DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arribar M 18 oc.
arribar V 83233 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arribar Freqüència total:  83251 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per sostenir la decadent bellesa, que el provecte admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i,
lloc espès i molsut." I ho va realitzar a l'acte. Però d'allí estant li arribava encara la veu somorta dels consells de Metis i, amb ells, la tèrbola
. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de sol arribin. Excepte a Lavínia i a les terres que li són properes, esteses arran del
Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi,
edificant. Tu, home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una
avorrits discursos de la vellesa, al pacient i dòcil Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa càlid a estones, però en principi no és de
de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar
anar a sentir, i enfortirem així l'ànim, la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell mig del xaró, de /Madame
l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l'aigua de la pluja. Just la que cal per al
versos 1259*1265 de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi negaria o arribaria nedant a la costa, a escampar-hi una patètica llegenda i un confús temor
amb pruïja la docta clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o bé al vell proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor,
que fas goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi. "Vine, que arribarem tard al teatre, i avui l'òpera és tan tronada —/La Favorita\, em
en lloc de criaturejar amb una porqueria d'arma que ni a llança no arriba? I potser, per escarn, de plàstic. Avui tot ho és", es disgustava,
bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista d'algun premi dels molts que hi ha a Lavínia o en altres
la teva companya et fos retornada, sota la condició de no mirar-la fins a arribar a la llum. Si no complies el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre
el justifica prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per sempre
i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més no coneixeré ningú
els comptes de les enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar,
senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?" "
de tants de mals, que al seu retorn els va haver d'englotir, d'un en un, arribant-ne al pòsit. Va assassinar el seu cosí, el meu primer home, Tàntal, i un
faci-se'n càrrec." Un furiós soroll de rovellades màquines d'escriure arribava del despatx del costat. "El matricidi és un assumpte una mica greu, però
no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i
esgotada pels crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar un destí més perillós i vell. Després algú la trobarà en el
timidesa, el poderós alàstor, el meu íntim amic, que no per això, quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les profunditats del temps o de més
Va cultivar la poesia. Asseguren que va ser un mal poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no llegeixo versos, ni
que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al
amb els seus somnis i amb la seva exaltació d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en què ella hi habità: amb
corre!| Au! Au! Au! Au! Maragall /(El Comte Arnau)\. Tino Costa va arribar al poble un capvespre de març. A l'altra banda del riu, assegut a la vora
del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així
del que ha fet, com gosa tornar? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! —I a ella, on la deu haver deixada? —
seia al costat del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany renou. La criada
quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a ell aquella veu que tenia oblidada? Quan res no la despertava,
—Mano!... Tino!... Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava
on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en
la seva ànima. Això no obstant, el moment de què Mila no volia saber res arribà finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge. Ella no hi volia
es suavitzà a mesura que la filla anà fent-se gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa taula. No obstant això, la
presidí tot el desdejuni. Després s'internaren cap a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol
una al costat de l'altra, darrera la finestra oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati.
l'haguessin transportada a un món ideal de somnis. L'any anterior havia arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure
Sense la moderació amb què ella acceptà els obsequis, l'haurien arribada a marejar. El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer
sabé què contestar. Havia deixat córrer els dies sense pensar que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat,
aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu padrí; hi havia la seva
no quedà del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la tarda tornà a veure Mila a
però tampoc aquesta vegada no se n'anà tranquil. Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a penes el recordava. Quan ell se n'havia
i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i girant-se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer una llarga estona, i fins
ànima. Tota ella defallia. I, per damunt de tot, les paraules d'ell li arribaven gairebé com un ressò: no les entenia, ni li calia: les sentia sols com
El cel, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en aquell diví capvespre, hagués
Tino Costa, a la nit, sol a la seva habitació, reflexionava. Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar davant la
era tard. Ell a la filla, personalment, no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la noia s'havia casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el
vegada vaig escollir-vos per al dia de les meves grans confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu

  Pàgina 1 (de 1666) 50 següents »