×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrossinat |
Freqüència total: 37 |
CTILC1 |
predicadors, jutges de pau. Però ¿què hi ha? Ella oblida tot seguit, l' | arrossinada | ; no recorda cap dels seus amants, es torna, et dic la veritat, una coloma | cap al poble. —Triga la truja... triga la rebregada... triga la bandera | arrossinada | ... Una papallona novella alçà el vol i va posar-se sobre els mostatxos de | seus vint anys? —Triga la truja... triga la rebregada... triga la bandera | arrossinada | ... —remugava a cada moment Zorbàs, s'apujava els mitjons albergínia, que | oncle Haralampis —li deien els pagesos—, què en vols fer d'aquesta mula | arrossinada | ?"" ""La faig servir de fàbrica de fems!"", responia el meu oncle | amb un fusell mig rovellat que té per corretja un tros de faixa, i un gos | arrossinat | que ensenya escandalosament el costellam i el rosari de l'esquena, no li | cambres de qualitat, i en vam aconseguir d'altres que eren bastant | arrossinades | , però feien el fet. Vaig pensar-me que les coses pendrien un tomb més | que no s'acaba mai. En aquell ambient hi feia un paper completament | arrossinat | . Car els lladres són una gent que roben, és cert, però, al mateix temps, | Pireneus com a Panorama. Gent d'una altra classe. Tavernes criminals i | arrossinades | . Pagesassos, traginers, contrabandistes i la Coralí —maduixa de bosc— de | cantó de la boca, dels qui no paren d'enfornar paletades de carbó a les | arrossinades | màquines que traginaven la ferramenta de can Girona a l'estació de | pinta de ser de la secreta. No res, no res. El tramvia grinyola de tan | arrossinat | , però s'empassa al nou l'avinguda d'Icària perseguit per la lluna que | de tancar-la... A vegades, abans, trobaves que el món feia cara de vell | arrossinat | ; deies: carranqueja, tus, escup, el cap li va en roda, farà un pet com | tenim una idea molt pobra de la por. I els qui, a més d'ignorants, som uns | arrossinats | , encara més pobra; perquè, ¿què ens pot venir pitjor? He fugit d'aquest | se sap què és el respecte a l'infant, ni s'han esborrat les rutines més | arrossinades | , i els procediments antipedagògics encara reprenen, com si cap d'aquells | , que, al costat d'ell, tots els de l'ofici que venien a la vila eren uns | arrossinats | ... —Com! —havia fet jo, afectant una mica de sorpresa, per fer content el | i el serví. —El que passa —continuà en Berronyo—, és que em veieu aquí | arrossinat | , pujant cada diumenge a aquest poblet; no sé què us penseu... En Joan no | Quin poble! ¿Vols saber com els veig, quan tanco els ulls? Com cavalls | arrossinats | . Alcen el cap enlaire, neguitosos: Què retruny, allà dalt? ¿Com s'entén, | 'ns ha menjat fins a deixar-nos amb la pell i els ossos. Mireu-nos: gossos | arrossinats | , famolencs, vagabunds, de pertot ens treuen a cops de peu... i ella, amb | lo cas es que están certs que aixis com quant sen ana del mon era un véll | arrocinat | y mes arrugat que la bufeta del tocino antes que jo la cumplis de recapte | ho creurá qualsevol que no pertanyi á la escola de aquell ximple, sech | arrocinat | , que corria pels pobles temps atrás trayentse lo rellotge de la butxaca, | en sortir. Travessà un llarg passadís, entre parets cítriques i bancs | arrossinats | . Durant molt de temps recordaria la comissaria per les parets de color | canonades que no funcionaven, tinyadures al vellut dels daus, estores | arrossinades | , cobrellits esllenegats. La Sílvia, el que feia, era dissimular els | de pell girada, mocadors virolats, blue-jeans sense vora i de cul | arrossinat | , armilles d'antics vestits de senyor... Els rebesnéts del senyor Esteve, | ¿No us fa pena, sent joves com sou, anar de companys amb un vell | arrocinat | com en Pep? Francesc Ell ens engresca! Constança Això | [(al peu de la porta, entre-dents, així que surt en Pep)] Vell | arrocinat | ! Pep Llunatica! Constança [(desapareixent amb el gerro | masoquisme—, exagerava més encara el posat decaigut i l'aspecte ruïnós. | Arrossinada | no sabem si pels morros de la cosina o bé perquè es delia pels pastissets | muntat ni més bé ni d'altra manera que dalt d'un cavall flac, perdut i | arrossinat | que no valia més d'una lliura amb quinze xílings; el qual, per resumir-ne | diguem que el cavall del pastor era tal qual, perquè era tan flac i | arrossinat | que hauria pogut servir de sella a la humilitat mateixa. En el | humorístiques i pertinents de la seva preferència per muntar un cavall | arrossinat | , mansoi i asmat que un de més tremp: perquè en un cavall com aquell hi | aquell cotxer, com pot dir tantes indecències seguides a aquell cavall | arrossinat | ? Que no ho veieu, mestre, que els carrers són tan terriblement estrets, | 'ns ha menjat fins a deixar-nos amb la pell i els ossos. Mireu-nos: gossos | arrossinats | , famolencs, vagabunds, de pertot ens treuen a cops de peu... i ella, amb | la que vam cantar mils de vegades. Aquesta sí que la sento estragada, | arrossinada | , fotuda, feta una merda. Oye esta canción que lleva alma, corazón y | i les llàgrimes li pujaven als ulls, però no les deixava brollar. Prou | arrossinat | se'l veia sense necessitat de plorar. Tenia la veu presa i ronca, | cremes i productes de bellesa. Era una cambra de bany nova, moderna i no | arrossinada | com la de la casa de la Cornelia. Estava asseguda a la tassa del vàter | acumulada de feia dies. Més esteses de cables pengim-penjam. Més cases | arrossinades | . Més rastres de decadència. Van fer un encàrrec formal a una interiorista | vidre, que deia: Vine. I aleshores vaig veure un cavall negre, una mica | arrossinat | , i el qui el muntava duia una romana a la mà. I vaig sentir una veu que | conceptuals esbojarrades que se li acuden tornant a casa amb el seu | arrossinat | Renault. Tres vehicles que anaven a la filada de la carretera | uns rendistes infatuats, alcaldes de barri inoperants, galants vells i | arrossinats | que galantegen una noia i petimetres afectats i gomosos, els clàssics |
|