×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arremolinar |
Freqüència total: 193 |
CTILC1 |
pogut mai acostumar-me a l'agitació i a la immundícia de les serps que s' | arremolinen | sense treva damunt el crani, com tampoc als ullals com de senglar i a les | escorces d'arbre, fulles seques, un llarg seguici de deixalles que s' | arremolina | a les boques dels recs que vessen l'aigua en els menuts bancals verds de | de la testa. La sorra de tes hores, encara prou gruixuda, no s' | arremolina | . Però comença a davallar la lluna minvant, pausada | però tenia plomes de tornasol i vaig sentir un vent de tempesta que s' | arremolinava | per dintre de l'embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant | de les tenebres. Just a la vora, l'esplendor d'altres fossars | arremolina | les flors que banya, matutina, una rosada de dolor. | mestre havia empal·lidit. Les meves cobejances sensuals i sentimentals s' | arremolinaven | entorn de la serventa. Aquesta em permetia d'arribar al caire mateix de | ningú no m'havia orientat en cap sentit, però una profunda i vaga quimera | arremolinava | al meu entorn una polseguera daurada d'esperances, de delits i d'afanys | que m'atreia més del moviment obrer eren les individualitats que s'hi | arremolinaven | a l'entorn. Amb l'amic Aiguader visitàvem sovint l'Anselm Lorenzo, | bells els ponts formant paral·leles avall, avall; el corrent cendrós s' | arremolina | , s'agita, fa xucladors al peu de les pilastres; les còncaves arcades | precisà va ser la d'encarar-se amb tots els seus obrers. D'un gest brusc | arremolinà | els abrigalls als peus del llit i es va posar dempeus. Es col·locà les | indulgències i butlles i perdons, joc de les aures: s' | arremolina | tot, dins de l'altura, voleia pels darreres d'aquest Cosmos | ramada de cabridells o ovelles temoroses que la por | arremolina | , va menar-los, llampeguejats al seu davant i empesos | banda de la mar, de les arenes de l'Àfrica. Núvols de fina sorra s' | arremolinaven | a l'aire i penetraven la gorja i els pulmons. Les dents cruixien, els | s'arrapava! Ara en el seu cau dels terrers la freda serp s' | arremolina | , i son inmóvil testa fina pressent el gel en els | el que valgui. I el grop arriba. Davant el vent, un vent foll que torça i | arremolina | les branques dels arbres, com serps batent-se furioses, i un estol de | l'home esdevé blanch, son còs branda; els rengles se desfan, tothom s' | arremolina | entorn d'aquell ferit. Adeu l'obediencia, adeu la quietut: lo clam | mai de fora la palla que cruix sota els seus peus. El boll s'esventa | arremolinat | per la brisa, com fumera d'incens damunt de l'ara, i a tots els esperits | La superfície adés tranquila i arrissada del Gàmbia, s'inflà i s' | arremolinà | . De sobte, amb gran sorpresa nostra —que ens estàvem dalt de la ribera, | Les dones es tornen en distribuidores de les divines venjances. S' | arremolinen | , es cansen en la tria de càstigs terribles, s'entendreixen en | teva! Concedí a l'home: —Si pots, porta'l. La gent els oblidava i s' | arremolinava | entorn dels penitents. Anaven descalços i els peus rebentaven de terra, | com d'aixec de perdius. Els creients es senyaven i anaven sortint. S' | arremolinaven | per esperar el pas del dol. —Senyoreta Paulina! —Senyora Paulina! Les | amb soroll de tro contra la barra protectora. L'escuma blanca s' | arremolina | ací i allà, s'estén damunt els bancs coral·lins, esquitxa l'aigua | balancejaven llurs palmes esllanguides. Els maorís, xops i enfredorits, s' | arremolinaven | a l'entorn de llur chef. Aquest chef resistia heroic i | i llegendari. Tots aquests homes avancen a grans braçades, esquitxant, | arremolinant | escumeralls i escridassant com esperitats. Les dones també són escomeses | d'Arnau i de Miquel, dos nuclis forts, congriats a còpia de pensar-se, s' | arremolinaven | innombrables matisos, opinions, prejudicis, contradiccions i | caient sobre el