×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arriar |
Freqüència total: 164 |
CTILC1 |
sota corrents i s'enfilaven fins a dalt de l'alt caixó; també a vegades, | arriant | -se a través de la petita obertura oberta a part de dalt, s'amagaven a | misèria vol benestar —digué Zorbàs—. Però ¿i què? Es pensa que ens farà | arriar | veles? Vine aquí, santuri! —Una tonada macedònica, del teu país, Zorbàs | verda. L'endemà, En Martí va carregar la mula amb l'albarda i la sàrria i | arriar | dreceres avall, tot content d'anar a la fira. El temps era d'abril. Les | en retirada i els moros ocuparen el castell. La bandera de Sant Jordi fou | arriada | i hissada la de la mitja lluna. A l'hora d'anar cap a dinar la derrota | presonera. La tartana, com és de suposar, feia cinc minuts que havia | arriat | . Malgrat el parer de l'hostaler, l'hereu volgué de nou anar a | i el cel, i, si pel cantó d'Igualada es veia passar alguna nuvolada, s' | arriava | fort els matxos per arribar aviat a lloc segur. Pel setembre ja se sap | qui desa una eina que no ha de servir, i agafant l'escaler pel morro va | arriar | amb un aau! llarg i fort que va retrunyir per aquelles serres. El | admirable d'aquests romeus és que tots han comparegut molt ben calçats i | arriats | a la campestre alifara. A Catalunya les colles de l'arròs fan fàstic de | aigualit, l'Himne, ja ho veieu, es desinfla, i a l'hora del despertar | arriem | bandera, il·lusions, esperances i, cap a casa! La majoria mig jeuen | les Drassanes i la Mestrança han capitulat. Tu, Climent, ja no pots veure | arriar | la bandera, ni t'adones que entre dos homes et carreguen dalt d'un camió, | don Pau Matas, amb la seva gran barba grisa, plastró i coll d'aletes, | arriant | al balcó del seu despatx consular, la bandera anglesa. Solia ésser una | Davant d'ella, el senyor Francisco —segons diuen— ha hagut sempre d' | arriar | veles i d'adaptar el seu impetuós temperament a l'ordre familiar. Això | que fan senyals amb banderes. És inútil: ningú no els contesta i hom | arria | els draps enmig del silenci de la mar. Els vaixells que fan senyals són | els niells i els farellons. La xurma, enmig d'una cridòria infernal, | arrià | un bot i féu cap als llums de la terra que semblaven més acostats. Els | li amb força la granera a la cara, i refregant-li els brins. En Pepe li va | arriar | una potada a la panxa, plena d'arrugues, i el vell es va vinclar. Quedà | i manifestà repetidament el seu desig de tenir part a la festa. Hom havia | arriat | la bandera i disparat el canó al moment en què calia, i jo em vaig sentir | al carrer. El conserge, més apenat que ningú, havia corregut a | arriar | la bandera. Ell restava comprès en l'inventari dels mobles. Havia arribat | llargues una creu, sota la qual guarnien unes xarxes en forma de cistell. | Arriaven | l'ormeig a la mar, al cantell mateix de les parets de roca del litoral. | a ponent. Deliberàrem sobre el temps. El baf era de xaloc, molt petit. | Arriàrem | l'escota, ens posàrem en popa i férem proa a l'Escala. El cel es mantenia | es fa calma seca. Comença a fosquejar. S'encén el far de Cap de Creus. | Arriem | la vela. Passem vogant a fregar la costa. Travessem la badia de | sorra de carmí, es veu un grup de gavians immòbils, com petits pingüins. | Arriem | la vela de pla i armem els rems. Ens mantenim fora dels rompents. Per | de presidi. Una gran quantitat de caixes d'instruments musicals foren | arriades | del sostre de l'autobús. Eren el personal i l'utillatge artístic de la | una comunicació molt important. La mare lligà un cordill a un cistell i l' | arrià | a baix. Els del grup escriviren un paper i el posaren dins del cistell: | moltes vegades per gitanos, està permès de pegar a l'animal del veí i | arriar | -lo per fer-lo córrer i fer-li perdre la cursa. A Ponts, després de | Llavors, arribava l'hora de desarmar tots els