Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no abellia d'	arriscar	-se a tibantors passatgeres. Aquestes consideracions a part, Bel·lerofon,
tibi finem di dederint nec Babylonios temptaris numeros, o qui no s'	arrisca	no pisca, xaró, malló, o qualsevol altra importuna bestiesa per
era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia	arriscar	sense perill els meus atots i que trumfaria el joc d'aquest fatu
ens sembla nou de trinca, a defensar-se o a atacar. De qui o qui? No	arrisquem	cap hipòtesi. És jove, i el dibuixant no l'ha mutilada. Ens en felicitem,
Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a	arriscar	-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però
amb un límit infranquejable: el del sentit comú. Cap doctrinari no s'	arriscaria	a condemnar la "tècnica" en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè
doctrinari no s'arriscaria a condemnar la "tècnica" en bloc. I no s'hi	arriscaria	, en part, perquè es troba obligat a reconèixer que, en última instància,
del vocable "indignació" —jo no entenc gaire en etimologies, però m'	arrisco	a suposar-ho així— contenen una engruna de reveladora evidència. La
Ningú, si no és un monstruós pervertit en matèria d'eternitat, no s'	arriscarà	a "esperar" per a ell mateix les llòbregues incomoditats d'un
de trets. —N'han descobert un... —Avança la cara sobre el clot—. Caldrà	arriscar	-se —diu—. Algú hi deu haver caigut i s'ha fet mal. —Baixo jo
ells n'hi hagi de brètols, semblen tots persones plenes de virtut, fins m'	arriscaria	a dir de santedat. Ahir al vespre, en un restaurant anomenat
que té les aparences de platja inofensiva, però no us en fieu i no us	arrisqueu	a abandonar les espardenyes, perquè els ganivets, els hams i les trampes
aquest cos musculat, aplomat i perfecte de l'infant Jesús de Rafael. I m'	arriscaria	a dir que els ulls d'Henri projecten una llum excepcional, una gràcia de
verí i sense malícia a la vista, i l'accepta fins a identificar-s'hi, m'	arriscaria	a dir-li que s'ha tornat boig o que un drama molt dur l'obliga a
Ja comprendràs que per vosaltres, que us conec de quatre dies, no	arriscaré	ni un pam de la meva tranquil·litat... Adam. Ai, aquest fill!
El mal és que són bona gent i a menysprear-los no m'	arrisco	, ni hi guanyaria res. Si els privo de consistència
idea d'aquesta fidelitat se li convertí en una idea odiosa; Frederic va	arriscar	-se a aventures d'una tarda que no el poguessin comprometre ni li
ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del tot, Rosa Trènor podia	arriscar	-se, als volts dels seus quaranta anys, a fer un paper de dama en les
Naturalment que Frederic no era capaç de negar la seva signatura ni d'	arriscar	-se a les conseqüències de la manca de pagament. Però si això li semblava
presentava en aquelles ocasions una quantitat discreta de moneda, i l'	arriscava	en les postures, fent aquella ganyota groguenca pròpia de les persones
les guerres, es pot dir que es va acabar aquella passió política que feia	arriscar	fins la pell, i només es mantenia una esbravada ferocitat anacrònica,
unes dents molt blanques, un dia que "la senyoreta de can Pujol" s'	arriscà	massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de sal. Conxa
però aquella nit Bobby, com a reacció de les grolleries que s'havia	arriscat	a dir Frederic contra la vídua Xuclà, veia la seva mare com una santa. I,
de rialles i de sospirs, i perquè la "jazz" destarotés els que,	arriscant	-se a ballar, encara tinguessin la pretensió de no abandonar el diàleg.
no patís pel que jo li faig, si no tingués un gran interès, no s'hauria	arriscat	a aquesta escena. És clar, a les dones se les ha de tractar així!" I amb
una autèntica senyora de Barcelona, o una respectable burgesa, no s'havia	arriscat	a fer, anys abans, sense exposar-se a un gran escàndol i a una
i les dents de la dansarina, lluny dels admiradors literaris, fins s'	arriscaven	amb un sandwich de filet o amb una ració de pasta italiana. De totes les
. —Per a mi, al senyor Tomàs, van donar-li alguna beguda a Barcelona —s'	arrisca	a suposar la Ventura, tot regant una planta minúscula amb un porronet de
del passeig; la roureda, els prats nets i lluminosos. La neboda pobra s'	arrisca	a abocar-se poc o molt, com si no en sabés, amb les dues cortines de
es comportava amb una independència d'actituds que Teresa no hauria gosat	arriscar	. A ella, sols li restava l'enveja eixorca. Laura, enamorada, podia seure
Les converses, estilitzades, reduïdes a monosíl·labs, no els permetien d'	arriscar	-se a un tema tan perillós que hauria pogut provocar l'explosió abans de
violent de desig per la possessió de la dona; i en el seu cor es promet d'	arriscar	qualsevol aventura per aconseguir aquella possessió. A la fi del concert
pas entretenir-se en detalls gaire subtils que ell no entendria i perquè	arrisca	de ferir la susceptibilitat de l'oncle, com a bon comarquinalenc. A més,
no és esmentada la gorgera ni altre element que protegeixi el coll, m'	arriscaria	a afirmar que, per al rei Jaume, el batut era semblant a allò que Desclot
s'enregistren "Tres parells de cuxeres de drap", podríem	arriscar	que, en algun cas, es tractava de peces internes destinades a evitar el
Molt sovint aquestes cofes hi són denominades "mareses", i m'	arriscaria	a suggerir que això vol dir que eren de cuiro: "Setze helms et vint
"un guante de malla derecho, redondo hasta la manyopla". M'	arriscaria	a suposar que ací manyopa equival a la trompa que esmenta Pere
que hem vist sobre les armes defensives del cos al segle XV i m'	arriscaré	a fixar-ne una denominació que pretén d'ésser alhora fidel a les velles
e un baçinete con un camal, segund que estonze se usava". M'	arriscaria	, doncs, a identificar el gorjal de malla amb l'alpartàs. L'alpartàs, en
on tant s'admiraven, com arreu, els arnesos de Milà. Fins i tot podríem	arriscar	la conjectura que procedís de Catalunya. Aquell Juan Bravo de Saravia que
el dibuix de la pàg. 169). Amb tota mena de salvetats podríem	arriscar	que d'aquestes llances amb puntes de diamant deriva el concepte "ferros
d'aquest arnès de junyir (elm, escut, braçal, escarsella). Podríem	arriscar	que el tacle fos un escut de junyir, tot ell de fusta però cobert amb
capaç de fer-ne d'altra. Però hi ha innombrables homes que són fets per a	arriscar	-se, i no poden. Han hagut de renunciar al risc volgut, del qual se senten
que m'han costat diners? No ho entenc. ¿Potser perquè per ells m'he	arriscat	, perquè robar és més difícil que comprar? Una parada més amunt em vaig a
Josep. Demà cercaré el diccionari d'argot i Villon. Per avui no em vull	arriscar	més, tot i sentir la temptació del risc. No he sortit pas amb la intenció
perquè hi trobes massa gust. Reeixir és un estímul, una excitació a	arriscar	-te més, com en el joc, que voldries jugar sempre més fort. És una
en cambi de las bonas festas. Y á tot aixó 'l dia dels Reys, si m'	arriscaba	algun any á posar las sabatetas al balcó, anantmen despues al llit plena
'L tot per tot ab aixó aném á jugarnos. Ton. Qui no	arrisca	... Roch. Re, ni un mot. Ton. Aquesta nit...
un estat de semiembriaguesa, deixava de ser l'amo de les meves accions, m'	arriscava	(ho recordes?) a claudicar i qui sap si a sotmetre'm. A partir
No hauria d'amagar-se, ni suportar la duresa del seu rostre a taula, ni	arriscar	-se als seus mals tractes... Les veus tornaven. La de la seva mare, sí, era

Pàgina 1 (de 30)

50 següents