Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

temps: més que no pas queixa i zel, allò que hi ha és	arrogància	—arrogància de vencedor o de vençut, tant hi fa. Alguns escrits de
més que no pas queixa i zel, allò que hi ha és arrogància —	arrogància	de vencedor o de vençut, tant hi fa. Alguns escrits de Quevedo contra els
força de resistència al corrent històric, empedreïts en llur tibant	arrogància	, en la seguretat de llurs prejudicis. Aquests sempre trobaren un aliat en
evita que es perdi per una confiança excessiva en ella mateixa; elimina l'	arrogància	i la supèrbia. Però aquesta ironia que supera la crisi i alhora la
d'haver aconseguit una mesura inaudita i per fi adequada a la seua	arrogància	. Ésser home, per a ell, era una cosa, no diré còmoda, però sí noble.
interior l'ajuda a preservar l'aspecte exterior del seu cos. Però en l'	arrogància	simulada del pit cada dia es fan més visibles menudes venes de blavor
convalescent. S'anirà refent de mica en mica. Reprendrà la seva natural	arrogància	, la seva instintiva seducció, aquella gràcia..." L'assaltà la idea que
pentinats simplement a banda i banda, li prestava una severa i delicada	arrogància	. S'havia arrodonit de formes i en canvi semblava més esvelta, més àgil,
colors foscos que et disminuïen, vestits que dissimulaven la persistent	arrogància	del teu pit, pentinats que posaven de relleu els primers cabells blancs
eren aspectes de la joventut d'ella, gestos d'impaciència, moviments d'	arrogància	, aparents actituds de submissió que un fulgureig de l'esguard desmentia,
la impecable i aplomada ratlla dels pantalons que li encomanava	arrogància	i esveltesa. El que hi havia al fons del mirall, Cosme ho reservaria per
Però tampoc no és massa clara. Ja d'entrada, la ratxa de revoltes i d'	arrogàncies	abraça sectors "menys que joves": gairebé infantils. Ni tan sols la
mer enfrontament classista. Arrossegaven més solatges, i molt violents:	arrogàncies	racials, ferocitats nacionalistes, mitologies militars, ressentiments
o de barberia; més rarament, ens trobem davant alguna meritòria	arrogància	estètica o ideològica, de certa consistència; no poques vegades, en
Tanmateix, no deixarà d'haver-hi una amena granissada de comentaris i d'	arrogàncies	, i mal senyal seria si no s'esdevingués així. Al cap i a la fi, el fenomen
. Però la constatació no obliga massa. I, de més a més, put a càtedra, a	arrogància	patriotarda, a naftalina: a deliberacions conservadores, en suma.
basi en memòries bèl·liques i es disposi a sustentar una forma o altra d'	arrogància	militar en últim terme. "Burgès" —ciutadà— en la seva font, el
sempre que un valencià se sent "desbordat" per qualsevol presumpta	arrogància	provinent de Castella o del Principat. Com més "provincià" és un
existia, no nego que ho admeto de bon grat i, si no ha de semblar massa	arrogància	, fins diria que queda plenament demostrat. Però que un cop hem mort
del poble, els castiga severament, i se'n queixa després al rei amb	arrogància	noble i altiva. No és la monografia calderoniana l'única aportació que
al príncep. Però per conseqüencia d'una indefinible terror que l'orada	arrogancia	de la disfreça havía inspirada a tot l'aplec, no es trobà ningú que li
seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema guardadors d'	arrogàncies	abdominals, ni el castellà barroer d'alguna dama, ni els paperots que hi
amb el puny clos, la col·locava damunt dels ronyons; aixecava el cap amb	arrogància	, i deia: —/Voto a cien mil bombas\! Aleshores el subjecte gras i
les espigues cap al cel. Jo no sé si heu vist espectacle de més noble	arrogància	: al crit del majoral l'eugassada salta furiosament damunt de les garbes i
no fan cap dany a la divinitat, així mateix tot allò que la protèrvia, l'	arrogància	, la supèrbia, fan contra el savi són temptatives inútils. "Però fóra
