Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i dolça, contant-li quines eren les angúnies i quimeres que li	arrosaven	el cor de tanta malenconia. El petit ocell digué: —Ai, beneit, que has
les tenebres de l'esdevenidor, i un gran plor li xarbotà dels ulls,	arrosant	generosament la cara tendra del seu infant. El follet, que, mentrestant,
ones dilatades. El cigne aixecà el seu cap, i els esquitxos de l'aigua	arrosaren	la seva esquena i el seu pit com a flames blaves. L'auba anà difonent la
Després de tot a l'home, destinat al govern de les coses, calia	arrosar	-lo amb un poc més que una micarella de raó; per això Júpiter, a fi de
a voltes de llurs mals a voltes donant-los esperances de beneficis, i	arrosant	-los alguna vegada amb una mica de mel de plaer, els assisteixo enmig de
de les ballarugues, y els branquillons encara florits dels romanins li	arrossavan	les faldilles, espolsantli al demunt els crestallets de gebre que'ls
en el dit vessant nord, que es troba banyat per una humitat constant i	arrosat	per pluges abundoses, la caiguda de les quals i els corrents d'aigua que
vint anys quan els seus pares, qui havien mort, li deixaren els camps	arrosats	i fecundats per la copiosa irrigació del Nil. Els pagans deien que eren
i la Mare de Déu és allà, allà mateix, entre les oliveres de Getsemaní,	arrosant	la terra amb les llàgrimes corredemptores que li resten, en un
un alabastró de pomada i col·locant-se darrera Ell, a sos peus, començà d'	arrosar	-li els peus amb llàgrimes, i eixugar-los-hi amb els cabells del seu cap,
esborra aquell altre bes assassí, i Ell et perdonarà; que la seva sang t'	arrosi	, i encara que el teu pecat fos d'un roig escarlata, esdevindràs tot blanc
sobre tot, el seu Institut de Missioners, que perdé totes les cases i fou	arrosat	amb la sang d'un màrtir. A les lletres dels amics que li comunicaven
Però aquesta no és la nostra realitat: l'Esperit sant, que suaument	arrosa	les nostres eixuteses, que és comparat a riuades d'aigua viva en el
per sempre segura dels déus: ni vents la sotraguen ni mai no l'	arrosa	pluja, ni neu s'hi atansa, sinó que s'hi estén sempre un aire
que tinc dintre el pit. Allí vaig romandre set anys sencers,	arrosant	amb mes llàgrimes els vestits immortals que va donar-me
mai d'ell mateix fugirà! II La cara dolça	arrosada	per dos grans ulls plens de llum com una flor
el misteri d'aquesta nit immensa i sanglotant; vull	arrosar	mon cor amb tot son plant, naufragar en l'onatge del psalteri.
llostreja, el sol prest va a sortir, i la rosada del matí ja	arrosa	les roses mig descloses del jardí. Contra l'oblit mon pit va
en tot l' Egipte. En aqueixes planes sense fi, abrasades pe 'l sol ò	arrosades	pe 'l Nil, llaurades per lo brúfol ò escombrades pe 'l terrible Simoun,
de tasques en la nit glaçada se fan més bé, o quan l'Aurora	arrosa	la terra de sol fresc i de rou tendre: millor de nit
Jesús qui 'l dona?" Al sortir lo sol cada jorn l'	arrosa	, son canteronet fent de regadora. Rosada
sota la neu matexa'l sol les posa y'l ventijol fresquívol les	arrosa	al peu dels esbarcers. Amigues dels pastors y la
oncle, 'ls esperons li posa, fent una creu en son genoll, que	arrosa	ab una encesa llágrima; l' espasa empunya aprés, que
la vall delitosa de Seturia; quant ab son bes primer l' alba la	arrosa	sembla l' áurea conquilla en que flayrosa del mar
mitj perles y mitj gel, de tots ab les escumes lo Rosselló s'	arrosa	; aixís sos raigs escampa l' estrella més hermosa per
mes abans d' enterrar sa testa rossa que besades de goja han	arrosat	, l'abat-bisbe mostrántloslo ab la croça: —Tot,
adeu, desert de Galamús; també de tes arbredes, que	arrosan	aygues fredes, me trauhen los deixebles de Jesús!
romandre-hi set anys continus, sempre les robes amb el meu plor	arrosant	, immortals, que va dar-me Calipso. Mes quan per fi començava el
font reclosa! al mitg d'un espadat, la teva gràcia	arrosa	l'ondulació d'un prat. Ets un tresor tancat:
Pobra viuda que lamentas l'ausencia de ton marit,	arrosant	ab dolls de llágrimes les plantes del Crucifix, exes
hermós faxat. Aprés que ab la tempesta sanguinosa lo Gólgota s'	arrosa	, un Cor badarse com un lliri ha vist; d' aygua y de
la roda de safir del firmament, que la nit ab ses llágrimes	arrosa	com lliri blau al cim de Fontargent! ¡Que n'es d'armoniosa sa
i posant-se darrera, als peus d'ell, plorant, amb llàgrimes començà d'	arrosar	-li els peus, i amb els cabells del seu cap els eixugava, i els hi besava,
la teva casa, no m'has donat aigua per als peus; i ella amb llàgrimes ha	arrosat	els meus peus, i amb els seus cabells els ha eixugat. No m'has donat el
bé prou els solcs oberts la sang han engolit, sang que ha	arrosat	la terra d'on havia sorgit. Trezena m'obeeix. De Creta els rics
com a Platja d'Aro. Així, l'any passat es van dedicar els ingressos de l'	arrosada	popular a les víctimes del tsunami del sud-est asiàtic que va tenir lloc