DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arremolinar V 193 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arremolinar Freqüència total:  193 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pogut mai acostumar-me a l'agitació i a la immundícia de les serps que s'arremolinen sense treva damunt el crani, com tampoc als ullals com de senglar i a les
escorces d'arbre, fulles seques, un llarg seguici de deixalles que s'arremolina a les boques dels recs que vessen l'aigua en els menuts bancals verds de
de la testa. La sorra de tes hores, encara prou gruixuda, no s'arremolina. Però comença a davallar la lluna minvant, pausada
però tenia plomes de tornasol i vaig sentir un vent de tempesta que s'arremolinava per dintre de l'embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant
de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor d'altres fossars arremolina les flors que banya, matutina, una rosada de dolor.
mestre havia empal·lidit. Les meves cobejances sensuals i sentimentals s'arremolinaven entorn de la serventa. Aquesta em permetia d'arribar al caire mateix de
ningú no m'havia orientat en cap sentit, però una profunda i vaga quimera arremolinava al meu entorn una polseguera daurada d'esperances, de delits i d'afanys
que m'atreia més del moviment obrer eren les individualitats que s'hi arremolinaven a l'entorn. Amb l'amic Aiguader visitàvem sovint l'Anselm Lorenzo,
bells els ponts formant paral·leles avall, avall; el corrent cendrós s'arremolina, s'agita, fa xucladors al peu de les pilastres; les còncaves arcades
precisà va ser la d'encarar-se amb tots els seus obrers. D'un gest brusc arremolinà els abrigalls als peus del llit i es va posar dempeus. Es col·locà les
indulgències i butlles i perdons, joc de les aures: s'arremolina tot, dins de l'altura, voleia pels darreres d'aquest Cosmos
ramada de cabridells o ovelles temoroses que la por arremolina, va menar-los, llampeguejats al seu davant i empesos
banda de la mar, de les arenes de l'Àfrica. Núvols de fina sorra s'arremolinaven a l'aire i penetraven la gorja i els pulmons. Les dents cruixien, els
s'arrapava! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp s'arremolina, i son inmóvil testa fina pressent el gel en els
el que valgui. I el grop arriba. Davant el vent, un vent foll que torça i arremolina les branques dels arbres, com serps batent-se furioses, i un estol de
l'home esdevé blanch, son còs branda; els rengles se desfan, tothom s'arremolina entorn d'aquell ferit. Adeu l'obediencia, adeu la quietut: lo clam
mai de fora la palla que cruix sota els seus peus. El boll s'esventa arremolinat per la brisa, com fumera d'incens damunt de l'ara, i a tots els esperits
La superfície adés tranquila i arrissada del Gàmbia, s'inflà i s'arremolinà. De sobte, amb gran sorpresa nostra —que ens estàvem dalt de la ribera,
Les dones es tornen en distribuidores de les divines venjances. S'arremolinen, es cansen en la tria de càstigs terribles, s'entendreixen en
teva! Concedí a l'home: —Si pots, porta'l. La gent els oblidava i s'arremolinava entorn dels penitents. Anaven descalços i els peus rebentaven de terra,
com d'aixec de perdius. Els creients es senyaven i anaven sortint. S'arremolinaven per esperar el pas del dol. —Senyoreta Paulina! —Senyora Paulina! Les
amb soroll de tro contra la barra protectora. L'escuma blanca s'arremolina ací i allà, s'estén damunt els bancs coral·lins, esquitxa l'aigua
balancejaven llurs palmes esllanguides. Els maorís, xops i enfredorits, s'arremolinaven a l'entorn de llur chef. Aquest chef resistia heroic i
i llegendari. Tots aquests homes avancen a grans braçades, esquitxant, arremolinant escumeralls i escridassant com esperitats. Les dones també són escomeses
d'Arnau i de Miquel, dos nuclis forts, congriats a còpia de pensar-se, s'arremolinaven innombrables matisos, opinions, prejudicis, contradiccions i
caient sobre el camp mig negat, una remor monòtona. De vegades el vent arremolinava la pluja, queien ratxes obliqües a terra i les gotes feien unes grosses
vibracions de forces que en repercudir dintre ell, s'intensificaven, s'arremolinaven, jugaven serenament, com aigües entorn d'un centre agitat i agitador. Ni
dels seus veterans i aguerrits voluntaris. Qualsevol èxit republicà podia arremolinar entorn de Don Carles totes les forces antirevolucionàries, i els
Mentrestant, la gent que venia del carrer de la Canuda s'ha arremolinat... Creieu que he passat una estona desagradable. —Bé, vaja —diu Jardí,
la casa com un esperitat. Miro al carrer, i m'ompl de fàstic. La pluja s'arremolina amb el vent, que és llevant i oprimeix el pit. Surten galls que riuen com
una nuvolada d'odi li ofuscà l'enteniment i una rauxa de venjança se li arremolinava dins del seu pit i una onada de ràbia li ofegava totes les entranyes.
