Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

predicadors, jutges de pau. Però ¿què hi ha? Ella oblida tot seguit, l'	arrossinada	; no recorda cap dels seus amants, es torna, et dic la veritat, una coloma
cap al poble. —Triga la truja... triga la rebregada... triga la bandera	arrossinada	... Una papallona novella alçà el vol i va posar-se sobre els mostatxos de
seus vint anys? —Triga la truja... triga la rebregada... triga la bandera	arrossinada	... —remugava a cada moment Zorbàs, s'apujava els mitjons albergínia, que
oncle Haralampis —li deien els pagesos—, què en vols fer d'aquesta mula	arrossinada	?"" ""La faig servir de fàbrica de fems!"", responia el meu oncle
amb un fusell mig rovellat que té per corretja un tros de faixa, i un gos	arrossinat	que ensenya escandalosament el costellam i el rosari de l'esquena, no li
cambres de qualitat, i en vam aconseguir d'altres que eren bastant	arrossinades	, però feien el fet. Vaig pensar-me que les coses pendrien un tomb més
que no s'acaba mai. En aquell ambient hi feia un paper completament	arrossinat	. Car els lladres són una gent que roben, és cert, però, al mateix temps,
Pireneus com a Panorama. Gent d'una altra classe. Tavernes criminals i	arrossinades	. Pagesassos, traginers, contrabandistes i la Coralí —maduixa de bosc— de
cantó de la boca, dels qui no paren d'enfornar paletades de carbó a les	arrossinades	màquines que traginaven la ferramenta de can Girona a l'estació de
pinta de ser de la secreta. No res, no res. El tramvia grinyola de tan	arrossinat	, però s'empassa al nou l'avinguda d'Icària perseguit per la lluna que
de tancar-la... A vegades, abans, trobaves que el món feia cara de vell	arrossinat	; deies: carranqueja, tus, escup, el cap li va en roda, farà un pet com
tenim una idea molt pobra de la por. I els qui, a més d'ignorants, som uns	arrossinats	, encara més pobra; perquè, ¿què ens pot venir pitjor? He fugit d'aquest
se sap què és el respecte a l'infant, ni s'han esborrat les rutines més	arrossinades	, i els procediments antipedagògics encara reprenen, com si cap d'aquells
, que, al costat d'ell, tots els de l'ofici que venien a la vila eren uns	arrossinats	... —Com! —havia fet jo, afectant una mica de sorpresa, per fer content el
i el serví. —El que passa —continuà en Berronyo—, és que em veieu aquí	arrossinat	, pujant cada diumenge a aquest poblet; no sé què us penseu... En Joan no
Quin poble! ¿Vols saber com els veig, quan tanco els ulls? Com cavalls	arrossinats	. Alcen el cap enlaire, neguitosos: Què retruny, allà dalt? ¿Com s'entén,
'ns ha menjat fins a deixar-nos amb la pell i els ossos. Mireu-nos: gossos	arrossinats	, famolencs, vagabunds, de pertot ens treuen a cops de peu... i ella, amb
lo cas es que están certs que aixis com quant sen ana del mon era un véll	arrocinat	y mes arrugat que la bufeta del tocino antes que jo la cumplis de recapte
ho creurá qualsevol que no pertanyi á la escola de aquell ximple, sech	arrocinat	, que corria pels pobles temps atrás trayentse lo rellotge de la butxaca,
en sortir. Travessà un llarg passadís, entre parets cítriques i bancs	arrossinats	. Durant molt de temps recordaria la comissaria per les parets de color
canonades que no funcionaven, tinyadures al vellut dels daus, estores	arrossinades	, cobrellits esllenegats. La Sílvia, el que feia, era dissimular els
de pell girada, mocadors virolats, blue-jeans sense vora i de cul	arrossinat	, armilles d'antics vestits de senyor... Els rebesnéts del senyor Esteve,
¿No us fa pena, sent joves com sou, anar de companys amb un vell	arrocinat	com en Pep? Francesc Ell ens engresca! Constança Això
[(al peu de la porta, entre-dents, així que surt en Pep)] Vell	arrocinat	! Pep Llunatica! Constança [(desapareixent amb el gerro
masoquisme—, exagerava més encara el posat decaigut i l'aspecte ruïnós.	Arrossinada	no sabem si pels morros de la cosina o bé perquè es delia pels pastissets
muntat ni més bé ni d'altra manera que dalt d'un cavall flac, perdut i	arrossinat	que no valia més d'una lliura amb quinze xílings; el qual, per resumir-ne
diguem que el cavall del pastor era tal qual, perquè era tan flac i	arrossinat	que hauria pogut servir de sella a la humilitat mateixa. En el
humorístiques i pertinents de la seva preferència per muntar un cavall	arrossinat	, mansoi i asmat que un de més tremp: perquè en un cavall com aquell hi
aquell cotxer, com pot dir tantes indecències seguides a aquell cavall	arrossinat	? Que no ho veieu, mestre, que els carrers són tan terriblement estrets,
'ns ha menjat fins a deixar-nos amb la pell i els ossos. Mireu-nos: gossos	arrossinats	, famolencs, vagabunds, de pertot ens treuen a cops de peu... i ella, amb
la que vam cantar mils de vegades. Aquesta sí que la sento estragada,	arrossinada	, fotuda, feta una merda. Oye esta canción que lleva alma, corazón y
i les llàgrimes li pujaven als ulls, però no les deixava brollar. Prou	arrossinat	se'l veia sense necessitat de plorar. Tenia la veu presa i ronca,
cremes i productes de bellesa. Era una cambra de bany nova, moderna i no	arrossinada	com la de la casa de la Cornelia. Estava asseguda a la tassa del vàter
acumulada de feia dies. Més esteses de cables pengim-penjam. Més cases	arrossinades	. Més rastres de decadència. Van fer un encàrrec formal a una interiorista
vidre, que deia: Vine. I aleshores vaig veure un cavall negre, una mica	arrossinat	, i el qui el muntava duia una romana a la mà. I vaig sentir una veu que
conceptuals esbojarrades que se li acuden tornant a casa amb el seu	arrossinat	Renault. Tres vehicles que anaven a la filada de la carretera
uns rendistes infatuats, alcaldes de barri inoperants, galants vells i	arrossinats	que galantegen una noia i petimetres afectats i gomosos, els clàssics