Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mostra el llegat d'una raça de treballadors de la terra, intrèpida en les	artigues	, toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la pròdiga provisió
llumenetes, caient, apagant-se, com esbojarrades espurnes en el fum d'una	artiga	. Alguns s'aterraven, amb el ble encara ablamat, a la vora d'en Rivelles.
ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a pelar suros i a arrabassar	artigues	. També anava a les vetlles a aprendre de lletra amb el rector. Innocenci
astúcia innata li havia ensenyat. Darrera el seu pare, tot arrabassant	artigues	o carbonejant suros, espiava les tresqueres de la feram i indicava al
pensaments. A vegades tenia enfront dues magres garberes i un rostoll d'	artiga	, i, a l'entorn, un gatossar eixerreït, uns suros retorts, esclarissats de
del cent per cent superior a les anteriors; els pagesos sembraven prats i	artigues	; les Universitats, les esglésies, els col·legis, els ajuntaments, els
de la Maladeta. La vall del Jueu té un altre nom, més generalitzat: l'	Artiga	de Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "artigues".
l'Artiga de Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "	artigues	". Aquesta Artiga de Lin és la ribera més exuberant del país. Està
Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "artigues". Aquesta	Artiga	de Lin és la ribera més exuberant del país. Està envellutada amb una
s'acaba al peu del massís més poderós del Pirineu, barrada pel Mall de l'	Artiga	i els penyals de la Forcanada, 2.882 m. Ribera amunt, a dues
Ribera amunt, a dues hores i a 1.290 m, es troba l'ermita de l'	Artiga	de Lin, i els muntanyencs més ardits podrien per aquest camí arribar a
El foraster pensava fer nit a les Bordes —per poder explorar una mica l'	Artiga	de Lin i visitar els poblets més pròxims—, però no ha trobat fonda. No és
A altres indrets de Catalunya hi ha institucions similars, com les	artigues	de les altes muntanyes de Girona i Barcelona, les axarmades de
de muntanya de preparar la terra erma per explotar-la, mitjançant l'	artiga	. Un pla o una escalada de feixes enherbats esdevenen artiga de la
l'artiga. Un pla o una escalada de feixes enherbats esdevenen	artiga	de la manera més primitiva, i interessant; es fan petits munts de llenya
de gleva, donant-los una forma arrodonida. A l'estiuada es crema l'	artiga	, i per la tardor s'escampa la terra-cuita i es sembra. La forma de
i per la tardor s'escampa la terra-cuita i es sembra. La forma de l'	artiga	, formigó o boïc és la mateixa que tenen un tipus de barraques
Rubió ha publicat un estudi interessantíssim. Aquestes barraques, com l'	artiga	, tenen la mateixa forma d'uns monuments prehistòrics de les Balears i de
una hipòtesi atrevida el suposar que la barraca de forma arrodonida i l'	artiga	representen la nostra casa primitiva. A més, el nom d'artiga ens
i l'artiga representen la nostra casa primitiva. A més, el nom d'	artiga	ens ho confirma. El llatí vulgar d'Espanya i de l'Africa conegué
"la casa", el nom de la qual ha perdurat fins a nosaltres en l'	artiga	, després d'haver passat per una serie d'evolucions fonètiques que no
amb l'acció de l'home sobre la vegetació i el medi en general. Les	artigues	L'excessiu artigatge va ser una pràctica funesta per al bosc. Actualment
artigatge va ser una pràctica funesta per al bosc. Actualment no es fan	artigues	; en això hi ha intervingut una colla de factors entre ells l'actual
carbonera abandonada o mena a una cova per estatjar ramats o acaba en una	artiga	o en un lleu bocí conreat. D'altres cops, obliga a giravoltar per la
entre l'arbrat es constaten clarianes que recorden els temps de les	artigues	i boïgues, avui en decadència; temps enrera, a la zona d'Adri, els
foc. Per això hom parla a vegades de articas, és a dir,	artigues	, mot en el qual sembla que hi ha al·lusió directa a l'acció de cremar,
preparat una nova clariana. Es tracta, per dir-ho en un sol mot, d'una	artiga	. Així, doncs, és com si la parcel·la que produeix s'hagués mogut seguint
tots són uns boixadors o roters. Però una part vol obtenir només unes	artigues	o boïgues, d'aprofitament temporer; més que pagesos són simplement
Costumari que publicà la Mancomunitat, hom fa una referència a les	artigues	. Durant l'última guerra civil i els anys de dificultats subsegüents,
Ja el segle XIX només en quedava, al marge d'algunes possibles	artigues	muntanyenques, l'eventual aportació als camps fixos de rames i fulles
poblament dispers es mostren nombrosos. És un paisatge de camps fixos o d'	artigues	, al voltant o propers a una cabana o petita casa agrícola, el que sol
i corrals, graners i pallers, potser tines), els camps de conreu, les	artigues	, les pastures, les brolles, els boscos. L'home del mas acabarà essent
reduïts. No sembla massa agosarat assegurar que de la majoria de les	artigues	efectuades en naixeran els masos en el sentit definit, perquè, quan tenim
tractures i tractes, ruptures i raptes. Hi ha termes més genèrics: l'	artiga	, l'eixart, l'arrabassament i la boïga, cadascuna d'aquestes formes
com adob després de cremats. També dirà que la boïga és similar a l'	artiga	. Per ser la varietat més coneguda i avalada per l'autoritat de Sebastià
produïts reiteradament per l'home, avançant-se al que ara es diuen	artigues	. El Subboreal, del 2.500 al 700 abans de Crist, també
de la terra i d'això deriven les seues diverses denominacions: sistema d'	artigues	, agricultura de tala-crema, conreus sobre cendres, ignicultura, etc..
(l'única espiga del veí rostoll). Es torna boira a poc a poc l'	artiga	. En cada marge cascadeja un doll. Un xic de posta s'esfumà tot
es lleva a les cimes, al prat s'esbandí, s'eixuga a l'	artiga	, festeja els conreus, s'atura a l'eixida.
les gorgues, tan amigues, i encalça papallones pel clar de les	artigues	i de formigues trenca la llarga processó amb la
i posa un agre-dolç al meu camí. Prou maldava arrencant-la de l'	artiga	del meu cor lacerat, però, oh, dissort! en
s'espiga. No paga el temps perdut cavant l'	artiga	. Sàtira XXXIV Del senyor flamant D'un
i de la tendra edat, en mig d'uns camps que un temps foren	artiga	i ara eren ones verdejants de blat. Assemblea de cèltiques
les lloses de l'altar de vell trespol. I trencant per dins l'	artiga	i enfilant l'aspra garriga —bo i aglassat de fatiga—,
que va llaurar una altra volta, i esquinça les entranyes de l'	artiga	imperant sobre la domada terra. Hiverns clars demanau
Ço fan per tal que amb greix sobrer no sigui l'	artiga	genital entrebancada i els solcs quedin estèrils; perquè Venus
blau em corones boscatges i garrigues, i els plans, on es conreuen les	artigues	! Oh, per l'orgull del meu bon aglevat, faixa esplendent! per què se m'ha
per al just les riqueses del pecador. Molta vianda en l'	artiga	dels pobres, però n'hi ha que moren per manca de justícia.
falgueres i de ginestells. Un cop finalitzat aquest temps d'	artiga	, arrencaven i cremaven la vegetació, tot escampant les cendres per
o sigui, trencant i cavant profundament la terra, es preparava l'	artiga	feta obrint clarianes al bosc o a la brolla, moltes vegades també amb

Pàgina 1 (de 2)

50 següents