DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
artiga F 60 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb artiga Freqüència total:  60 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mostra el llegat d'una raça de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues, toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la pròdiga provisió
llumenetes, caient, apagant-se, com esbojarrades espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s'aterraven, amb el ble encara ablamat, a la vora d'en Rivelles.
ja un brau mosso, que seguia el vell Manon a pelar suros i a arrabassar artigues. També anava a les vetlles a aprendre de lletra amb el rector. Innocenci
astúcia innata li havia ensenyat. Darrera el seu pare, tot arrabassant artigues o carbonejant suros, espiava les tresqueres de la feram i indicava al
pensaments. A vegades tenia enfront dues magres garberes i un rostoll d'artiga, i, a l'entorn, un gatossar eixerreït, uns suros retorts, esclarissats de
del cent per cent superior a les anteriors; els pagesos sembraven prats i artigues; les Universitats, les esglésies, els col·legis, els ajuntaments, els
de la Maladeta. La vall del Jueu té un altre nom, més generalitzat: l'Artiga de Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "artigues".
l'Artiga de Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "artigues". Aquesta Artiga de Lin és la ribera més exuberant del país. Està
Lin. Al país d'Aran, de les valls laterals en diuen "artigues". Aquesta Artiga de Lin és la ribera més exuberant del país. Està envellutada amb una
s'acaba al peu del massís més poderós del Pirineu, barrada pel Mall de l'Artiga i els penyals de la Forcanada, 2.882 m. Ribera amunt, a dues
Ribera amunt, a dues hores i a 1.290 m, es troba l'ermita de l'Artiga de Lin, i els muntanyencs més ardits podrien per aquest camí arribar a
El foraster pensava fer nit a les Bordes —per poder explorar una mica l'Artiga de Lin i visitar els poblets més pròxims—, però no ha trobat fonda. No és
A altres indrets de Catalunya hi ha institucions similars, com les artigues de les altes muntanyes de Girona i Barcelona, les axarmades de
de muntanya de preparar la terra erma per explotar-la, mitjançant l'artiga. Un pla o una escalada de feixes enherbats esdevenen artiga de la
l'artiga. Un pla o una escalada de feixes enherbats esdevenen artiga de la manera més primitiva, i interessant; es fan petits munts de llenya
de gleva, donant-los una forma arrodonida. A l'estiuada es crema l'artiga, i per la tardor s'escampa la terra-cuita i es sembra. La forma de
i per la tardor s'escampa la terra-cuita i es sembra. La forma de l'artiga, formigó o boïc és la mateixa que tenen un tipus de barraques
Rubió ha publicat un estudi interessantíssim. Aquestes barraques, com l'artiga, tenen la mateixa forma d'uns monuments prehistòrics de les Balears i de
una hipòtesi atrevida el suposar que la barraca de forma arrodonida i l'artiga representen la nostra casa primitiva. A més, el nom d'artiga ens
i l'artiga representen la nostra casa primitiva. A més, el nom d'artiga ens ho confirma. El llatí vulgar d'Espanya i de l'Africa conegué
"la casa", el nom de la qual ha perdurat fins a nosaltres en l'artiga, després d'haver passat per una serie d'evolucions fonètiques que no
amb l'acció de l'home sobre la vegetació i el medi en general. Les artigues L'excessiu artigatge va ser una pràctica funesta per al bosc. Actualment
artigatge va ser una pràctica funesta per al bosc. Actualment no es fan artigues; en això hi ha intervingut una colla de factors entre ells l'actual
carbonera abandonada o mena a una cova per estatjar ramats o acaba en una artiga o en un lleu bocí conreat. D'altres cops, obliga a giravoltar per la
entre l'arbrat es constaten clarianes que recorden els temps de les artigues i boïgues, avui en decadència; temps enrera, a la zona d'Adri, els
foc. Per això hom parla a vegades de articas, és a dir, artigues, mot en el qual sembla que hi ha al·lusió directa a l'acció de cremar,
preparat una nova clariana. Es tracta, per dir-ho en un sol mot, d'una artiga. Així, doncs, és com si la parcel·la que produeix s'hagués mogut seguint
tots són uns boixadors o roters. Però una part vol obtenir només unes artigues o boïgues, d'aprofitament temporer; més que pagesos són simplement
Costumari que publicà la Mancomunitat, hom fa una referència a les artigues. Durant l'última guerra civil i els anys de dificultats subsegüents,
Ja el segle XIX només en quedava, al marge d'algunes possibles artigues muntanyenques, l'eventual aportació als camps fixos de rames i fulles
poblament dispers es mostren nombrosos. És un paisatge de camps fixos o d'artigues, al voltant o propers a una cabana o petita casa agrícola, el que sol
i corrals, graners i pallers, potser tines), els camps de conreu, les artigues, les pastures, les brolles, els boscos. L'home del mas acabarà essent
reduïts. No sembla massa agosarat assegurar que de la majoria de les artigues efectuades en naixeran els masos en el sentit definit, perquè, quan tenim
tractures i tractes, ruptures i raptes. Hi ha termes més genèrics: l'artiga, l'eixart, l'arrabassament i la boïga, cadascuna d'aquestes formes
com adob després de cremats. També dirà que la boïga és similar a l'artiga. Per ser la varietat més coneguda i avalada per l'autoritat de Sebastià
produïts reiteradament per l'home, avançant-se al que ara es diuen artigues. El Subboreal, del 2.500 al 700 abans de Crist, també
de la terra i d'això deriven les seues diverses denominacions: sistema d'artigues, agricultura de tala-crema, conreus sobre cendres, ignicultura, etc..
(l'única espiga del veí rostoll). Es torna boira a poc a poc l'artiga. En cada marge cascadeja un doll. Un xic de posta s'esfumà tot
es lleva a les cimes, al prat s'esbandí, s'eixuga a l'artiga, festeja els conreus, s'atura a l'eixida.
les gorgues, tan amigues, i encalça papallones pel clar de les artigues i de formigues trenca la llarga processó amb la
i posa un agre-dolç al meu camí. Prou maldava arrencant-la de l'artiga del meu cor lacerat, però, oh, dissort! en
s'espiga. No paga el temps perdut cavant l'artiga. Sàtira XXXIV Del senyor flamant D'un
i de la tendra edat, en mig d'uns camps que un temps foren artiga i ara eren ones verdejants de blat. Assemblea de cèltiques
les lloses de l'altar de vell trespol. I trencant per dins l'artiga i enfilant l'aspra garriga —bo i aglassat de fatiga—,
que va llaurar una altra volta, i esquinça les entranyes de l'artiga imperant sobre la domada terra. Hiverns clars demanau
Ço fan per tal que amb greix sobrer no sigui l'artiga genital entrebancada i els solcs quedin estèrils; perquè Venus
blau em corones boscatges i garrigues, i els plans, on es conreuen les artigues! Oh, per l'orgull del meu bon aglevat, faixa esplendent! per què se m'ha
per al just les riqueses del pecador. Molta vianda en l'artiga dels pobres, però n'hi ha que moren per manca de justícia.
falgueres i de ginestells. Un cop finalitzat aquest temps d'artiga, arrencaven i cremaven la vegetació, tot escampant les cendres per
o sigui, trencant i cavant profundament la terra, es preparava l'artiga feta obrint clarianes al bosc o a la brolla, moltes vegades també amb

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »