DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
art M 276 oc.
art MF 23584 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb art Freqüència total:  23860 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no convenen als cervells d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última
una mort ràpida, clement. El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la poesia i de la música. Reneix sense parar, caça, guerreja. La seva
pas que estimaves la teva dona, però estem segurs que preferies el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant
de la mort no agostarà o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes proposicions et burxaven tant, que no les vares poder
caràcters i conductes, per detestar-nos amb educació i matar-nos amb art els uns als altres, amb l'acompanyament de declamacions d'alta escola,
vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art, competia gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia, com deien allí,
i, encara que havia sentit parlar de les seves disposicions per a aquell art, mai no havia pogut creure que fos capaç de realitzar una cosa com la que
cometre l'home amb ell mateix i la que es paga més cara. El teu camí és l'art. No el deixis." Per la seva part, l'ancià, el mateix dia del seu sant
ànima, davant el qual ell mateix es sentia a voltes esfereït? ¿Era en l'art, com jutjava ell, la seva veritable vocació? ¿Per què, llavors, romania
després mesos i mesos sense daler de recomençar? I si no era en l'art, en què era? ¿Per què la seva vida era contínuament sacsejada per
idea que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò eren arts del diable; algunes velles, en veure-la, es persignaren, i no faltà qui
I si no era així, de què viurien? De les seves estàtues? Fora del seu art, ja sabia que no s'ocuparia de res. Es sentia tan lluny dels interessos
era pels dies en què, d'infant, la seva mare l'hi havia dut. Quant al seu art... Tino Costa somrigué tristament, recordant els mesos passats a ciutat,
recordant els mesos passats a ciutat, on havia hagut de viure del seu art. Només quedava un camí —i era el que més i més insistentament l'havia
una mica més endinsat, hi havia un petit retrat, fet a la ploma, i amb un art exquisit; representava una nena que devia tenir de vuit a deu anys; el
de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d'arts menors, on en imatges o en realitat es conserven testimonis de les formes
ric en inventiva per a certes coses —mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.—, ha mostrat al llarg dels segles una singular
de pensadors o de literats, d'"humanistes", acreditadament àgils en les arts dialèctiques—, les solucions que hom hi proposa tampoc no són més
desentendre's de les qüestions candents, ni perquè estimi el seu art com un fi en si mateix i superior als altres fins de la societat. Erasme
de responsabilitats i tancar-se en la suposada torre d'ivori de "l'art per l'art". N'hi ha que sí que busquen aqueixa evasió; però d'aquests no
i tancar-se en la suposada torre d'ivori de "l'art per l'art". N'hi ha que sí que busquen aqueixa evasió; però d'aquests no parlem.
Però la literatura s'aparta, en aquest aspecte, de les anomenades Belles Arts, en posseir, sempre, un contingut lògic —si se'm permet el terme, que
ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres plàstiques poden,
més fonamental té la civilització d'Occident: la ciència, la filosofia, l'art. És indiscutible que aquestes invencions, en gran part, tenien unes
efectivament, res d'això no ens sorprendria... Mentir Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i
del 1789. Del Romanticisme fins avui, en el món occidental, les arts, les lletres i el pensament han continuat reflectint els avatars —crisis
feta contra nosaltres. Finalment, pensem que "política" no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell
a part, fet a semblança de Déu, titular de tantes virtuts, creador d'arts i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes
llacs de sang. Sembla impossible que hi hagi hagut calma per a l'art, per a la poesia, per a l'estètica cerimònia del te, per a
curiós de poder veure convertida en poesia, patinada amb el vel auri de l'art, aquesta guerra que es desplega encara, horrible, en la seva fase més
Impressiona de veure així elevada a l'esfera tranquil·la de l'art una guerra terrible que és ben lluny d'ésser acabada, una tragèdia que
virtuós, que "vol imposar a la vida social la perfecció ordenada de l'art" i Wilde, qui /dégoûté de la vie et renonçant au réel, ne veut plus
d'afinitat entre ell i Andersen i Proust, explicar el seu fèrvid amor a l'art com un desig de protecció (explícit en les seves al·lusions a Van Gogh i
parlo amb el pintor Mercadé, que treballa a la plaça: l'evoca amb el seu art poètic, ric d'estructura, ple d'intimitat en la llum i els detalls. Quan
del XIII. S'hi troben documents valuosos per a la història de l'art (contractes, visures, clarícies sobre la família dels artistes, etc.).
i de repòs diguem-ne religiosos; que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu caràcter de creació manual, era una mena d'impressió
consegüents períodes ciceronians, alternats amb Sant Jeroni, i encara l'art de reduir ad absurdum, i les distincions de Scot, i a
la taula. Jeroni aprenia a llegir en veu alta, imitant amb veu engolada l'art del seu mestre. La dida podia sentir, mentre esgranava les mongetes, la
certamen públic d'Abril. I Erasme que tenia ja el títol de Batxiller en Arts, i amb tres faves blanques, que preparava la Llicenciatura de Lleis per
membres de la Companyia de Jesús eren, respecte els seus col·legues en Arts i Ciències, d'un esperit il·lustrat i modern, sinó, i sobretot, perquè
a finals de curs, tot allò que s'havia proposat: el títol de Batxiller en Arts, amb tres faves blanques, i l'amistat d'Erasme Bonsoms. ...i saps
les tres faves blanques i celebrava el seu novíssim títol de Batxiller en Arts, amb un convit on corria abundantment el vi, un convit que Erasme
"artistes"; això no obstant, allí al poble es murmurava força de l'art de les noies, i quasi ni es murmurava. "Quin ball és —li deien—, tio
, i em va millor; hi trobo més gust. —Es veu que dóna, això de l'art, no, tio Jaume? —I encara em donarien més; sóc jo el que no vull,
tantes hores i tantes humiliacions i tantes morts s'apaivagaven com per art d'encanteri. Ella però, a l'abast de la meva mà i de la meva tendresa,
i el nom d'aquests ciutadans no figuren en cap manual d'història de l'art. Però, enmig de la gran plaça d'herba verda i voltada de les palmeres,
costa, i l'espectacle de les màgiques arborescències que sortien com per art d'encantament a flor d'aigua, la visió d'aquests plomalls altíssims i
han conservat una puresa mil·lenària; dalt de la piragua executen un art en el qual ni la colonització ni els missioners no han intervingut gota,
nissaga històrica; en aquest cas, llur europeisme distintiu. Mentalitat i art romànic, comerç mediterrani i poesia trobadoresca, desenvolupament urbà i
realitzacions materials i culturals: el comerç, la política, l'art, l'esperit. Als qui, no prou contents amb aquesta deducció, retornessin a

  Pàgina 1 (de 478) 50 següents »