×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrosar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
i dolça, contant-li quines eren les angúnies i quimeres que li | arrosaven | el cor de tanta malenconia. El petit ocell digué: —Ai, beneit, que has | les tenebres de l'esdevenidor, i un gran plor li xarbotà dels ulls, | arrosant | generosament la cara tendra del seu infant. El follet, que, mentrestant, | ones dilatades. El cigne aixecà el seu cap, i els esquitxos de l'aigua | arrosaren | la seva esquena i el seu pit com a flames blaves. L'auba anà difonent la | Després de tot a l'home, destinat al govern de les coses, calia | arrosar | -lo amb un poc més que una micarella de raó; per això Júpiter, a fi de | a voltes de llurs mals a voltes donant-los esperances de beneficis, i | arrosant | -los alguna vegada amb una mica de mel de plaer, els assisteixo enmig de | de les ballarugues, y els branquillons encara florits dels romanins li | arrossavan | les faldilles, espolsantli al demunt els crestallets de gebre que'ls | en el dit vessant nord, que es troba banyat per una humitat constant i | arrosat | per pluges abundoses, la caiguda de les quals i els corrents d'aigua que | vint anys quan els seus pares, qui havien mort, li deixaren els camps | arrosats | i fecundats per la copiosa irrigació del Nil. Els pagans deien que eren | i la Mare de Déu és allà, allà mateix, entre les oliveres de Getsemaní, | arrosant | la terra amb les llàgrimes corredemptores que li resten, en un | un alabastró de pomada i col·locant-se darrera Ell, a sos peus, començà d' | arrosar | -li els peus amb llàgrimes, i eixugar-los-hi amb els cabells del seu cap, | esborra aquell altre bes assassí, i Ell et perdonarà; que la seva sang t' | arrosi | , i encara que el teu pecat fos d'un roig escarlata, esdevindràs tot blanc | sobre tot, el seu Institut de Missioners, que perdé totes les cases i fou | arrosat | amb la sang d'un màrtir. A les lletres dels amics que li comunicaven | Però aquesta no és la nostra realitat: l'Esperit sant, que suaument | arrosa | les nostres eixuteses, que és comparat a riuades d'aigua viva en el | per sempre segura dels déus: ni vents la sotraguen ni mai no l' | arrosa | pluja, ni neu s'hi atansa, sinó que s'hi estén sempre un aire | que tinc dintre el pit. Allí vaig romandre set anys sencers, | arrosant | amb mes llàgrimes els vestits immortals que va donar-me | mai d'ell mateix fugirà! II La cara dolça | arrosada | per dos grans ulls plens de llum com una flor | el misteri d'aquesta nit immensa i sanglotant; vull | arrosar | mon cor amb tot son plant, naufragar en l'onatge del psalteri. | llostreja, el sol prest va a sortir, i la rosada del matí ja | arrosa | les roses mig descloses del jardí. Contra l'oblit mon pit va | en tot l' Egipte. En aqueixes planes sense fi, abrasades pe 'l sol ò | arrosades | pe 'l Nil, llaurades per lo brúfol ò escombrades pe 'l terrible Simoun, | de tasques en la nit glaçada se fan més bé, o quan l'Aurora | arrosa | la terra de sol fresc i de rou tendre: millor de nit | Jesús qui 'l dona?" Al sortir lo sol cada jorn l' | arrosa | , son canteronet fent de regadora. Rosada | sota la neu matexa'l sol les posa y'l ventijol fresquívol les | arrosa | al peu dels esbarcers. Amigues dels pastors y la | oncle, 'ls esperons li posa, fent una creu en son genoll, que | arrosa | ab una encesa llágrima; l' espasa empunya aprés, que | la vall delitosa de Seturia; quant ab son bes primer l' alba la | arrosa | sembla l' áurea conquilla en que flayrosa del mar | mitj perles y mitj gel, de tots ab les escumes lo Rosselló s' | arrosa | ; aixís sos raigs escampa l' estrella més hermosa per | mes abans d' enterrar sa testa rossa que besades de goja han | arrosat | , l'abat-bisbe mostrántloslo ab la croça: —Tot, | adeu, desert de Galamús; també de tes arbredes, que | arrosan | aygues fredes, me trauhen los deixebles de Jesús! | romandre-hi set anys continus, sempre les robes amb el meu plor | arrosant | , immortals, que va dar-me Calipso. Mes quan per fi començava el | font reclosa! al mitg d'un espadat, la teva gràcia | arrosa | l'ondulació d'un prat. Ets un tresor tancat: | Pobra viuda que lamentas l'ausencia de ton marit, | arrosant | ab dolls de llágrimes les plantes del Crucifix, exes | hermós faxat. Aprés que ab la tempesta sanguinosa lo Gólgota s' | arrosa | , un Cor badarse com un lliri ha vist; d' aygua y de | la roda de safir del firmament, que la nit ab ses llágrimes | arrosa | com lliri blau al cim de Fontargent! ¡Que n'es d'armoniosa sa | i posant-se darrera, als peus d'ell, plorant, amb llàgrimes començà d' | arrosar | -li els peus, i amb els cabells del seu cap els eixugava, i els hi besava, | la teva casa, no m'has donat aigua per als peus; i ella amb llàgrimes ha | arrosat | els meus peus, i amb els seus cabells els ha eixugat. No m'has donat el | bé prou els solcs oberts la sang han engolit, sang que ha | arrosat | la terra d'on havia sorgit. Trezena m'obeeix. De Creta els rics | com a Platja d'Aro. Així, l'any passat es van dedicar els ingressos de l' | arrosada | popular a les víctimes del tsunami del sud-est asiàtic que va tenir lloc |
|