Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
arrosser A 56 oc.
arrosser M 44 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arrosser Freqüència total:  100 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

salzes, dels àlbers i els canyars, en un paisatge bellíssim d'hortes i arrossers, amb les muntanyes al fons. El poble quedava a un costat, en una altura,
a recollir olives a la garriga, a l'estiu a espigolar a la ribera pels arrossers. A l'hivern les plegadores s'aixecaven amb els estels i arribaven al tros
una mica més, mentre elles començaven ja la replega. Els treballs de l'arrosser eren més feixucs; requerien ja dones fetes. Amb tot, sempre es trobava un
llogava la petita per donar les garbes als plantadors. Els quadres d'arrossers s'estenien per totes bandes, coberts d'aigua i amb el fang allisat, a
Un dia, ell s'havia tallat al peu sorracant garbes, allà baix a l'arrosser, i, a l'arribada, Marina l'havia curat. Com coïa l'alcohol sobre la carn
al coll i sortia camí de les garrigues. A vegades anaven també cap a l'arrosser. Llavors, molt de matinada, amb un ventet que tallava, podia veure's ja
d'horta dintre l'enclòs d'arbres fruiters i de les sèquies, el pla de l'arrosser verdejant, el fruit del qual començava a esventrellar-se al misteriós
vells i demà a trenc d'alba partiran per amunt... I ara miren enllà dels arrossers... on comencen a fosquejar les carenes... És dissabte, i al lluny, més
el feia córrer pel camí sorrenc... Trescava pels camins i els prats i els arrossers, sense allunyar-se mai d'aquells engirs, i a manca d'amics, jugava amb
venia del camp i les masies i dels arbres immòbils sobre l'horitzó. Dels arrossers s'alçava una alenada tèbia i una aspra sentor de fang i de podrit. Les
surava sobre els camps i el rac-rejar monòton de les granotes dintre els arrossers omplia el gran silenci de la nit suau d'agost que venia clara d'estels.
enlluernava de claredat i a fora s'endevinava la gran plana deserta dels arrossers inundats de sol. Sortí. Allí dintre, al prat, el ruc pasturava
camí enllà entre la verdor. I ara esguardava la gran plana verda dels arrossers i les muntanyes tan suaus i el cel espaiós sobre la plana i la muntanya.
el tro ressonava espaventable. Un to ombrívol s'estenia sobre els arrossers, i el camp s'havia emmantellat com en una nit prematura. El cel tenia un
ratxades violentes; s'escorrien en amples onades sobre la superfície dels arrossers, commovien les parets de la barraca i es perdien sobre el cenillar en un
i del pressentiment sinistre... Callà el cenillar, s'aquietaren els arrossers, els arbres devingueren immòbils, esperant, i al lluny, del fons d'aquell
més lluny... No res; ho endevinava; una gran pluja que gitaria tots els arrossers; una mica més de despeses en la sega, però aquestes coses no tenien
plena i s'havien esborrat els cordons. L'aigua corria invisible sota dels arrossers abatuts, els desaigües baixaven tèrbols i de vora a vora, però no donaven
malecons... Va descalçar-se les espardenyes d'espart i s'endinsà per l'arrosser cercant a les palpentes el cordó sota les aigües brutes. Amb la mà
l'alba s'havia despertat més clara i més suau. Les vastes roglades dels arrossers gitats en tots sentits, es donaven amb avidesa a la carícia del sol, i
a qualsevol preu. A robar per a ell. Els que anaven a espigolar pels arrossers en les matinades fredes; els que empraven una unça a tornar-ne dues, en
El cel era clar, d'una blavor intensa i la vasta clapa daurada dels arrossers s'estenia vers tots els horitzons. S'acostava la sega i ara treballarien
descoratjat i amb ganes d'entornar-se'n per avall. Allà baix, dintre l'arrosser, o davant del solc era un home, però, aquí se sentia descentrat, com el
anades; d'aquell desviament del noi. Callava, però. S'allunyaven cap a l'arrosser. Joan va prendre el camí del desaigüe. Se separaren amb un mot gairebé
del desmai i de distreure's, però, el Rechut se n'anava a birbar l'arrosser i va deixar-lo de seguida... Tornava amb aquell pensament fixe del noi...
