Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per arribar a la llunyana terra de promissió. Deien que el vell Callís,	arromangant	-se el pantalon o la màniga, hauria pogut mostrar les cicatrius testimonis
ala. Però, en un i altre cas, el somriure que li relluu en els ulls i li	arromanga	un caire de la boca, no deixa de dir-me clarament, sense paraules: "—no
de les oliveres carregades de fruit, tan lluminoses que quan l'oreig n'	arromanga	el fullatge sembla que cremi un llantió en el revés de cada fulla. Blau
del Municipi, no era com una mena de peixera on només calia que un hom s'	arromangués	una mica per tenir en un cluc peix al cove? Allò sí que era peix... I en
sabre no admet rèplica. Qui paga, més ben dit, qui pega mana! L'Aureli s'	arromanga	una màniga: una cicatriu semblant a una trenyella li baixa colze avall
grossa que deixa el seu lloc; se'n va i es planta davant de l'altra bo i	arromangant	-se les mànigues encara més. —Digues-m'ho ara! —li fa. La dona
passava en bicicleta tapada fins als ulls. Per sota el caftà, un xic	arromangat	pel vent, apareixia la cama nua i fina, calçada de babutxes. El Busbir Un
i us hauria arrabassat sota el seu braç esquerre, i amb el dret hauria	arromangat	la brusa per a treure's un trempaplomes de la butxaca de l'armilla, i
un fet esdevingut. Abans m'havia semblat que quan podria, al capdavall,	arromangar	-me les mànigues i entrar a la forja com a aprenent de Joe, m'hauria
una ploma de la safata com qui tria en una caixa de grosses eines, i	arromangant	-se les mànigues com si hagués de brandar una barra de ferro o bé un mall
Molt malament. Talleu! [(El director rebot la trompa per terra i s'	arromanga	més les mànegues.)] Director. —Ara toca a vostè, Schrafalls.
escampant la vista en totes direccions, per a que lo conegueren. I	arromangant	-se un poc la bocamànega de la samarra i sostenint lo paner en l'esquerra,
de jornals i de "vano"! La veritat és que el pobre Sidoro li tocava	arromangar	-se molts dies i agarrar l'aixada i apencar de ferm ab la "taona". Ell se
el castigat, i se la menjà amb la vista. El nasset arromangat semblà	arromangar	-se una miqueta més, els llavis molsuts s'entreobriren amb una ganyoteta
a un costat del llit; desenganxant el llençol de sota per una banda, se l'	arromanga	bé cap al costat del malalt posant-hi allí la part cargolada del nou
o subjectats per aparells de fractura, el llençol brut de sota s'	arromanga	pels peus del pacient fins a les anques posant-hi en el seu lloc el nou,
aquí passen cada any els guanyadors del premi Pulitzer. Com vós, com vós,	arromangant	-se els pantalons per travessar el fanguisser". Al fons, darrera la
aguantés bastant bé la beguda. Portava una americana blanca quasi neta i,	arromangant	-se els pantalons fins a mig turmell, anava repartint per la platja
el bot en la reduída plageta, sense tindrer la precaució de lligarlo.	Arromangats	els pantalóns fins ahon el gròs de les cuixes consentía, les espardenyes
la revolució industrial en l'interior de si mateixa, i que així que s'	arromanga	l'smoking ensenya la punta de la faixa. Un observador atent i
del ritual establert al concili de Trento— l'escolanet tenia cura d'	arromangar	la casulla del capellà, quan aquest s'inclinava tot recollit cap
la fertilitat posseïen uns temples plens de sacerdotesses disposades a	arromangar	-se pròdigament els hàbits uns dies determinats, i a practicar amb els
Hauria hagut de destapar l'ampolla a la cuina. ¿I què, si esquitxava? S'	arromangà	les mànigues com pogué. L'ampolla de xampany era fresca. La nit, tota de
bon carretó de la seva propietat i parlava en to doctoral. Entrà al pati	arromangat	, lluint una camisa de la millor classe; i mentre se rentava dins un
al torrent. Després de les grans plujes, prop de l'hivern, les aigües s'	arromanguen	i corren de pressa dins el llit de pedra. Més enllà del poble, prop de
el fuet i, mirant-lo mentre reia, el féu xiular tallant l'aire. Després s'	arromangà	molt a poc a poc les mànigues de la kazabaika. Ell mormolava: —Admirable
cap al poblat indígena de quatre grapes. La Monique li va cridar que s'	arromangués	el bubú nou, si no el volia estripar. El negre ho va fer, bon tros
Paül, tot espolsant-se, s'acostava a la porxada del Comptoir. S'	arromangava	l'hàbit blanc i somreia: —¡Ja sóc aquí! ¡Tot ha anat bé! Els ulls
Lligueu el mitjó al voltant de la coroneta damunt dels cabells i	arromangueu	aquests sobre el mitjó, en forma d'ensaïmada. També els cabells dels
trena de cada una i cargoleu-les al voltant de les bases corresponents.	Arromangueu	les puntes cap a l'interior del centre i fixeu-les amb una agulla. Banys
anys. La nostra empenta ha començat Els miracles, els fan, els països,	arromangant	-se les mànigues i posant mans a l'obra. La productivitat aconseguida per
casa, hi ha aquí una sabor del poblet llunyà. Els diumenges, Francisca s'	arromanga	i dins la cuina fa llepolies menorquines. I és així com els dies de
—No t'entenc —va fer en Roc tornant-se a abaixar les mànigues que s'havia	arromangat	en pensar que es tractava de fer força. —Sí. És popular, aquest tricicle.
