×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrossegar |
Freqüència total: 5279 |
CTILC1 |
coneixença del bé i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, | arrossegada | pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No l'aguantaré. Tots els | diverses i passa de l'una a l'altra, en un canvi constant, sense repòs, i | arrossega | amb ell la malaurada Orítia o Orithyia, que es va emportar de les ribes | Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, | arrossega | sempre amb ell l'aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment | pròpia és certament un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell | arrossega | , a perdre's en l'engolidora basarda del mar. La dona ha complert, fidel, | mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, | arrossegaran | amb barroeria els peus pel fang i per la pols, sense esguardar el | una planta que creix i s'enfila molt i amb rapidesa i que acostuma d' | arrossegar | gratuïtament una vaga connotació pejorativa. Tanmateix, els efectistes | un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase | arrossegava | amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. | després uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi | arrossegant | els peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué | per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces estranyes l' | arrossegaven | fora d'allí, el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un moment després, | les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més gros, | arrossegava | la femella. Randa aixecà la podadora i, d'un sol cop sobre les parts | s'havia deixat agafar a la xarxa de les seves paraules, i s'havia deixat | arrossegar | al món tenebrós de la seva solitud i dels seus desenganys. I ho havia fet | quedà enganxat per la faixa a la part del darrera del carro i fou | arrossegat | un bon tros de camí per l'animal esverat, fins que la faixa s'estripà. El | l'espai d'un gerro o del suport de la bugia, i, no obstant, quanta d'ombra | arrossegava | el seu entorn! En aquesta ombra hi havia latent tota la desolació de la | deixada sola a la ciutat; tot el dolor de la vida que menà després; l' | arrossegar | el seu cos malalt entre el vici i la misèria, bevent i embriagant-se per | Era pluja? Eren esquitxos del corrent? "Mare! Mare! Que les aigües ens | arrosseguen | ! No hi vagis, mare! Mareta meva, mare! No hi vagis! Tinc por!" | nit sencera, és un clam desfermat, i torna a veure Sileta. Les aigües els | arrosseguen | . Ella —Maria Àgueda— ja no lluita; de tant en tant aixeca el braç com si | se li escapà de les mans; ella avançà encara en l'obscuritat, gairebé | arrossegant | -se, i li palpà el rostre tot cridant-la. S'aixecà plena de terror, sortí | Senyor, us demano pietat!... Acudien noves dones; agafada pels braços, l' | arrossegaren | lluny d'allí. Ella pregava, es resistia. Després deixà de resistir-se i | aviat es dibuixen com tendències objectives, potents i condicionants, que | arrosseguen | en la seva marxa les decisions dels "protagonistes". Els reis, els | decisió el que fa que la "tècnica" es regiri contra nosaltres o ens | arrossegui | en una embriaguesa perniciosa. Bastarà, doncs, que afinem el nostre | encara, ben nevat. He passat un moment per La Noguera. En Rafael Maspons | arrossegava | un tronc sec. L'he trobat molt envellit, com aturat i aclaparat per una | neden en l'aigua transparent. El pont de l'Aremany ha estat | arrossegat | per la riera. El diari diu que probablement el 15 de novembre es | que obliga tothom a canviar de posicions, els altres dos cirurgians són | arrossegats | i el tendal del ginecòleg s'enfonsa per segona vegada mentre l'home | del quiròfan, alguns dels espectadors han encès lots de butxaca que | arrosseguen | el feix lluminós de rostre en rostre, de cos en cos, ara gairebé tots | seu lloc, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se'n, | arrossega | dos xicots que després se les emprenen a cops de colze per