verda. Un gat minúscul, arrupit damunt els seus genolls, se li	arrecerava	sota la volta voluminosa del ventre. En atansar-se-li, el vell jueu va
navega sis anys presoner en un vaixell pirata algerí, i a la fi s'	arrecera	a l'Escola de Nàutica, de la qual és un excel·lent director. Estimulats
de l'arbre del pa, i reprenia la seva navegació, deixant que ells s'	arreceressin	entre llurs somnis pacífics i dissipacions piadoses, de bell nou. El dia
de torrents manyacs i viaranys abscondits, rodejada de comes suaus,	arrecerada	per bosquets i embellida per quintanes, flaira a molsa i esparreguera. Hi
s'havía quedat al llit, a la que digué que una forta migranya la feia	arrecerar	al séu costat. A la taula, finit el dinar, i una volta la cambrera fòra
que volen ran de terra per espantar els mosquits i les papallones que s'	arreceren	sota les fulles i veure si els poden fer volar i empassar-se'ls. Segons
pas tenir-ne quimera: segur que, tornant de la Pobla, es devia estar ben	arrecerat	a Castellar, a casa d'aquella mossota. Ah! No vindria, avui, encara, no.
en una esberla del rocam. Sols nosaltres no trobem una balma que ens	arreceri	, i caminem, caminem pel fons de la vall, pujant sempre, amb l'esperança
va aturar-se als ulls de la noia, perquè aquesta el besava. Acabant d'	arrecerar	-se en ella, tot d'una es va trobar subjectat per un doble lligam de
defensa. Els tècnics volen constituir un nou estament social i s'	arreceren	. Dins el mateix cultiu neixen dues forces enemigues, i l'ànima de la
prémer el botó de la kòdak i comprar, el cofoisme lingüístic s'	arrecera	a posicions molt modestes. El turisme és un dels fenòmens que més han fet
la llei no els autoritzava a ficar-se les cases fins a punta de sol, s'	arreceraren	als pallers. En Joanet, com tots els pagesos de costums ordenats, havia
aquest món viu i s'agita, busca amb els ulls el refugi protector on podrà	arrecerar	-se el vianant que s'aventura en aquests paratges... Tots aquests quadres,
company Mitja hora de davallada, i arribà al poblet de quatre cases que s'	arrecera	dessota de l'altra serra com si es donés vergonya de mostrar a la plena
la roba xopa, i augmentava així la intensitat del fred. —Si poguéssim	arrecerar	-nos a dins d'aquella cova, no hauríem de patir aquest vent gelat que
no posà en perill, com hauria pogut succeir, la petita embarcació que s'	arrecerava	dessota la seva proa. Això permeté a en Boi lligar un cap de corda en
la mainada mudada i contenta pul·lula arreu com un mosquer; els amos s'	arreceren	a les portes dels cafès o es posen a fer grups en la placeta dels
i la multitud s'escampa per sota l'arbreda, les parelles festejadores s'	arreceren	en els tenderols que formen els xuclamels, els llentiscles i les ridortes
només tremolava entre els dits de la mà dreta, enfonyats, com per	arrecerar	-s'hi de la mort, dins la cabellera de la reina Alina. La qual, arraulida
tots tot acabarà bé. I fent un salt força destre per a la seva edat, s'	arrecerà	dins la gonella de Maria Pia. Ella trucà un pic, dos pics, tres pics,
un xic d'eixoriviment, i cercar un caliu, un oasi benefactor on poder-me	arrecerar	a l'ombra d'una palmera; ai!, d'una palmera com la Valèria, si fa no
no passeu avant. Sa Majestat no va gaire a l'hora i li ha calgut	arrecerar	-se uns moments en aquest lloc foraviat, —respongué el soldat, quadrat com
Vint-i-dos. A posta de sol, les inclemències del febrer ens obliguen a	arrecerar	-nos, a encauar-nos. Angunioses hores del crepuscle, s'encongeix l'espai,
s'incrustaven al mur que fa el tombant; buscava terraplens, travesses per	arrecerar	-me... En doblar la recolzada del túnel vaig aixecar-me eixordat i a
nit una tempestat va fer recular totes les embarcacions. Unes quantes van	arrecerar	-se al cap de ponent i allà els cops de mar les tombaven. En Vadó es trobà
vi, la joia del robatori no degenerà en orgia. Vingué la nit. Tothom s'	arrecerà	en les tendes i un silenci greu tot just esquinçat pel crit d'algun ocell
d'ésser-los desfavorable. Quan va començar a clarejar, Lau i el Roig,	arrecerats	per les herbes, varen posar-se drets i varen inspeccionar els horitzons.
I cada dia hem anat descobrint noves carícies, nous deliquis. Sovint ens	arrecerem	sota un bosquet de fúcsies florides, ran de les quals un torrentol s'ha
tan estret que, en passar un ase carregat, havíem de deixar el seient i	arrecerar	-nos ràpids) o a veure les nostres bones amigues les meretrius?" La casa
cerimònia, la núvia, amb el rostre invisible sota la mussolina, anà a	arrecerar	-se al fons de l'alcova nupcial perfumada i plena de ciris encesos. Tota
la marea, que amb un quart d'hora de repòs en tingueren ben bé prou. Vam	arrecerar	-nos entre algunes pedres llenegadisses, a menjar i beure el que ens
una de les quals, de l'enginyós Molière, senzillament perfecta.	Arrecerat	la major part de l'any a la solellosa vila de Blanes, Ruyra sabé

Pàgina 1 (de 8)

50 següents