DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arremorar V 27 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arremorar Freqüència total:  27 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tast com vi bo... —...que corre dolçament devés el meu amat, i arremora els llavis dels dorments. Jo só del meu amat, i és per mi son
i es mouen els astres del cel. A la primeria tot el Consell dels Fidels s'arremorà com fan sota la maltempsada el mar o els arbres del bosc. Fins que els
dins el pit d'En Joan tots els mals instints de turmentador de bèsties s'arremoraren amb tota la ràbia de la cacera fallida. Es redreçà, caute com un gat, i
no li faria pas massa goig que jo ho fos, per la temença que em vagués d'arremorar-me. Com una mena de rebel, compreneu? Jo estava a punt de replicar amb
com si comencés almenys amb dotze tes majúscules. —Per què jo no m'arremoro? ¿No era aquesta la vostra observació quan jo us he trencat les oracions,
pel mateix Mahomet Alí i son fill Tusun, els wahhabis continuaren arremorats, Ibrahim Paixà fou tramès a assaltar la capital de la secta, Diraiyyat, i
carro ens fa present. D'aquesta guisa, quan l'amor s'atança i m'arremora amb tal daler pregón que fòra d'ell jo no sé res del món, com
mi! Ma vida acut tota al diví clam teu i entorn se t'arremora. Car tu has dit: —Començ jo fui i fi seré; el millô és encara
a mon encalç la passa traïdora; de sa jactança tot mon camí s'arremora, Oh implacable perseguidor vestit de nit. Llavors, en tant que
Ulisses anà al palau il·lustre d'Alcínous; i el cor se li arremorà en aturar-se davant la llinda de bronze. Per tal com hi havia
que havien estat esposes i filles d'il·lustres. I totes s'arremoraren entorn de la sang ennegrida, i jo rumiava com fer-ho per
llargs com són? Dalt de tes naus per ventura et domà Poseidó, arremorant contra teu el buf tan poc envejable dels vents treballosos,
tan enginyós: ni dalt de les meves naus em domà Poseidó, arremorant contra meu el buf tan poc envejable dels vents treballosos,
Dalt de les vostres naus us domà Poseidó per ventura arremorant-vos vents treballosos i llargues onades? O bé uns guerrers
sadolls, cap a obscures vies que el Temps, darrera vostre, arremorarà amb els seus tumults inestables; i que jo seguiré, sota la llei
és el so i qui el puny cec que oscil·la, àngel que ja arremores, entre boira i muntanya, les flors, les flors que sagnen, els
—perquè l'aigua d'un cingle, saltadora, emperla son fullam i l'arremora— enyor ens dava en el caient de nit. Bé t'haguérem,
La unció i el poder del Messias ¿Com és que s'arremoren les nacions i que els pobles rumien vans designis? Se
en festa. ¿Per què estàs abatuda, ànima meva, i t'arremores dins de mi? Espera en Déu, que tornaré a lloar-lo, la
Déu ¿on és?" ¿Per què estàs abatuda, ànima meva, i t'arremores dins de mi? Espera en Déu, que tornaré a lloar-lo, la
Déu, Déu meu! ¿Per què estàs abatuda, ànima meva, i t'arremores dins de mi? Espera en Déu, que tornaré a lloar-lo, la
factícia, un esbós que no expel·leix, fa bordada i s'arremora. 107 En la vida mai no he ajudat el palissandre. Que
miloques s'esgarrifen de l'aurora; quan el moscam s'arremora pels herbatges maragdins a punt de vols assassins,
L'arbre, que no parla en cap llengua coneguda, s'arremora i assenteix. Joan Miró i els fems. El restaurador m'ha confiat que als
emet. Una frondosa paraula tan extremament arbrada que no es pot llegir, arremorada, viva, incunable i amb tanta exactesa de tot, com un turó fet i dret que
Segons sembla, resseguia, a ull net, l'escriptura on el vent s'arremora, amb totes les formes, amb totes les veus, entre les paraules més
de Queralbs i Tregurà— el cim de Balandrau, l'onatge marí i el caminant s'arremoren, ells amb ells, vagosos i complaguis. Jo ara et canto els esculls,