Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

són les riqueses. I hi compten, per sort, els conreus i les arbredes, que	arrelen	en les voltes i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan,
El seu culte va partir, diuen, de Tricca, s'escampava per la Tessàlia i	arrelava	a Epidaure, on es conserva, gairebé intacte, el meravellós teatre
Des d'aleshores fins avui, de més a més, l'"amor" s'ha escampat i ha	arrelat	també gràcies a la literatura. No recordo ara qui —un francès, de segur—
nova: una "cultura" nova. La "moral" del futur serà una "moral" que	arreli	en les pressions objectives que el "progrés" anirà creant. No pot pas
nostres moments feliços foren el meu refugi; més que pensar en el futur m'	arrelava	en el passat, sense voler renunciar a tantes coses belles com tu i jo
una por gratuïta i grotesca, sobretot pels qui venim de pas i no pensem	arrelar	a les illes. Sembla, segons els alarmistes, que l'amenaça que tenim
del servei col·lectiu de la terra, deixondit a la Catalunya Vella,	arrelà	en tota la pagesia del país a mesura que les fronteres d'aquest anaren
de les grans nissagues senyorials pirinenques, ensenyà el camí per a fer	arrelar	a Catalunya la consciència d'una nova personalitat històrica, bastida
era gironí i, per tant, home de la Marca primitiva, on el pactisme havia	arrelat	per primera vegada. En el seu temps, els perills que envoltaven la
privilegis del país. Perquè, i això és important, la doctrina del pacte	arrelà	en les lleis de Catalunya durant el govern dels monarques de la dinastia
amb tal abundor que no podem pas dubtar que el sistema estava ja molt	arrelat	en llur consciència col·lectiva. Aquest procés no queda suficientment
a imposar llur criteri a la monarquia. Representant l'ideal pactista, tan	arrelat	en el país, i prenent per bandera el sentimentalisme suscitat arreu per
dissociadors, com és ara el mestissatge, un terrer on fàcilment	arrelen	les contradiccions internes, les actituds del mesell i del pinxo. No
cap d'aquells ordres de destí que aleshores se m'	arrelaven	. Somniava a suïcidar-me (tancat al ventre de la nit
d'una virtut nova, de nova esperança que l'	arrela	en terra. D'arrels en arrels va sa fe pregona;
però, a més d'accentuar-les, les concep com una unitat on queden	arrelades	totes quatre. Continuïtat, seny, mesura i ironia no són, per consegüent,
encara que sembli totalment estranya al passat, immenses possibilitats d'	arrelar	, de convertir-se al seu torn en una tradició que serà oportunament
violències, una permanència que la travessa de punta a punta, que	arrela	ensems en la seva ànima i en les experiències de la seva ànima. Si,
de continuïtat i àdhuc d'història possibles, la continuïtat europea,	arrela	, naturalment, en cadascuna de les obres i de les accions catalanes, i no
com un ideal fantàstic i sense realitat possible, sinó com allò que	arrela	en la més pregona de les realitats: en la realitat de la il·lusió humana
Frank, la flor de Grècia llançada sobre aquesta costa d'Espanya, que ha	arrelat	novament. "La vida d'aquest poble no resisteix: retorna. Retornà del
peculiar, la qual condiciona la seua "capacitat". Aquesta voluntat	arrela	en causes culturals profundes, incidides en el mecanisme vital del moment
sense la llaga de cap passió. El seu amor per Laura florí de sobte,	arrelà	profundament, en aquella consciència desprevinguda. Si hagués conegut la
era l'amor autèntic! tan autèntic, que fins la gent s'adonava que havia	arrelat	entre les altres arrels de la vida d'ella. Amor maleït de Déu!: flama
han estat les més sonores de tota la seva vida; però el disgust ha anat	arrelant	. Es sent vençut per la por del ridícul i per l'altra por: la d'haver
