×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrissar |
Freqüència total: 98 |
CTILC1 |
llanes femenines, amb una dúctil passió d'orquídia, s' | arrissen | lentes i persuasives, es retallen i es cusen, s'insinuen | no per tu, quan se l'endugui un últim pàl·lid vent s' | arrissarà | convulsa per l'adéu, i et deixarà el record d'un fred caduc. Sé | i es perden enllà la mar i un oratjol fi els | arrissa | que els acaba de fer clars. Són uns camins sense | si m'agradava vendre dolços i li vaig dir que molt, sí senyora, sobretot | arrissar | les puntes del cordill amb un refilet d'estisores, i que només esperava | no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que | arrissa | i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que | arenes ardents. Al matí, la mar flairava a síndria; a migdia, fumejava, s' | arrissava | formant lleus ondulacions com pits molt tendres de noia amb prou feines | damunt els palets frescos. S'havia girat una brisa lleugera, la mar s' | arrissava | , dues gavines es deixaren anar sobre les ones i començaren a gronxar-se, | creure normal una soca que un cocodril. L'aigua relliscava poc a poc, | arrissant | -se damunt l'objecte, clavat al fang i immòbil. El caçador Usubi davallà | de tocador, enfarfegat de tisores, jocs d'agulles i ferrets per a | arrissar | els cabells, pinces de fer-se les celles, pots de pomades, capsetes de | de l'església de Porqueres. Els arbres es dibuixen sobre l'aigua blanca, | arrissada | per una mica de ventet. A primer terme hi ha unes herbes aquàtiques. Al | petulància. A la matinada, a l'hora que els vents són fins i les aigües s' | arrissen | , teniu la il·lusió de sentir, a l'oratge, l'olor de la fusta tendra i de | és tot! Borrango, quina paciència! Fins sos dos rengles de botafions per | arrissar | sa pollacra, sa mestra i sa mitjana. I tots es embons i es dos obencs i | la tauleta de marbre, al costat d'uns molls, i em va dir que, després, | arrissaríem | les perruques. Vora els molls i de la planxa hi havia un manyoquet de | Feia un aire bla. Venia amb la frescor de les terres en remull i | arrissava | les aigües en un clapoteig incessant contra els cordons. La ribera era un | Hellissen. —Doncs revolta't! Schrafalls. —Ara mateix! | Arrissa | 'm el bigoti i dona'm un coll més baix! [(Rebotent el monocle per terra.) | minva fins desaparèixer en avançar el dia. No aixeca mar, que solament | arrissa | , i la seva força no sol ésser molt gran. Per aquest motiu, en alguns | grava pops i flora marina, amb les superfícies ondulades de l'aigua | arrissada | pel vent, els espiralats dibuixats pels remolins, els aigua-barreigs i | arrels de les plantes normals; aquestes no penetren en el sòl, però s' | arrissen | com si tinguessin el desig de no entrar-hi. Els planters es desenrotllen, | Miss B., per anar a la seva primera lliçó de ball, ha pres un bany, s'ha | arrissat | els cabells i s'ha posat un vestit excepcional. El curs passat em va | de la llum. Blavegen els dolls d'aigua, potents, rajant tothora; el vent | arrissa | la superfície del llac. Lluen les carns, brunes o blanques, regalimants | que un tal Totusaus tenia a la plaça del Rei. Vaig fer-me pentinar i | arrissar | el cap. (La minyona féu l'últim moviment de dubitació i després, | el públic es trencava. L'adolescència es deixava el bigoti i se'l feia | arrissar | , com els personatges de De Maupassant. Aquests bigotis, seriosos i | les vaques i els vedells, el bestiar de llana, els porcs, que sembla que | arrissen | i ondulen l'aire, amb els seus romflets. A part de l'aviram, i dels | Un ventet suau movia les fulles dels arbres, gronxava les canyes i | arrissava | l'aigua, blava i rosa de posta, del rec. L'asfalt de la carretera era tou | mirava el riu. El vent brunzia per entre els ferros del pont alt, | arrissava | l'aigua, li feia voleiar les faldilles, jugava amb els brins d'herba. | dreta podien admirar la blavor majestuosa de la Mediterrània que el vent | arrissa | dolçament. Sebastià digué: "Beneïda calma; desmaiadora aroma la | de pots i flascons i l'arsenal de tisores, pintes, esclaridors, ferros d' | arrissar | i altres atuells. No faltava quasi mai la gàbia amb el canari, la | L'aspecte de la fibra a cop d'ull és el d'un tub greixós amb tendència a | arrissar | -se, més o menys ondulat, de color blanc, gris, marró, o fosc, aspre | les copes dels salzes i els pollancs mogudes pel mateix oretjol que | arrissava | les aigües del Ribagorça i del Turia i que dialogava amorosament amb sa | del matí la mar no es movia, per bé que més tard s'aixecà un garbí que l' | arrissà | bastant. Amb tot, la visibilitat submarina prometia ésser bona. Després | hi solen haver llocs arriscats. Ans bé la terra es mostra tranquil·lament | arrissada | per molts bancals: on el garrofer i l'olivera emplenen un espai germà de | rallar amb ningú. M'asseia a coberta, o em quedava al llit, quan la mar | arrissava | les aigües i les ones perdien el seny. Tenia molt de temps i començava a | nacre. El cel, durant tot aquell dia, ens va parèixer nostre. Les aigües | arrissaven | la pell i es brufaven d'una sabonera intensament blanca. Els ulls ens | Els miratges arribaven a semblar llacs transparents i blavosos; fins s' | arrissaven | "a les vores" com si hi hagués una platja, i la sorra del desert fos la | Arrissador Richarte III. Producte especial i únic amb el qual s' | arrissa | el cabell sense retorts ni foc. Al mateix temps neteja la caspa, evita la | per veure d'acabar. En sec mes besties s'esgarrufen, el pèl | arrissen | , veig que bufen, i veig que, tot plegat, l'esglai i el tremolor | pedra perillosa. Si procures defugir la positura rígida i t'ondules i t' | arrisses | com fa l'aigua en el riu, mai no toparàs amb cap pedra. Les sílfides i | de figueres de pala, pluja de llàgrimes de vells alfaquins damunt la mar | arrissada | pel mestral, després d'haver sigut trets a punta d'espasa de les seues | el podem ni veure. Tan sigilosament que res no muda i el vent | arrissa | els blats i omple la tarda de múltiples certeses. | amb la mà dreta i, amb l'esquerra, que també era pairal, s' | arrissava | els pèls molt fadrins, que feien de mata sense llentiscla a la | èlectron, s'alçarien a tall d'àmfora i una aura | arrissaria | ona per ona, infantant Afrodita les escumes. Potser de Prometeu | que de vegades algú m'endú. Quan se l'endugui un últim pàl·lid vent s' | arrissarà | convulsa per l'adéu, i et deixarà el record d'un fred caduc. Ho sé jo, que | que parla.)] Som a una petita platja on el vent de garbí entra de ple, i | arrissa | el mar i neteja l'aire i enlaira el cel. I brunyeix tota cosa que troba | seguit de Xu Fu, el barber, que porta a la mà uns pesants molls d' | arrissar | .] Xu. Ja t'adobaré, jo! Venir a molestar els meus clients amb | com el barber Xu Fu donava un cop molt fort a l'aiguader amb els molls d' | arrissar | . Ho sabia, vostè? Xui. Jo només sé que la meva cosina no hi era, | fins al més negre. L'us de la Tintura "Victoria" permet | arrissar | el cabell i emplear pomades i olis aromatitzats. Victoria. | la ribera amb llur verda cabellera de Nereides que | arrissava | l'embatol del fresc corrent. Enfront l'illot resplendia del | jove al vell, i el vell al jove! Aquesta us plau? Potser és massa llisa? l' | arrissarem | de rulls una miqueta. [(Posant-li la perruca).] Ja sé que avui és | s'ajunta, puix ja el rovell se menja les espigues i s' | arrissa | en els camps el card estèril; les messes moren; creix la | àrids: aleshores les altes formenteres qui fluctuen s' | arrissen | d'aquell buf, i l'alt fullatge de la boscúria dóna un so |
|