×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arrugar |
Freqüència total: 311 |
CTILC1 |
sentits. —Em ficaré al llit, i descansaré —es deia. Però els llençols s' | arrugaven | i el llit era dolorós i la claror del nou dia el trobava amarat de suor i | ho rebenta tot, i el més negre és que no hi ha manera de renyar-lo ni d' | arrugar | -li el front, perquè té una rialla desconcertant i unes genives amb quatre | gent que encara duen el llevat obrer o l'encongiment menestral que els | arruga | l'esquena. En canvi hi ha famílies de molta tradició, tan evaporades, tan | flaca per las donas sentimentals y per las sérias, per aquellas qu' | arruguen | lo seny com un home y us reptan ab lo bras estirat com una Norma, qu' us | major forsa com pera trencar materialment lo curs de sa reflecsió. Una má | arrugá | 'l transparent del balcó d' enfront, y entre 'l vidre y la roba verda | á donya Mercé, mentres está refentse, la mort del seu fill.— La Toneta | arrugant | l' entre-cella semblá concentrarse en una idea que 's desplegava | que estripaven el sobre. Movia nerviosament les mandíbules i se li | arrugava | el front mentre llegia; al final un somriure sarcàstic li va descloure | altes com les d'un pallasso; el nas menut, que en riure se li contreia i | arrugava | . Gaspar! El seu fill gran li va fer una ganyota i un ullet intencionat, | Ens fem vells... ens hem fet vells: se'ns resseca la pell, se'ns | arruga | , ens surten tot de taques terroses a les mans, a la cara; però el senyal | de fora, el desgraciat, fa aigües, li han sortit cabells blancs, s'ha | arrugat | , s'ha encongit, les dents li cauen, i les orellotes se li han omplert de | expel·leix els versos, sembla ésser, a base d'arronsaments de celles, d' | arrugar | el front i desarrugar-lo. Inclina la còrpora endavant i procura ésser el | \. És veritat, diria jo, que la donzella —o la flor— es marceix, s' | arruga | , s'opaca, i que el rem vell brilla més que el nou. Però Rimbaud, als | ha cosa ni criatura que gosi respirar d'esporuguida davant meu, així que | arrugo | el front i estarrufo les venerables barbes blanques." "Ara, d'enlloc ni | vell. Ningú no pot certament evitar que decaiguin les forces i la pell s' | arrugui | i es refredi la sang i s'escurci la vista. Si la font de Juvència ha | de la seva bellesa; albira el temps i els anys com una cosa que solament | arruga | i enlletgeix les altres dones; oblida, si més no, que l'edat és escrita a | Troile. Si per dissort hom entra sense tenir una fesomia que li plagui, | arruga | el front i aparta la mirada; si hom l'escomet, no s'aixeca; si hom s'asseu | l'estiracordetes perquè li fes fermança de mitja unça. L'estiracordetes | arrugà | les celles i digué an en Pelifet: —Encara més diners? ¿Què n'has de fer, | de les centúries, foscos i immòbils com un cor de patriarques, els fronts | arrugats | per l'angúnia i l'ensomni, els llavis contrets per l'esforç i el dolor, | idees d'aquell foraster, sense llensarli, esporuguida y ab el seny | arrugat | per la sorpresa, alguna llambregada irrespectuosa. Es clar que després, | cos, filla meva, o sinó els homes no t'estimaran. Aleshores la donzelleta | arrugava | el front i restava callada, car observacions d'aquella mena, no sabem per | digues; parla clar. Quan la velleta va enterar-se del que es tractava | arrugà | el front i esguardà la seva filla; aquell home mai no havia dit que | pels seus deu anys: una criatura tan entenimentada que no feia sinó | arrugar | les celles i cavil·lar. A penes badava la boca, fora d'haver-nos de | un home. Vet aquí. —No sabia aquestes coses —contestà Mowgli asprament, | arrugant | les celles negres i poblades. —Quina és la Llei de la Jungla? Pega | Tabaqui, seguint de prop el teu rastre —digué el llop panteixant. Mowgli | arrugà | el front. —No em fa por Shere Khan —respongué; —però Tabaqui té moltes | que no sàpigues què fer amb els faldons: si separar-los perquè no s' | arruguin | o asseure-t'hi a sobre. Quan fas una escena amb levita he observat que | Després, una dona que trenca avellanes, amb la boca mig esdentegada, | arrugant | -se-li la cara cada pic. En anar-se'n la dona, ve un xicot | perquè jo em torni vell com ella. Ja no es mourà mai més. Vol corbar-me, | arrugar | -me, enfredorir-me, esgarriar la meva intel·ligència per laberintes | de dia en dia, i com aquelles galtes, tan amables al bes, s'esllanguien i | arrugaven | a manera de veles que es buidessin del bon oratge de la vida! Que | corpulència, altrament esporuguiria els homes. Un buf lleu de marinada | arrugava | amb suavitat la llisor cristal·lina del bassal. La fulla de pollanc | com si la llum fos molt viva i l'enlluernés. Aquest gest habitual li | arrugava | la pell en forma d'atavellat divergent a partir de la comissura exterior | -te dels seus guanys per a casar-te, estaries ben lluïda! I el seu front s' | arrugava | poc o molt. Un jorn, Innocenci li explicà una feta entendridora. Havia | les preguntes que el pirata li adreçava, i en adonar-se que el seu amic | arrugava | el front i es posava tivant com un gat a punt de botre. Erbok ja | caparrut i beneitó, tot agraït a aquella afectuosa demostració, començava | arrugant | la cara de través marcant una rialla grotesca i acabava badant una boca | Portava la cara pintada de qualsevol manera, mirava un xic guenyo i | arrugava | el front com una fera. —Passi, passi, senyora Raquel —li deia fent | francesa desparionada i amb un nasset descarat, la punta del qual se li | arruga | de fàstic cada cop que la parella dels nuvis, eixint de la penombra, | esgarrifós. Dins del tebió silenci dels seus murs malmesos, el cor se us | arruga | i us vénen ganes d'agemolir-vos en un recó, d'acotar el cap entre les | em diguis qui és que m'ha calumniat així! —No és cert? —preguntà Amfós, | arrugant | el front. —No! —cridà Claudi.— És veritat que jo em passo les nits al | algú, perquè ja se'm fan durícies a l'esquena... El pare Beringola | arrugà | el front, i com era un bon-cor, va fer-li: "Deixeu-ho | en Rajola... bèstia... amenaça. —Sí? —demanava Prats, bo i | arrugant | el front. L'altre seguia: —Sap que... s'oposa... no vol que cotitzin... | s'ho trobarà... —Oh, un dia o altre! —observà tot seguit Irene, bo i | arrugant | el front.— Ara, ara; bé hem de viure, nosaltres! —És que hi ha | Còpia de còpies, però el paper de calc es destenyeix, s'aclivella, s' | arruga | ... Jo acompanyo uns oficials; tu aniràs amb la brigada que espera al peu | voltat del brogit de les altres taules. Frigola mira el sostre del cafè, | arruga | el front i l'entrecella com si fes un esforç dolorós, dóna dues o tres | talle. La naturalesa et talle. Encara ha de nàixer el curroi que em faci | arrugar | . Els fetxes et talle. Per eixes... Escopí a terra. —Pelé, digues a la | relacionat, li fa desaparèixer tots els dubtes. Trinidad, tot | arrugant | el barret amb les mans, diu amb un aire impersonal: —Jo deia que algú | el barret i el féu girar amb les mans. Mig clogué els ulls i | arrugà | el front, fent l'esforç de pensar i tractant de convertir en paraules les | terrible. Tot planxant —com podia, car de vegades la seda gruixuda s' | arrugava | sota de la planxa— el mirava de reüll i veia que patia qui-sap-lo per | els brots també presenten taques i que després la seva escorça malalta s' | arruga | i s'esquerda; que a la tardor s'observa una nova invasió sobre els | unes taques semblants a les de les fulles; més tard l'escorça s' | arruga | i s'esquerda i adquireix un aspecte com si hagués estat cremada. | els quals estan disposats en línies circulars. El fruit malalt, que s' | arruga | i s'asseca, queda com a momificat (vegi's fotografia 15) i | en línies circulars sobre una taca morena. Més tard els fruits s' | arruguen | i queden secs i adherits a les branques: La floridura dels fruits |
|