DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arrencar V 6024 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arrencar Freqüència total:  6024 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una lluita musical. Victorioses les qui he indicat en darrer lloc, varen arrencar, en puniment, les plomes de les Sirenes i es coronaven amb aquestes
i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia
Candi i, en girar-se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres celebraren la facècia, amb fortes rialles.
en partir, haguéssim deixat arrels amagades que no s'haguessin acabat d'arrencar, i com si elles, a semblança de llaços invisibles, a través de la
l'amenaça del seu pare, per a quan arribés. No hi havia res que pogués ja arrencar-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a
en algun altre temps Tino Costa s'hauria llançat a fora i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el portaven a la presó, desafiant tots els
bonica. T'agradarà... —Padrí...! Tantes li'n fa la fellona, s'arrenca el fus i la filosa... Mila li posava la mà sobre la boca. Munda del Roso
al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó: s'arrenca el fus i la filosa, li venta un cop a la corona. —Heretge!
Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho)
Lord Byron /(El Gior)\. Tots volien salvar-la, tots volien arrencar-la d'aquell camí de perdició, tots la miraven amb pena perquè el mal es
quin país, en aquells dies d'alegries i de somnis. Els passos de l'amic arrencaren Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni tristesa —si de cas,
el seu oncle mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l'arrencà de la ciutat on va deixar aquella noia? Sinó que Maria Àgueda, ofuscada
aconseguit, després de grans esforços i a costa de coents cremades, arrencar la porta del darrera del carro; després passaren al davant, l'acularen
de felicitat semblava ja orejar-li l'ànima. Però ell s'aixecà de sobte, s'arrencà del seu costat, i li digué: —Vina, Mila: vull mostrar-te el que he
segur com hi ha Déu." Ell, Joan del Santo, acabada la paciència, l'havia arrencada del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a
que des d'un recó quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques arrencaven als instruments llurs. En la penombra de la sala, rostres de vells i de
amb el xocar del vent en les altes branques dels arbres. Té un impuls d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu entorn i refrena l'impuls. A fora
-se-li als braços i romandre-hi per sempre, i que ningú la hi pogués ja arrencar! Si Déu ho fes! Déu meu, si fos veritat! I Mila sent que al sol pensament
repetides vegades; no volia separar-se del seu avi i gairebé hagueren d'arrencar-la-hi; en braços del seu pare el vell professor la veié allunyar-se
ella retrocedeix un pas, i un altre pas, i un altre... I així, com si l'arrenquessin pas a pas de la terra, va retrocedint, retrocedint, s'enfonsa. Ell
al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un
cabells, s'arrencava els cabells. Llavors va cridar sa mare: —Mare! —i arrencà a córrer com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el
féu llançar un gemec; però s'aixecà amb la mà eriçada de punxes i volgué arrencar a córrer altra vegada. Ensopegà de nou i rodà dos passos per la terra,
hi havia Joan de Maro; també hi havia el de Sica, a qui ell havia arrencat el fill de les mans un dia que el copejava bàrbarament; hi havia el
el càstig més cruent. Es sentí tan ansiós de martiri, que hauria volgut arrencar-se l'ànima i que també ella —la seva ànima mateixa— agafés armes contra
Ella, si més no, s'hauria abraçat al seu fill, i qui hauria pogut arrencar-la'n? Volgué llançar-se enmig de tots i preguntar a crits; però llavors
guàrdies d'assalt. La gent, esverada, s'amagava als refugis. Quan el tren arrencà, encara ressonava el tiroteig. Avui el diari confirma que el delegat del
des de quarts de tres fins a quarts de vuit, i quan el tren anava a arrencar, hi ha alarma, i no es posa en marxa fins a quarts de nou. Arribem a
i es trobà l'entrada de la casa obturada per un gran arbre del carrer que arrencà l'explosió, i hagué de passar entre les víctimes. "Ai! Aquí hi ha un
és un lluert d'un verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb violència pètals de flor de pomera: me n'han caigut alguns al damunt
tenen una gran importància per a la Història; a molts pobles europeus arrenquen del segle XVI, però a Catalunya n'hi ha ja del XIII.
El seu company, el cardiòleg, va lleugerament més avançat, car ara arranca un menut fragment de pell del pericardi i el col·loca damunt l'orifici
plegades, una pastilla de sabó gairebé sense encetar. —Dóna'm tot això. S'arrenca la camisa, es treu els pantalons, ho lliura tot a la dona. L'altra treu
a la muntanya. Tanca la porteta al seu darrera i engega l'ascensoret que arranca amb una sacsejada violenta que gairebé l'obliga a ajupir-se contra el
a l'indret on hi ha clavat el cartell que prohibeix de fumar. L'arrenca amb una estirada, el fa bocinets que es desa a la butxaca i després mira
de la cabina, on s'enfila. Aleshores, amb els fars apagats, el vehicle arrenca gairebé silenciosament, avança cap als arbres i camí enllà, en direcció
a mesura que s'atansen al barri. De lluny ja veuen que l'home que arrancava teules ha fet una bona feina, car gairebé tota la teulada ha quedat al
hi entafora a la butxaca i gairebé l'empeny cap al vehicle que després arrenca amb una lentitud esfereïdora. Travessen la porta, a la banda de fora de
Sentí sens dubte un autèntic entusiasme per la música, i era capaç d'arrencar una melodia, ràpidament apresa de memòria, en el pianoforte que
no tindré temps d'aprendre'm la seva cara, traurà les cames de l'aigua i arrencarà a córrer i no la veuré més. I no sabré mai d'on ha vingut, com ha arribat
puc recordar com se deia, una noia o una dona ja, ben sòlida també, que m'arrencava de la mort, de la malaltia, i m'ensinistrava, amb èxit sembla, a fer
si la meva fe en la causa francesa no tingués altra finalitat que arrencar-li aquesta amagada fúria em donaria per ben pagat. Però no dic la
"Però d'aquesta terra, aquesta tomba, aquesta pols el Senyor m'arrencarà, espero."
sense dents, separant-se els llavis, amb el dit—. Totes me les vaig arrencar. Quan vaig saber que m'havia tocat a Cuba, me vaig c... als calçons (amb
s'havia salvat d'anar al servei. Vaig pensar si em tallaria el dit o m'arrencaria les dents, i vaig decidir-me per les dents. Me'n vaig anar a cal Manuel,
dents se salven d'anar a Cuba, els donen inútils. Hai vingut perquè m'arrenques les dents". Manuel va esverar-se. Diràs que el veig; va mirar-me espantat
ha estat res... A vegades plaguejava: "Vols dir, Jaume que...?" "Res! Arrenca! —li deia jo—. No t'atures!" Va arrencar-me les dents, una
...?" "Res! Arrenca! —li deia jo—. No t'atures!" Va arrencar-me les dents, una després de l'altra —mira que en tenim!—; després de
, una després de l'altra —mira que en tenim!—; després de les dents, va arrencar-me els queixals, que els tenia com un llop, i em va semblar que
els queixals, que els tenia com un llop, i em va semblar que m'arrencava les tripes, que em sostovava el cervell, i que me n'anava a can Pistraus,

  Pàgina 1 (de 121) 50 següents »