Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va deixar que	arrodonís	la modesta creació poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la
un aplec pastoral, bíblic. Saborós vi negre i ametlles torrades han	arrodonit	el berenar. En tornar, era ben fosc, però amb celístia. Érem un grup
La mestressa s'incorpora una mica, li palpa la carn blanca i tibada que s'	arrodoneix	cap als mugrons, llargs i molt vermells. —Sí —diu, i es gira cap a ell
collars de tiaré i frangipan i els cenyidors verds de fulla de cocoter	arrodonien	la indumentària. Les dones duien a més a més les tiares de tapa i
li deixaven molt d'any de sobres. Prou va provar d'	arrodonir	les entrades. Va pensar fins de nits. De lluny, va
La frase de la vida té aleshores cada vegada un més gran sentit, es va	arrodonint	i completant sense acabar-se mai. L'altra manera de viure, que sembla
el que ha començat, a donar els darrers tocs a qualsevol empresa, a	arrodonir	i a polir àdhuc el menys visible als ulls dels qui contemplaran el
clàssic, si entenem provisòriament per clàssic l'afany de perfeccionar, d'	arrodonir	, d'acabar una obra. Aquesta qualitat es revela especialment en aquelles
paraules agres, i el casquet i la bufanda de don Tomàs acabaven d'	arrodonir	-li el quadro disgustat de la presència del seu home; en aquell cavaller
perfectament explicades i perfectament aprovades. Conxa va acabar d'	arrodonir	els conceptes en silenci. La cosa no l'esborronava gens; li semblava
a saber... —contestà Emili Borràs. Tenien una mica de set, i per acabar d'	arrodonir	la nit entraren a "Villa Rosa". Aquella època, "Villa Rosa" passava
els detalls de la seva manera de produir-se, només servien per acabar d'	arrodonir	el concepte tenebrós. A Maria Lluïsa, enlloc de sentir repulsió, li entrà
ni de com els va semblar que Napoleó feia trampes. Però jo ho	arrodonia	amb una idea que suposava un meravellós sentit de la justícia: estava
del despullament de qualsevol anècdota, i perquè la perfecció tècnica hi	arrodoneix	un reeiximent que és, diríem, insuperable. Però, quan ve l'hora de copsar
—França, cert, però potser encara més Anglaterra, Suècia, Alemanya— s'ha	arrodonit	totalment l'equiparació entre la dona i l'home en tot el que fa
despatxar una medecineta, manipular l'espàtula, pesar amb escrúpol,	arrodonir	una píndola. L'apotecari estava content de mi. Adoptà amb mi l'actitud
Un casc tofut i negre li ornava gallardament la testa, que se li	arrodonia	en una mata pesant i sensual damunt el clatell. Era tota fortitud i
murs de vegetació s'entreveuen els grassos conreus, i per damunt d'ells s'	arrodoneixen	les copes de les moreres de Mireia i Vicenç. Sí, és el paisatge somniat
flonjo d'herbei. Enllà, de sota, s'estenia la vall, amb el riu; el cel s'	arrodonia	amplament al damunt; la llum era nova, distinta de la del Roine. Quelcom
els sentiments. Rectificarem l'error. L'afecte prevaldrà finalment.	Arrodonirem	el teu viatge!... M'has pres la dona, no és això? ¿Vaig fer una mala
activa ""cooperació moral""! Un cablegrama del cosí d'Amèrica hauria	arrodonit	el quadro!" "Mònica, no et pots queixar de mi! Josep, tu tampoc
a banda i banda, li prestava una severa i delicada arrogància. S'havia	arrodonit	de formes i en canvi semblava més esvelta, més àgil, amb una nova vida
t'ha refrescat les mans una argila manyaga, i has	arrodonit	poals ont l'aigua que s'amaga, com la llet en la teta és d'un
vola á la figuera. La guatlla pensa al blat humit, ont s'	arrodonía	, grasseta. Ara ja la verema és feta, i s'apropa el
feia rodar el calçat entre les mans, l'examinava i després escurçava,	arrodonia	, cosia i empegava, triava puntes dins la calaixera i, tap-tap, picava de
el vesper dins un pot verd posat damunt d'una llosa. Les vespes han	arrodonit	una veritable capital vespera, com una rosa de color grisenc, i aquesta
llegir —si encara no l'ha llegida— /Notícia de Catalunya\, per	arrodonir	i assaonar les observacions que li oferiré. I les hi oferiré, no pas amb
i de l'estudi que en fa n'ha de treure les regles que han de servir per a	arrodonir	-la i amb la cara que's veu explicar la que no es veu, i és tanta la
abans que als amics és una cosa santa i bona. I si volem acabar d'	arrodonir	el quadre de la visió que tenia del fet moral no hem de fer més que dir
I abans de les notes finals que volem donar sobre En Ramon Llull per a	arrodonir	la figura, perquè ja que l'hem començada l'hem d'acabar i que no tenen
tingut més per filosop que per poeta fins al segle XVI i per a	arrodonir	el quadre de la literatura catalana, que és de soca i arrel filosòfica,
graus successius la sensació, la percepció i la intel·ligència i per a	arrodonir	el quadre, parlant de la constitució de l'Univers que és plè d'estrelles,
i acciona abans de desenterrar els fonaments que la aguanten, i per a	arrodonir	el que diem, podríem acabar dient que si Roma acciona, perquè és la terra
com Gautier (mestre impecable de les Belles Lletres), Flaubert (	arrodonint	les seves frases a Croisset), Valéry (de bon matí, a la cambra) o Gide (
pallers i xiprers per guaites i per minarets i cria palets an els rierals	arrodonits	pel jòc de les aigües que baixen jogant d'allí on sia; racer de pau i
d'un modo excessiu ni haver-me malmès l'intel·lecte; havia sapigut	arrodonir	-me. Tenia quaranta dos anys i es pot dir que res em mancava per a ésser
i utillatges no sempre indispensables i a vegades una mica puerils, i que	arrodoneix	després amb narracions sabudament imaginàries. Més enllà, el caçador
en el primer film. Caldrien innombrables aclariments i precisions per a	arrodonir	tots aquests comentaris. Però en aquestes pàgines només intento d'indicar
i ni tan sols —si tècnicament no fa falta— per allisar una paret o per	arrodonir	una aresta. L'home aspira a fer, en tot allò que fa, alguna cosa que
bé quines menes de coses eren les que el públic esperava, i que havia d'	arrodonir	amb la imaginació la veritat —la relativa veritat— que encara hi podia
reals que prenen aspectes inversemblants o que resulten massa ben	arrodonits	, solem dir que "semblen trets d'una novel·la", o que allò "només passa
i de veure on el porten, i no pas per expressar res, ni per	arrodonir	res que l'artista tingués preconcebut. Per molt que una temptativa així
importants centres d'intercanvi. Amb el temps, la funció econòmica es va	arrodonint	i el seu radi s'amplia. En el segle III abans de Jesucrist el
en aquest segle l'agricultura atravessava un període de benestar. I per	arrodonir	el quadre, en un altre aspecte hi ha el testimoni de Joan Botero, a la
formes s'havíen omplert, sense treure-li rès de sa natural esbeltesa. A l'	arrodonir	-se un xic més l'òval de sa cara, havía alcançat una major perfecció; de
ésser escrit i resolt tot alhora. Però la segona quarteta, en la qual vol	arrodonir	la imatge dominant en la primera, no té la mateixa llum, apagada ja en el
del qui els aclaparava amb la magnitud del seu cas i s'entreté ara a	arrodonir	el negoci de la compra de cases a Berlín o a Viena i en la importació
en Joan parlés més sovint. Per l'estil que una fumera munta de terra i va	arrodonint	-se en l'aire, volten aquests pensaments i la segueixen pel pis. L'Agneta
amb l'ai al cor, avencem amb pena, vers l'Est. A cada estació	arrodonim	el nostre retard, que ja són set hores, ja són vuit, ja són deu. Havíem d'
Només hauria faltat, com en les corridas de toros, que, per	arrodonir	-ho, haguessin fet l'arrastre... Tota la pandilla del Club, si al

Pàgina 1 (de 14)

50 següents