×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arreplegar |
Freqüència total: 1732 |
CTILC1 |
Aquestes consideracions a part, Bel·lerofon, com és notori, en edat d' | arreplegar | mèrits i premis, va exterminar, al llom de Pegàs, la Quimera, uns diuen | aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d' | arreplegar | -ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la barca, i mirarem d' | suposem molt ben proveïdes de notícies. N'apleguen tantes, almenys, com n' | arreplegava | la Conxita Pentinadora, quan baixava del cementiri de Sinera i donava un | més badocs i tendres, en hispano-americans. La moda, tanmateix, no ens | arreplegarà | , tan tardana per a nosaltres." La senyora Magdalena Blasi no va | perduda. Qui sap de qui era filla! Anava amb un pobre vell que l'havia | arreplegada | . Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure- | mai els qui fien en Ell. Els ocellets del camp no sembren, ni seguen, ni | arrepleguen | en graners, i Déu del cel els alimenta. —Bon pardal estàs fet, tu: el | blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria | arreplegant | llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria a descansar. A banda i | blanca i arrissada. De tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i | arreplegava | una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus | a la font del Vern. En trobem moltes. Aquesta setmana, el meu sogre n'ha | arreplegat | quinze pots, prop de 3 quilos. Cap any n'havíem menjades tantes. | puputs, grives, orengues florides. Anem sota el camí de Borderiol, on | arrepleguem | quars. Fa més calor que aquests dies. Cap al tard, lluna de nacre. | gest per a recollir el full. Agafa la roba encara xopa i amb el peu nu | arreplega | una mica de pixum que projecta cap als rostres petrificats. —Lliure! | mormola la noia. —Has dit que te n'aniries. —Se li gira—. Si l' | arrepleguen | li voldran fer l'operació. —Ah! —s'admira ell—. Em pensava que l'havien | L'escala és reservada al servei del cementiri. Torneu a pujar abans no us | arrepleguin | . —L'ascensor no funcionava... —s'excusa ell. —Sí, des d'ahir que el | d'un enemic de l'amo, un que tenia també barcos, però que no havia | arreplegat | tants diners com ell ni tenia un palau tan hermós. Sempre l'enveja, | la nora: —Busca bé si queda alguna cosa de la figuera; si hi ha res, ho | arreplegues | i ho fots al foc. Mira-ho bé. El meu cosí Quico Allà baix a prop de | els infants que jugaven en eixir de l'escola, la dona | arreplegava | la roba del terrat, l'home recomponia lentament un rellotge | bastant amunt. Un negre viurà com un negre, passarà per tot, mentre pugui | arreplegar | la moneda necessària que li faci el preu del gall que ambiciona o que | amb prou feines: "Banque de la Martinique -Cinq francs". Ell | arreplegà | el paper amb una gran timidesa, i en aquest moment els morros —que | arriben als vuitanta anys—, jo m'imagino que en llur joventut haurien | arreplegat | encara un Tahití brillant, d'upa-upa i còpules a la fresca. Potser | Aquests pobres xicots somien una bicicleta i potser algun d'ells ja ha | arreplegat | la sífilis. Com que suen d'un cap de dia a l'altre, la roba mullada se'ls | espectacular malaltia. L'elefantiasi, o el fefé, segons alguns, s' | arreplega | pel conducte de l'aigua; altres us diran que són els mosquits els | aquest present monstruós. Hi ha qui us diu que el fefé només s' | arreplega | en els llocs d'aiguamolls; hi ha qui opina que s'arreplega no importa on | només s'arreplega en els llocs d'aiguamolls; hi ha qui opina que s' | arreplega | no importa on i que Tahití i totes les illes són un focus perenne de | -me i a demanar-me l'alcohol, perquè, aprensiu com sou, ja teníeu por d' | arreplegar | la lepra. Estimat Mr. F. G.. Avui dia aquest paradís que vós voleu no | a poquet, veig sortir el propietari, amb les potes preparades; el cranc | arreplega | la cigarreta