. ¿Que no? I aquesta ferida que tinc a la cuixa ¿què vol dir? Es va	arromangar	un camal dels pantalons i ens va ensenyar una cicatriu vermella a
Camàlic de l'ideal, carreteja la veritat nua. S'	arromanga	per la tasca. És a punt de caure en basca i en un
Estrelles! Sóc jo i només jo la Gran Isis! Ningú m'ha	arromangat	el vel, penseu sols en els meus oasis... Si us diu el meu Aire
, recula, torna a agafar les coses)] E· —El marrà! bestiota! [(S'	arromanga	els pantalons)] M'ha fet malbé! P· —Ja us he dit que els
—Ensenya'm la cama. E· —¿Quina? V· —Totes dues.	Arromanga	't els pantalons. [(Estragó, a peu coix, estira la cama cap a Vladimir, i
i està a punt de caure. Vladimir agafa la cama. Estragó es tambaleja)]	Arromanga	't els pantalons. E· [(dubtant).] —No puc. [(Vladimir li arromanga
Arromanga't els pantalons. E· [(dubtant).] —No puc. [(Vladimir li	arromanga	els pantalons, mira la cama, la deixa anar. Estragó està a punt de
encontre. Dret al centre del grup, esperava que callessin. Aleshores,	arromangant	-me lentament una mànega de la camisa i acostant el braç nu al capitost de
I ara, si us plau, passarem comptes! Tenim pressa! [Jenny fa acció d'	arromangar	-se les mànigues i les seves companyes la imiten, amenaçadores. Entra
a mà alçada. Ens destaparem el braç esquerre només fins al colze. Au, va,	arromangueu	-vos les túniques i poseu-vos prest les sandàlies lacònies tal com vèieu
pates del llit en una corda. [(A Llorens)] Llor· Una vegá que m'	arromangat	... Pep· [(A Llorens)] Y a vore si s' han acabat els entropesóns!
senyó Toni, qu'al mateix temps que feya cátedra teòrica s'havía vestit, s'	arromangá	ses mánegues de sa levita coló de plom y se posá ses uyeres de plata, que
[En asó es tira Cuansevól damunt de Visanteta, me l'agarra del moño, li	arromanga	el tafanari, y li arrima unes cuantes dotsenes de sopapos en les galtes
y póc á póc, entre dimes y diretes, fent com qui es calfaba al fóc, s'há	arromangat	les faldetes; y al ensendre yo un sigarro li ha vist entre l'ansisám una
viva, —exclamava;— axò es el peix més hermós de la mar!" Tal vegada s'	arromangava	las faldillas, posántselas entortolligadas al entrecuix y, ara seguint á
serrades, fins que li mancà la respiració. Deixà caure la faldilla, i l'	arromangà	una miqueta, des de la cintura, perquè curtegés i isqueren les puntes del
ve l'amo se'l respecta... La Júlia plorava, entre singlots. Havia oblidat	arromangar	-se la faldilla i el brial es xopava a terra. La Glòria li amanyagava els

Pàgina 1 (de 3)

50 següents