Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

prou fecunda", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "I com s'ho va	arreglar	?" "Sí, mira, tu, ballant ballant", reia de gust, fins a les
seguida, un moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'acabi d'	arreglar	la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la vella
se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me l'	arreglin	, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys
d'àrabs o d'hindús, ella molt bonica i, em sembla, enjoiada. L'home li	arreglava	el vel o li pentinava el cabell negre i brillant —aquests detalls, però,
temps, camina a poc a poc, diu: —No feu una atzagaiada. Tot es podria	arreglar	... No he vist ningú, jo. —El document —diu ell, i li arrabassa de les
a canvi d'escoltar-li algunes històries. No obstant això, el Boni	arreglava	la història al seu gust i al disgust del Narro. —Aquell home, que era
Borni del Ratat parlà adreçant-se al del Fielato: —Sí, sí, tu ho	arregles	tot a tiros. Si un animal s'esbarra, tiro; si un bou fuig de la rabera,
si un pobre va a robar unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho	arregles	a tiros; tiro aquí tiro allà, i molt prompte a la Ràpita semblaria
Ell era allà al fons; apilava la llenya, que havia asclat el dia abans;	arreglava	les estelles i de tant en tant s'aturava i mirava Canela, que estava una
lleument... Ell se submergí en el treball; tornava a l'aixada; tornava a	arreglar	els solcs, amb la mateixa cura excessiva; tornava a les cols, al
com un pes a la consciència; mai més no podràs viure tranquil·la.	Arregla	't, i vine en natros, Roseta. De les paraules del germà, només li quedà
després, perquè una desgràcia no ve mai tota sola, quan n'Andreu volia	arreglar	es papers per casar-mos morí ofegat un vespre de temporal... vaig estar
indistints, els besos, i creix el ventre de tres mesos. S'	arreglarà	tot, a la fi. Pot seguir ara el ball, ací. Perquè el
Ara, que, si patiu tant amb les orquestres eclesiàstiques, tot ho podríem	arreglar	. Mr. F. G.. —Què voleu dir? Jo. —Si tant fàstic us fa la
es quedaren, aparentment, sense goleta; perquè les coses a la fi s'han	arreglat	una mica de la banda dels grocs: la goleta és administrada per una
hi! ¿Oi, Nara? Nara. [(Desmenjada.)] Els homes tot s'ho	arreglen	a gust d'ells... Caín. ¿Quina en porteu de cap? Eva.
pel present de noces, ja te'l perdonem... Quer· Val més que us	arregleu	entre vosaltres... [(A Abel i Nara.)] Per molts anys, joves!... Jo
hi ha a la barraca.)] Allà. /Roser\ No t'entretinguis més i	arregla	't, que marxem de seguida. [(Roser ha estès damunt la taula un mocador
una moixonia al gat, que jeia en el sofà, somrigué amb aire jovenívol, s'	arreglà	els cabells grisos davant la lluna de l'armari i oferí el braç a la vella
dels coloms plena de covadors fins a dalt de tot però va afegir que tot s'	arreglaria	i que, de tornada, havia passat per moltes masies que els havien omplert
vam trobar la manera de dir-li Toni. Però abans de casar-nos ell va fer	arreglar	aquella casa. Vaig dir que volia llits de llautó pels nens i vaig tenir
Rosa li passà els dits per la camisa i el llaç de la corbata, li	arreglà	el cabell esclarissat; Frederic s'ho deixà fer com un conill de gàbia, i
projectes s'estructuraven entre una son estranya i dolorosa. Rosa Trènor	arreglà	el despertador per a les onze en punt que havia de llevar-se de precís.
si m'ho haguessis dit clar, ja hauríem intentat una altra fórmula d'	arreglar	-ho; és a dir, ho hauríem arreglat com a tu t'hagués vingut bé. Però,
ja hauríem intentat una altra fórmula d'arreglar-ho; és a dir, ho hauríem	arreglat	com a tu t'hagués vingut bé. Però, ara passa el següent: entre el teu