que correspon al "glaive" dels textos medievals francesos,	arrelà	poc en català. El traductor mallorquí de la Questa del Sant
autèntica apassionada, l'única sortida era fugir. Però quan l'amor era ja	arrelat	en la terra adobada per una amistat de tota la vida, la fugida no era tan
cubría son cos, pregonava aquella pobresa dolorosament disfressada, qu'	arrela	sols en las ciutats grans y arrastra ab enganyosos goigs lo més dur
i de força. Ara penso que aquesta idea de fugir per salvar-me havia	arrelat	de tal manera en mi, que després, durant anys, totes les obres que
Sí, ja ho sé. Són les idees del nostre temps. Però aquestes no	arrelen	sinó en els països políticament endarrerits. Itàlia i Espanya tenen
tenen pátria: son un foch universal que per l' univers s' escampa y solts	arrela	en los cors lliures de passions infames. Per xó 't demano 'l perdó per
s'han salvat: "ontogènia" i "filogènia"; aquestes paraules han	arrelat	al diccionari. Es porten i es portaran. A propòsit d'aquestes paraules i
cervell dels europeus sota el coco de la sobreproducció. Però no	arrela	a casa nostra. Ras i curt: nosaltres entenem que la producció
economia. Això és extravagància. Aquestes tradicions carrinclones aquí no	arrelen	. Són importades de la gent d'Europa. A casa nostra gairebé ja està
Malabar i de Decan, amb braços tan amples i tan llargs que fins	arrelen	llurs vinclats branquillons, i creixen filles entorn
la branca. I en ta vida has estat com un aibre fruitós, ben	arrelat	i plé de sava generosa; prou ho sabría dir la Nanna, ton
respectable; deuen ésser d'una antiguitat bosquetana que ha aconseguit d'	arrelar	en la nostra civilització, la dels urbícoles. Així que acaben de cantar,
de l'aristocràcia cortesana, a la qual li fou negat el darrer recurs d'	arrelar	al país. Foren realment els únics que es mantingueren lleials al rei,
La renaixença és doncs un experiment de cambril. Ni empelta ni per tant	arrela	dins la societat els batecs de recobrament que aletejaven en els primers
del camp. De totes formes, cal reconèixer que els immigrants que	arrelen	a la pagesia no duen amb ells massa prejudicis, conseqüència de no haver
lliures. Menestrals, "artistes" i burgesos emprenedors foren cridats i	arrelats	a la capital i a les viles reials: ells formaren la llenca —per a
l'esperit de tolerància, la filantropia, totes les virtuts de l'època,	arrelaven	entre aquells personatges encuriosits i ben intencionats. D'ells partirà
augmentada, i ja veurem com— a la ciutat de València. El progressisme va	arrelar	-hi amb eficàcia, i aviat va prendre un resolut caràcter republicà,
moralment imperativa, a la terra que els acollia i en la qual pensaven d'	arrelar	. Un Muntaner, establert a València a la primeria del XIV, encara
retruc, havia d'influir sobre els literats indígenes. El teatre castellà	arrela	ràpidament a València, i Lope de Vega hi deixa un atapeït estol de
accessòria en català, la renovació espiritual de l'erasmisme hi	arrela	. I no sols ens arriben el prestigi i la lliçó d'Erasme: també els de
i d'anglesos; els italians no hi foren estranys. Era gent que acabava	arrelant	a la ciutat. Alacant es convertia en "un pueblo en gran parte
vernacla. Setmanaris i teatre creixien al marge de la Renaixença. No	arrelant	en la seva societat, la Renaixença valenciana fracassava. Obra de
torna a caure en un altre cos i, com si la hi haguessin sembrada, hi	arrela	, i d'això en ve que no participi mai de la companyia d'allò que és diví i
era com una llevor sembrada en terra seca, que per manca d'aigua no pot	arrelar	, perquè només podia arrelar sembrada en les aigües estrangeres, amb la

Pàgina 1 (de 30)

50 següents