×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arremetre |
Freqüència total: 88 |
CTILC1 |
que lluïa al sol prop seu; tingué encara l'impuls d'empunyar-la i d' | arremetre | contra ell. Randa estava pàl·lid, mirant el rival, esforçant-se per | sol, no vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l' | arremet | . Brama la fera. Cal obrir de nou la porta, cridar-lo, xiular, llençar- | de España. Allí, amb un sentit de l'humor digne de millor causa, | arremet | contra València i els valencians en un to tan sumament despectiu que, ben | ella, empenyent-lo. Quan no, era al cadirer o l'emblanquinador a qui els | arremetia | la fiera. Lo segur era tindre sermó tots los dies. Ara, que estaven tan | de l'enemic, que tracta d'anul·lar la nostra personalitat nacional, | arremetent | contra l'obra creada a costa de sacrificis personals i col·lectius, és, a | i actualitza la dimensió "mitològica" de la seva vida. Jesús, que | arremet | tan durament contra tota absolutització del ritu, sembla, això no | una vegada passat l'eixerbellament de la joventut, el qui roman fadrí s' | arremeix | a les seves per por del ridícul. Aquell dia, a damunt d'una euga, li va | els de Salvador Canals i de Josep Buixadé. El primer, passats uns anys, | arremetrà | fortament contra la tasca realitzada pel Govern i, especialment, pels dos | amenaçat van acostar-se altres individus que sense mitjançar paraula van | arremetre | 'l cop de puny va i cop de puny ve. Després d'apallissar-lo, van dir- | aixecantse desseguida, trencá ab son bech la llansa que 'l traspassava y | arremeté | altre volta al Comte. Llavoras se trabá una lluyta espantosa, lo Comte | mestressa dels públichs espectacles, y ha invadit les relacions socials y | arremet | contra Deu, sublevantse contra la seua lley; y se insobordina contra dels | portan á la anulació de la propietat y de la familia, no obstant | arremeten | contra'ls richs y propietaris com á una classe que obté la felicitat á | atravessat per els dos costats; com si este fet havera segut la senyal, | arremeteren | tots uns contra atres ab tanta furia com si foren els més mortals | y fen gala del seu poder, llavors Sant Miquel, desenvaynava l' espasa y | arremetia | contra ells d' una manera decidida fins á aterrarlos á tots, que fugian | a dir, doncs talment sembla que això de la veu baixa s'encomana, | arremeten | contra les autonomies, com a justificació de totes les seves barbaritats? | sense cap malícia; després, a un senyal convingut, els de Porrera | arremeteren | contra els facciosos i els obligaren a desbandar-se, puix n'hi havia pocs | ¿no donaria motiu al meu marit pera eixirse de cassola fins al punt de | arremétrer | al fals amich, y ferli saltar la escala sens donarli temps de contar los | a cal virrei, aparegueren pels carrers de Calatrava i del Tossal. | Arremeteren | diverses voltes contra la casa, però no aconseguiren d'entrar-hi. Quan ja | dardell que duia clavat a l'esquena, aprofita l'avinentesa i tot furiós | arremet | contra el seu perseguidor. Providencialment, un pagès descimalava un | llavors tu et treus l'espasa punxent de contra la cuixa i | arremets | contra Circe, com si cuidessis matar-la. I ella, esfereïda, | Fileti o el porquerol ja l'occiren, o que t'hagi topat quan has | arremès | per la sala." Digué, i el sentí Medont, que sabia coses de seny, | vora d'ell. Hola, cadell: dóna'm l'anell picapedrell! | Arremetria | amb urc de guerra tota gent i ma dent el guardaria | junts, divinitats socorredores, apareixeu-me! Si mai, quan un flagell | arremetia | contra la nostra ciutat, heu sabut apartar d'ella la flama de la | d'ell presents. De sobte fa un clam terrible i, com si el guiés algú, | arremet | contra els dos batents de la porta, fa vinclar les llebes, que salten de | —Has vist? S'emplena