i, exactament com un estudiant inexpert, se l'enduu cau | embossant-se amb el mocador d'abric i amb una toquilla que | arreplegarà | al passar de sobre algun moble. En arribar a la porta butxaqueja, es | pas què hauria passat!... Però no te'n fiïs, perquè el dia que et podré | arreplegar | et baldaré! Vam anar voltant cases fins a les vuit, sense dir-nos ni | vaig preguntar si es podria curar i em va dir que a la seva edat quan s' | arreplegava | una broma d'aquestes ja ho tenies a sobre per la vida, que les cavernes | o tancava les flors... I tornava a casa i alguna vegada m'havia | arreplegat | un xàfec fort, però no em feia res, encara m'agradava; no tenia cap | meva... —Però papà, jo les tindré, aquestes pessetes; ha estat la pega d' | arreplegar | -me en un mal moment... —I el teu sogre, què? —El meu sogre, | entre un violí gitanesc i una rosa de Bulgària. El vell Xuclà va | arreplegar | íntegra l'època del vals i de la patilla quadrada, i per això quan era a | t'ha fet el salt avui; quan no és aquí a aquesta hora... senyal que ha | arreplegat | un cabrit... com el teu germà... Calla, que surt el teu germà!... Que heu | les habitacions destinades als senyors de mica en mica, i quan Frederic | arreplegà | les escorrialles del testament del seu pare, es va trobar que si volia | al "Pingouin" amb algun amic, o amb algun matrimoni selecte que havia | arreplegat | a "Hollywood", un cabaret a tot gas que també s'inaugurà aleshores, i | Ella li confessa que, a còpia d'estalvis (que el marit ignora), ha | arreplegat | uns quants milers de pessetes que ara voldria col·locar sobre segur. | Ells mateixos me'n fan broma. 25 de gener Havent dinat m' | arreplega | en Philippe Gaussot —delegat general i director del C. N. C.— i em parla | que pintava, a l'entrada de Figueroles, un ramat de bous i vaques, m'ha | arreplegat | quan jo passava, i m'ha aconsellat, davant d'una aquarel·la fracassada —i | —més pel to que per les paraules mateixes—, després ell em va tornar a | arreplegar | i va insistir: "No us conec gens, i us tinc tota la confiança. Us vull | pàg. 175.) Quan un bruixot-guaridor de l'est del Canadà | arreplega | arrels, fulles o escorces medicinals, no es descuida mai de conciliar-se | de llurs figuras, la color dels vestits, calculant las edats que tenían, | arreplegant | los moviments intencionats d' en Lluís pera descobrir la preferida. De | val res, aixó es una mofa, aixó es un afront que jo no puch guardar.— Y | arreplegá | de la falda ab desespero las despullas de la flor, mulladas de llágrimas, | que tu vingas á lo qu' ella 'n diu reparar lo teu pecat y jo | arreplegar | un mort ó cosa aixís. Ah, noy, quan la senyora Pepa 's va sentir alló | Pepa que tu vingas á lo qu' ella 'n diu reparar lo teu pecat, y jo... | arreplegar | un mort ó cosa aixís. La derrera apreciació lo ferí fondament, restá | de nois a cada cantonada, com l'aigua dels crestalls que a cada tomb | arreplega | més brossa. Quan plovia estava eximit de l'obligació d'acompanyar els | fins que apunta el dia, perquè de vegades, en aquelles hores tardanes, | arrepleguen | les escorrialles de la Rambla, els disbauxats dels suburbis que no s'han | cobert de la pluja, que es feia més espessa per instants. Un cop allí vam | arreplegar | llenya, fullam i branquillons que el pont havia preservat de la pluja, i | proposis això; no vols dormir a les piaules perquè dius que s'hi | arrepleguen | polls: quants més no se'n deuen arreplegar en un asil! —Ah! això sí, que | perquè dius que s'hi arrepleguen polls: quants més no se'n deuen | arreplegar | en un asil! —Ah! això sí, que no!, protestà Josep. Tu tens al | Adiós, negosi! adios... ¡ay! y en tant que durant la vida m' han costát d' | arreplegar | ... huí m' els deixe, ya no para, ya 'l tením tots agarrát. | tio quietút y hasta en mi el que descansara, m' encontre que res de tót | arreplegue | . Escena XI. [/Teresa y Pepet\.] Teresa. ¡Pepe! |
|