Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentiment no és natural: deus estar seriosament malalt". S'ho digué	articulant	les paraules, segons que solia fer-ho en els seus estats d'excitació.
rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens tremolor, no podien	articular	cap paraula; el seu cos semblava saltar contínuament sobre els genolls,
em guardaries rancor, que tu també m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'	articular	cap mot, féu un gest afirmatiu amb el cap. —Vaig ofendre't —digué encara
mirant-se amb el mateix aterridor pressentiment als ulls. Per fi ella	articulà	: —La porta?... Es dirigí plena de temor devers allí seguida per ell;
meu fill! No ho veieu? Serà músic. Imatges, melodies, olors i crits que s'	articulaven	, sense referència a espai ni temps, superposades, i unides per
la tarda vermellegen rera Sant Pere Màrtir, i llavors el meu pensament s'	articula	amb les seves paraules: Moriré de la teva mort sol de la tarda.
la seva rialla, que fa tremolar, com una rialla de nen que encara no pot	articular	cap paraula, o com la rialla exclusiva de l'orangutan, o encara potser
en els quals, a través de fórmules de compravenda, procura i donació, s'	articulà	a poc a poc l'enreixat jurídic de Catalunya. I d'això se n'ocupaven els
(problema de l'honra). Tercerament provingué de la incapacitat d'	articular	d'una manera moderna l'administració de l'Estat, parant esment en la
per a nosaltres sols o per als altres també— parlarà,	articulat	per la saviesa dels segles i de les Faules, dolç de les cançons
la veu, conscient de la importància de les paraules que anava a	articular	, emetia registres greus. Perquè darrera de "sa meva neboda Maria
no podia dir res; potser dintre uns segons hauria trobat el sistema d'	articular	les paraules; però de moment era inútil. Guillem, que s'adonava
immediatament a aquesta cartera. Antoni Mates havia trobat la manera d'	articular	paraules. Una manera poc hàbil, perquè de fet estava vençut. Si el que li
es celebrà amb una follia de descobriment; les paraules no s'arribaven a	articular	; el contacte anava dels llavis a la punta dels peus; els dos cossos es
o esgotada —la fatiga hi compta—, aquesta darrera provatura, l'	articulen	sobre conceptes racionalistes. La bellesa setcentista rep, així, una
romàntica de l'impressionisme, que el provençal Cézanne només feia que	articular	en una consistència superior, intel·lectual. Gauguin marxa a la recerca
gran, de vidre ordinari. Després la veu de Laura, neta, reflexiva, va	articulant	els mots que omplen la primera pàgina i la segona i la tercera del volum.
dit què t'agradaria per sopar! Laura es decanta una mica, i li costa d'	articular	una vaguetat qualsevol. —On va tan de pressa, Laura, que no coneix els
la prenia per una santa d'altar. —Ha passejat avui, Laura? —torna Pere; i	articula	aquest nom amb una inflexió mig aguda, mig greu, que no és altra cosa
a la senyora de Muntanyola; però la solemnial gola del canonge no	articulà	cap mot de benvinguda. La vídua del notari Torroella li oferí un somriure
un esbós, la part d'un tot encara no realitzat: forma un sistema ben	articulat	, independent, en aquest sentit, d'aquell altre sistema que constituirà la
nous conflictes. Gràcies al ritual, el passat "disjunt" del mite s'	articula	, d'una banda, amb la periodicitat biològica i estacionària, i, d'altra
a les solucions més radicals: —Aprendré un ofici —vaig decidir. Vaig	articular	i tot aquestes paraules. Recordo que llur ressò em produí un efecte
veueta prima i humil, s'ennuegava, li venia un rogall asfixiant, no podia	articular	els mots, s'estirava els cabells, plorava com una doneta. Va dir que es
Mònica, amb ulls desorbitats, es redreçà, perplexa, esbalaïda; incapaç d'	articular	ni una sola paraula, gemegà feblement i es decantà vençuda damunt