que eximeix el savi d'injúria. No per això es sostreu res a la vostra	arrogància	ni a les vostres arrapadores cobejances, ni a la cega temeritat de la
dir un mot, visiblement preocupada, però portant el seu fill de la mà amb	arrogància	. I jo, què us diré? —escandalitzeu-vos si voleu— hauria volgut ésser
amb seguretat per a enriquir-lo. I no voldria que això es jutgés dit amb	arrogància	. Perquè la ciència filosòfica, la concedeixo a molts d'altres, però el
voler, hem de fugir amb tot l'esforç de la supèrbia, del desdeny i l'	arrogància	. Car talment com l'adversitat, suportar sense moderació la prosperitat és
dit, Boi —afegí. Boi Delit havia pronunciat aquestes paraules sense cap	arrogància	; amb una senzillesa que les feia més indiscutibles que si les hagués dit
morir penjat a la forca. —Bé caldrà que ho digui, doncs —féu en Bau, sense	arrogància	. —Jo sé que ell és innocent, i cal que així ho faci saber a tothom. La
va mirar per la finestra, la seva muller, a cavall de l'euga, amb tota l'	arrogància	de pubilla ofesa, havia arribat al collet i es fonia de la seva vista.
ininterrompudament la mirada, una mica impertinent i arrogant —amb l'	arrogància	que tenen tots els guenyos— sobre el cos de la senyoreta Pastoraes. L'ull
amor amb Tallafer no fóra perfecte, fins que ell no fos mundat d'aquella	arrogància	; i esperava la batalla suprema, amb el rosec al cor amb què el paladí
deturà el braç d'Abuí, aixecat per ferir sense remei. Heus-la aquí l'	arrogància	, la supèrbia de Tallafer! Heus-la aquí l'eura arrapada que s'engelosia
pau. Ara, només bastava un somriure lleu d'Alina per a acalar les rares	arrogàncies	de Tallafer. Amb tot, ni àdhuc passats molts anys, la reina Alina no el
ells. No paren d'anar fent volar el penyal de Sísif, d'anar ordint, amb l'	arrogància	habitual, infinitat de lleis que tant se'ls en dóna a què es refereixen,
analitzi amb les argúcies profanes dels pagans, se'ls defineixi amb tanta	arrogància	, s'embruti la majestat divina de la teologia amb unes opinions tan banals
ni la terra: creuen que és una exigència de l'art. Llavors s'acreixen en	arrogància	teològica i ens van omplint de títols pomposos les orelles: doctors
Aguilar abandona —més que res potser, per respecte a l'amistat— amb una	arrogància	cyranesca. Camps es fa l'amo del terreny amb una petulància
de la sala guanyant, se'ls coneix en la cara i desenrotllen una certa	arrogància	displicent. Si surten perdent, sembla que els han clavat una pallissa
mesura que més m'hi atansava, i amb un sentit de deixar més i més enllà l'	arrogància	i la falsesa. Aquell temps de juny era deliciós. El cel era tot blau, les
prodigioses execucions. Totes les dames terreny abonat per a la seva	arrogància	. Fou la mare, doncs, qui, amb dues filles il·legítimes, hagué d'afrontar,
i al punt ens vénen a la memòria les expressions tan típiques i plenes d'	arrogància	d'Auziàs March. També és característic d'Auziàs, després de fer una
les adverances ortodoxes que hem postulat al lector. Entrant-hi, sense	arrogància	però sense massa tímid pudor, podríem dir ja que en López-Picó la poesia,
Còrsega, la qual... en breu pensem fer". Com veiem el to, no és d'una	arrogància	extraordinària, ni sembla el d'un senyor que s'adreça a un tributari...
ocasions i ell allí estava ab la panera en la mà. Allí estava plantat, ab	arrogància	, de manera pareguda com quan formava en lo seu Regiment de Figueres,
el seu marit de vegades es perdia per massa humilitat i altres per massa	arrogància	. I no el perdia de vista, el mateix que una discreta mainadera
preferits de la seva filla, visitava l'aligot. Li plaïa d'admirar la seva	arrogància	heràldica, alaplegat, impàvid, el noble pit enfora, les urpes incrustades
com t'enfarfolles, agosarat entrevistador", em dic en veu baixa. La meva	arrogància	, estil Taras Bulba nordamericanitzat, és com ciri que gotegi amb

Pàgina 1 (de 9)

50 següents