la mà de còdols lleugers i aplanats i comença a | arremetre | 'ls contra l'aigua fent-los tomballar fins al peu de la riba oposada. | distingintse en Miret que al cap de un batallò y á cós descovert vá | arremetre | contra la tropa ab tanta fúria que rabassá la ratlla enemiga y puijá fins | , no te valdran auxilis. Tu m' has robat la honra, lladre, i tu morirás. I | arremeté | contra Batiste amb més fieresa; pero son braç tropeçà amb el muscle de | per l'altra; les veïnes ciutats, sens llei, de lluita s' | arremeixen | , i bull per tot el món la guerra impia: com, quan de | sons trencats de les trompetes. Llavors, trements de lluita, s' | arremeixen | llampegants d'ales, i en la boca aguhen els agullons | i golut menja la vianda d'altri, o l'aspre tàvec s'hi | arremeix | de lluita amb armes desiguals, o el corc hi entra, o | ella havia encantat donant-los pèrfides drogues. Lluny, però, d' | arremetre | els meus homes, les bèsties aquelles van cap a ells remenant la | I, mirant amb mal ull, li digué l'enginyós Ulisses: —Bella, ¿per què m' | arremets | amb un cor tan ple de rancúnia? Sí, vaig brut i em cobreixo la | la sala esverats, com uns bous de ramada que un tavà canviant, | arremetent | -los, escombra, en temps de primavera, llavors que els dies | l'han mort el porquerol o Fileti o que ha topat amb tu quan has | arremès | per la sala! Tal digué, i ho sentí Medont, l'assenyat, que s'estava | i, fent un crit horrorós, el sofert divinal Ulisses es recull i | arremet | , com una àguila d'alta volada. I en aquest punt el Croni tirà | repartisió. Pero el meu mal no era asoles el de la vapulasió; á mes se m' | arremetíen | els gósos en el errór de que era yo qui els pegaba: y hú, m'en recorde, | història és recalcitrant. En Letter concerning Enthusiasm | arremet | furiosament contra el fanatisme religiós i la superstició; veu el | Que l' sabi y sufert Ulisses Allá 'n Troya vencedor. | Arremet | donchs ab constancia A Mahoma l' impostor; Y arrolla | veïa com perdia terreno; i son patir era molt, perquè no sabia com s' | arremataria | aquell patir. La só Chima, que filava molt prim i de llarga s'empassava, | grassa, si pot ser de color negre, que fan la carn més gustosa. Mai no | arremet | contra un cap de bestiar amb esquella, ja que el soroll podria | podia dels atacs de l'óssa. Quan la fera l'envestia per davant, l'euga l' | arremetia | a mossegades i cops de pota. Si s'hi atansava per darrere, li aviava un | de deixar-lo partir, paraula de casament que tanmateix no compliria, vaig | arremetre | amb sa ganiveta contra ses seves parts, no amb s'intenció de segellar cap | seu honor queda minvat. Jo, pare Ferrando, si fos un pare ultratjat també | arremetria | amb el mateix afany castrador contra l'infamador de la meva sang. I callà | de conformar-se amb la situació cultural del seu país, analitza, jutja i | arremet | contra ella amb la lucidesa, l'humor i el temperament que li són tan | els sustentava, no serveixen de res per a auxiliar-lo en el tràngol que l' | arremet | . No vénen a ajudar-lo, sinó tot al contrari; com més sensible i | a la possible decadència de la cultura d'Occident. Nordau, al seu llibre, | arremetia | contra Nietzsche i els simbolistes, com també contra els poetes | no te'n fiïs, el falcó que, al més petit regiró, | arremet | com un fibló... I se'ns fot l'autonomia! Març 1984 A un | hi ha pel mig una persona innocent... Paolino. ( | Arremetent | [contra ell, tot encés].) ¿Una persona innocent? ¿Quina? ¿Quina és | eren partidaris de la reducció del nombre de dies festius, mai no | arremeteren | contra les tres vesprades de berenars campestres, sinó que, ben al | el 1516, en què criticava severament la societat anglesa del seu temps i | arremetia | contra la moral social i el dret consuetudinari que hi propiciaven la |
|