Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

convertida en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé, coberta d'	arrugues	i clapes, que debades tractava de dissimular sota els adobs. Anava en
de les llargues esperes, de les angoixes infinites, en les profundes	arrugues	del rostre, li causava més pena que alegria. L'endemà ell havia parlat
que s'obre sota la pressió d'un cap blanc i d'una cara colrada, plena d'	arrugues	que semblen dansar d'una banda a l'altra quan la llum vacil·lant de la
La cara de la vella es contorsiona en un somrís que li passeja les	arrugues	des de les comissures feixugues dels llavis als lòbuls llargs i lents de
dona torna a somriure, es repenja a la porta i va relliscant mentre les	arrugues	li viatgen d'una banda a l'altra. —També em puc desmaiar —diu. Un moment
més baix. —Sort. Em desitjava sort. Però això no el tranquil·litza, car l'	arruga	del front persisteix. —I per què la necessiteu? —Potser es pensa que
americanes, a la meva joventut tan marcida però tan viva encara a cada	arruga	, a cada plec de la pell. No saps, i voldria que mai no ho sabessis, què
El noi tenia els llavis estrets tota l'estona quan no parlava i dues	arrugues	llargues entre cella i cella: de tossut. I va dir que sabia molt bé el
o a les plantes dels peus, i aquell desplaçament de maxil·lars i d'	arrugues	nasals que trenquen l'equilibri de les línies i marquen en els rostres
en els plecs dels llavis, en la barbeta una mica sortint, en les	arrugues	, en els ulls cansats i en els cabells blancs d'aquella decrèpita
de vins. Es cansava una mica; el seu abdomen, el seu cabell gris, les	arrugues	de la cara el delataven. En els jocs d'amor, amb la comercianta de vins,
—I la germana de Tomàs s'estira les mànegues per no aviciar-les amb	arrugues	. Seu davant per davant de Pere, al saló; li ha ofert uns pastissos i una
infrangible contra la qual se li esmussaran els fiblons més aguts. Tot d'	arrugues	minúscules, negroses, li frunzeixen les vores dels ulls; fa veure que es
, si sabessis!; també sóc blanca i fina; en el meu cos no hi ha ni una	arruga	enlloc. Si en Pere em veiés tota nua, amb la cara tapada, no em
naturals com és ara els vents, la llum i els colors del temps, les	arrugues	de les ones, les variacions de la ressaca, els corrents aquàtics i
peró de mosculatura flonja. Son color trencat y l' emmaranyament d'	arrugas	que li solcavan en totas direccions lo rostre mal enquadrat per una
ayrós andar, posat serio y mirada modesta. Son accentuat perfil y certa	arruga	vertical en l' entrecellas que contreya molt sovint, davan á son rostre
'l senyor Vernet, vestit d' estiu, color torrat, nou, planxat, sense una	arruga	, lo cap dret, cobert ab barret de palla, un puro á la boca y un nen á
ella, més necessitat d' aquell carteig, y per son front s' encreuhavan	arrugas	de contraposats afectes en las que 's podía tornar á llegir aquella
l' inteligencia en los ulls y en l' espayosíssim front, ja solcat d'	arrugas	per l' hábit de reflecsionar, hi llegía ella una intranquilitat
d' uns trenta cinch anys. Sa fisonomía era hermosa, per mes que algunas	arrugas	de sa cara feyan traició á son cor, puig revelaban algunas de sas
qu' altra mostra blanca, fent un interessant y armonich conjunt ab las	arrugas	de sa cara. La meva salvadora anaba molt neta y ben composta, á pesar de
he sufert!... ¡Bon Deu! ¡Me pregunta si he sufert! ¿No li diuen las	arrugas	de la meva cara y 'ls cabells blanchs del meu cap, á pesar de ser encara
amb el seu alè. Darrera els ulls miops, sota la pell usada, les	arrugues	, els cabells blancs i les taques terroses, Cosme, el de sempre, no havia
i m'agradà. Vaig mirar-me el meu nou company: tenia la cara plena d'	arrugues	, corcada, com rosegada per les borrasques i les pluges. Una altra cara,