camp mig negat, una remor monòtona. De vegades el vent | arremolinava | la pluja, queien ratxes obliqües a terra i les gotes feien unes grosses | vibracions de forces que en repercudir dintre ell, s'intensificaven, s' | arremolinaven | , jugaven serenament, com aigües entorn d'un centre agitat i agitador. Ni | dels seus veterans i aguerrits voluntaris. Qualsevol èxit republicà podia | arremolinar | entorn de Don Carles totes les forces antirevolucionàries, i els | Mentrestant, la gent que venia del carrer de la Canuda s'ha | arremolinat | ... Creieu que he passat una estona desagradable. —Bé, vaja —diu Jardí, | la casa com un esperitat. Miro al carrer, i m'ompl de fàstic. La pluja s' | arremolina | amb el vent, que és llevant i oprimeix el pit. Surten galls que riuen com | una nuvolada d'odi li ofuscà l'enteniment i una rauxa de venjança se li | arremolinava | dins del seu pit i una onada de ràbia li ofegava totes les entranyes. | lluiten ells amb ells, i aquesta lluita no pot durar. Perquè quan s'ha | arremolinat | un aire irregular i incert, a la fi la violència de tots els vents cedeix | això, en mig d'aquella sentor inefable que pujava del soterrani i s' | arremolinava | pel menjador, ara més fluixa, ara forta fins a punyir-li el cervell. "Al | es fa a cada punt més forta; la fullaraca de l'emparrat cau i s' | arremolina | i balla unes frenètiques bolangeres, mentres les vares seques de la | les darreres oracions. El vent, que li feia lívida la cara frunzida i | arremolinava | grotescament uns quants cabells al cim del front, es rabejava en els | la porta de la cuina amb estrèpit, com si un cop de vent s'hagués | arremolinat | al pis. Una mica més, i la porta d'entrada donà pas al Pare Rodés, que | Era discret. I bé: només havia de fer l'aparició i les criatures se li | arremolinaven | al voltant, la gent sortia per portes i finestres, la seva figura | —vociferava el creditor alçant els punys perillosament. La gent s' | arremolinà | al voltant de l'escena. El grup s'anà espesseint i la curiositat anà | sortida. Però el pastor era llest. Se li acudí, com a única solució, | arremolinar | les ovelles i fer-les voltar sense parar. D'aquesta manera aconseguia que | veritables, van posar-se a volar per la cambra mentre s'amuntegaven i | arremolinaven | com fan quan estan enfurides i a punt d'abalançar-se damunt d'algú. | la dona, quan es comencen a tenir cabells blancs i el vent de la tardor | arremolina | la fullaraca morta del jardí. En fi, ja estic batejada. I la veritat, em | de campanes i de roses, quins vents ensangonats d'espases i de llavis s' | arremolinen | sota el meu braç alçat a l'esdevenidor!" "Però això no us basta. Ni em | ha dos grans àngels de pedra, amb trompetes metàl·liques. Al capdamunt s' | arremolina | un con estriat, de rajola blanca, que s'acaba amb una mena d'estrella que | la influència sobre ella dels cossos d'edificació veïns, desviant i | arremolinant | el vent que hi actua; que la forma del fogar sigui tal que irradiï la | dels arbres. També cauen les glans i les castanyes. El vent sovinteja i s' | arremolina | . Les fulles que han caigut formen una catifa en els boscos i prats. | altes collades del nostre Pireneu el vent acostuma a aixecar la neu i l' | arremolina | llarga estona formant el torb, molt perillós per als caminants. La | les ha esculpides a la regió de l'inconscient, roca viva sobre la qual s' | arremolinen | les onades de la consciència, fins al punt de constituir un nou "motllo | sota la tenda, ja saben com aquesta precaució és necessària; el vent s' | arremolina | entre les dues teles amb tal força que arriba a trencar els llibants, i | més el seu nom. Deixà la porta oberta i esbatanà el balcó. El vent li | arremolinà | la camisa de dormir cap a un costat: una ala blanca dins del mirall. Se | qu'en mar de mirra navega azotada per tot vent. Ja la gent s' | arremolina | cap a l'iglesia, y resant acompanyará'l Deu sant: |
|