×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb arruixat |
Freqüència total: 52 |
CTILC1 |
's buiden á faldades; vé la nit, i el gotim canta en l'horta | arruixada | ... Temporal Desfès ton llensol, pluja beneída, vessa | xamoses, aclotades per un somrís. Flotava dins un ambient obscur tota | arruixada | de llum i, fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava transfigurant. El nas | mig de valentia feréstega dintre el cor, vaig davallar l'escala a bots, | arruixat | , desafiant-ho tot. Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va ésser en | la podeu dictar. —No pas cap de sa mateixa mena —saltà l'avi Mundet tot | arruixat | . —No, Temme: no vulgus èsser sa gavina pescadora de ningú. ¡Tu a sa teua | Joan Antoni es tornava punxós. Per bé que era àgil i almenys tan | arruixat | com els altres, la mar i ell vivien en continuat divorci. Els primers | tenia ben complerts els 32 anys i era en tot més desimbolta i | arruixada | que la Lluïsa, més joveneta i apersonada, s'avenien tan de bon grat que, | els seus enemics sota l'escampall de tot un sac de paperets vermells, | arruixada | de sang carnavalesca, al punt que, ja desvergonyit el pallasso, tot | El terreny està sota un foc moderat de metralladores. Tot ell és una zona | arruixada | de bales, no pas d'una manera molt densa, però, tanmateix, suficient per | de benitetes de ventiquatre hores i dos cantellons de bescuit carat | arruixat | de menudets confits de colorets. Ja s'acaba la missa. El sant és portat a | en lletra girada, el nom del germà de donya Marianita; un bell minyó | arruixat | i atractívol, que ell havia protegit, una mica com en descàrrec de la | fet ressorgir indomtables energies. Els homes vius, enginyosos, enèrgics, | arruixats | , desproveïts d'escrúpols, que rumien dia i nit les maneres de guanyar més | y no hu entens = La tèla. ¿En qué li sembla un carrer | arruixat | a un mòrt? = En que no te pols. Una còsa pareteta amunt | vainilla, i barrejant-li bé bastanta quantitat de trossos de melindros, | arruixats | abans amb marrasquí; una vegada barrejat aquest conjunt se li dóna forma | rossejar tres o quatre minuts per cada costat, i mengeu-les tot seguit, | arruixades | d'un raig de vinagre. És un entremès indicat per al camp, sobretot com a | -los a tires molt primes. Eixugueu-los, i disposeu-los en un plat soper, | arruixats | d'oli d'oliva i perfumats de farigola i de llorer. Deixeu-los macerar | Prepareu el pa amb oli. 2. Feu rossejar les arengades, | arruixades | d'oli d'oliva, cinc minuts de cada costat. 3. Disposeu-les sobre | Serviu-ho fred, amb una amanida d'herbes de canonges, o de lletsó, | arruixada | amb un vi roig. III Sopes 27. Brou bufat El dia de la | agalles, sense treure'n els fetges. 2. Feu-los coure al forn, | arruixats | d'oli, salats i pebrats. 3. Poseu en una cassoleta el suc de la | que n'hi hagi per a tota la durada de les festes. Sovint hom les menja | arruixades | d'una bona garnatxa o d'un moscat dolç de la casa. 140. Bunyols | que se n'hi ve ab tota la seua gent. Cassa que cassaràs, com eri un tros | arruixat | , s'esgarría de la colla y se'n arriba sol fins aquest pendís. Arribat que | la vostra catxassa?— respongué ràpidament la dòna, ab una animació tota | arruixada | que a n'ella mateixa li feu gracia. També'n feu al pastor, qui exclamà | Hostal Rieres, està pavimentat de grans llambordes grises, agranades i | arruixades | de poc. Em fa la mateixa sensació que quan he entrat per curiositat en | estats successors de l'Estat Espanyol, no és una política extremista ni | arruixada | . És una política de prudència inspirada en la reflexió i l'estudi. Tampoc | entench aquella desconfiança prudent, racional, enemiga de idealismes | arruxats | , aquella ironía cristiana ab que califica de pobre y mesquina la ciencia | de cap, escalibaràs brots de magrana al mitg de dos fullas de bleda, y | arruxàts | ab aigua arros y vinagre rosàt los posaràs al front. 