×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arriscar |
Freqüència total: 1463 |
CTILC1 |
directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no abellia d' | arriscar | -se a tibantors passatgeres. Aquestes consideracions a part, Bel·lerofon, | tibi finem di dederint nec Babylonios temptaris numeros, o qui no s' | arrisca | no pisca, xaró, malló, o qualsevol altra importuna bestiesa per | era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia | arriscar | sense perill els meus atots i que trumfaria el joc d'aquest fatu | ens sembla nou de trinca, a defensar-se o a atacar. De qui o qui? No | arrisquem | cap hipòtesi. És jove, i el dibuixant no l'ha mutilada. Ens en felicitem, | Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a | arriscar | -nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però | amb un límit infranquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no s' | arriscaria | a condemnar la "tècnica" en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè | doctrinari no s'arriscaria a condemnar la "tècnica" en bloc. I no s'hi | arriscaria | , en part, perquè es troba obligat a reconèixer que, en última instància, | del vocable "indignació" —jo no entenc gaire en etimologies, però m' | arrisco | a suposar-ho així— contenen una engruna de reveladora evidència. La | Ningú, si no és un monstruós pervertit en matèria d'eternitat, no s' | arriscarà | a "esperar" per a ell mateix les llòbregues incomoditats d'un | de trets. —N'han descobert un... —Avança la cara sobre el clot—. Caldrà | arriscar | -se —diu—. Algú hi deu haver caigut i s'ha fet mal. —Baixo jo | ells n'hi hagi de brètols, semblen tots persones plenes de virtut, fins m' | arriscaria | a dir de santedat. Ahir al vespre, en un restaurant anomenat | que té les aparences de platja inofensiva, però no us en fieu i no us | arrisqueu | a abandonar les espardenyes, perquè els ganivets, els hams i les trampes | aquest cos musculat, aplomat i perfecte de l'infant Jesús de Rafael. I m' | arriscaria | a dir que els ulls d'Henri projecten una llum excepcional, una gràcia de | verí i sense malícia a la vista, i l'accepta fins a identificar-s'hi, m' | arriscaria | a dir-li que s'ha tornat boig o que un drama molt dur l'obliga a | Ja comprendràs que per vosaltres, que us conec de quatre dies, no | arriscaré | ni un pam de la meva tranquil·litat... Adam. Ai, aquest fill! | El mal és que són bona gent i a menysprear-los no m' | arrisco | , ni hi guanyaria res. Si els privo de consistència | idea d'aquesta fidelitat se li convertí en una idea odiosa; Frederic va | arriscar | -se a aventures d'una tarda que no el poguessin comprometre ni li | ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del tot, Rosa Trènor podia | arriscar | -se, als volts dels seus quaranta anys, a fer un paper de dama en les | Naturalment que Frederic no era capaç de negar la seva signatura ni d' | arriscar | -se a les conseqüències de la manca de pagament. Però si això li semblava | presentava en aquelles ocasions una quantitat discreta de moneda, i l' | arriscava | en les postures, fent aquella ganyota groguenca pròpia de les persones | les guerres, es pot dir que es va acabar aquella passió política que feia | arriscar | fins la pell, i només es mantenia una esbravada ferocitat anacrònica, | unes dents molt blanques, un dia que "la senyoreta de can Pujol" s' | arriscà | massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal. Conxa | però aquella nit Bobby, com a reacció de les grolleries que s'havia | arriscat | a dir Frederic contra la vídua Xuclà, veia la seva mare com una santa. I, | de rialles i de sospirs, i perquè la "jazz" destarotés els que, | arriscant | -se a ballar, encara tinguessin la pretensió de no abandonar el diàleg. | no patís pel que jo li faig, si no tingués un gran interès, no s'hauria | arriscat | a aquesta escena. És clar, a les dones se les ha de tractar així!" I amb | una autèntica senyora de Barcelona, o una respectable burgesa, no s'havia | arriscat | a fer, anys abans, sense exposar-se a un gran escàndol i a una | i les dents de la dansarina, lluny dels admiradors literaris, fins s' | arriscaven | amb un sandwich de filet o amb una ració de pasta italiana. De totes les | . —Per a mi, al senyor Tomàs, van donar-li alguna beguda a Barcelona —s' | arrisca | a suposar la Ventura, tot regant una planta minúscula amb un porronet de | del passeig; la roureda, els prats nets i lluminosos. La neboda pobra s' | arrisca | a abocar-se poc o molt, com si no en sabés, amb les dues cortines de | es comportava amb una independència d'actituds que Teresa no hauria gosat | arriscar | . A ella, sols li restava l'enveja eixorca. Laura, enamorada, podia seure | Les converses, estilitzades, reduïdes a monosíl·labs, no els permetien d' | arriscar | -se a un tema tan perillós que hauria pogut provocar l'explosió abans de | violent de desig per la possessió de la dona; i en el seu cor es promet d' | arriscar | qualsevol aventura per aconseguir aquella possessió. A la fi del concert | pas entretenir-se en detalls gaire subtils que ell no entendria i perquè | arrisca | de ferir la susceptibilitat de l'oncle, com a bon comarquinalenc. A més, | no és esmentada la gorgera ni altre element que protegeixi el coll, m' | arriscaria | a afirmar que, per al rei Jaume, el batut era semblant a allò que Desclot | s'enregistren "Tres parells de cuxeres de drap", podríem | arriscar | que, en algun cas, es tractava de peces internes destinades a evitar el | Molt sovint aquestes cofes hi són denominades "mareses", i m' | arriscaria | a suggerir que això vol dir que eren de cuiro: "Setze helms et vint | "un guante de malla derecho, redondo hasta la manyopla". M' | arriscaria | a suposar que ací manyopa equival a la trompa que esmenta Pere | que hem vist sobre les armes defensives del cos al segle XV i m' | arriscaré | a fixar-ne una denominació que pretén d'ésser alhora fidel a les velles | e un baçinete con un camal, segund que estonze se usava". M' | arriscaria | , doncs, a identificar el gorjal de malla amb l'alpartàs. L'alpartàs, en | on tant s'admiraven, com arreu, els arnesos de Milà. Fins i tot podríem | arriscar | la conjectura que procedís de Catalunya. Aquell Juan Bravo de Saravia que | el dibuix de la pàg. 169). Amb tota mena de salvetats podríem | arriscar | que d'aquestes llances amb puntes de diamant deriva el concepte "ferros | d'aquest arnès de junyir (elm, escut, braçal, escarsella). Podríem | arriscar | que el tacle fos un escut de junyir, tot ell de fusta però cobert amb | capaç de fer-ne d'altra. Però hi ha innombrables homes que són fets per a | arriscar | -se, i no poden. Han hagut de renunciar al risc volgut, del qual se senten | que m'han costat diners? No ho entenc. ¿Potser perquè per ells m'he | arriscat | , perquè robar és més difícil que comprar? Una parada més amunt em vaig a | Josep. Demà cercaré el diccionari d'argot i Villon. Per avui no em vull | arriscar | més, tot i sentir la temptació del risc. No he sortit pas amb la intenció | perquè hi trobes massa gust. Reeixir és un estímul, una excitació a | arriscar | -te més, com en el joc, que voldries jugar sempre més fort. És una | en cambi de las bonas festas. Y á tot aixó 'l dia dels Reys, si m' | arriscaba | algun any á posar las sabatetas al balcó, anantmen despues al llit plena | 'L tot per tot ab aixó aném á jugarnos. Ton. Qui no | arrisca | ... Roch. Re, ni un mot. Ton. Aquesta nit... | un estat de semiembriaguesa, deixava de ser l'amo de les meves accions, m' | arriscava | (ho recordes?) a claudicar i qui sap si a sotmetre'm. A partir | No hauria d'amagar-se, ni suportar la duresa del seu rostre a taula, ni | arriscar | -se als seus mals tractes... Les veus tornaven. La de la seva mare, sí, era |
|