DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
arrimar V 261 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arrimar Freqüència total:  261 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a la més típica de les seves llibertats: la d'expressió, la de premsa. És arrimant-se a aquesta llibertat que la restauració seriosa del sexe, en el
Darrera d'ell, vora el camí, es dreçava un arbre; a poc a poc anà arrimant-s'hi; es posà contra el tronc i anà abaixant-se amb suavitat. Era com el
en silenci com el rellotge fatigat i ronc que han arrimat al mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal apariat,
s'entrecreuen segons el ritme del tabal. Piquen els peus en terra, s'arrimen les parelles de costadet, se separen formant les cames un arc graciós en
arc graciós en l'aire, i, picant novament els peus en terra, es tornen a arrimar fins que els malucs quasi es toquen. Després l'enorme rogle es destria en
ronca d'un home que s'ofega: —Canavaro! Canavaro! —Present! —cridà Zorbàs arrimant de nou la mà als genolls que tant havien servit, com si en volgués
llenço i arrenco a córrer... a córrer..." "I encara corro!" Zorbàs s'arrimà a la paret, es girà i em va mirar: —Així em vaig deslliurar —digué. —
el cap amb els palmells i es quedà pensarós. Estirat a terra, jo m'havia arrimat d'esquena a la paret, i em sentia córrer, lentes, càlides, les llàgrimes
queixalada? —Porta també vi i pa, tinc fam. Zorbàs es llançà àgilment, arrimà el barrilet al corder, va portar un gran pa blanc i dos vasos. Agafàrem
li penjava del braç. Aviat l'havia desconseguit, i ve-te-lo aquí que s'arrima honestament, per fer-me pas, palplantat en el marge. Era ell, l'home dels
apareixia i desapareixia una mota blanquinosa. Com el bot no podia arrimar-se, un home es tirà a l'aigua, i, deu minuts després, jeia estès al
persones de bé, sobretot en tractant-se de dones i criatures, mai no s'arrimen massa a la susdita porta; donen una discreta volta, bo i mirant el
d'humanitat? Una poncella de dòna, apenes nada a la vida del dolor, s'arrima al pit del vell invàlid, del vell indefens, del vell vençut, que porta el
les seves ondulacions amb tan bella embranzida que quan la Lluïsa se li arrimava espaordida per la basarda que li feia el Rentador de les bruixes,
i atapiren el poller. Després de trencar l'alé los vengatius barberols, arrimaren el poller a la finestra per a donar solta a aquell estol de parroquians
l'altra vora espera tremolós de pensar la malesa, i no sabent què fer, si arrimar-se a ajudar a son tio, o fugir carrerassa avall dret a casa. —¡Lladre!
passa, pleguen taula i ¡cap amunt falta gent! Allà van pegant tropessons, arrimant-se alguna vegada a este o a l'altre concejal i fins a l'alcalde, a dir-
amb ella. Però Maria, prudent, dissimulant-ho, s'amagava en quan el vea arrimar-se per la senda. A penes l'agüelo despassa el forrellat de la finestra,
. —¿Mane vostè algo, pare? No l'havie entés... —Mane que... —parlava arrimant-se a l'emparrat.— Escolta, ¿tu vols de bon cor al barber? —Pare
Pere als seus cabals, que recapacitara que allò era el pa de tots... I arrimant-se altra volta al veí que regava li digué convençut: —Andreu, rega, rega
se traïa la filla de qualsevol modo que fora, va agarrar una estaca i li arrimà entre cap i coll dos estacades, dient ab molta sorneta: "A ruegos de
gaiatet enllistat, uns saragüellets blaus i descalcet; aquell pastoret s'arrimava al seu germanet, l'havia estat mirant, volia juar ab ell... i l'agarrava
creuat al pit, gaiatet enflocalladet, sombreret ab llistes roges. S'arrima al Jesuset i alçant les manetes, plenes de flors, ab veu dolça d'angelet,
havia que en les nits gelades d'hivern, l'agüelo palpant a tropessons, s'arrimava a la màrfega a on dormia el nét, per a tapar-lo millor. ¡Què gelats són
un cantelló de prim, de tot lo que les veïnes tinguen a la mà, quan ell s'arrima, d'allò tindrà i menjarà Raboseta; que el pillet se fa de voler, puix
processó de Corpus, ¿com pot ficar-se, sense més ni més, a les quadres, arrimar-se a les espinavesses, que esgarrapen més que ungles de gat foll, o
anuncia 'l dòl per la mòrt de Jesús. Totes les pòrtes de les cases s' arrimen, les cavalleries ya no ixen de la cuadra, les barques después que tornen
a quatre pèus, justetament estavem en el puesto més perillós, y arrimantlo un pòch a la vòra del camí, bolcá 'l carro, y éste, cavallería y els que
el que comença i com cada u seguix, que es segóns lo prop que cada u ha arrimat el pinyòl de bercòc, puix pinyòls de bercòc es lo qu' es juen, per lo que
s' han aprofitat tires de vells cubertors de domas i troços de faldellíns arrimats per les dònes de la casa, i en el porrat de San Miquèl l' amo del altar
doncs apanyem les barres, que hi ha era hora!, que arrimarem la fam a una vòra, i omplirem el budell, i al quixal
Igual, li entrá un gran apreto, d' eixos que no tenen espera, per lo que arrimantse a una voralla deixá escorrer cames avall els saragüells, i cuant ab la
que li feu comprová qu' era 'l mateix que havia segut de 'll, per lo que, arrimant la boca a la orella del burro, digué misteriosament: —Que ja has tornat a
declarats; en açó, aplegada la veda en la mar, tretes les parelles i arrimats els sardinals, cada mariner es va dedicar a les peixqueres del temps de
Sentit únic Sentit de la marxa. Quan caminem per un carrer, podem fer-ho arrimant-nos al nostre costat dret. En aquest cas, el sentit de la nostra marxa és
En aquest cas, el sentit de la nostra marxa és per la dreta. Si caminem arrimant-nos a l'esquerra, el sentit de la marxa és per l'esquerra. Els carrers o
demunt, en una esvalotada correguda, el Mussol, el gos del pastor. Ella s'arrimà depressa a una roca y el gos passà com una bala a fregarli les faldilles.
les feixes, avuy? —Ja les cavaré demà... Bé'm lleurà prou!— En Baldiret va arrimarse a la espatlla del pastor, y s'hi refregà una mica, dolsament. —¿Què vols
pera fer caure'l fruyt, tiravan pedres als anyells encantats que arrimavan el morricó a la porta enllatada del aixart, y, en fí, com altres tants
els ulls com un trau y sense ganes d'enrahonar. Així que'ls vegé arrimar a la cuyna, se deixà caure en el banch ab ayres de criatura malhumorada,
Mes, ah! Això cal d'adobarho d'una vegada, y si es pas ell qui s'arrimi a nosatros, mancarà pas qui s'arrimi a n'ell...— La Mila aturà'l tall
d'una vegada, y si es pas ell qui s'arrimi a nosatros, mancarà pas qui s'arrimi a n'ell...— La Mila aturà'l tall camí de la boca, y digué ab tremolor en
impressió. Sense póls, sense color als llabis, sens aguant a les cames, s'arrimà d'esquena al marge. El recort del esquellinch del Cimalt li passà pel
d'espatlles. —Ensenyeuli— ordenà'l jutge, que l'havía sentida. Tothòm s'arrimà a la civera. L'home de la Marieta aixecà un pany de la capa, y el rostre
pas mai les dents. I als de cop de puny o vara No hi arrimis pas la cara. 31. A! tampoc l'oriol foll No el mengis
que més que mai era certa la dita valenciana que aconsella d'arrimar-se a bon arbre per tenir bona ombra. Però els vassalls del castell d'Orpí
la qual ha vingut a ésser una repetició de l'antiga calçada romana. On s'arrima al peu de muntanya no sacrifica terres de conreu i enlletgeix poc el
uns quants feixos de llenya, que tragueren d'un proper forn de pa, i els arrimaren a la porta del casal. Els frares del convent de Sant Francesc, situat a
quan una viga es aturada per qualsevol obstacle y la volen fer marxar o arrimar-la, no cal sinó clavar-li la punxa, o bé 'l ganxo, empenyent-la
coses en que un home pót coneixer á un altre home per veure si li convé arrimarshi, ó guardársen, y son: en els tractes que porta, en les obres

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »