Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
arruga F 740 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb arruga Freqüència total:  740 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

convertida en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades tractava de dissimular sota els adobs. Anava en
de les llargues esperes, de les angoixes infinites, en les profundes arrugues del rostre, li causava més pena que alegria. L'endemà ell havia parlat
que s'obre sota la pressió d'un cap blanc i d'una cara colrada, plena d'arrugues que semblen dansar d'una banda a l'altra quan la llum vacil·lant de la
La cara de la vella es contorsiona en un somrís que li passeja les arrugues des de les comissures feixugues dels llavis als lòbuls llargs i lents de
dona torna a somriure, es repenja a la porta i va relliscant mentre les arrugues li viatgen d'una banda a l'altra. —També em puc desmaiar —diu. Un moment
més baix. —Sort. Em desitjava sort. Però això no el tranquil·litza, car l'arruga del front persisteix. —I per què la necessiteu? —Potser es pensa que
americanes, a la meva joventut tan marcida però tan viva encara a cada arruga, a cada plec de la pell. No saps, i voldria que mai no ho sabessis, què
El noi tenia els llavis estrets tota l'estona quan no parlava i dues arrugues llargues entre cella i cella: de tossut. I va dir que sabia molt bé el
o a les plantes dels peus, i aquell desplaçament de maxil·lars i d'arrugues nasals que trenquen l'equilibri de les línies i marquen en els rostres
en els plecs dels llavis, en la barbeta una mica sortint, en les arrugues, en els ulls cansats i en els cabells blancs d'aquella decrèpita
de vins. Es cansava una mica; el seu abdomen, el seu cabell gris, les arrugues de la cara el delataven. En els jocs d'amor, amb la comercianta de vins,
—I la germana de Tomàs s'estira les mànegues per no aviciar-les amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló; li ha ofert uns pastissos i una
infrangible contra la qual se li esmussaran els fiblons més aguts. Tot d'arrugues minúscules, negroses, li frunzeixen les vores dels ulls; fa veure que es
, si sabessis!; també sóc blanca i fina; en el meu cos no hi ha ni una arruga enlloc. Si en Pere em veiés tota nua, amb la cara tapada, no em
naturals com és ara els vents, la llum i els colors del temps, les arrugues de les ones, les variacions de la ressaca, els corrents aquàtics i
peró de mosculatura flonja. Son color trencat y l' emmaranyament d' arrugas que li solcavan en totas direccions lo rostre mal enquadrat per una
ayrós andar, posat serio y mirada modesta. Son accentuat perfil y certa arruga vertical en l' entrecellas que contreya molt sovint, davan á son rostre
'l senyor Vernet, vestit d' estiu, color torrat, nou, planxat, sense una arruga, lo cap dret, cobert ab barret de palla, un puro á la boca y un nen á
ella, més necessitat d' aquell carteig, y per son front s' encreuhavan arrugas de contraposats afectes en las que 's podía tornar á llegir aquella
l' inteligencia en los ulls y en l' espayosíssim front, ja solcat d' arrugas per l' hábit de reflecsionar, hi llegía ella una intranquilitat
d' uns trenta cinch anys. Sa fisonomía era hermosa, per mes que algunas arrugas de sa cara feyan traició á son cor, puig revelaban algunas de sas
qu' altra mostra blanca, fent un interessant y armonich conjunt ab las arrugas de sa cara. La meva salvadora anaba molt neta y ben composta, á pesar de
he sufert!... ¡Bon Deu! ¡Me pregunta si he sufert! ¿No li diuen las arrugas de la meva cara y 'ls cabells blanchs del meu cap, á pesar de ser encara
amb el seu alè. Darrera els ulls miops, sota la pell usada, les arrugues, els cabells blancs i les taques terroses, Cosme, el de sempre, no havia
i m'agradà. Vaig mirar-me el meu nou company: tenia la cara plena d'arrugues, corcada, com rosegada per les borrasques i les pluges. Una altra cara,
els seus cabells grisos i arrissats gotejaven rosada. Totes les profundes arrugues de les galtes, del mentó i del coll li quedaren il·luminades fins al fons
asseguda al nostre costat com més anava més bella semblava i les seves arrugues s'esborraven. El lloro penjant davant nostre, verd i amb el pit groc,
pit mig descobert, els seus genolls separats, aflonjats pels anys, les arrugues del coll, els seus escarpins gastats, es cobriren d'or. La nostra vella
Es va treure del coll la cinteta, que l'escanyava, i deixà lliures les arrugues. Callava, somreia. Veies que el seu esperit, navegava, alegre, feliç,
en aquella església convertida en pallera. Portaven damunt de les arrugues del front una corona en forma de mitra, i mentre oferien els presents
Imagineu un homenet proveït d'un cap enorme, d'una cara aixafada amb mil arrugues, d'uns llavis gruixuts com una figa de maró mig oberta. Malgrat tot,
acord a considerar que els trets facials, particularment les celles, les arrugues del front, les de l'entorn dels ulls i les posicions de la boca i dels
vestit, com un cos, amb taques de nodriment, i actituds vergonyoses, amb arrugues, observacions, somnis, vetlles, profecies, declaracions d'amor i d'odi,
bondadosos, el seu constant somriure raconer del llavi, que endolcia les arrugues meditatives i voluntarioses de l'entrecella, la seva silueta alacaiguda
membres de la familia Pesta. El rei animà el seu front en innombrables arrugues; el vell homenic gotós bufà com un parell de manxes; la dama del llençol
ésser tants que ja anaven a parar a les fosquetats de la llegenda i les arrugues que gastava eren tantes i tan espesses, que no's podien seguir sense un
tan esquerdada que feia pietat de veure. An aquella botigueta es feien arrugues, ferides, unglades del temps i dels homes, per a tornar-les a apedaçar.
el silenci del gran mantell blanc, tan petita que hi marca només una fina arruga, amb els tions que flamegen a la llar i la finestra encesa en la nit, com
grisa, sorruda, atapeïda. I allà baix, tocant a la muntanya, hi ha una arruga més espessa i més fosca, talment una cella que la ira ha corrugat; i
de gust tot sovint si no fossin les penes, la cara solcada d'unes fines arrugues de poma camosa que es comença a marcir, i a cada galta una rosa que els
que duu a la memòria la flaire una mica esbravada i la pell tota plena d'arrugues de la poma camosa, que la mestressa posà i oblidà dintre de l'armari
i esparracats. Cels de nuvolades a regues clares, a regues fosques, com arrugues en el front irat d'un destí implacable. Cels que s'esqueixen de sobte com
l'enduu carregat d'anys, però net de fel el pensament i el cor sense una arruga. 12-I-43 Colofó I ara serà l'hora, arribat a fi de jornada i la
de totes les coses, van empetitint-se més cada dia, cedint lloc a noves arrugues i aclucant-se, aclucant-se, renunciant a tot ço que brilla en fora per a
si es pogués comparar amb un vaixell, diriem que ha de navegar sense una arruga en les veles. Les columnes són tan esbeltes, que no acaben en lo alt: se
d'anar nets, però no guarnits. Els colors massa virolats, damunt de les arrugues, disfrecen més que no pas adornen. I a fè que seria de planyer que Palma
tan mal an els pobres que han de passar-les, vistes d'aquí, no són més que arrugues a damunt d'una pell tan fina que sembla que s pugui amanyagar passant-hi
l'han vista tota i com que en cada lloc ont han estat els ha sortit una arruga del mapa que n duen al rostre, no s cansen mai d'explicar-vos els pobles
resplendeix de cara a la posta. El front serè, plegadís, se li clivella d'arrugues ingènues. Les ulleres modestes, diríeu que són muntades en filferro.
no estava ja per renyar. L'ayre fresch de la nit havía esborrat totes les arrugues de son front, esponjat sa barba cargoladissa y esvahit la rojor del

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »