DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arremetre V 88 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arremetre Freqüència total:  88 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que lluïa al sol prop seu; tingué encara l'impuls d'empunyar-la i d'arremetre contra ell. Randa estava pàl·lid, mirant el rival, esforçant-se per
sol, no vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca quan l'arremet. Brama la fera. Cal obrir de nou la porta, cridar-lo, xiular, llençar-
de España. Allí, amb un sentit de l'humor digne de millor causa, arremet contra València i els valencians en un to tan sumament despectiu que, ben
ella, empenyent-lo. Quan no, era al cadirer o l'emblanquinador a qui els arremetia la fiera. Lo segur era tindre sermó tots los dies. Ara, que estaven tan
de l'enemic, que tracta d'anul·lar la nostra personalitat nacional, arremetent contra l'obra creada a costa de sacrificis personals i col·lectius, és, a
i actualitza la dimensió "mitològica" de la seva vida. Jesús, que arremet tan durament contra tota absolutització del ritu, sembla, això no
una vegada passat l'eixerbellament de la joventut, el qui roman fadrí s'arremeix a les seves per por del ridícul. Aquell dia, a damunt d'una euga, li va
els de Salvador Canals i de Josep Buixadé. El primer, passats uns anys, arremetrà fortament contra la tasca realitzada pel Govern i, especialment, pels dos
amenaçat van acostar-se altres individus que sense mitjançar paraula van arremetre'l cop de puny va i cop de puny ve. Després d'apallissar-lo, van dir-
aixecantse desseguida, trencá ab son bech la llansa que 'l traspassava y arremeté altre volta al Comte. Llavoras se trabá una lluyta espantosa, lo Comte
mestressa dels públichs espectacles, y ha invadit les relacions socials y arremet contra Deu, sublevantse contra la seua lley; y se insobordina contra dels
portan á la anulació de la propietat y de la familia, no obstant arremeten contra'ls richs y propietaris com á una classe que obté la felicitat á
atravessat per els dos costats; com si este fet havera segut la senyal, arremeteren tots uns contra atres ab tanta furia com si foren els més mortals
y fen gala del seu poder, llavors Sant Miquel, desenvaynava l' espasa y arremetia contra ells d' una manera decidida fins á aterrarlos á tots, que fugian
a dir, doncs talment sembla que això de la veu baixa s'encomana, arremeten contra les autonomies, com a justificació de totes les seves barbaritats?
sense cap malícia; després, a un senyal convingut, els de Porrera arremeteren contra els facciosos i els obligaren a desbandar-se, puix n'hi havia pocs
¿no donaria motiu al meu marit pera eixirse de cassola fins al punt de arremétrer al fals amich, y ferli saltar la escala sens donarli temps de contar los
a cal virrei, aparegueren pels carrers de Calatrava i del Tossal. Arremeteren diverses voltes contra la casa, però no aconseguiren d'entrar-hi. Quan ja
dardell que duia clavat a l'esquena, aprofita l'avinentesa i tot furiós arremet contra el seu perseguidor. Providencialment, un pagès descimalava un
llavors tu et treus l'espasa punxent de contra la cuixa i arremets contra Circe, com si cuidessis matar-la. I ella, esfereïda,
Fileti o el porquerol ja l'occiren, o que t'hagi topat quan has arremès per la sala." Digué, i el sentí Medont, que sabia coses de seny,
vora d'ell. Hola, cadell: dóna'm l'anell picapedrell! Arremetria amb urc de guerra tota gent i ma dent el guardaria
junts, divinitats socorredores, apareixeu-me! Si mai, quan un flagell arremetia contra la nostra ciutat, heu sabut apartar d'ella la flama de la
d'ell presents. De sobte fa un clam terrible i, com si el guiés algú, arremet contra els dos batents de la porta, fa vinclar les llebes, que salten de
—Has vist? S'emplena la mà de còdols lleugers i aplanats i comença a arremetre'ls contra l'aigua fent-los tomballar fins al peu de la riba oposada.
distingintse en Miret que al cap de un batallò y á cós descovert vá arremetre contra la tropa ab tanta fúria que rabassá la ratlla enemiga y puijá fins
, no te valdran auxilis. Tu m' has robat la honra, lladre, i tu morirás. I arremeté contra Batiste amb més fieresa; pero son braç tropeçà amb el muscle de
per l'altra; les veïnes ciutats, sens llei, de lluita s'arremeixen, i bull per tot el món la guerra impia: com, quan de
sons trencats de les trompetes. Llavors, trements de lluita, s'arremeixen llampegants d'ales, i en la boca aguhen els agullons
i golut menja la vianda d'altri, o l'aspre tàvec s'hi arremeix de lluita amb armes desiguals, o el corc hi entra, o
ella havia encantat donant-los pèrfides drogues. Lluny, però, d'arremetre els meus homes, les bèsties aquelles van cap a ells remenant la
I, mirant amb mal ull, li digué l'enginyós Ulisses: —Bella, ¿per què m'arremets amb un cor tan ple de rancúnia? Sí, vaig brut i em cobreixo la
la sala esverats, com uns bous de ramada que un tavà canviant, arremetent-los, escombra, en temps de primavera, llavors que els dies
l'han mort el porquerol o Fileti o que ha topat amb tu quan has arremès per la sala! Tal digué, i ho sentí Medont, l'assenyat, que s'estava
i, fent un crit horrorós, el sofert divinal Ulisses es recull i arremet, com una àguila d'alta volada. I en aquest punt el Croni tirà
repartisió. Pero el meu mal no era asoles el de la vapulasió; á mes se m'arremetíen els gósos en el errór de que era yo qui els pegaba: y hú, m'en recorde,
història és recalcitrant. En Letter concerning Enthusiasm arremet furiosament contra el fanatisme religiós i la superstició; veu el
Que l' sabi y sufert Ulisses Allá 'n Troya vencedor. Arremet donchs ab constancia A Mahoma l' impostor; Y arrolla
veïa com perdia terreno; i son patir era molt, perquè no sabia com s'arremataria aquell patir. La só Chima, que filava molt prim i de llarga s'empassava,
grassa, si pot ser de color negre, que fan la carn més gustosa. Mai no arremet contra un cap de bestiar amb esquella, ja que el soroll podria
podia dels atacs de l'óssa. Quan la fera l'envestia per davant, l'euga l'arremetia a mossegades i cops de pota. Si s'hi atansava per darrere, li aviava un
de deixar-lo partir, paraula de casament que tanmateix no compliria, vaig arremetre amb sa ganiveta contra ses seves parts, no amb s'intenció de segellar cap
seu honor queda minvat. Jo, pare Ferrando, si fos un pare ultratjat també arremetria amb el mateix afany castrador contra l'infamador de la meva sang. I callà
de conformar-se amb la situació cultural del seu país, analitza, jutja i arremet contra ella amb la lucidesa, l'humor i el temperament que li són tan
els sustentava, no serveixen de res per a auxiliar-lo en el tràngol que l'arremet. No vénen a ajudar-lo, sinó tot al contrari; com més sensible i
a la possible decadència de la cultura d'Occident. Nordau, al seu llibre, arremetia contra Nietzsche i els simbolistes, com també contra els poetes
no te'n fiïs, el falcó que, al més petit regiró, arremet com un fibló... I se'ns fot l'autonomia! Març 1984 A un
hi ha pel mig una persona innocent... Paolino. (Arremetent [contra ell, tot encés].) ¿Una persona innocent? ¿Quina? ¿Quina és
eren partidaris de la reducció del nombre de dies festius, mai no arremeteren contra les tres vesprades de berenars campestres, sinó que, ben al
el 1516, en què criticava severament la societat anglesa del seu temps i arremetia contra la moral social i el dret consuetudinari que hi propiciaven la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »