Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llanes femenines, amb una dúctil passió d'orquídia, s'	arrissen	lentes i persuasives, es retallen i es cusen, s'insinuen
no per tu, quan se l'endugui un últim pàl·lid vent s'	arrissarà	convulsa per l'adéu, i et deixarà el record d'un fred caduc. Sé
i es perden enllà la mar i un oratjol fi els	arrissa	que els acaba de fer clars. Són uns camins sense
si m'agradava vendre dolços i li vaig dir que molt, sí senyora, sobretot	arrissar	les puntes del cordill amb un refilet d'estisores, i que només esperava
no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que	arrissa	i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que
arenes ardents. Al matí, la mar flairava a síndria; a migdia, fumejava, s'	arrissava	formant lleus ondulacions com pits molt tendres de noia amb prou feines
damunt els palets frescos. S'havia girat una brisa lleugera, la mar s'	arrissava	, dues gavines es deixaren anar sobre les ones i començaren a gronxar-se,
creure normal una soca que un cocodril. L'aigua relliscava poc a poc,	arrissant	-se damunt l'objecte, clavat al fang i immòbil. El caçador Usubi davallà
de tocador, enfarfegat de tisores, jocs d'agulles i ferrets per a	arrissar	els cabells, pinces de fer-se les celles, pots de pomades, capsetes de
de l'església de Porqueres. Els arbres es dibuixen sobre l'aigua blanca,	arrissada	per una mica de ventet. A primer terme hi ha unes herbes aquàtiques. Al
petulància. A la matinada, a l'hora que els vents són fins i les aigües s'	arrissen	, teniu la il·lusió de sentir, a l'oratge, l'olor de la fusta tendra i de
és tot! Borrango, quina paciència! Fins sos dos rengles de botafions per	arrissar	sa pollacra, sa mestra i sa mitjana. I tots es embons i es dos obencs i
la tauleta de marbre, al costat d'uns molls, i em va dir que, després,	arrissaríem	les perruques. Vora els molls i de la planxa hi havia un manyoquet de
Feia un aire bla. Venia amb la frescor de les terres en remull i	arrissava	les aigües en un clapoteig incessant contra els cordons. La ribera era un
Hellissen. —Doncs revolta't! Schrafalls. —Ara mateix!	Arrissa	'm el bigoti i dona'm un coll més baix! [(Rebotent el monocle per terra.)
minva fins desaparèixer en avançar el dia. No aixeca mar, que solament	arrissa	, i la seva força no sol ésser molt gran. Per aquest motiu, en alguns
grava pops i flora marina, amb les superfícies ondulades de l'aigua	arrissada	pel vent, els espiralats dibuixats pels remolins, els aigua-barreigs i
arrels de les plantes normals; aquestes no penetren en el sòl, però s'	arrissen	com si tinguessin el desig de no entrar-hi. Els planters es desenrotllen,
Miss B., per anar a la seva primera lliçó de ball, ha pres un bany, s'ha	arrissat	els cabells i s'ha posat un vestit excepcional. El curs passat em va
de la llum. Blavegen els dolls d'aigua, potents, rajant tothora; el vent	arrissa	la superfície del llac. Lluen les carns, brunes o blanques, regalimants
que un tal Totusaus tenia a la plaça del Rei. Vaig fer-me pentinar i	arrissar	el cap. (La minyona féu l'últim moviment de dubitació i després,
el públic es trencava. L'adolescència es deixava el bigoti i se'l feia	arrissar	, com els personatges de De Maupassant. Aquests bigotis, seriosos i
les vaques i els vedells, el bestiar de llana, els porcs, que sembla que	arrissen	i ondulen l'aire, amb els seus romflets. A part de l'aviram, i dels
Un ventet suau movia les fulles dels arbres, gronxava les canyes i	arrissava	l'aigua, blava i rosa de posta, del rec. L'asfalt de la carretera era tou
mirava el riu. El vent brunzia per entre els ferros del pont alt,	arrissava	l'aigua, li feia voleiar les faldilles, jugava amb els brins d'herba.
dreta podien admirar la blavor majestuosa de la Mediterrània que el vent	arrissa	dolçament. Sebastià digué: "Beneïda calma; desmaiadora aroma la
de pots i flascons i l'arsenal de tisores, pintes, esclaridors, ferros d'	arrissar	i altres atuells. No faltava quasi mai la gàbia amb el canari, la
L'aspecte de la fibra a cop d'ull és el d'un tub greixós amb tendència a	arrissar	-se, més o menys ondulat, de color blanc, gris, marró, o fosc, aspre
les copes dels salzes i els pollancs mogudes pel mateix oretjol que	arrissava	les aigües del Ribagorça i del Turia i que dialogava amorosament amb sa
del matí la mar no es movia, per bé que més tard s'aixecà un garbí que l'	arrissà	bastant. Amb tot, la visibilitat submarina prometia ésser bona. Després
hi solen haver llocs arriscats. Ans bé la terra es mostra tranquil·lament	arrissada	per molts bancals: on el garrofer i l'olivera emplenen un espai germà de
rallar amb ningú. M'asseia a coberta, o em quedava al llit, quan la mar	arrissava	les aigües i les ones perdien el seny. Tenia molt de temps i començava a
nacre. El cel, durant tot aquell dia, ens va parèixer nostre. Les aigües	arrissaven	la pell i es brufaven d'una sabonera intensament blanca. Els ulls ens
Els miratges arribaven a semblar llacs transparents i blavosos; fins s'	arrissaven	"a les vores" com si hi hagués una platja, i la sorra del desert fos la
Arrissador Richarte III. Producte especial i únic amb el qual s'	arrissa	el cabell sense retorts ni foc. Al mateix temps neteja la caspa, evita la
per veure d'acabar. En sec mes besties s'esgarrufen, el pèl	arrissen	, veig que bufen, i veig que, tot plegat, l'esglai i el tremolor
pedra perillosa. Si procures defugir la positura rígida i t'ondules i t'	arrisses	com fa l'aigua en el riu, mai no toparàs amb cap pedra. Les sílfides i
de figueres de pala, pluja de llàgrimes de vells alfaquins damunt la mar	arrissada	pel mestral, després d'haver sigut trets a punta d'espasa de les seues
el podem ni veure. Tan sigilosament que res no muda i el vent	arrissa	els blats i omple la tarda de múltiples certeses.
amb la mà dreta i, amb l'esquerra, que també era pairal, s'	arrissava	els pèls molt fadrins, que feien de mata sense llentiscla a la
èlectron, s'alçarien a tall d'àmfora i una aura	arrissaria	ona per ona, infantant Afrodita les escumes. Potser de Prometeu
que de vegades algú m'endú. Quan se l'endugui un últim pàl·lid vent s'	arrissarà	convulsa per l'adéu, i et deixarà el record d'un fred caduc. Ho sé jo, que
que parla.)] Som a una petita platja on el vent de garbí entra de ple, i	arrissa	el mar i neteja l'aire i enlaira el cel. I brunyeix tota cosa que troba
seguit de Xu Fu, el barber, que porta a la mà uns pesants molls d'	arrissar	.] Xu. Ja t'adobaré, jo! Venir a molestar els meus clients amb
com el barber Xu Fu donava un cop molt fort a l'aiguader amb els molls d'	arrissar	. Ho sabia, vostè? Xui. Jo només sé que la meva cosina no hi era,
fins al més negre. L'us de la Tintura "Victoria" permet	arrissar	el cabell i emplear pomades i olis aromatitzats. Victoria.
la ribera amb llur verda cabellera de Nereides que	arrissava	l'embatol del fresc corrent. Enfront l'illot resplendia del
jove al vell, i el vell al jove! Aquesta us plau? Potser és massa llisa? l'	arrissarem	de rulls una miqueta. [(Posant-li la perruca).] Ja sé que avui és
s'ajunta, puix ja el rovell se menja les espigues i s'	arrissa	en els camps el card estèril; les messes moren; creix la
àrids: aleshores les altes formenteres qui fluctuen s'	arrissen	d'aquell buf, i l'alt fullatge de la boscúria dóna un so

Pàgina 1 (de 2)

50 següents