els seus cabells grisos i arrissats gotejaven rosada. Totes les profundes	arrugues	de les galtes, del mentó i del coll li quedaren il·luminades fins al fons
asseguda al nostre costat com més anava més bella semblava i les seves	arrugues	s'esborraven. El lloro penjant davant nostre, verd i amb el pit groc,
pit mig descobert, els seus genolls separats, aflonjats pels anys, les	arrugues	del coll, els seus escarpins gastats, es cobriren d'or. La nostra vella
Es va treure del coll la cinteta, que l'escanyava, i deixà lliures les	arrugues	. Callava, somreia. Veies que el seu esperit, navegava, alegre, feliç,
en aquella església convertida en pallera. Portaven damunt de les	arrugues	del front una corona en forma de mitra, i mentre oferien els presents
Imagineu un homenet proveït d'un cap enorme, d'una cara aixafada amb mil	arrugues	, d'uns llavis gruixuts com una figa de maró mig oberta. Malgrat tot,
acord a considerar que els trets facials, particularment les celles, les	arrugues	del front, les de l'entorn dels ulls i les posicions de la boca i dels
vestit, com un cos, amb taques de nodriment, i actituds vergonyoses, amb	arrugues	, observacions, somnis, vetlles, profecies, declaracions d'amor i d'odi,
bondadosos, el seu constant somriure raconer del llavi, que endolcia les	arrugues	meditatives i voluntarioses de l'entrecella, la seva silueta alacaiguda
membres de la familia Pesta. El rei animà el seu front en innombrables	arrugues	; el vell homenic gotós bufà com un parell de manxes; la dama del llençol
ésser tants que ja anaven a parar a les fosquetats de la llegenda i les	arrugues	que gastava eren tantes i tan espesses, que no's podien seguir sense un
tan esquerdada que feia pietat de veure. An aquella botigueta es feien	arrugues	, ferides, unglades del temps i dels homes, per a tornar-les a apedaçar.
el silenci del gran mantell blanc, tan petita que hi marca només una fina	arruga	, amb els tions que flamegen a la llar i la finestra encesa en la nit, com
grisa, sorruda, atapeïda. I allà baix, tocant a la muntanya, hi ha una	arruga	més espessa i més fosca, talment una cella que la ira ha corrugat; i
de gust tot sovint si no fossin les penes, la cara solcada d'unes fines	arrugues	de poma camosa que es comença a marcir, i a cada galta una rosa que els
que duu a la memòria la flaire una mica esbravada i la pell tota plena d'	arrugues	de la poma camosa, que la mestressa posà i oblidà dintre de l'armari
i esparracats. Cels de nuvolades a regues clares, a regues fosques, com	arrugues	en el front irat d'un destí implacable. Cels que s'esqueixen de sobte com
l'enduu carregat d'anys, però net de fel el pensament i el cor sense una	arruga	. 12-I-43 Colofó I ara serà l'hora, arribat a fi de jornada i la
de totes les coses, van empetitint-se més cada dia, cedint lloc a noves	arrugues	i aclucant-se, aclucant-se, renunciant a tot ço que brilla en fora per a
si es pogués comparar amb un vaixell, diriem que ha de navegar sense una	arruga	en les veles. Les columnes són tan esbeltes, que no acaben en lo alt: se
d'anar nets, però no guarnits. Els colors massa virolats, damunt de les	arrugues	, disfrecen més que no pas adornen. I a fè que seria de planyer que Palma
tan mal an els pobres que han de passar-les, vistes d'aquí, no són més que	arrugues	a damunt d'una pell tan fina que sembla que s pugui amanyagar passant-hi
l'han vista tota i com que en cada lloc ont han estat els ha sortit una	arruga	del mapa que n duen al rostre, no s cansen mai d'explicar-vos els pobles
resplendeix de cara a la posta. El front serè, plegadís, se li clivella d'	arrugues	ingènues. Les ulleres modestes, diríeu que són muntades en filferro.
no estava ja per renyar. L'ayre fresch de la nit havía esborrat totes les	arrugues	de son front, esponjat sa barba cargoladissa y esvahit la rojor del

Pàgina 1 (de 17)

50 següents