d'aquelles pors i d'aquelles beneiteries... Allí estava la taverna, i l'arrosser i la masovera que es deixava empaitar en absència del marit... La resta
en son pare. Va imaginar-lo tot sol, treballant dintre les hortes i els arrossers... Treballar!... No hi havia res sinó treball en la vida d'aquell home...
dels arbres, i el voleiar dels ocells i els homes que treballaven pels arrossers... Ara els nois no en feien cas i com en una revenja del passat,
A moments se n'aconsegueix distreure. Pensa en la feina... mirar l'arrosser... Anar a veure el Rechut... però la paraula torna de seguida amb més
tancats per la massa gegantina de les muntanyes, en la quietud dels arrossers que s'esplanaven per tot arreu... Després tindria ganes de treballar,
amenaçava d'arrabassar-la... Tots dos van igual. I també les hortes i els arrossers. Sembla que l'ànima de les coses que l'han acompanyat en el camí, també
les riallades i el cantar dels treballadors van anar-se apagant sobre els arrossers. Els àlbers s'alcen esquelètics entre les bromes, i els eucaliptus posen
1932 ençà, cada poble d'aquestes comarques té el seu sindicat arrosser, al qual tot productor d'arròs ha de pertànyer obligatòriament, d'acord
per primera vegada, un front únic contra les pretensions dels industrials arrossers i us permetia de tractar-los de tu a tu, aconseguint que l'arròs fos
a les restants activitats vostres, els efectes saludables dels sindicats arrossers. Cal, doncs, que tots els pagesos es trobin dins del Sindicat agrícola de
sense l'auxili dels animals, per això s'ha dit que el cultiu en les zones arrosseres pren per l'home les característiques d'una gran fàbrica. Hi ha també un
de la Comunitat de Regans del Rech del Molí de Pals i del Sindicat Arrosser de l'Empordà, entitats que essent, pot ser, les societats agrícoles
progrés que en aquests últims anys ha experimentat l'agricultura arrossera d'Italia, va declarar amb absoluta unanimitat, que, el problema més
a Italia, considero que'l comitè organisador del Congrés internacional arrosser que proximament se deu celebrar a Valencia, ha estat encertadissim al
de entrar en materia haveu de permetre'm que ja que del proxim Congrés arrosser de Valencia he parlat, senyali, per si encara es hora de remeiar-la, una
cap que fassi referencia a la modificació de l'arcaica llegislació arrossera espanyola. La R. O. de 10 de Maig de 1860 referent a la
que responsable de totes les malures que's pateixen en les comarques arrosseres; mes no tindría rahó de fer-ho; perque si paralelament a les lleis
mes no tindría rahó de fer-ho; perque si paralelament a les lleis arrosseres se dicten, com s'ha fet a Italia, les sanitaries corresponents, el conreu
irrefutable dels números. En un trevall presentat al 2n· Congrés arrosser celebrat l'any 1903 a Mortara, per el professor Grassi de
francone i ostiglia\, i produí tant fonda crisis a la producció arrossera, que'l cultiu de'l arròs va ser amenassat de mort. Per a salvar tan
en climes com el del Empordà, ahont es avui el preferit de casi tots els arrossers. Després de ser conreuat amb forsa èxit durant uns anys, el passat,
per a establir camp d'estudi, sería altament útil per a la producció arroçera, que aquets treballs d'investigació fossin cuidadosament realisats pels
Experimental de Rissicultura de Vercelli, que es la norma i guía dels arrossers del Vercellesse; perque las 38 ó 40 mil hectàreas
de pessetes, be val la pena de preocupar-se'n. No li basta al agricultor arrosser elegir amb acert la varietat que deu cultivar, es necessari que's
de ser de màxima importancia, no s'en preocupan gaire els agricultors arrossers d'Espanya. No tinc pas necessitat de ponderar, perque tots la conexen

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »