Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentits. —Em ficaré al llit, i descansaré —es deia. Però els llençols s'	arrugaven	i el llit era dolorós i la claror del nou dia el trobava amarat de suor i
ho rebenta tot, i el més negre és que no hi ha manera de renyar-lo ni d'	arrugar	-li el front, perquè té una rialla desconcertant i unes genives amb quatre
gent que encara duen el llevat obrer o l'encongiment menestral que els	arruga	l'esquena. En canvi hi ha famílies de molta tradició, tan evaporades, tan
flaca per las donas sentimentals y per las sérias, per aquellas qu'	arruguen	lo seny com un home y us reptan ab lo bras estirat com una Norma, qu' us
major forsa com pera trencar materialment lo curs de sa reflecsió. Una má	arrugá	'l transparent del balcó d' enfront, y entre 'l vidre y la roba verda
á donya Mercé, mentres está refentse, la mort del seu fill.— La Toneta	arrugant	l' entre-cella semblá concentrarse en una idea que 's desplegava
que estripaven el sobre. Movia nerviosament les mandíbules i se li	arrugava	el front mentre llegia; al final un somriure sarcàstic li va descloure
altes com les d'un pallasso; el nas menut, que en riure se li contreia i	arrugava	. Gaspar! El seu fill gran li va fer una ganyota i un ullet intencionat,
Ens fem vells... ens hem fet vells: se'ns resseca la pell, se'ns	arruga	, ens surten tot de taques terroses a les mans, a la cara; però el senyal
de fora, el desgraciat, fa aigües, li han sortit cabells blancs, s'ha	arrugat	, s'ha encongit, les dents li cauen, i les orellotes se li han omplert de
expel·leix els versos, sembla ésser, a base d'arronsaments de celles, d'	arrugar	el front i desarrugar-lo. Inclina la còrpora endavant i procura ésser el
\. És veritat, diria jo, que la donzella —o la flor— es marceix, s'	arruga	, s'opaca, i que el rem vell brilla més que el nou. Però Rimbaud, als
ha cosa ni criatura que gosi respirar d'esporuguida davant meu, així que	arrugo	el front i estarrufo les venerables barbes blanques." "Ara, d'enlloc ni
vell. Ningú no pot certament evitar que decaiguin les forces i la pell s'	arrugui	i es refredi la sang i s'escurci la vista. Si la font de Juvència ha
de la seva bellesa; albira el temps i els anys com una cosa que solament	arruga	i enlletgeix les altres dones; oblida, si més no, que l'edat és escrita a
Troile. Si per dissort hom entra sense tenir una fesomia que li plagui,	arruga	el front i aparta la mirada; si hom l'escomet, no s'aixeca; si hom s'asseu
l'estiracordetes perquè li fes fermança de mitja unça. L'estiracordetes	arrugà	les celles i digué an en Pelifet: —Encara més diners? ¿Què n'has de fer,
de les centúries, foscos i immòbils com un cor de patriarques, els fronts	arrugats	per l'angúnia i l'ensomni, els llavis contrets per l'esforç i el dolor,
idees d'aquell foraster, sense llensarli, esporuguida y ab el seny	arrugat	per la sorpresa, alguna llambregada irrespectuosa. Es clar que després,
cos, filla meva, o sinó els homes no t'estimaran. Aleshores la donzelleta	arrugava	el front i restava callada, car observacions d'aquella mena, no sabem per
digues; parla clar. Quan la velleta va enterar-se del que es tractava	arrugà	el front i esguardà la seva filla; aquell home mai no havia dit que
pels seus deu anys: una criatura tan entenimentada que no feia sinó	arrugar	les celles i cavil·lar. A penes badava la boca, fora d'haver-nos de
un home. Vet aquí. —No sabia aquestes coses —contestà Mowgli asprament,	arrugant	les celles negres i poblades. —Quina és la Llei de la Jungla? Pega
Tabaqui, seguint de prop el teu rastre —digué el llop panteixant. Mowgli	arrugà	el front. —No em fa por Shere Khan —respongué; —però Tabaqui té moltes
que no sàpigues què fer amb els faldons: si separar-los perquè no s'	arruguin	o asseure-t'hi a sobre. Quan fas una escena amb levita he observat que
Després, una dona que trenca avellanes, amb la boca mig esdentegada,	arrugant	-se-li la cara cada pic. En anar-se'n la dona, ve un xicot
perquè jo em torni vell com ella. Ja no es mourà mai més. Vol corbar-me,	arrugar	-me, enfredorir-me, esgarriar la meva intel·ligència per laberintes
de dia en dia, i com aquelles galtes, tan amables al bes, s'esllanguien i	arrugaven	a manera de veles que es buidessin del bon oratge de la vida! Que
corpulència, altrament esporuguiria els homes. Un buf lleu de marinada	arrugava	amb suavitat la llisor cristal·lina del bassal. La fulla de pollanc
com si la llum fos molt viva i l'enlluernés. Aquest gest habitual li	arrugava	la pell en forma d'atavellat divergent a partir de la comissura exterior
-te dels seus guanys per a casar-te, estaries ben lluïda! I el seu front s'	arrugava	poc o molt. Un jorn, Innocenci li explicà una feta entendridora. Havia
les preguntes que el pirata li adreçava, i en adonar-se que el seu amic	arrugava	el front i es posava tivant com un gat a punt de botre. Erbok ja
caparrut i beneitó, tot agraït a aquella afectuosa demostració, començava	arrugant	la cara de través marcant una rialla grotesca i acabava badant una boca
Portava la cara pintada de qualsevol manera, mirava un xic guenyo i	arrugava	el front com una fera. —Passi, passi, senyora Raquel —li deia fent
francesa desparionada i amb un nasset descarat, la punta del qual se li	arruga	de fàstic cada cop que la parella dels nuvis, eixint de la penombra,
esgarrifós. Dins del tebió silenci dels seus murs malmesos, el cor se us	arruga	i us vénen ganes d'agemolir-vos en un recó, d'acotar el cap entre les
em diguis qui és que m'ha calumniat així! —No és cert? —preguntà Amfós,	arrugant	el front. —No! —cridà Claudi.— És veritat que jo em passo les nits al
algú, perquè ja se'm fan durícies a l'esquena... El pare Beringola	arrugà	el front, i com era un bon-cor, va fer-li: "Deixeu-ho
en Rajola... bèstia... amenaça. —Sí? —demanava Prats, bo i	arrugant	el front. L'altre seguia: —Sap que... s'oposa... no vol que cotitzin...
s'ho trobarà... —Oh, un dia o altre! —observà tot seguit Irene, bo i	arrugant	el front.— Ara, ara; bé hem de viure, nosaltres! —És que hi ha
Còpia de còpies, però el paper de calc es destenyeix, s'aclivella, s'	arruga	... Jo acompanyo uns oficials; tu aniràs amb la brigada que espera al peu
voltat del brogit de les altres taules. Frigola mira el sostre del cafè,	arruga	el front i l'entrecella com si fes un esforç dolorós, dóna dues o tres
talle. La naturalesa et talle. Encara ha de nàixer el curroi que em faci	arrugar	. Els fetxes et talle. Per eixes... Escopí a terra. —Pelé, digues a la
relacionat, li fa desaparèixer tots els dubtes. Trinidad, tot	arrugant	el barret amb les mans, diu amb un aire impersonal: —Jo deia que algú
el barret i el féu girar amb les mans. Mig clogué els ulls i	arrugà	el front, fent l'esforç de pensar i tractant de convertir en paraules les
terrible. Tot planxant —com podia, car de vegades la seda gruixuda s'	arrugava	sota de la planxa— el mirava de reüll i veia que patia qui-sap-lo per
els brots també presenten taques i que després la seva escorça malalta s'	arruga	i s'esquerda; que a la tardor s'observa una nova invasió sobre els
unes taques semblants a les de les fulles; més tard l'escorça s'	arruga	i s'esquerda i adquireix un aspecte com si hagués estat cremada.
els quals estan disposats en línies circulars. El fruit malalt, que s'	arruga	i s'asseca, queda com a momificat (vegi's fotografia 15) i
en línies circulars sobre una taca morena. Més tard els fruits s'	arruguen	i queden secs i adherits a les branques: La floridura dels fruits

Pàgina 1 (de 6)

50 següents