recobrar les | l'ajudant de la pala ha amuntegat al llindar de la porta, però mentre l' | arrosseguen | cap a fora encara troba veu per a anar repetint: —Assassins, assassins... | ja xops d'orins. Amb fàstic, allunya un excrement i, tot seguit, com pot, | arrossegant | -se sobre genolls i colzes, retrocedeix cap als rajols eixuts. —Què, us ha | crida el guàrdia, i ara el subjecta pels cabells. —No —diu ell. L'home l' | arrossega | cap al toll, però ell frena el moviment amb les mans, amb les cames. Des | que continua tancada; després d'una breu indecisió, salta de la pilera i, | arrossegant | tot de remolins amb el moviment de peus i cames, avança fins a terra | contra el front, de les mans de l'home que el subjecten pels cabells i l' | arrosseguen | . Un moment després es va recobrant amb la cara amorrada al toll. Però ara | braços, el ventre, les cames. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s' | arrossega | pels racons clivellats abans de desaparèixer per la reixeta del desguàs. | passa? A jutjar pels sorolls, que ara han canviat de naturalesa, la deuen | arrossegar | cap a fora, els crits semblen més alegres, hi ha fins i tot un parell de | senten veus, deuen ser el policia i la dona que discuteixen. —De pressa! | Arrossega | la noieta al seu darrera i tots dos troten cap a les escales que salten | proa enfonsada d'un vaixell amb un ull de bou desmesurat prop del qual s' | arrossega | un individu amb un cabàs. Se li atansa: —És baix, el fosser major? L'home | encendre la cigarreta ni preocupar-se de recollir els grans escampats, s' | arrossega | cap a l'ull de bou que bada una boca quimèrica i fosca. Ell espera un | Vull dir per a nosaltres. No entra en el nostre tarannà. Ens hem deixat | arrossegar | per una manera de fer que contradiu la nostra lògica, la nostra raó... | i pregunta: —Què passa? On sóc? —Ràpid! —només sap dir ell, mig | arrossegant | -les cap a la porta, una a l'extrem de cada mà. Però la dona es resisteix | Però mireu, mireu! L'allau humana avança com una riuada incontenible, | arrossegant | -ho tot al seu davant, vells i velles imprudents, mocosos que s'han | a poc a poc es queda desert de gent vàlida. Pels racons d'ombra encara s' | arrosseguen | unes quantes persones que la riuada ha estenallat contra el terra i que | haver tingut temps de recollir. I aleshores, de sobte, s'adona que no s' | arrosseguen | cap a les cases, sinó en direcció contrària, cap a la tanca de fusta que | les cames. —Serps! El xicot es desplaça de costat cap a la vora del pou, s' | arrossega | de colzes i braços sobre els rajols i a la fi es queda a terra, | l'altre i, de cara als soldats, torna—: Encadeneu-lo. Un d'ells l' | arrossega | cap als altres homes i, darrera de tot, li subjecta el braç dret amb una | es va aprimant pis endins, on cessa harmoniosament. Uns peus feixucs s' | arrosseguen | per l'interior, una mà palpa la porta amb dits sorollosos, la bada una | més de pressa, seguida del nuvolet de pols que aixequen el seu peu que s' | arrossega | i la crossa que colpeja silenciosament el terra sembrat de papers i | —Cap aquest costat —diu la dona. Tornen a giravoltar vagament, ell | arrossegant | la galleda cap al centre, fregant culs i pits que avancen al seu | porta que dóna a les escales entra un individu apressat, d'uniforme, que | arrossega | una tauleta damunt la qual es veuen un timbre de mà, un telèfon, un | replicar, es precipita cap a la dona, ensopega de pas amb una cadira que | arrossega | fins a fer-la caure a terra. —No li ho digueu! No li ho digueu! | de l'heretge Nestori, però l'exaltació de les seves opinions el va | arrossegar | també a l'error. Nestori havia sostingut que en el fill de Déu havien | i veu el cos d'ella inclinat cap a la dona, els dits que intenten d' | arrossegar | -la, clavats a les espatlles, i aleshores el braç que s'alça disparat i la | érem al camió... Espera —xiuxiueja aleshores, subjectant-lo pel braç, i l' | arrossega | cap un portal—. Sents? Uns passos. Uns passos prudents, somorts per la |
|