115. Remey | lo que penso no pot ser veritat; em dic: "que ets boja i | arruixada | , Elvira"... L'aire és tranquil i dolç i asserenat... | front per front d'on parlava la figureta tova. Ni m'havia calat foc | arruixat | amb benzina en primera fila dels corejadors, flamerada als peus del balcó | rovellons y cebetas blancas: amassarás esta mescla ab bona mantega | arruxada | ab un poch de aygua de flor de taronger, ó such de taronja: disposat axo, | En Deberga, mort de riure, la tornava a trobar com l'havía dexada abans: | arruxada | , espontània, bogeta y estrafalariament simpàtica. Y contemplàntsela com | hauría cregut, encara, que hi hagués home en el món prou desvergonyit y | arruxat | , pera intentar la conquista d'aquella pobra mesquineta, que se'n anava | -t'ho bé i posa una mica de seny d'una vegada. Tot era inutil: amb aquell | arruixat | no hi valien predicots. Lo que li entrava per una orella, li sortia per | més enllá, l' espasa en l' ayre, saltant una trinxera á Tetuan: el Prim | arruixat | y temerari del camp de batalla qu' hipnotisa al soldat y al voluntari | que s' entregavan los vilaniuhenchs. Era 'l moment en que boigs y sabis, | arruixats | y prudents s' aprestavan á reparar las forsas perdudas, assaborint los | ¿Però hont eran los mils? ¿Què feyan? Ell no veya més que'ls nadadors | arruixats | , aixecant lo cap entre las negras onadas de barrets, agitant en l'ayre | ab l'amo de la casa qu'ell habitava. Era un jove de la noblesa antiga, | arruixat | , ambiciós, ja un xich tocat de la febre. Baró d'Esmalrich, trobá, á la | 's mirá ab pena aquell home. "¡Y tal si era tot un altre, y tal! | Arruixadot | , arruixadot, ja li havía vist de jove; no calía sinó recordar lo del | ab pena aquell home. "¡Y tal si era tot un altre, y tal! Arruixadot, | arruixadot | , ja li havía vist de jove; no calía sinó recordar lo del Seminari, y la | punt d'afemar i rebre l planter. Però en Pau Falguerona no era d'aquells | arruixats | que volen arribar i moldre. Sabia que qui va depressa plega tard, que les | fes aquesta nit tant negra: per tu i per mi ha sigut una sort. Ets tant | arruixat | , que hauries sigut capaç de fer una desgracia; i després no hi val | un poblet no molt lluny de Barcelona hi havia un jove anomenat Peret molt | arruixat | que assentat dessota de un magraner del hort de casa seva, estava molt | el rector, tots havian baixat. De suor escumant l'equipatge | arruixat | bufava. Vetaquí qu'una mosca, un poc totxa, s'apropa | per la pell. Ay! Santa Quiteri vermella! Quan Satanàs se va sentir | arruixat | d'aquell brou de nova especie que'l cremava, com si l'haguessen arruixat | produhit una impressió estranya. La Tana callava per costum; l' actiu y | arruixat | Marrá travallava ab delit cayentli 'ls rustechs y crespats cabells damunt | y tant l' encaparrá 'l créurer malmesos los lliris | arruixats | ab lo baptisme, que s' hauria altrement posat malalta, | de plantar-la en sec al més petit agravi. I ella, que era bulliciosa i | arruixadota | de natural, s'havia hagut de donar un punt a la llengua i comportar-se | I la resta són gent com nosaltres, mediterranis diversos, de terres mal | arruixades | , països de pols, on cada hivern implacablement fa fred i sempre és una | a la plaça de la Senyoria i el van cobrir amb garbons de sarment | arruixats | amb oli i amb pólvora de canó, però a l'hora de caminar entre les flames | de la vesprada ja havien desaparegut i el carrer es quedava ben net i | arruixat | , no solament aquells carrers eren això, que en una petita part residual | tots els xiquets encara a Elx parlàvem per uns carrers de terra | arruixats | al tardet, quan l'estiu, amb la fosca, s'esbravava una mica. | d'haver-li donat l'adreça va passar a construir uns sons guturals secs i | arruixats | amb què representava que la seva metamorfosi en samurai era inaturable i |
|