×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrencar |
Freqüència total: 6600 |
CTILC1 |
una lluita musical. Victorioses les qui he indicat en darrer lloc, varen | arrencar | , en puniment, les plomes de les Sirenes i es coronaven amb aquestes | i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia | arrencat | de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia | Candi i, en girar-se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li | arrencà | llàgrimes de dolor. Els altres celebraren la facècia, amb fortes rialles. | en partir, haguéssim deixat arrels amagades que no s'haguessin acabat d' | arrencar | , i com si elles, a semblança de llaços invisibles, a través de la | l'amenaça del seu pare, per a quan arribés. No hi havia res que pogués ja | arrencar | -la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a | en algun altre temps Tino Costa s'hauria llançat a fora i hauria intentat | arrencar | Candiet de les mans dels qui el portaven a la presó, desafiant tots els | bonica. T'agradarà... —Padrí...! Tantes li'n fa la fellona, s' | arrenca | el fus i la filosa... Mila li posava la mà sobre la boca. Munda del Roso | al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó: s' | arrenca | el fus i la filosa, li venta un cop a la corona. —Heretge! | Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s' | arrencà | la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho) | Lord Byron /(El Gior)\. Tots volien salvar-la, tots volien | arrencar | -la d'aquell camí de perdició, tots la miraven amb pena perquè el mal es | quin país, en aquells dies d'alegries i de somnis. Els passos de l'amic | arrencaren | Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni tristesa —si de cas, | el seu oncle mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l' | arrencà | de la ciutat on va deixar aquella noia? Sinó que Maria Àgueda, ofuscada | aconseguit, després de grans esforços i a costa de coents cremades, | arrencar | la porta del darrera del carro; després passaren al davant, l'acularen | de felicitat semblava ja orejar-li l'ànima. Però ell s'aixecà de sobte, s' | arrencà | del seu costat, i li digué: —Vina, Mila: vull mostrar-te el que he | segur com hi ha Déu." Ell, Joan del Santo, acabada la paciència, l'havia | arrencada | del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a | que des d'un recó quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques | arrencaven | als instruments llurs. En la penombra de la sala, rostres de vells i de | amb el xocar del vent en les altes branques dels arbres. Té un impuls d' | arrencar | a córrer espaordit, però mira al seu entorn i refrena l'impuls. A fora | -se-li als braços i romandre-hi per sempre, i que ningú la hi pogués ja | arrencar | ! Si Déu ho fes! Déu meu, si fos veritat! I Mila sent que al sol pensament | repetides vegades; no volia separar-se del seu avi i gairebé hagueren d' | arrencar | -la-hi; en braços del seu pare el vell professor la veié allunyar-se | ella retrocedeix un pas, i un altre pas, i un altre... I així, com si l' | arrenquessin | pas a pas de la terra, va retrocedint, retrocedint, s'enfonsa. Ell | al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s' | arrencava | els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un | cabells, s'arrencava els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i | arrencà | a córrer com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el | féu llançar un gemec; però s'aixecà amb la mà eriçada de punxes i volgué | arrencar | a córrer altra vegada. Ensopegà de nou i rodà dos passos per la terra, | hi havia Joan de Maro; també hi havia el de Sica, a qui ell havia | arrencat | el fill de les mans un dia que el copejava bàrbarament; hi havia el | el càstig més cruent. Es sentí tan ansiós de martiri, que hauria volgut | arrencar | -se l'ànima i que també ella —la seva ànima mateixa— agafés armes contra | Ella, si més no, s'hauria abraçat al seu fill, i qui hauria pogut | arrencar | -la'n? Volgué llançar-se enmig de tots i preguntar a crits; però llavors | guàrdies d'assalt. La gent, esverada, s'amagava als refugis. Quan el tren | arrencà | , encara ressonava el tiroteig. Avui el diari confirma que el delegat del | des de quarts de tres fins a quarts de vuit, i quan el tren anava a | arrencar | , hi ha alarma, i no es posa en marxa fins a quarts de nou. Arribem a | i es trobà l'entrada de la casa obturada per un gran arbre del carrer que | arrencà | l'explosió, i hagué de passar entre les víctimes. "Ai! Aquí hi ha un | és un lluert d'un verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent | arrenca | amb violència pètals de flor de pomera: me n'han caigut alguns al damunt | tenen una gran importància per a la Història; a molts pobles europeus | arrenquen | del segle XVI, però a Catalunya n'hi ha ja del XIII. | El seu company, el cardiòleg, va lleugerament més avançat, car ara | arranca | un menut fragment de pell del pericardi i el col·loca damunt l'orifici | plegades, una pastilla de sabó gairebé sense encetar. —Dóna'm tot això. S' | arrenca | la camisa, es treu els pantalons, ho lliura tot a la dona. L'altra treu | a la muntanya. Tanca la porteta al seu darrera i engega l'ascensoret que | arranca | amb una sacsejada violenta que gairebé l'obliga a ajupir-se contra el | a l'indret on hi ha clavat el cartell que prohibeix de fumar. L' | arrenca | amb una estirada, el fa bocinets que es desa a la butxaca i després mira | de la cabina, on s'enfila. Aleshores, amb els fars apagats, el vehicle | arrenca | gairebé silenciosament, avança cap als arbres i camí enllà, en direcció | a mesura que s'atansen al barri. De lluny ja veuen que l'home que | arrancava | teules ha fet una bona feina, car gairebé tota la teulada ha quedat al | hi entafora a la butxaca i gairebé l'empeny cap al vehicle que després | arrenca | amb una lentitud esfereïdora. Travessen la porta, a la banda de fora de | Sentí sens dubte un autèntic entusiasme per la música, i era capaç d' | arrencar | una melodia, ràpidament apresa de memòria, en el pianoforte que | no tindré temps d'aprendre'm la seva cara, traurà les cames de l'aigua i | arrencarà | a córrer i no la veuré més. I no sabré mai d'on ha vingut, com ha arribat | puc recordar com se deia, una noia o una dona ja, ben sòlida també, que m' | arrencava | de la mort, de la malaltia, i m'ensinistrava, amb èxit sembla, a fer | si la meva fe en la causa francesa no tingués altra finalitat que | arrencar | -li aquesta amagada fúria em donaria per ben pagat. Però no dic la | "Però d'aquesta terra, aquesta tomba, aquesta pols el Senyor m' | arrencarà | , espero." | sense dents, separant-se els llavis, amb el dit—. Totes me les vaig | arrencar | . Quan vaig saber que m'havia tocat a Cuba, me vaig c... als calçons (amb | s'havia salvat d'anar al servei. Vaig pensar si em tallaria el dit o m' | arrencaria | les dents, i vaig decidir-me per les dents. Me'n vaig anar a cal Manuel, | dents se salven d'anar a Cuba, els donen inútils. Hai vingut perquè m' | arrenques | les dents". Manuel va esverar-se. Diràs que el veig; va mirar-me espantat | ha estat res... A vegades plaguejava: "Vols dir, Jaume que...?" "Res! | Arrenca | ! —li deia jo—. No t'atures!" Va arrencar-me les dents, una | ...?" "Res! Arrenca! —li deia jo—. No t'atures!" Va | arrencar | -me les dents, una després de l'altra —mira que en tenim!—; després de | , una després de l'altra —mira que en tenim!—; després de les dents, va | arrencar | -me els queixals, que els tenia com un llop, i em va semblar que | els queixals, que els tenia com un llop, i em va semblar que m' | arrencava | les tripes, que em sostovava el cervell, i que me n'anava a can Pistraus, |
|