lluiten ells amb ells, i aquesta lluita no pot durar. Perquè quan s'ha arremolinat un aire irregular i incert, a la fi la violència de tots els vents cedeix
això, en mig d'aquella sentor inefable que pujava del soterrani i s'arremolinava pel menjador, ara més fluixa, ara forta fins a punyir-li el cervell. "Al
es fa a cada punt més forta; la fullaraca de l'emparrat cau i s'arremolina i balla unes frenètiques bolangeres, mentres les vares seques de la
les darreres oracions. El vent, que li feia lívida la cara frunzida i arremolinava grotescament uns quants cabells al cim del front, es rabejava en els
la porta de la cuina amb estrèpit, com si un cop de vent s'hagués arremolinat al pis. Una mica més, i la porta d'entrada donà pas al Pare Rodés, que
Era discret. I bé: només havia de fer l'aparició i les criatures se li arremolinaven al voltant, la gent sortia per portes i finestres, la seva figura
—vociferava el creditor alçant els punys perillosament. La gent s'arremolinà al voltant de l'escena. El grup s'anà espesseint i la curiositat anà
sortida. Però el pastor era llest. Se li acudí, com a única solució, arremolinar les ovelles i fer-les voltar sense parar. D'aquesta manera aconseguia que
veritables, van posar-se a volar per la cambra mentre s'amuntegaven i arremolinaven com fan quan estan enfurides i a punt d'abalançar-se damunt d'algú.
la dona, quan es comencen a tenir cabells blancs i el vent de la tardor arremolina la fullaraca morta del jardí. En fi, ja estic batejada. I la veritat, em
de campanes i de roses, quins vents ensangonats d'espases i de llavis s'arremolinen sota el meu braç alçat a l'esdevenidor!" "Però això no us basta. Ni em
ha dos grans àngels de pedra, amb trompetes metàl·liques. Al capdamunt s'arremolina un con estriat, de rajola blanca, que s'acaba amb una mena d'estrella que
la influència sobre ella dels cossos d'edificació veïns, desviant i arremolinant el vent que hi actua; que la forma del fogar sigui tal que irradiï la
dels arbres. També cauen les glans i les castanyes. El vent sovinteja i s'arremolina. Les fulles que han caigut formen una catifa en els boscos i prats.
altes collades del nostre Pireneu el vent acostuma a aixecar la neu i l'arremolina llarga estona formant el torb, molt perillós per als caminants. La
les ha esculpides a la regió de l'inconscient, roca viva sobre la qual s'arremolinen les onades de la consciència, fins al punt de constituir un nou "motllo
sota la tenda, ja saben com aquesta precaució és necessària; el vent s'arremolina entre les dues teles amb tal força que arriba a trencar els llibants, i
més el seu nom. Deixà la porta oberta i esbatanà el balcó. El vent li arremolinà la camisa de dormir cap a un costat: una ala blanca dins del mirall. Se
qu'en mar de mirra navega azotada per tot vent. Ja la gent s'arremolina cap a l'iglesia, y resant acompanyará'l Deu sant:

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »