Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de doldre forçosament una mica? I em plou sobre mullat en presentar-se'm,	arrogant	i amo, al cap de deu anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com
"El casal és buit d'amics i ple de la gent que mata", comprovava l'	arrogant	matrona, amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos,
de costa ferma, és clar—, ben poc solidari certament, però tan envanit i	arrogant	com qualsevol altre patriotisme. Em sembla que, al capdavall, hi tenim
el 18 de juliol. Dilluns la Generalitat començà radiant notes	arrogants	, però dimarts ja tot eren súpliques. 8 maig. Diu que hi
Entrada, pati d'honor i salons aparatosos. També la senyora fou	arrogant	, poderosa. La senyora que ara, petita, fràgil i arrugada, reposa darrera
de virtuosos ni d'inhàbils; no és dansa d'audaços ni de tímids; no és d'	arrogants	ni d'humils. No vol solitud, sinó independència. No vol col·lectivitat,
apassionat, fantàstic, i ara es trobava asseguda davant d'un home d'	arrogant	bigoti, coll emmidonat, armilla de fantasia, perla a la corbata, que era
invicte—, que triomfar de mi tens per més fàcil, oh	arrogant	! i amb les teves amenaces vols treure'm? El combat —Mal,
de la masculinitat: l'home es disfressa, es passeja pel carrer en actitud	arrogant	, satisfeta, en alguns casos, marcial i reptadora, i la dona no té més
falsa grandesa? ¿què en queda de tanta altiva actitud, de tanta paraula	arrogant	, de tanta apoteosi i focs de bengala? Tot vent i remor esvanida, flama
ràbia i tanta enveja. El profeta imposà silenci novament i cridà, amb veu	arrogant	, plena d'imperi, ja segur de la victòria: "—I ara vaig a dir-vos
en Melrosada pensava: —Potser sí! potser sí!— I volia quedar una mica	arrogant	, i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un poc, i
en Melrosada havia fet en el seu vestit, en el pentinat, en un cert aire	arrogant	que es donava: en Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però
fent molt soroll amb les espueles i el sabre que portava arrastrant, un	arrogant	sargento de cavallería de la guardia civil. Al veure que entrava decidit,
pansit... no, no canvià gaire. Ella, sí. Ella no era aquella "Fragata"	arrogant	, riallera; la "Fragata" de les festes, vestida de flors i de sedes. Tot
o un Àtal asiàtic saludat per ell el passa de llarg en silenci i amb cara	arrogant	. Bé sap que la condició d'aquest no és pas gens més envejable que la
poc o molt, tant per la latitud de la sureda com per la silueta	arrogant	i estatuària d'Innocenci, somreia amb satisfacció. Potser també Carme i
Car negligir l'opinió que de si mateix tingui cadascú, és no sols d'	arrogant	, ans també de corromput del tot. Però en el compte que cal fer dels homes
vista amunt i avall del cos de Maria. De l'ull bo, en sortia una mirada	arrogant	i provocativa. L'altre ull, la qualitat del qual es veia, per contrast,
tornat a passejar ininterrompudament la mirada, una mica impertinent i	arrogant	—amb l'arrogància que tenen tots els guenyos— sobre el cos de la
amb el dit al senyor Pastoraes i s'inicià la marxa. Al davant, la dona,	arrogant	i provocativa, remenant les anques. Portocarrero que havia recaigut en el
davant d'ells era la lluentor i la dringadissa dels guerrers, freds i	arrogants	, i mirant-se la savialla de reüll, ells que tenien aliança d'hostatgia
enamorada d'un home que li havia robat el cor; un home fatal, un	arrogant	capità de cuirassers que ella conegué en un sarau al Ministeri de
fins i tot els superava. Ara, per donar versemblança a una afirmació tan	arrogant	que podia ofendre els interlocutors, es cobreix amb el mantell de la
en comptes de convèncer-los per mitjà de la discussió. Un ancià sever, i	arrogant	com escau a un teòleg, respongué amb gran vehemència que la llei
i, aquesta ordre, no et ve pas de nou: la repeteixen amb la mateixa	arrogant	insolència d'aquell vespre que uns guàrdies empenyien
tal de seguir el seu curs. Al costat de l'aigua es dreçava un avet, sol,	arrogant	, valent, un arbre de més de vint-i-cinc metres d'alçària, dret com una
És que això són coses per als nois. —Ah!... —exclama el noi, una mica	arrogant	,— ¿És que potser no fa home, això de socórrer? L'home havia callat. Els
part, Arnau se'ns presenta en tota la seva plenitud de vida i de bellesa.	Arrogant	i segur, visita Adelaisa, que davant de la seva passió oposa una imatge
l'article sobre Nietzsche i de les cartes que esmentàvem. Arnau és bell i	arrogant	i el seu pas fa basarda perquè res ni ningú no poden deturar-lo. Adelaisa
en igualtat de condicions: Jofre i Arnau. Arnau Bofill, aquell mossàs,	arrogant	de posat insolent que, ahir al vespre, provocà tan viu esclat
amb la figura de l'heroi al bell cim d'una columna molt alta i en actitud	arrogant	—que no li permet de mirar què trepitja—, el cap enrera, el braç dret
de crossa a l'estiu, capa madrilenya a l'hivern, pipa anglesa i aspecte	arrogant	i cavallerívol sempre. Però un dolor atroç, fulminant, que li repetia
altres quatre més grans eren també d'allò més vistoses, ben plantades,	arrogants	, d'una estampa fina i airosa, amb unes pells talment de seda... Tan
ens deixà com si veiéssim visions, i el jovenet de primera comunió fou un	arrogant	plançonet d'home, ben digne fill dels seus progenitors. Setze... divuit,
muntat a cavall, cobert de pells, davant d'un paisatge nevat, en un posat	arrogant	i trist. L'altre representava don Carles VII, el pretendent absolutista.
comarca: era anomenada la Rossa de Ripoll i era una dona bella, esvelta i	arrogant	. El general Savalls i el brigadier Huguet Puget m'ensenya un retrat fet a
em semblà sempre un boig. Era un home d'una gran presència física, bell,	arrogant	, elegant, un gran tipus. La figura de don Emili Junoy és inseparable, en
i al final de l'àpat va allargar-me un paquet que contenia una corbata	arrogant	. Sí, ja sé que el qualificatiu causa estupor, però em vaig passar
fins a les costes africanes. Els temps feliços en què la nostra parla	arrogant	féu estremir les ruïnes de la sagrada Acròpoli atenesa, els jorns
es topà a soles amb el Príncep Cruel, que li barrava el pas amb un aire	arrogant	, gairebé triomfant. Segurament devia haver begut, ell que era covard com
"no menjaven civada, sino pinyons pelats"; vehicles que guiaven cotxers	arrogants	i cerimoniosos amb lliureia de color blau marí, marró o cafè amb llet,
que en la casa de Barcelona n'hi havia cinc, separades per pilastres	arrogants	. El cos central era ornamentat per uns relleus al·legòrics, en ambdós
casa rònega que abans feia companyia a la vella torre que encara es manté	arrogant	, en la part que resta, darrera del palau. Veritablement, l'accés a la
de Pedralbes, "Can Carabassa", en el terme d'Horta, que ostenta una	arrogant	façana amb columnes i front clàssics, propietat actualment del músic
s'embadalia amb la que podríem qualificar d'estàtua, ben proporcionada,	arrogant	, de bona mida i amb moviment que era l'adequada representació plàstica de
a les cases que venien flors artificials. Trompetejaven els noms	arrogants	, altisonants, de "El Cid", "Al León español" i "Al Profeta" —còpia,
uns feien l'elogi de la seva veu i els altres de la seva figura esvelta i	arrogant	, com la d'una Valquíria, perquè aquesta artista era alta i massissa; però
d'un dragó alat japonés que sosté una gran làmpara, la qual es manifesta	arrogant	des del seu lloc, a la cantonada de la Rambla, tot enyorant el temps en
un "present de boda", ja la tenim casada amb un ciutadà, potser no tan	arrogant	com el fadrí Castellarnau, però sens dubte amb una visió molt més

Pàgina 1 (de 8)

50 següents