pare; que ell et donaria la lletra, i que entre vosaltres després ja us	arreglaríeu	. M'ha mig insinuat, també, que ell et devia uns favors molt grans, que
i a trobar-se malament de debò. Antoni Mates organitzava excursions i s'	arreglava	les coses de manera que ningú no pogués sospitar res; adalerat com anava
per fer deu litres. Maria Lluïsa aprofità l'estona de la maniobra per	arreglar	-se els cabells, les galtes i els llavis. Quan arrencà el motor, a les
la seva temperatura moral, la més expeditiva. La seva amiga del banc li	arreglà	les coses. Es necessitaven aproximadament unes mil pessetes; Maria Lluïsa
parets i les botigues s'anaven tornant grises i reservades com un que s'	arregla	les mànigues i els punys després d'una baralla. A la boca del carrer de
per res més, he volgut quedarme una estona. Hem de parlar de cóm nos ho	arreglarém	pera cartejarnos aquest estiu.— La color de la vergonya apuntá pe'l
que té bo ab lo senyor rector de la parroquia. No passis engunias, tot s'	arreglará	; lo nen está sá y bó, no corre cap perill y no 'ns mancará temps pera
lo meu nom y res més. —Sí, filla, sí; ho faré aixís y tot s'	arreglará	...— Y al dir aixó, la Madrona deixá caure una llágrima involuntaria á la
de la Toneta hi arribaría ella y sinó alguna bon' ánima. Tot, tot s'	arreglaría	mitjansant Deu, mentres (y aquí venía 'l gargot negre de la situació)
era més formidable y atapahit lo pá de gent allí format y de més difícil	arreglar	se presentava 'l conflicte. De la sorpresa s' havía passat ja als
Quínas xicotas hi há á Valencia!... Peró, ja 'n parlarém; deixéume ara	arreglar	comptes ab lo cotxero... Ey! en qué quedem, tu, Ramona, qué diu la
demaná aygua pera esbandirse un xich, y la senyora Pepa s' atrafegá pera	arreglar	li per aquest us lo seu propi rentamans, provehit de la corresponent
contestá 'l senyor que ab tant interés la cuidaba, —reposeus, que tot s'	arreglará	... La vostra filla es aqui... —¿Ahont? —digué la mare. —Es aqui...
lloguers que debiam. Despues va donar cincuanta duros á la mare perque s'	arreglés	un poch, oferintli al mateix temps colocació en la séva frábrica.
hi habia diferencias ó rahons sobre salaris y horas de treball, solian	arreglar	se bonament, sense que la sanch, gracias á Deu, arribés may al riu. Si
la casa? Mireu, veniusen á viure ab mi, mentrestant que us torneu á	arreglar	... ¿No treballeu? ¿No m' han dit qu' esteu á la frábrica d' en
'n Fradalico— alli ahont hi ha donas las cuestions fan de mal	arreglar	. —Si, —contestá l' Alfredo, forcejant per desempellegarse de mi.— Pero es
Bueno, bueno. Pio. No hiá bueno que valga. Despus demá	arregle	el breu y en el acte les tres fem en un rellám. Teresa. Tan
tan fina, que sóls per casarse en mí hasta la mar pasaría, es que no vól	arreglar	lo qu' el nóstre cór desicha. ¿Quin inconvenient tens tú en que á ton tio
Si, siñor. Pio. Disli á D. Blay el boticari, qu'	arregle	en tota sinseritát les medisines, pues son la salvasió del mortal.
Pep. No tenia vocació. Xich. Aixó ray, prou que s'	arregla	. Jo tampoch tinch vocació pe 'l trevall, y per mes pena tinch de fer
son amor, ma esperansa. Pep. Vamos, vamos; deixaho corre; tot s'	arreglará	¡Malviatje! Pe 'l Timbaler ja sabs tu que hasta fariam desgracias. Ves á
Roch· [(Imperatiu.)] Ni un sol mot. Me basto y sobro per	arreglar	ma conducta, si avuy t' entristeix un dubte, no miris si bé ó mal obro.
dobleta de á sinc y un mocaor de mocarse. Serap· bueno; tot s'	arreglará	. (Donemli al meñs confianses.) Mer· La canasta. [(Eixint.)]
La mate si no ix tan pronte. Mer· ¡Ay! Chuan. Mestre,	arregle	m el conte. Serap· Y això? Chuan. Men vach á ma casa.

Pàgina 1 (de 62)

50 següents