vaig ser víctima d'un atemptat... Ningú no va expressar sorpresa. Havia	articulat	aquests mots d'un a un, a poc a poc, explorant els rostres que tenia
començar la novel·la que vull fer, amb tranquil·litat. Ekman i Friesen	articulen	el seu treball damunt tres bases, és a dir, que si jo imagino l'espai no
Una Administració provident i paternalista, i la burocràcia en què s'	articula	, semblen recórrer senders diferents que els de la societat a la qual
valencians, de fet, eren els altres: els "no-moros". I amb ells s'	articula	la nostra història, la nostra societat, el poble que som —en la mesura en
per a l'exercici del poder autocràtic. El centralisme, que hauria d'haver	articulat	aquell pre-Estat-espanyol, ensopegava també amb les "llibertats" i els
desena del XX, es desentenen del carlisme que havien alimentat.	Articulen	aleshores un nou partit de dreta, tímidament demòcrata-cristià, guiat per
tan "locals" com el carlisme, el republicanisme i l'anarquisme havien d'	articular	-se amb les concrecions de signe afí, i també "locals", que es produïen
valencià. Era, tanmateix, una incorporació tardana. Els reis van	articular	aquelles comarques en el "regne", i ho van fer mantenint-les en un
de les institucions polítiques burgeses i les maneres en què s'	articula	a aquest nivell la lluita de classes, Marx va trobar —com sabem— en la
el Capital: en ella l'anàlisi de la societat real, s'	articula	sols per allò que és indispensable a la posada a punt de la crítica del
el pes descentrat de la base de sustentació, la forma de les superfícies	articulars	en relliscar o en comprimir-se, etc.. L'acuïtat perceptiva varia entre
d'informacions. Aquesta estructura, bé que iconogràfica, s'	articula	en la majoria dels casos com el llenguatge veritable (el que anomenem
perdut, tracta de la impotència per escriure. Aquesta impotència s'	articula	en tres escenes, o, si es prefereix, tres abatiments: primerament és
s'interposa el significat: el nom no és res, si per desgràcia se l'	articula	directament sobre el seu referent (què és, en realitat, la
(ponts, rails, estacions, viaductes). La simbologia (plutoniana) s'	articula	sobre un tema tècnic, el de l'eina. L'eina, nascuda d'un pensament
cop, cada foc o cada collita, com en el joc). El codi de l'eina s'	articula	sobre un tema, alhora tècnic (la transmutació de la matèria), màgic (la
l'ordre dels temps nous. Veus franceses demanen la restauració moral que	articuli	les jerarquies i legitimi l'harmonia de la societat. Veus franceses han
, risc, també —en el cas d'Espanya— de fer riure. Vol dir, encara,	articular	-se, no pas amb l'Europa nova que pot salvar-se amb un ressorgiment de la
impermeables. Si les institucions monàrquiques i les oligarquies que s'hi	articulen	amb fidelitat de paràsits o amb indisciplines que les serveixen també,
tenim l'Escola del Treball i les Complementàries d'Oficis, que és precís	articular	, per tal de treure el màxim rendiment, no fent-ne una còmoda repetició
a la producció i al comerç modern. La reconstitució econòmica catalana s'	articula	, doncs, en un procés general; l'empenta pròpia recolza en un ambient
s'estava de colzes a la taula del menjador, ab el cap entre les mans sens	articular	paraula, y per ferli creure qu'agrahía la demostració de la seva
forsa del dolor, esclataren un y altre ab sanglots de dol fondíssim, sens	articular	ni una paraula. El sol s'havía ja post del tot, y la somorta claror que
que fou per a Alonso un segle d'espera. Després vingué un so tot feble,	articulant	-se en llenguatge: —Oh! Torneu-me a dir aquestes paraules precioses,
i amb el raspall de les dents. La tia Paulina no veia res ni podia	articular	paraules. En Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa

Pàgina 1 (de 32)

50 següents