pals. Primerament, eren | arriades | les vergues, del pal "juanete"; a continuació la de les gàbies | per les majors del pal trinquet. Seguint el mateix ordre, eren | arriades | després les del pal major. Tretes les vergues, només calia treure els | ports, la d'ancorar i llevar les àncores, la de posar veles, hissar-les i | arriar | -les. El nostramo, en un veler, formava part de la tripulació distingida. | En trobar-lo, eren hissades les banderes d'auxili. Estès el senyal, hom | arriava | la llanxa i cap al veler providencial. Fa bo de dir que, baldament algun | amb tots els aparells, per tal de maniobrar-los i poder hissar i | arriar | les veles menudes. De vaixells d'aquests (els més rars) n'hi ha encara | A alta mar, al cim d'una muntanya, a l'Empordà quan la tramuntana s' | arria | , la presència d'un perfum artificial produeix una desagradable sorpresa. | 7, G· 3). A mal temps, bòna cara. Això es parlar de la mar. | Arria | en banda. Casa hostada, pòbra i desacreditada. Catalá, si no l' ha feta | els condenaren a pagar una berenada per a tots els contertulis. El tío | Arria | 'n Banda Per a 'ls que no son de vora mar tindrem que dirlos que 'n Altea | Banda Per a 'ls que no son de vora mar tindrem que dirlos que 'n Altea | arria | 'n banda es frase consagrada entre 'ls mariners i peixcadors de | cosa casi pijor que mal; concretament vòl dir que de pressa i corrent s' | arrie | o abaixe ab tota cuita la vèla de la barca, i encara 'l flòc, per el | u dels llauts i el palo, el patró ordená, ab veu ferma i un tant apurada: — | Arria | 'n banda— i a nòstre mariner-peixcador no se li va ocurrir més que per | aquell desgavell, respongué tot carregat de raó: —Pos no han manat que | arriara | 'n banda?— I el tío Arria 'n banda fon nomenat desde les hòres el | tot carregat de raó: —Pos no han manat que arriara 'n banda?— I el tío | Arria | 'n banda fon nomenat desde les hòres el tío Massiá el saboner. | petit i una corda molt llarga, per plegar la vela sense necessitat d' | arriar | -la; la trossa, de dos bussells; una bigota i les | llanterna coneguda, hom haurà pervingut el lloc de calar. Llavors seran | arriades | les veles i hom calarà els arts de pescar. Hom fa ús de les "senyes" | estona pescant, el patró mana llevar l'art. Per a fer-ho cal començar per | arriar | veles. Si el vent és fort, hom baixa l'entena i plega la vela, lligant-la | i baixar un tram d'escales tan enorme. Els exploradors eren despenjats i | arriats | mitjançant una corda que passava per una politja "sòlidament" | la majoria dels catalans—, es va trobar que el mateix soldat invasor que | arriava | amb escarn la bandera barrada dels nostres palaus de govern, obria la | i les havia ficades d'una a una en el carretó de jardiner que havia | arriat | cap a la caseta dels safaretjos. Més endavant les enterraria, de moment | cansats, com un avió que dòcilment es posa a terra, com les barques que | arrien | les veles al redós de la cala, com els braços de la donzella caiguts al | a calar. Després d'haver hissat la boia a bord —acció que se'n diu | arriar | la boia— i tota la sirga, en arribar al començament de la xarxa, aquesta | perquè era evident que no se la volia endur. Immediatament després, | arriant | les veles de la seva "modernitat", preguntà si, al Comptoir | a pujar, tancant amb clau la cabina on hi havien els dos xerraires, i | arriant | un bot a la mar. Vaig anar tan depressa com vaig poder, no cal que us ho | S'apropa al grop, un jove de l'edat de nostres Congregants: jovincel ben | arriat | , pose d'/entendido\, i a amb un paquetet sota l'aixella. A cop | cànem i porta per nom drissa, quan serveix per hissar o | arriar | (pujar o baixar) les veles i escota, quan s'utilitza per | a l'aigua per la popa i els rodets de cable que la subjecten roden per | arriar | -la cap al fons de la mar. La malla és un enorme sac de trama fina, que |
|